Blogia
Joaquim de Catalunya

Com destrossar una dignitat, per guanyar un honor?, by Quim Pedret

 

"Quimicullonades"

Ahir diumenge 4 d'agost del 2013, un diari escrit a nivell 'provincial' (molt provincial, massa provincial) duia un 'article' del que podriem fer un màster de 'psicopatologia conjugal sana', amb el següent titular:

'Van intentar destruir la meva dignitat per guanyar honors'

Bufa!!, vaig pensar

Vull dir a la nefasta entrevistadora, que una passadeta per la Facultat de Ciències de la Informació no li aniria gens malament, l'entrevistat te ‘tela’', es un mal redactat, un escrit infame, amb faltes ortogràfiques, faltes de maquetació i moltes reiteracions. Tot barrejat amb una pèssima fotografia, és tot plegat com una llufa manipuladora que falta a la veritat, falta a un mínim codi ètic i al sentit comú del ciutadà.

Escrit i el contingut posa de més mala llet al poble, com sinó en tingues prou amb la crisi de tota mena
Però No passa res!!

Es una cosa bastant normal amb mitjans que estan al servei d'uns quants i no tenen cap mena de respecte a l'home de carrer que compra el seu diari i va feliç i content cap a casa, amb el seu tortellet de nata dels diumenges. Diríem que porta una, dues o tres enganyifes. Però el, com home de bona fe, s'ho creurà TOT

Sobre l'entrevistadora crec que ja està tot dit, però al 'bon home' entrevistat, li diria dues coses o mes, però per les meves 'vacances', la salut, el metge, la dona, el meu advocat i la meva psiquiatra, m'han dit que faci el punyeter favor de no llegir mes novel·les negres, còmics, ni llibrets de ciència-ficció i sobretot tranquil·litat i SOSTENIBILITAT (deu ser de la butxaca). Però, que collons, li faré un petit escrit, que serà el darrer (paraula) shshs (crec que ja ha tingut masses minuts de gloria)

És dir...com també diu un amic seu i alcalde de poble, (una altre joia)....

Deu ser molt maco que un fill et digui: “Pare, no facis res que em pugui avergonyir de tu” Però seria millor poder.li preguntar al fill, desprès de vint anys: "Fill, ha sentit vergonya del pare i dels seus actes?
Seria mes o menys com allò que diem: El gos es el millor amic de l’home, dons no es això ja que falta l’opinió del gos?

I el temps es donarà totes les opinions i respostes als teus actes i la única la veritat, no la teva.

Benvolgut desconegut polític, quant mes anys passen, mes t'assembles amb TOT (inclòs de cara) al meu pare, (e.p.d.), i no se si això és bo o dolent, ja que no el vaig arribar a conèixer mai del tot. Però, a pesar de tot, no em vaig avergonyir mai d'ell, potser perquè ell era el meu pare i tu no.

D'ell vaig tindre la sort que em va pagar els estudis al millor col·legi del país durant mes de nou anys, amb boníssims professors i d'ells i de la vida, vaig aprendre a ser un home honest i sincer i amb el temps m'he transformat amb un home bo, amb una moral, valors i principis dels quals mai renunciaré i això em fa molt feliç. Pots dir el mateix? Be, ja sabem que tu poques coses dius..

El meu pare, com a bon burgés i de ‘molt cap a la dreta’, li agradada manar molt, era molt autoritari, 'molt sensible', avançat al seu temps, venia armaris i potser això, a vegades era tant 'carinyos' amb mi i a molts.
Però a voltes amb una bona ostia o un cop de cinturó que em fotia, l'entenia molt be. Si, si, l'entenia de conya. Carai si s'explicava de be! Podia estar malalt (grip) o 'despistat', però no l’oblidaré mai, ja que era EL MEU PARE i la seva pedagogia familiar li venia de la seva ignorància i del que havia viscut de nen. I no era dolent. No.
Tu ets bona persona?

I a vegades li preguntava al pare: "Papa, que no m'enten? (jo li deia de vostè) i ell em deia: "No fill, no t'entenc", i jo li repetia: "Que no m'enten? "No fill"-responia, i a la tercera em deia: "Si fill, si que t'entenc, el que passa es que no vull entendre't".
Es mes o menys, el que et passa a tu, 'papa' meu espiritual, que no vols entendre res, però lo teu es mes greu, ja que no pots, ni podràs entendre mai res, ni entens el que ets i el que sents. La que la teva desmesurada ambició per la grandessa no et deixa veure res.
El gustet que tens al ‘imperi de la por’ (el que tu vares crear) et satisfà, i això es mes fort que estar malalt o que a vegades ens fotin una bona ostia, com a mi.
'Amic', mai podràs entendre la gent que t'envolta i la fi del teu fi (que arribarà, com a tot a Deu) potser et quedaràs sol, assentat a un banc o arraconat al fons del un bar i estaràs foten.te un 'perfumat'.

I qui et mirarà a la cara? Segurament ningú. I jo potser et diré: “La vida i la mort, sempre ens be de cara, i per tu ha sigut tant curt el camí i a vegades s'ha fet tant llarga l’espera…”
A que esperes?

El Quim Pedret de vacances desde Vilajuïga a Garriguella

Molt bona nit
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres