Vosaltres sou Homes, by Charles Chaplin

 

Deia el sabi:
"Hem progressat molt de pressa, però ens hem empresonat a nosaltres mateixos. El maquinisme, que crea abundància, ens deixa en la necessitat.
El nostre coneixement ens ha fet cínics. La nostra intel·ligència, durs i secs. Pensem massa, sentim molt poc.

Vosaltres no sou caps de bestiar, ni sou màquines, sou HOMES"
 
El Mestre, al 'Gran Dictador'
 
 
Quim Pedret

La Nostra costa Brava, By Quim Pedret

 

http://www.costabravaru.com/svedeniya-o-kosta-brave/tradicii-i-prazdniki/tradiciya-kastelers/page/

 

Quim Pedret i Rovira

Aclareix-m'ho fill de 'Lapao-landia', by Quim Pedret

'Quimicoses' de l'estiu del 2013
 
Com pasa el temps !!


Duran com diu el refrany et pregunto: És puta o no és puta'
 
 

Que et pasa fill?  No et va dir el President que callesis?

Tais-Toi

 

Aclareix-m'ho fill meu i fill de 'lapao-landia'
Ara
Ara em llegiu, be
Parlem clar i fem una reflexió i auto-critica o (critica automàtica)
Que ens passa realment als catalans
Tenim un rampell d'esquizofrènia?
Volem Independència amb dos pebrots o volem collonades
A la Zarzuela hi ha tota classe de animalots i de cavalls, no heu esta mai al 'Hipodromo de la Zarzuela'.
A part del ase català, quants cavall i ases hi han a Girona o que es passegin per la Devesa? Ehhh? Calla Calla !!
Som monàrquics els Empordanesos i els gironins? Si? Dons Si, si?
I si es que NO, que punyeta hi fan alguns a la foto amb un monàrquic, corrent tots com si hi anessin apagar foc per sortir guapots.
Apaaa!!!
Rocaaa Rocaaaaaa !! Rocaaaaaa Germansss (crido a dos amics Hermanos de la Salle Bona-novi)
Marica l'ultim (perdó per la familiaritat) Hi ha confiança
I alhora em deia un amic de l'amic....Amb faré militant de Convergència Republicana de Catalunya. De que? de qui?
Ein?
Si. M'han dit que està a punt de fundar-se un nou partit de govern i desgovern (una collonada fusinada), fruit després que Unió Democràtica de Catalunya hagi petat per els aires amb uns cartutxos de dinamita amb el Duran a dins (com el final de la peli Django) Soc una mica cabronet? Siiiiiiiiii
I qui no?
'Ni puta idea'... Calla Calla
De que es sent culpable el meu amico? Noooo, No ho fasis. Tenim remei... i solució Crec
De que el teu fill vegi un Princep? Va!!
De veure una Princesa? Pse!! (no confondre amb PSOE)
De una foto? uff!!
Jo li vaig dir... Sempre podries desheretar el teu fill
I per tu una t’envio una santa abraçada i curat de culpabilitats
Cada dia llegeixo pitjor. I em fotus uns susto des tres parellls de pebrots...
"El príncipe Felipe aboga por la colaboración como clave de cualquier proyecto"
"El Príncipe se ahoga por colaboración en el conclave"
Igual algun dia el lian i l’anomenent PAPA PACO II. El primer ja es mig trolo (perdò Troylo) A mes el seu papa era romà, no?

 

Escolteu escolteu
Sabeu si es còmoda la presso de Soto del Real?
... ringg ring.. Que si Barcenas coñes, que si, que mañana te llamo, o nos vemos.... i sino dejame el sobre debajo la almohada de la celda Si. Si. Tu almohada.
Collons quin susto. Ja m'he despertat
Es divendres... Un mal son per entregues (J.M.Serrat)

Us desitjo un feliç dia estimats amics inùtils
Demà o demà passat mes 'quimicoses' de la ma i el peu de la Tieta Cisqueta Maluc i Pi (filla de Garriguella) i properament en directe a Ona Pedret Radio TV al Facebook, a les vostres pantalles de 'You Tube' a partir de Setembre.
Perquè? Perquè no ni estem salvats, ni molt menys
Mentrestant, preparem un onze de setembre com cal i sinó preparem un dotze, un tretze o mes. Perquè?
Because there is no problem, this is Catalonia
Tenim molta pela i una santa pacienciaaaaaa de tres parell de coll.
Que us pentini la iaia

Saluti a tutti dal Vaticano da ‘Pixajuïga sul mare’
Amen


Quim Pedret i Rovira

Ciutadà del Principat de Catalunya (de moment)

Com destrossar una dignitat, per guanyar un honor?, by Quim Pedret

 

"Quimicullonades"

Ahir diumenge 4 d'agost del 2013, un diari escrit a nivell 'provincial' (molt provincial, massa provincial) duia un 'article' del que podriem fer un màster de 'psicopatologia conjugal sana', amb el següent titular:

'Van intentar destruir la meva dignitat per guanyar honors'

Bufa!!, vaig pensar

Vull dir a la nefasta entrevistadora, que una passadeta per la Facultat de Ciències de la Informació no li aniria gens malament, l'entrevistat te ‘tela’', es un mal redactat, un escrit infame, amb faltes ortogràfiques, faltes de maquetació i moltes reiteracions. Tot barrejat amb una pèssima fotografia, és tot plegat com una llufa manipuladora que falta a la veritat, falta a un mínim codi ètic i al sentit comú del ciutadà.

Escrit i el contingut posa de més mala llet al poble, com sinó en tingues prou amb la crisi de tota mena
Però No passa res!!

Es una cosa bastant normal amb mitjans que estan al servei d'uns quants i no tenen cap mena de respecte a l'home de carrer que compra el seu diari i va feliç i content cap a casa, amb el seu tortellet de nata dels diumenges. Diríem que porta una, dues o tres enganyifes. Però el, com home de bona fe, s'ho creurà TOT

Sobre l'entrevistadora crec que ja està tot dit, però al 'bon home' entrevistat, li diria dues coses o mes, però per les meves 'vacances', la salut, el metge, la dona, el meu advocat i la meva psiquiatra, m'han dit que faci el punyeter favor de no llegir mes novel·les negres, còmics, ni llibrets de ciència-ficció i sobretot tranquil·litat i SOSTENIBILITAT (deu ser de la butxaca). Però, que collons, li faré un petit escrit, que serà el darrer (paraula) shshs (crec que ja ha tingut masses minuts de gloria)

És dir...com també diu un amic seu i alcalde de poble, (una altre joia)....

Deu ser molt maco que un fill et digui: “Pare, no facis res que em pugui avergonyir de tu” Però seria millor poder.li preguntar al fill, desprès de vint anys: "Fill, ha sentit vergonya del pare i dels seus actes?
Seria mes o menys com allò que diem: ‘El gos es el millor amic de l’home”, dons no es això ja que falta l’opinió del gos?

I el temps es donarà totes les opinions i respostes als teus actes i la única la veritat, no la teva.

Benvolgut desconegut polític, quant mes anys passen, mes t'assembles amb TOT (inclòs de cara) al meu pare, (e.p.d.), i no se si això és bo o dolent, ja que no el vaig arribar a conèixer mai del tot. Però, a pesar de tot, no em vaig avergonyir mai d'ell, potser perquè ell era el meu pare i tu no.

D'ell vaig tindre la sort que em va pagar els estudis al millor col·legi del país durant mes de nou anys, amb boníssims professors i d'ells i de la vida, vaig aprendre a ser un home honest i sincer i amb el temps m'he transformat amb un home bo, amb una moral, valors i principis dels quals mai renunciaré i això em fa molt feliç. Pots dir el mateix? Be, ja sabem que tu poques coses dius..

El meu pare, com a bon burgés i de ‘molt cap a la dreta’, li agradada manar molt, era molt autoritari, 'molt sensible', avançat al seu temps, venia armaris i potser això, a vegades era tant 'carinyos' amb mi i a molts.
Però a voltes amb una bona ostia o un cop de cinturó que em fotia, l'entenia molt be. Si, si, l'entenia de conya. Carai si s'explicava de be! Podia estar malalt (grip) o 'despistat', però no l’oblidaré mai, ja que era EL MEU PARE i la seva pedagogia familiar li venia de la seva ignorància i del que havia viscut de nen. I no era dolent. No.
Tu ets bona persona?

I a vegades li preguntava al pare: "Papa, que no m'enten? (jo li deia de vostè) i ell em deia: "No fill, no t'entenc", i jo li repetia: "Que no m'enten? "No fill"-responia, i a la tercera em deia: "Si fill, si que t'entenc, el que passa es que no vull entendre't".
Es mes o menys, el que et passa a tu, 'papa' meu espiritual, que no vols entendre res, però lo teu es mes greu, ja que no pots, ni podràs entendre mai res, ni entens el que ets i el que sents. La que la teva desmesurada ambició per la grandessa no et deixa veure res.
El gustet que tens al ‘imperi de la por’ (el que tu vares crear) et satisfà, i això es mes fort que estar malalt o que a vegades ens fotin una bona ostia, com a mi.
'Amic', mai podràs entendre la gent que t'envolta i la fi del teu fi (que arribarà, com a tot a Deu) potser et quedaràs sol, assentat a un banc o arraconat al fons del un bar i estaràs foten.te un 'perfumat'.

I qui et mirarà a la cara? Segurament ningú. I jo potser et diré: “La vida i la mort, sempre ens be de cara, i per tu ha sigut tant curt el camí i a vegades s'ha fet tant llarga l’espera…”
A que esperes?

El Quim Pedret de vacances desde Vilajuïga a Garriguella

Molt bona nit

'Entre pillos anda el juego' , by Quim Pedret

 

Comentaris a la fresca

Aquesta setmana ha estat intensa en l'àmbit polític, i la 'premsa' de l'Alt Empordà, s'ha fet ressò, soroll i també molts badalls.
Seré molt breu....

....Fent cas omís a la prescripció facultativa i a la meva esposa, que em 'mima' i molt, he llegit diverses vegades, o mes, les dues entrevistes a l'alcalde sortint de Roses.
Una 'entre-vista' va ser al Punt Diari Avui, i una altra al Diari de Girona (abans, anomenat Los Sitios). Ting de dir, que el diari La Vanguardia, sucursal de inefable Barbeta i de la casposa Pilarin Rahola, organ oficial del convergent 'Quico' Homs (autoanomenat candidat a fotra.li una patada al meu President Mas), el País, el Periódico i altres mitjans tambe han escrit les seves modestetes coses, al respecte.

Tambe d'amagat, amb molt esforç i molt poques ganes, he escoltat i vist a la TV Local Empordanesa, les 'entrevistes' dels reporters intrèpids i de paraula fàcil, al mateix alcalde rosinc.
Una de les seves sortides, va ser en la seva darrera 'Hora de l'Alcalde' i una altra 'entre-vista', molt sucosa, va ser com una mena de comiat. Adeu i tapat

Solament puc dir una cosa: "Sense comentaris"

Bon estiu a tots

Quim Pedret i Rovira

La Fira del Tio Miseries, by Quim Pedret

La Barraca de crisi o la Fira del 'Tio Miseries'

Deixo per descomptat que tot poble té el seu dret a distreure's, però com a bon anarquista, defenso el dret a contradir-me i sempre dic que de vegades vaig a contra cor, moltes més vegades vaig a contra cultura i sempre vaig contra tot poder establert, que alguns casos ens incita o imposa el dret a divertir-nos amb una fira, uns ‘caballitus’ o una barraca de fira.
Ningú, ni un sol home, ni la societat, ni pot, ni té el dret d'imposar-nos com tenim de disposar del nostre temps

Dir fira a una fira, podria semblar sinònim d'esnobisme, és possible, però a Figueres en diuen a la fira, Les Fires i Festes de la Santa Creu, fins i tot li ‘casquen’ santa per pebros i no passa gens. No havíem quedat que som laics?
Anomenar ‘barraques’ a un diversió d'uns dies, pot tenir fins i tot la seva gràcia, en un llenguatge jocós i col·loquial, però a mi em sembla una frivolitat social mes d'una cultura pobra i personalment em transporta als anys 70 (la crisi del petroli, del famós any 73)
Era llavors i molt abans que alguns ens van anomenar i segueixen anomenant-nos ‘niños pijos’, per ser educats a les Escoles Cristianes de los Hermanos de la Salle Bonanova, que tot i ells sen rics, ens varen ensenyar a conviure amb poc, a vegades amb gairebé res i els nostres caps de setmana d'oci, vam poder triar el conviure al Tibidabo o amb la gent necessitada que era molta
Parlo de la del Barri del Cotolengo a Barcelona, on ‘vivien’ al mes semblant a un camp de concentració, amb una trista barraca de cartró-fusta i els pobres nens gitanos amb el cul a l'aire en rebien em festes quant arribàvem  quasi cada cap de setmana amb TBO’S, menjars, il·lusions, contes i històries.
Ells si tenien barraques, sense aigua , sense llum i gairebé sempre sense sostre i per això ara em sona una mica estrany, la paraula barraca de fira, em sona a gana, a crisi, a misèria i com per a aquells nens, la il·lusió els tènia d'arribar embolicada per ‘niños pijos’ un dissabte qualsevol en forma de joguines
Omplim d'hores el Cotolengo, els hospitals de leprosos (malalts que inclòs el Sr..Claudio Satorre recollia a la seva casa); anàvem a Los Hogares Mundet en aquells anys grisos (jo tenia de 12 a 15 anys) i sempre tindré marcades aquelles escenes, plenes d'emoció i tendresa i alhora tristes, i que a la fi, em van ajudar a convertir-me és un ser adolescent, molt més ràpidament i madur, que alhora va comportar una falta d'infantesa, agreujada amb una situació familiar bastant desagradable.
La meva personalitat es va formar amb ells i en pocs anys m'anava transformant en un nen el més semblat a un petit home, que amb l'empobriment infantil arribava a un enriquiment de maduresa anticipada.
Si, a ostias la vida em va fer home. I segueix fent de les seves
Són coses que no vull, ni puc oblidar, són trossos del que he viscut i coses que vull pensar, com diu l'amiga Marta Aubà

Avui a Roses han acabat les seves festes patronals, amb missa solemne (mai he entè
molt bé això de la missa solemne cristiana, quan paradoxalment un 20 % de la població de Roses és islàmica (igual aquests ciutadans no paguen impostos i la festa major i les seves fires per a ells són gratis) i amb el cul a l'aire,es a saber !!
Jo aquestes festes Majors les vaig viure en el Cervelló que em va veure créixer, en el Roses de la meva infantesa i en El Masnou dels meus pares, que per Sant Pere carrer a baix anava a la plaça dels ‘caballitus’ a gastar-me el meu bitllet de cent pessetes, que feia olor de nou, regal del meu pare.
Avui a Roses també han finalitzat les Barraques i el nom en si, com he dit abans, no em molesta massa, em molesta més el que pot comportar com a càrrega política, és a dir, l'ús que li pugui donar algun regidor per l'èxit de LES SEVES barraques (crec que la millor TV de Roses, sempre fa la mateixa pregunta: Quina és la seva valoració….?
Si, com deia anteriorment les barraques o fires, són un esdeveniment lúdic més d'una festa Major i alhora comporta un exponent de diversió i il·lusió, però per a mi també ho és en el que en si comporta ‘dissimular’ per uns dies la crisi nostra de cada dia, però encara que solament sigui per uns dies, la deixem de costat, ja que pesem solament en els nostres fills i fem el cor fort i traiem un bitllet de cent pessetes, que segueix fent olor de nou de la bossa de mama; per fer al nen feliç, ja que ell solament vol ‘matar un patito de goma’ o dos.
Però la realitat és dura i la barraca de fira pot ser una prolongació de l’anomena’t: ‘Dame pan y llamame tonto’
Pot ser, l'extensió que un poble entretingut amb futbol, pa i circ, és més inofensiu i manipula ble.
El poble deixa de pensar en la seva maleïda lletra, per dies no pensa, que fa mesos i més mesos, fins i tot anys,que ni un matí, ni l'altre, tindrà un maleït treball, i ell a la seva edat ja s'ha acostumat a estar en el bar de la cantonada, saben que la hipoteca a la fi igual podrà amb ell i amb una mica de ‘sort’ tindrà com a ‘premi’ una maleïda barraca o el puto carrer
Tot això i més, el futbol, els focs artificials, les llagostes i altres luxes, seran una gran Festa Major per a uns pocs i la barraques de fira i de la misèria seran, per a masses, una manera de fer-nos oblidar per uns dies, que vivim en un món, que cada dia més que malvivim, s'assembla a un maleïda barraca de merda

Per cert Quim, em deia un amic: “Per una vegada crec que el poble distret comporta beneficis”
I jo li vaig dir: “Creus que no està distret pensant tot l'any amb la seva panxa?”
 

Escolta: “Quan el poble aquesta distret, pensa?
Però quan collons ha pensat un poble, amic?
<!--[if !supportLineBreakNewLine]-->Ah clar, per això tenim el que tenim…
Mereixem el que tenim? - em va preguntar
No ho sé amic, però comença a importar-me molt poc si ho mereixem o no.

Quim Pedret i Rovira
Estic comprant un submarí per a fugir lluny i per sota de les estovalles

Joan Joquera Cala, amb medalles o sense es un campió

"El Taekwondo Joan's"
 

En Joan Joquera Cala, amb medalles o sense es un campió

Algú possiblement em sabria explicar perquè després d'anys portat èxits esportius per a Roses i per extensió Catalunya, ningú o gairebé ningú parlava, ni parla de Joan Jorquera Cala, que acaba de competir per les medalles a l'Europeu de Romania?
Gairebé ningú es va fer ressò de la preparació de Joan en el CAR de Sant Cugat s...etmanes enrere.
Gairebé no es parla massa del Taekondo Joan’s. Ara, malauradament sinó ha guanyat cap medalla, en parlaran menys.

Que rapit es fan 'joguets trencats' de tot el que han fet servir; son persones, no som recursos!! com diu l'amiga Silvia Mandri 

Puc recordar que per a TOT i per TOTS, el ‘Taekondo Joan’s està a Roses?

A les pàgines ‘web oficials’, Ajuntament de Roses, la seva pàgina en el Facebook, i els també anomenats ‘periòdics’ digitals de Roses o propers, han fet oïdes sordes i vista molt curta al treball i la il·lusió d'un xicot rosinc i els seus pares, que porten anys lluitant per portar molt alt el nom del seu fill, de fills de la població i el nom de Roses.
Per respecte a la TOTA la família Jorquera-Navarro, a la que estimo com si fos la meva pròpia, si vull conèixer alguna cosa en l'àmbit personal, ja l'hi preguntaré personalment al meu ‘amic-germà’ Juan Jorquera Navarro.

....Recordo un diumenge de novembre del 2010, la 1ª Gala internacional de Taekwondo que va acollir el Centre Cívic de Palau-Saverdera i que va patrocinar el propi ajuntament de la localitat alt empordanesa…… no, no va ser a Roses Lamentable!
Allà el mateix Joan Jorquera Cala, va sortir a pista per realitzar un dels combats més espectaculars de la vetllada (que vaig tenir el privilegi de filmar i fotografiar) i va aconseguir elevar a 39 el nombre de combats guanyats als seus 10 anys.

Res mes a dir

Una fota abraçada per en Joan Jorquera Cala, en Juan Jorquera Navarro i Lidia C. Ortega

Quim Pedret i Rovira

Paramos y Sistemas de vida, by Quim Pedret

Va de bon rotllo, ho dic seriosament...

Un dia s'em va ocórrer escriure al Google això... "Area de territorialitat i Sostenibilitat" (jo volia saber que era això de SOSTENIBILITAT) Jo recordava que els sostenidors la meva avia els feia ella... mateixa i de cotó, ja que tenia les 'tetones' molt i molt grosses i no les venian a la botiga.
Al picar aquí, com deia, amb va sortir una muntanya d'informació i molta lletra i càrrecs, com Urbanisme, Medi ambient, Geologia, Terratrèmols, inclòs el canvi climàtic,
A aleshores vaig posar el mateix. Area del territo....etc i vaig clicar a IMAGENES
I em va sorti això......

  

http://www.humboldt.org.co/iavh/investigacion/proyectos/endesarrollo/item/582-p%C3%A1ramos-y-sistemas-de-vida

 

Piqueu aquesta web, sembla ser molt interessant, es de Colòmbia i em sembla molt interesant
No es cap conya, us ho dic seriosament , encara que tinc de dir que jo nomes coneixia la excel·lent novel·la de l'escriptor Juan Rolfo "Pedro Páramo" i alguna culllunada mes sobre els páramos (A grans trets, l'erm (en castellà, páramo) és un ecosistema tropical de muntanya que es desenvolupa per sobre de l'àrea del bosc i té el seu límit en les neus perpètues.
Internet en sap molt Un gran invent

Vinga !! Molt bona nit

Quim Pedret i Rovira