Blogia
Joaquim de Catalunya

Carta a la mare, Maria Rovira i Bases, by Quim Pedret

 

Carta a la mare

1233665538481_f
Ahir va morir la mare…
 
Quina frase tan breu! I que fàcil depronunciar! Només quatre paraules. Però, quantes coses significa i conté, i quantes coses em fa recordar!
M’esforço en un recull i cúmul de pensaments i d’emocions que s’amunteguen en la meva malmesa memòria i pugnen en aquests instants per ocupar la meva ment i el meu cor!
Quantes escenes viscudes, quantes situacions, quants esdeveniments, quants sacrificis, quants sobresalts, quantes incerteses en els mals temps, i quantes alegries i quantes satisfaccions i quants riures en els bons moments!
La mare sempre va viure un xic aliena al món i ha mort com va viure: Sense fer soroll, sense molestar, sense estridències, sense cridar l’atenció
Al marge de sentimentalismes, sé, i puc afirmar amb orgull, que la mare ha complert com a mare i com la meva millor amiga.

És impressionant pensar que, entre totes les mares possibles, va ser ella la que es va prestar al meu desig de néixer, i em va oferir la seva sang i el seu amor per a tota una vida, i jo vaig sorgir de ella i vaig ser causa de les seves il·lusions i les seves pors, de les seves alegries i les seves tristeses, vivències que potser ara no puc recordar, perquè es perden en aquest temps sense memòria, de molts  recorts que s’amuntega en el meu malaït i malmes cervell. Aquests anys i tantes vivències eren patrimoni exclusiu seu i els hi ha portat sempre amb ella.
Vaig fer el possible per fer-la feliç. Li vaig proporcionar alegries i satisfaccions. Vaig participar dels seus moments feliços. La vaig ajudar i vaig assistir sempre que em va necessitar. Vaig saber agrair el que, com a mare, em va brindar sempre, sense esperar compensació.

Ara ja és tart per fer el que no vam fer i per desfer el que ja es fet. Ja no podrem modificar res. Ni explicar res. Ni justificar res. Ni val la pena. Però sí puc agrair, recordar, elevar el cor, poder sentir el seu contacte, sentir el ressò de la seva veu per la casa i reviure els seus bons consells…
Ahir va morir la meva mare. I amb ella va morir una part important de mi. ¡Quin terrible sentiment de l’orfandat!


Familia ycvb cura


Ahir tenia mare…
        …Ella ara seguirà ara el seu camí. Ara ella emprendrà una nova etapa amb la satisfacció de l’haver viscut com volia. La seva vida quedarà enrere deixant una bona petjada i un gran recort, i sentiré la seva ànima lleugera i lliure, sense limitacions, i m’enviarà els seus records i el seu amor i ella rebrà la meva ‘oració’ i la meva gratitud. El meu pensament acaronarà sempre la seva cara i la seva tendre mirada.
Adéu mama! Adéu Maria! Fins ara amiga
 
Quim (el teu fill) 

0 comentarios