"Oriol, formes part d’una generació que haurà de saber conduir l’independentisme sociològic cap a l’independentisme polític"
Vicenç Pedret
Amic Oriol,
El teu és un ofici vocacional de mena. Estic segur que ens els darrers quatre mesos has parlat personalment amb uns quants milers de Santvicentencs (o com vulgui que es diguin els teus conciutadans de sant Vicenç dels Horts). Qui no ha viscut les campanyes municipals de prop, no sap quantes queixes es poden arribar a escoltar en un dia. Però en el teu cas, ho fas amb la consciència pròpia del qui sap que pot sortir escollit i haurà de donar la cara.
El teu ofici pel qui no ho sàpiga, és donar la cara. Estudiós i savi divulgador de la nostra història, saps connectar amb el nostre passat per fer-nos-el present. Rara habilitat que ens transposa i ens emociona. Els meus fills recorden amb orgull i devoció la nit que et van sentir parlar dels fets de la defensa de Barcelona el setembre de 1714. Tu ens hi vas transportar. Vas explicar grandeses i misèries per fer-nos entendre qui eren aquells homes, per què van lluitar i per què van morir. Vàrem repetir l’experiència a L’Ebre i a Corbera. Aquells homes van donar la cara, i nosaltres hem de donar la cara.
El teu porta a porta d’aquests mesos potser és menys èpic però igual de necessari. El país es defensa en molts àmbits i de moltes maneres. Convocant referèndums, fent programes de ràdio, parlant-ne amb els companys, escrivint als diaris, presentant demandes a Estrasburg, anant a manifestacions, votant als més capaços, ignorant als mercenaris oportunistes, lluitant contra els tiranets que porten massa anys acumulant massa càrrec i massa càrrega. I si cal, com tu ho fas, presentant-se a les municipals (i quedi clar que admiro profundament a tots els qui accepten presentar-se als comicis municipals. Tots els polítics hi haurien de passar uns quants anys de formació)
Fa poc vas fer un pas encara més honorable: et vas fer militant d’ERC després d’una derrota. Aquesta gesta només és comparable a la de l’amic Huguet que té el valor que a alguns ens falta i es donà de baixa d’UDC després d’una victòria…
Formes part d’una generació que haurà de saber conduir l’independentisme sociològic cap a l’independentisme polític. Llarg, incert i apassionant camí. Ens calen lideratges com el teu. Perquè per aquest noble destí cal prudència però cal saber, com tu saps, donar la cara.
Ja és la segona vegada que et presentes i no et puc votar!. La primera, a Europa, tenies per adversari en Tremosa, i no podia trair els meus (que en Tremosa sí que és dels nostres). Ara no compartim municipi. Però desitjo de tot cor que el destí ens guardi als matiners un lloc al teu costat, en una altra trinxera, per fer front a un enemic comú, en defensa d’uns ideals compartits.
Sort i Visca la terra!
Vicenç Pedret i Clemente (Publicat a El Matí, 15.5.2011)
Montserrat Cornelles
Fotografia: Motserrat Cornelles Pujol
En Patufet ha crescut. Ja no va pel món cantant allò de patim-patam-patum, homes i dones del cap dret… Conserva, però, la curiositat de quan era infant i la fascinació per les troballes que el món li té preparades. S’ha convertit en cercador de miracles. Sap, per exemple, que les cols guarden meravelles. Ho sap des que una el va protegir de la pluja i, malgrat el perill proper del bou, durant breus instants li va mostrar el prodigi de la terra engolint l’aigua a glopades.
Res no ens commou tant com allò que, quan ho hem hagut de menester, ens ha donat aixopluc.
Motserrat Cornelles Pujol, Escriptora, i moltes coses mes
Per la Montserrat del Quim Pedret
¡¡¡Esclusiva!!!
Em retratat a la Tieta Cisqueta de Garriguella, amb les amigues al Facebook
Foto: Quim Pedret ‘El nebot paparatzzi’
Joaquim Pedret Rovira Aquest comentari que vaig posar es politicament incorecte per alguns. No es pot criticar res que tingui gust de Cervessa o fassi olor a Adrià. Que hi farem, aixi es la vida Ferran. Hi han coses que sembla que no es puguin tocar. I no es aixó company, no es aixó
Quim Pedret i Rovira
Cuiner d’arros bullit ’Made yaya Paulina’
Carta a la mare Foto: Martí Pedret
Cliqueu per sentir la cançó
El teu Roberto Carlos – Canzone per te – 1968
Vull agrair… El Quim
Dijous 11 d’agost de 2011
El dissabte 19 de Març, es va oficiar una missa a L’Església Parroquial de Sant Esteve de Cervelló (Barcelona) a les 20 hores, en memòria de la meva mare Maria Rovira i Bases, que em va ‘deixar’ la matinada del divendres del 5 de març, Moltes gràcies Mossèn
Vull agrair al meu amic Antonio Pérez Montolio, potser un del millors amics que tinc i també amic de la meva mare, tot el que a fet per ella, ara i els darrers anys que va viure a Cervelló i el que ha fet per la família, aquest darrers set anys, que no l’ha pogut veure i ni tan sols ha pogut dir.li el darrer adéu, per desconeixement de lloc on vivia. Per ell, per la seva família i per la seva mare, una forta abraçada.
Vull agrair al amic Ramón Tarrés, doctor en medecina i la seva companya de feina Gero a Vilajuïga, per ajudar-me a suportar i tans mals tràngols i llàgrimes, durant aquest tristos set anys. Una abraçada a tots dos
Vull agrair al Molt Honorable Conseller de Benestar de la Generalitat, el Sr. Josep Lluís Cleries, amic d’infància i de la família, la deferència que ha va tindre amb la meva dona i en mi mateix, perquè podéssim ser marit i muller. No ho oblidarem mai el que var fer per nosaltres. Ara després de quasi onze anys, gràcies a seva generositat, em arribat a ser pares del petit Sergi. Moltes gràcies Josep Lluís. Sempre anirem de costat, passin els anys que passin. Esperem que ens veiem aviat, tot recordant Sant Pau d’Ordal i els anys a Vallirana
Vull agrair al Molt Honorable President de la Generalitat, el Sr. Artur Mas i Gabarró, amic personal i de la família, els seus consells i el seu suport en moments difícils tan per ell i la gent que ha treballat al seu costat i els meus difícils moments. No puc oblidar que durant la seva tasca (campanya electoral) per arribar a la Presidència de la Generalitat, va ser molt generós al felicitar personalment a la meva esposa el dia 31 de Agost del 2010, per el naixement del nostre fill Sergi Pedret i Koudryashova. I molt mes encara, quant ni passades les 24 hores de fer.li saber la malaurada noticia de la mort de la mare, el Sr. Mas ens va enviar un correu de condolen-cia i suport. Moltes mercès President, sempre tindràs el meu suport. Moltes mercès amic Artur. Aconseguirem tantes coses. Oi?
Moltes mercès inclòs, al que de alguna manera u altre han volgut fer-me mal, han gaudit del dolor dels demes, de la manera que fos, durant masses anys foscos. La seva maledicència no ha sorgit el efecte que esperaven (fer-me malt a mi i als meus), al contrari, m’ha fet mes fort per portar endavant el meu fill i la meva esposa. Sempre sabran que no els hi tinc cap odi, ni cap rancúnia. No puc perdonar, perquè em varem fer sentir molt mes fort i persona- i això no te preu.
Voldria agrair a molts mes amics, el que estan lluny com per allà a l’Argentina i altres indrets, però per culpa del cansament i de les maleïdes medicines, m’oblidaria de noms, i no m’ho perdonarien ¿Verdad, amiga Teresa? Un beso para la família de Móstoles y los amigos de Navalcarnero
I finalment vull agrair TOT el suport que he tingut de la família de la meva esposa i en especial a ella, l’Elena Kudryashova que en moments tan difícils per a mi i per ella i amb una dignitat i elegància envejable, ha sabut portar aquest anys. M’ha donat part de la seva vida, sense jo demanar.li res a canvi. Es mes, ella m’ha donar el que mes volíem tots dos, un fill magnific. Se que serà un bon home. Ella – l’Elena- ha tingut les forces, que potser jo no hagués tingut per…tantes i tantes coses. No li van fallar les forces. A mi en alguns moments, si. El camí ha sigut molt dur. Moltes gràcies carinyo, per que tu em tens.
"Jo no escolleixo la millor, la millor em va escollir a mi"
Un 11 d’agost de 1932, com avui, a la població de El Masnou, va néixer la meva mare Maria Rovira Bases. No se a on va morir, ni amb qui. La vida te aquestes coses. Avui si el destí no hagués sigut tan injust, la Maria Rovira -la meva mare i ‘colega’- hagués fet 79 anys a Vilajuïga, poble tranquil on ella va triar, per passar la resta de la seva vida, amb el seu fill i a prop dels seus nets
Amiga, Noia, Nena, Maria, Mama; estiguis a on estiguis, estàs en el teu cel i restaràs sempre amb mi
El teu fill, el teu amic
Ens veiem
El Quim
…i un dia desprès…però 22 anys abans, ens varem fer un bon regal per tots dos, mare i fill.
Un 12 d’agost de 1989, tal dia com avui, la meva mare i jo, varem conèixer a Roberto Carlos a Perelada dins dels Concerts d’estiu al Castell. Era el seu ídol, com ho era en Jose Luís Perales (10 d’Agost de 1989) i el 15 d’agost de 1989 en Julio Iglesias. Els varem conèixer a tots tres. Va ser un bon regal que ens varem fer tots dos, mare i fill.
Pujat per Quim Pedret i Rovira
Coses meves
Foto: Quim Pedret
Foto: Quim Pedret
Foto: Quim Pedret
Fotos: Quim Pedret
La puja el meu papa en Quim Pedret, jo ting massa feina
Sergi Pedret Kudryashova
