Blogia
Joaquim de Catalunya

Avui la mare hagues fet 79 anys…By Quim Pedret

Maria Rovira Bases, per tu

 

Carta a la mare          Foto: Martí Pedret

Maria Rovira QuimPedret Cliqueu per sentir la cançó

El teu Roberto Carlos – Canzone per te – 1968

 

 

Vull agrair… El Quim
Dijous 11 d’agost de 2011

El dissabte 19 de Març, es va oficiar una missa a L’Església Parroquial de Sant Esteve de Cervelló (Barcelona) a les 20 hores, en memòria de la meva mare Maria Rovira i Bases, que em va ‘deixar’ la matinada del divendres del 5 de març, Moltes gràcies Mossèn

Vull agrair al meu amic Antonio Pérez Montolio, potser un del millors amics que tinc i també amic de la meva mare, tot el que a fet per ella, ara i els darrers anys que va viure a Cervelló i el que ha fet per la família, aquest darrers set anys, que no l’ha pogut veure i ni tan sols ha pogut dir.li el darrer adéu, per desconeixement de lloc on vivia. Per ell, per la seva família i per la seva mare, una forta abraçada.
Vull agrair al amic Ramón Tarrés, doctor en medecina i la seva companya de feina Gero a Vilajuïga, per ajudar-me a suportar i tans mals tràngols i llàgrimes, durant aquest tristos set anys. Una abraçada a tots dos

Vull agrair al Molt Honorable Conseller de Benestar de la Generalitat, el Sr. Josep Lluís Cleries, amic d’infància i de la família, la deferència que ha va tindre amb la meva dona i en mi mateix, perquè podéssim ser marit i muller. No ho oblidarem mai el que var fer per nosaltres. Ara després de quasi onze anys, gràcies a seva generositat, em arribat a ser pares del petit Sergi. Moltes gràcies Josep Lluís. Sempre anirem de costat, passin els anys que passin. Esperem que ens veiem aviat, tot recordant Sant Pau d’Ordal i els anys a Vallirana

Vull agrair al Molt Honorable President de la Generalitat, el Sr. Artur Mas i Gabarró, amic personal i de la família, els seus consells i el seu suport en moments difícils tan per ell i la gent que ha treballat al seu costat i els meus difícils moments. No puc oblidar que durant la seva tasca (campanya electoral) per arribar a la Presidència de la Generalitat, va ser molt generós al felicitar personalment a la meva esposa el dia 31 de Agost del 2010, per el naixement del nostre fill Sergi Pedret i Koudryashova. I molt mes encara, quant ni passades les 24 hores de fer.li saber la malaurada noticia de la mort de la mare, el Sr. Mas ens va enviar un correu de condolen-cia i suport. Moltes mercès President, sempre tindràs el meu suport. Moltes mercès amic Artur. Aconseguirem tantes coses. Oi?

Moltes mercès inclòs, al que de alguna manera u altre han volgut fer-me mal, han gaudit del dolor dels demes, de la manera que fos, durant masses anys foscos. La seva maledicència no ha sorgit el efecte que esperaven (fer-me malt a mi i als meus), al contrari, m’ha fet mes fort per portar endavant el meu fill i la meva esposa. Sempre sabran que no els hi tinc cap odi, ni cap rancúnia. No puc perdonar, perquè em varem fer sentir molt mes fort i persona- i això no te preu.

Voldria agrair a molts mes amics, el que estan lluny com per allà a l’Argentina i altres indrets, però per culpa del cansament i de les maleïdes medicines, m’oblidaria de noms, i no m’ho perdonarien ¿Verdad, amiga Teresa? Un beso para la família de Móstoles y los amigos de Navalcarnero

 

I finalment vull agrair TOT el suport que he tingut de la família de la meva esposa i en especial a ella, l’Elena Kudryashova que en moments tan difícils per a mi i per ella i amb una dignitat i elegància envejable, ha sabut portar aquest anys. M’ha donat part de la seva vida, sense jo demanar.li res a canvi. Es mes, ella m’ha donar el que mes volíem tots dos, un fill magnific. Se que serà un bon home. Ella – l’Elena- ha tingut les forces, que potser jo no hagués tingut per…tantes i tantes coses. No li van fallar les forces. A mi en alguns moments, si. El camí ha sigut molt dur. Moltes gràcies carinyo, per que tu em tens.
"Jo no escolleixo la millor, la millor em va escollir a mi"

Un 11 d’agost de 1932, com avui, a la població de El Masnou, va néixer la meva mare Maria Rovira Bases. No se a on va morir, ni amb qui. La vida te aquestes coses. Avui si el destí no hagués sigut tan injust, la Maria Rovira -la meva mare i ‘colega’- hagués fet 79 anys a Vilajuïga, poble tranquil on ella va triar, per passar la resta de la seva vida, amb el seu fill i a prop dels seus nets
Amiga, Noia, Nena, Maria, Mama; estiguis a on estiguis, estàs en el teu cel i restaràs sempre amb mi

El teu fill, el teu amic
Ens veiem
El Quim

 

…i un dia desprès…però 22 anys abans, ens varem fer un bon regal per tots dos, mare i fill.

Un 12 d’agost de 1989, tal dia com avui, la meva mare i jo, varem conèixer a Roberto Carlos a Perelada dins dels Concerts d’estiu al Castell. Era el seu ídol, com ho era en Jose Luís Perales (10 d’Agost de 1989) i el 15 d’agost de 1989 en Julio Iglesias. Els varem conèixer a tots tres. Va ser un bon regal que ens varem fer tots dos, mare i fill.

 

Pujat per Quim Pedret i Rovira

0 comentarios