Pep Guardiola, un home de futbol, by Quim Pedret
Moltes gàcies Pep
El ‘tiqui-taca’ va ser declarat per la caverna d'inutilitat pràctica i en tot cas un capritx dels romàntics perdedors per donar lloc al que van dir que feien un "futbol directo" i que no era més que un “pelotazo” llarg generalment sense destinació precisa, adoptat sense qüestionament algun per entrenadors "estudiosos" (Mourinho).
El Barcelona ens ha fet veure que tocar la pilota es p...er distreure i sorprendre, per no haver d'apel•lar al múscul (la cuixeta de Ronaldo o el capgròs de Pepe) sinó a la intel•ligència de Xavi, Iniesta i Messi.
El futbol també serveix per defensar: Si la pilota la te el Barça, no la poden tenir els altres, ja que els que confonen la velocitat del joc, amb córrer mes ràpid, el Barcelona els ha fet veure que jugant a un o a dos tocs, la pilota vas mes ràpid i que per jugar a un o a dos tocs és necessari que el que la porta tingui moltes opcions de passada.
O sigui, el que la té no corre i sempre corren els que no la tenen...
El futbol del Barça ens ha permès somiar i això de cap manera ha estat renyit amb guanyar.
"Aquests jugadors van fer realitat les jugades que tantes vegades he somiat", va dir en Pep. Ell, ha fet que el Barça iniciés la recuperació de la pilota en la mateixa pèrdua i els rivals s’han passat molts minuts corrent darrera de la pilota i quan la tenien, no els durava ni tres segons. I apa, una altra vegada a córrer.
Quatre anys de 'xalar' i de conya. Cada partit una promesa de felicitat. El Pep i el Barça ens han fet viure la realitat dels somnis, que han sigut guanyar tots els títols que s’han guanyat i que per descomptat també serveixen especialment per a aquells als quals només els fan feliços els números (mai tenen en compte a les persones).
I com tot a la vida, en Pep cansat per exigir-se i demanar a tots el màxim, se’n va per un temps. Però de ell ens queda l'aportació ta bonica del futbol, tan esplèndida en esforç, tan genial en intel•ligència, sublim en estètica, i alhora es queda amb tots nosaltres per sempre.
Si algun dia em trobo el Pep, li diré solament... gràcies. És el millor que li podem dir. I que torni aviat. Tornarà
Gracies Pep
Quim Pedret
El ‘tiqui-taca’ va ser declarat per la caverna d'inutilitat pràctica i en tot cas un capritx dels romàntics perdedors per donar lloc al que van dir que feien un "futbol directo" i que no era més que un “pelotazo” llarg generalment sense destinació precisa, adoptat sense qüestionament algun per entrenadors "estudiosos" (Mourinho).
El Barcelona ens ha fet veure que tocar la pilota es p...er distreure i sorprendre, per no haver d'apel•lar al múscul (la cuixeta de Ronaldo o el capgròs de Pepe) sinó a la intel•ligència de Xavi, Iniesta i Messi.
El futbol també serveix per defensar: Si la pilota la te el Barça, no la poden tenir els altres, ja que els que confonen la velocitat del joc, amb córrer mes ràpid, el Barcelona els ha fet veure que jugant a un o a dos tocs, la pilota vas mes ràpid i que per jugar a un o a dos tocs és necessari que el que la porta tingui moltes opcions de passada.
O sigui, el que la té no corre i sempre corren els que no la tenen...
El futbol del Barça ens ha permès somiar i això de cap manera ha estat renyit amb guanyar.
"Aquests jugadors van fer realitat les jugades que tantes vegades he somiat", va dir en Pep. Ell, ha fet que el Barça iniciés la recuperació de la pilota en la mateixa pèrdua i els rivals s’han passat molts minuts corrent darrera de la pilota i quan la tenien, no els durava ni tres segons. I apa, una altra vegada a córrer.
Quatre anys de 'xalar' i de conya. Cada partit una promesa de felicitat. El Pep i el Barça ens han fet viure la realitat dels somnis, que han sigut guanyar tots els títols que s’han guanyat i que per descomptat també serveixen especialment per a aquells als quals només els fan feliços els números (mai tenen en compte a les persones).
I com tot a la vida, en Pep cansat per exigir-se i demanar a tots el màxim, se’n va per un temps. Però de ell ens queda l'aportació ta bonica del futbol, tan esplèndida en esforç, tan genial en intel•ligència, sublim en estètica, i alhora es queda amb tots nosaltres per sempre.
Si algun dia em trobo el Pep, li diré solament... gràcies. És el millor que li podem dir. I que torni aviat. Tornarà
Gracies Pep
Quim Pedret
