Blogia

Joaquim de Catalunya

‘Xicu’ Cabanyes exposarà al Celler Espelt de Vilajuïga, by Quim Pedret

EspeltCabecera

Quim PedretXicuCabanyes

 ’Xicu’ Cabanyes

 

El proper dijous 1 de Setembre en Francesc Cabanyes i Cullell, mes conegut com  ‘Xicu Cabanyes’, presentarà la seva darrera obra, juntamen amb les fotografies de Willy Egertot, amb el non de ‘La Bellesa Secreta del Cunnus’, a l’Espai d’Art del Celler Espelt de Vilajuïga

L’acte serà presentat per Jaume Fàbrega

‘Xicu Cabanyes’ va neixer a Serinyà al 29 de Setembre de 1945, actualment resideix a Porqueres
Es un autodidacta i realitzà les primeres talles l’any 1962. Interessat en el mon de l’escultura, deriva vers el modelatge amb fang que el va portar a les tècniques dels motlles i també a treballar altres materials plàstics.
Va fer la seva primera exposició al any 1965. La seva trajectòria artística que va començar amb figures expressionistes estilitzades, va evolucionar cap a l’abstracte, i a amb un llenguatge de formes orgàniques i assemblatges, amb al·lusions al Pop-Art. 
Al 1971 va participar en la fundació del grup TINT de Banyoles, del que en va ser un impulsor fins al 1975, en que el grup va plegar la seva activitat.
Durant aquesta etapa va treballar amb el formigó realitzant escultures de gran format, però també fa collages, terracotas, experimenta nous materials (poliester, làtex, porexpan…) o comença a exposar de forma permanent la seva obra al Bosc de Can Ginebreda (1972)
Ha treballat el material plàstic i alabastres, sense deixar de banda la fusta ni el Bosc.
Fins el 1991 ha treballat amb escultures de gran volum en espais públics, exposicions i recerca de noves formes i materials i també amb miniatures (joies) i altres camps de la plàstica, com els premsats de cartó.
Ara experimenta amb nous materials, sense deixar la fusta, a la que cada vegada treu mes profit.

 

 

Pujat per Quim Pedret

Duran, President de Telefonica, by Vicenç Pedret

Quan ho vaig llegir a la Vanguardia, no m’ho creia!

Unió Duranera de Catalunya

Quan ho vaig llegir a la Vanguardia d’aquest diumenge, no m’ho creia… Per fi sabem a què aspira el líder del mon mundial. Duran no vol ser ministre, ni President de la Generalitat, no vol ser comissionat a Brussel•les, ni president del FMI, ni tan sols vol ser exministre, ni vol ser un Roca… Vol ser PRESIDENT DE TELEFÒNICA!
30 anys sotmetent al partit a un lideratge ferotge per acabar presidint les “matildes” (aquí els jovenets no recordareu l’espot televisiu d’en Gila dels anys 70, oi que no???). Parlant d’en Gila se m’acut trucar al Duran per demanar-li “Es el enemigo?… Se ponga!”.
Doncs si, resulta que pels independentistes, Duran és l’enemic.
Parlo des del més profund respecte al meu actual partit UDC i als companys convergents de coalició. Si finalment proclameu candidat a Duran pel congrés a Madrid, jo no el votaré. Desconec si aquesta declaració anticipada posa en tela de judici la meva militància a UDC, però és un fet que no el votaré i que faré campanya en contra. La meva consciència (amb permís del meu confessor) m’ho impedeix. UDC és el meu partit i ho serà fins que o plegui o em facin fora. Però Duran no és ni serà mai més el meu líder. Per mi, ha creuat totes les línies vermelles.
Ha construït una teranyina insondable de complicitats poc transparents dins i fora del partit, dedicant-se al més pur estil de Chicago anys 20 al tràfic d’influències. Ha aconseguit que bona gent sigui vedada pels càrrecs que legítimament eren proposats. Ha vinculat la imatge del partit a la seva pròpia imatge després de 30 soviètics anys de control sobre l’aparell del partit, degudament renovat cada vegada que algú li feia ombra.
Políticament , es posiciona sistemàticament de manera a semblar que defensa l’interès general amb sentit comú. Ho fa de paraula, amb un ferri control dels mitjans al seu abast, molt especialment de la vanguardia. Però ha generat moltes suspicàcies, ja que l’interès pretesament general sempre actua en la direcció de qui millor li paga o de qui li permet tenir més complicitats amb l’estatu quo (banquers, grans empresaris, polítics influents…). Diu allò que la classe ben estant de Madrid vol sentir, aquella que li pot pagar els serveis amb la presidència de telefònica.
En aquest context, en Duran sempre ha menystingut l’independentisme i l’ha titllat de poc realista, enganyós, fins i tot perillós. No se li pot negar que és un antiindependentista convençut. Si, això és el què crec que representa en Duran, després d’anys d’intentar-hi conviure.
Després d’haver fet per dos vegades consecutives el pitjor resultat a Madrid amb diferència (recordem que va caure de 15 a 10 diputats i no ha remuntat) no entenc que novament se li torni a fer confiança i que Convergència li deixi total llibertat a Madrid. És un error per la coalició. No ens convé un personatge megalòman que ha agreujat les seves manies persecutòries i els seus deliris de grandesa. Ni ens convé un antiindependentista convençut. Els independentistes no votarem a Duran. Ni amb el nas tapat.
 

¡Que vagi amb el seus amics de Madrid i aconsegueixi la presidència de telefònica! Que deixi la política nacionalista en mans dels qui encara creuen que la independència és necessària i que és possible. Que la deixi als qui encara volen servir al país. Que encara hi ha vida a Unió.

 

Vicenç Pedret i Clemente

Propietari i Gerent de Ramón Clemente (Vidre) de El Masnou

Pujat per Quim Pedret del mati.cat

Carta a Oriol Junqueras, by Vicenç Pedret

Vicenç Pedret i Clemente

El teu ofici, per qui no ho sàpiga, és donar la cara

Oriol Junqueras

 

Amic Oriol,

El teu és un ofici vocacional de mena. Estic segur que ens els darrers quatre mesos has parlat personalment amb uns quants milers de Santvicentencs (o com vulgui que es diguin els teus conciutadans de sant Vicenç dels Horts). Qui no ha viscut les campanyes municipals de prop, no sap quantes queixes es poden arribar a escoltar en un dia. Però en el teu cas, ho fas amb la consciència pròpia del qui sap que pot sortir escollit i haurà de donar la cara.

El teu ofici pel qui no ho sàpiga, és donar la cara. Estudiós i savi divulgador de la nostra història, saps connectar amb el nostre passat per fer-nos-el present. Rara habilitat que ens transposa i ens emociona. Els meus fills recorden amb orgull i devoció la nit que et van sentir parlar dels fets de la defensa de Barcelona el setembre de 1714. Tu ens hi vas transportar. Vas explicar grandeses i misèries per fer-nos entendre qui eren aquells homes, per què van lluitar i per què van morir. Vàrem repetir l’experiència a L’Ebre i a Corbera. Aquells homes van donar la cara, i nosaltres hem de donar la cara.

El teu porta a porta d’aquests mesos potser és menys èpic però igual de necessari. El país es defensa en molts àmbits i de moltes maneres. Convocant referèndums, fent programes de ràdio, parlant-ne amb els companys, escrivint als diaris, presentant demandes a Estrasburg, anant a manifestacions, votant als més capaços, ignorant als mercenaris oportunistes, lluitant contra els tiranets que porten massa anys acumulant massa càrrec i massa càrrega. I si cal, com tu ho fas, presentant-se a les municipals (i quedi clar que admiro profundament a tots els qui accepten presentar-se als comicis municipals. Tots els polítics hi haurien de passar uns quants anys de formació)

Fa poc vas fer un pas encara més honorable: et vas fer militant d’ERC després d’una derrota. Aquesta gesta només és comparable a la de l’amic Huguet que té el valor que a alguns ens falta i es donà de baixa d’UDC després d’una victòria…

Formes part d’una generació que haurà de saber conduir l’independentisme sociològic cap a l’independentisme polític. Llarg, incert i apassionant camí. Ens calen lideratges com el teu. Perquè per aquest noble destí cal prudència però cal saber, com tu saps, donar la cara.

Ja és la segona vegada que et presentes i no et puc votar!. La primera, a Europa, tenies per adversari en Tremosa, i no podia trair els meus (que en Tremosa sí que és dels nostres). Ara no compartim municipi. Però desitjo de tot cor que el destí ens guardi als matiners un lloc al teu costat, en una altra trinxera, per fer front a un enemic comú, en defensa d’uns ideals compartits.

Sort i Visca la terra!

 

VIcenc Pedret i Clemente

Propietari i Gerent  de Ramon Clemente (Vidre) El Masnou

 

Pujat per el Quim Pedret del www.mati.cat

El tacte fiscal o el pacte rectal, by Vicenç Pedret

Vicenç Pedret i Clemente

Prou! Que cada cop que volem un pacte, ens acaben donant, com a tracte, un tacte.

No us escandalitzeu si us plau, pel títol. Escandalitzeu-vos quan per enèsima vegada el pacte fiscal (que volen capitanejar determinats líders molt ben valorats pels espanyols) sigui una farsa, un nou engany. Ens voldran inundar de xifres que demostrin que hem assolit altíssimes quotes de fiscalitat quan, en realitat, haurem tornat a fer com a catalans un mal negoci. Novament.

No és possible actualment un pacte fiscal que no sigui el concert. No es pot pactar res que no sigui recaptar els nostres impostos. Es una necessitat, no només una qüestió de principis, i ja no pot ser negociable. O es demana el concert econòmic, que és prou clar com a plantejament (es recapta a Catalunya, es reparteix primer a Catalunya, i després a l’estat) o no es demana res. No es poden fiar escons , pretesament decisius, a venedors de favors que es dediquen a fer de lobby de l’establishment (bancs, grans companyies paraestatals, etc…). No podem els ciutadans que no tenim accés a aquets “lobbys” deixar que amb els nostres vots es negociï un pretès pacte a canvi de favors i concessions que no ens beneficiaran, que només representen avantatges per uns pocs.

No es pot convertir la demanda del concert econòmic com a clau de futur per Catalunya en un diluït, opac, i inconfessablement perillós pacte fiscal. O diem les coses pel seu nom o no les prostituïm, que sempre ens acabem enganyant. Amb la demanda del concert, fem política per a tots els catalans. Amb la demanda de pacte fiscal, tornem a donar corda a quatre arreplegats.

Els diputats catalans a Madrid han de tractar els temes d’estat, a Madrid, que afecten a l’estabilitat i l’ordre establert amb rigor. O ens donen el concert, o no es pacta res. O el concert, o que els jocs aritmètics parlamentaris se’ls facin entre ells. No hi ha marge. L’economia no anirà millor (us recordeu formiguetes que ja vaig avisar que s’acostava l’era glacial?) i no ens donaran, si volem pactar, res a canvi. Perquè no tenen res a donar.

O els diputats catalans a Madrid posen el concert, que no el pacte, com a premisa, o ens tornarà a passar com amb l’estatut. Si a Madrid no hi ha voluntat política de donar el concert als catalans, nosaltres, legítimament, no tenim cap obligació de donar-los res a canvi. Ni en nom de la sacrosanta estabilitat, ni per evitar intervencions de fora (que acabaran venint igualment) ni per salvar-li el cul a cap amiguet de ningú.

Sembla un tot o res. Però és que cal tenir clar que ara per ara, els catalans no tenim res. Res de res. Tot el què recaptem va a Madrid i ells ho administren. Ja no podem anar a Madrid a demanar un pacte amb tacte. Res de tornar a demanar un pacte. Prou! Que cada cop que volem un pacte, ens acaben donant, com a tracte, un tacte.

 

Vicenç Pedret i Clemente

Propietari i Gerent de Ramón Clemente (Vidre) de El Masnou

 

Pujat per el Quim Pedret i Rovira desde Vilajuïga

‘Sergicoses’ del Dimecres, by Quim Pedret

...tot un personatge

Les seves coses…

SergiPedretQuimPEdret2

Foto: Quim Pedret

 

SergipedretQuimpedret1

Foto: Quim Pedret

 

SergiPedretQuimPedre

Foto: Quim Pedret

 

Sergipedretquimpedret3

Foto: Quim Pedret

 

 

…tot un personatge

‘Sergicoses’ del Dimars, by Quim Pedret

Dimars, oi? 

agosto 23, 2011

SergiPedret

Foto: Quim Pedret

 

El peu mes xulo Empordanes

Foto: Quim Pedret

   

SergiPedretKudry

Foto: Quim Pedret

 

SergiPedretQuimPedret1

Foto: Quim Pedret

 

Estic indignat i cabrejat aixo no te remei

Foto: Quim Pedret

 

Un personatje…en Sergi Pedret Kudryashova

‘Sergicoses’ del Dilluns, by Quim Pedret

Tot un personatje...

Dormo com puc i com vull

Foto: Quim Pedret

 

Crec que ha dit gol d’en Messi, aquest noi arribara lluny

Foto: Quim Pedret

 

SergicosesBestiesesQuimpedret

Foto: Quim Pedret

 

M’han fotut la pantallasergicosespedret

Foto: Quim Pedret

 

El-face-no-es-dificil - copia 

Foto: Quim Pedret

 

L’internet enganxa

Foto: Quim Pedret

 

les feinas de casa, la rentadora 

Foto: Quim Pedret

 

Si vols estar ben servit

Foto: Quim Pedret

 

 

Millor que arranqui jo el cotxe.

Fotos: Quim Pedret

 

 

Sergi Pedret Kudryashova, un personatje

La Tieta Cisqueta a Madrid, by Quim Pedret

Acompanyada del seu net, la Tieta Cisqueta Maluc i Pi va anar a Madrid a veure el Barça i ja es va quedar a veure el seu papa (Papa de Roma). El disabte 20 d’agost va fer una trucada al seus amics de Radio Ona Vilamalla

 

La Tieta Cisqueta a Madrid

 

La Tieta Cisqueta i el seu net

 

Pujat per el seu nebot en Quim Pedret