Setmanari Hora Nova de Figueres que es fa ressó de la exposició de Elena Kudryashova
Detall de la noticia de Kudryashova al Setmanari Hora Nova
Pujat per El Quim Pedret el 11 d’octubre de 2012 desde Vialjuïga
Aquarel.la de Elena Kudryashova (Pa amb tomaquet)
La pintura russa establerta a Vilajuïga, Elena Kudryashova exposa a Salt la totalitat del treball que va començar fa anys anomenat “Tradicions, Símbols i Llegendes de Catalunya. Hi hauran un total de uns 40 quadres, i altres objectes, que la pintora ha fet servir per pintar els esmentats quadres.
La exposició serà inaugurada per l’alcalde de Salt i President de la Diputació de Girona, el Sr. Jaume Torremadé
Les obres estan penjades desde el dia 8 d’aquest mes d’octubre, però no es farà inauguració fins el dilluns 15 d’octubre a les 5 de la tarda.
Podeu veure els quadres fins el 31 d’octubre en l’horari habitual del Centre Cultural “Les Bernardes”.
Els dissabtes i els diumenges el Centre ‘Les Bernardes’ restarà tancat
Setmanari Empordà de Figueres
Pujat per El Quim Pedret el dia 11 d’0ctubre de 2012 desde Vilajuïga
El Quim Pedret
Un 20 de setembre a Moncloa
Pom, Pom, Ring Ring
Rajoy – ¿Siiii? ¿Quien perturba la paz del convento?
Mas – Mariano que soy el Mas
Rajoy – Mas es mucho más que menos, ¿Verdad? jejej Es que soy así de divertido oye, soy gallego
Rajoy – pasa, pasa amic ‘Arthur’ seiéntate y tomate algo….
… pasen el minuts i en Rajoy està a la cuina
Mas- ¡Marianoooo!, que te he dejado los huevos encima la mesa!
Rajoy – President, no me pegues estos sustos hombre…
Mas – Tranquilo, me refería a los huevos fritos y los pimientos rellenos que te he traído de Catalunya.
Mas- Yo también soy de la broma. Soy catalán ¿Sabes?
Rajoy – Uff, estos catalanes son la leche. Carallu…
Be, de fet mai sabrem com anirà la conversa entre els dos Presidents el proper dia 20, però podria seguir mes o menys aquest caire….
Al febrer de l’any 2012 va començar així
El Sr. Artur Mas amb el seu su homòleg español, Mariano Rajoy
…al menys, si mes no, amics (escrit primer al Facebook) i els no amics, però que feu una miradeta de re-ull, us hi fet llegir fins AQUÍ. (Si voleu, podeu passar pagina i llestos)
Però ja sap, que quant parlem de ous i pebrots, sembla que tots ens animem una mica mes oi?
Jo vull fer unes ratlles de critica i una felicitació. La critica es per fer una ‘estirada d’orelles’ per aquesta mania de utilitzar expressions o refranys grollers per fer-ne un mal us polític i treure un redit, em refereixo a dir: "Aquest home, està jugant a la Puta i a la Ramoneta". Queda una mica lleig oi?) Ahir el ‘graciós’ programa de Polònia va utilitzar una tal Ramona i una suposada prostituta, per fer un ‘skets’ o quelcom de semblant, sobre el President i una piloteta. Amics ‘polacs’, crec que la prostitució i els seus greus problemes no es poden frivolitzar -com diu una bona amiga integradora social- a la nostra ni a cap TV, aquestes noies es mereixen un total respecte i per par dels guionistes del programa i de la societat (El mateix ‘incident’, ja va passar amb el President Montilla, dien-li fill de..p.) i jo mateix després de fer.li saber a ell per carta, vaig cursar una denuncia als Mitjans Audiovisuals de TV.
Tornant a la Sra. Ramona i la seva amiga, per el fi d’ultilizar.ho barroerament en contra de una persona, en aquest cas el President de la Generalitat, jo utilitzaria en aquestes dates i amb molta mes propietat el seny català i hagues posat l’expressió que em deia a vegades el meu pare: "Fill en aquest mon tens de ser mes puta que bonic" o millor…: "El cales i els collons, estan per les ocasions" (l’ocasió ho mereixia) els trobo uns refranys molts mes encertats, i de una claredat irrefutable.
Els catalans som gent assenyada i si alguns polítics viscerals no posen una mica de fre a aquesta dèria de presa tant que tenen per agafar el poder de una Catalunya Independent per pebrots, malament anem. De moment la cadira esta ocupada. Les coses es fan amb la tolerància, seny, moderació, cerebral-ment i tots el adjectius que la prudència comporta, ja que sinó correm el risc de quedar-nos sense el peix i amb el cul enlaire. "Qui vulgui peix que es mulli el cul", deia ahir una amiga meva. Raó tenia i te. Es per això que cal recordar a tots els catalans el que deia la meva tia avia: "Nen, tot el que no son pessetes son punyetes" Deixem-se de punyetes i anem per les pessetes. El català em preses, podria passar de ser un català emprenyat, a ser un català arruïnat. Compte. Tenim de anar fent un mica en mica i mullar-nos el cul, poc a poc, per agafar el peix sempre que calgui.
Avui m’ ha sorprès gratament que hi han hagut amics i no solament un, que es senten com jo independentistes, jo soc mes un independentista poètic que m’han dit: "Quim, carai en Mas m’ha sorprès gratament" Això es bo per Catalunya i per que els catalans anem junts i sense preses a on volguem. Si es la sobirania total, dons endavant. Evidentment que aprofito per felicitar al Sr. Artur Mas i Gavarró per la seva coherència, per jugar be les seves cartes, per fer que l’ou de Cristòfol Colom tingues sentit…: ‘El jo també ho ves fet així’, ‘Dons haver.ho fet’. I encoratjar.lo per seguir aquesta partida d’escacs i si escau fer-la amb ‘mossegada’ inclosa, mes o menys com la que va fer el rus Gary Kasparov a un policia no fa pas gaire. El President Mas a dit a tots els catalans i als espanyols de una vegada per totes que.. ‘Ara si toca’ i el que mana a Catalunya es ell, el President de la Generalitat i es el seu deure fer-ho i tots ho hem pogut veure i sentir (inclosos els militans critics del seu partit i els socis d’Uniò, inclòs en Duran). N’estic ben segur.
Per acabar el reguitzell de refranys, deia el meu avi: "Donde hay capitán, no manda marinero" i es per això que ho dic clar: ‘Amb dos pebrots anem millor que amb un’. Amen. Se que els deus em perdonaran el meu vocabulari tan poc fi, però es que son les coses que s’enganxen del poble. Quin poble? El meu, Catalunya.
PD. Oye Artur, los huevos son frescos? Si, si Mariano, son de toda confianza, son del Onze de setembre.
Publicat al 15 de setembre a www.gironanoticies.com
Pujat per El Quim Pedret el 14 de setembre 2012
El President marca perfil ja clarament dins el sobiranisme?
de Jordi Feixas
L’endemà de la manifestació, el President Mas semblava que apuntava en aquesta direcció, ressaltant que el camí era clar i que el pacte fiscal era un pas més i no una alternativa al seu destí. “Res serà fàcil, però tot és possible” va dir. Qui sap si el futur demostrarà l’equívoc d’aquesta anàlisi, però em va semblar veure un president que ja es movia en l’espai del sobiranisme. Havia deixat de parlar d’alternatives al mateix i parlava de les dificultats del repte i de l’estat d’ànim amb el qual calia abordar-lo. Entre les seves paraules, semblava que s’hi amagava una subtil estratègia: CDC es volia presentar com el partit de la transició ben feta, del sobiranisme responsable, ferm però calmat, capaç d’assegurar la consecució de l’Estat propi amb garanties? Potser l’entusiasme del dia anterior emboira les intuïcions polítiques del qui escriu aquestes línies. Tot i així, el dia 12 de setembre de 2012 em va semblar veure un President diferent que, ja amb els dos peus dins el marc sobiranista, volia marcar un perfil responsable i moderat dins el mateix. Realment era així?
Jordi: el teu entusiasme no t'emboira les teves intuicions polítiques. Jo sóc dels que ja fa temps que dic a qui em vol escoltar que el nostre tan bescantat president, sap molt bé el que es porta entre mans, i que degut al gran pes de responsabilitat que porta al damunt de les espatlles (un pes que no porten els seus detractors) ha de mesurar les seves passes molt curosament i (entre moltes altres coses) carregar-se de raó al davant de l'estranger. O pot creure algú que un president que no fos sobiranista (encara que per a aconseguir-ho hagi de fer tots els papers de l'auca) hagués pogut reunir al seu voltant un "pinyol" tan independentista?. Sí senyor, res serà fàcil però tot és possible. Sense rauxes ni presses, molt comprensibles, però contraproduents. Volem arribar al final del camí amb els ossos sencers..-
Pere Grau (Hamburg)
Quim Pedret i Rovira
Jordi Feixas molt bon escrit i el comentari del Pere Grau molt encertat i dins la linea del President Mas.
Amb el vostre permís i la posant les referencies oportunes dels autotrs i del mati.cat, ho he penjat a la meva web
El meu comentari: Deia fa mes d'un any en Vícenç Pedret, que l'Artur Mas seria un malt candidat i el molt bon President (potser era una conya o humor genètic) Discrepo... d'en Vicenç, escriu tan tant be que m'agrada discrepar, encara que només sigui una vegada)
Artur Mas ha demostrar ser un excel·lent candidat i un gran President.
Ara a veure que diran els accelerats i radicals independentistes que deien: 'Tenim molta pressa'. Els responc: 'A poc a poc i bona lletra, i sense defallir aconseguirem el millor per Catalunya' El poble i el seu President en sortirà guanyador i seran tans que es voldran apuntar a carro guanyador.
Quanta raó tenia en Mas quan avui al mati al Forun Europa deia: "He vist moltes males maneres i també insults...etc"
Se que a la fi l'historia posarà a cada un al seu lloc.... i això que el nostre president està, segons ell, entre un Prat de la Riba i un Francesc Macià? No se, no se. La seva modèstia m'ha sorprès. Apunti molt mes alt Sr. President
Sr. President Moltes felicitats
El Quim, tranquil desde Vilajuïga
www.quim-pedret.com
Pujat per El Quim Pedret el 13 de Setembre de 2012
10 de Setembre 2012
Si, amic Miquel Gotanegra es una gran senyera amb molt de sentiment del que Som i el que volem. Demà es festa, però avui no vull fer cap mena de broma. Cal tindre cura que els nostres símbols -creats per unir- no es sobreposin als nostres sentiments i no caiguem en la trampa de la confrontació que alguns portats per un fanatisme excessiu (potser natural i totalment acceptable dins de la crisis econòmica) i d’altres per desconeixement o mala fe, del que es i significa ser o sentir-se català, han creat un clima una mica tens.
Cadaqués (Fotografia: Miquel Gotanegra)
Potser demà onze de setembre caldrà cridar fort per el que cada un creu mes just i es senti ben fort i per això que ens tindrem de donar-nos la llibertat l’un a l’altre, per ser lliures per decidir el que hem de cridar al mon i dir ben fort el que volem, avui, demà i sempre.
Si anem tots units com a catalans i ens respectem les idees, soc conscient que tots els catalans ben nascuts, dins del marc de la concòrdia, trobarem el mateix, el millor per el nostre país.
Desitjo desde aquest raconet de un amic -on hi ha la nostra ‘una gran senyera mare’, a la vora del nostre mar mediterrani- que tinguem una molt bona Diada i que els catalans puguem seguir lluitant per el que sabem que es nostre, sense tindre ‘por a la llibertat’.
Si un dia tenim una serena i tolerant Independència, segurament que la haurem guanyada a pols entre tots, sense excloure a ningú i aquesta te de ser molt benvinguda. Tindrà de ser la realitat de un desig, el desig d’un poble que ha lluitat unit.
…a un amic:
"Se que com tots vols el millor per Catalunya, i qualsevol decisió que prenguis abans, durant o desprès de la nostra Diada, es i serà compartida per la meva persona. Tu, jo i milers de catalans sabem que vindran temps menys durs per poder treballar i poder fer entre tots, una Catalunya culturalment, socialment i econòmicament mes lliure i justa per tothom.
Visca Catalunya com tots la em somiada. Sobirana? Dons endavant.
Pujat per El Quim Pedret el 10 de setembre de 2012
El seu darrer treball ‘Sentiments’
La Sala Principal, la ‘Sala Roca Delpech’ i la ‘Sala Aguilera’ de la Casa de Cultura ‘Les Bernardes’ de Salt, s’han omplert el passat dilluns dia 4, perquè l’artista russa afincada a Vilajuïga, Elena Kudryashova, pugui mostrar als saltencs, part de les seves darreres teles que ha anomenat ‘Maternitat’ i ‘Sentiments’
També ha exposat les il.lustracions de seu llibre de contes infantils ‘Blackie and the Magic Stone’, publicat als Estats Units. Tot plegat es un recull de quadres intimistes, es a dir de la seva mare, germans, marit i d’ella mateixa, desprès de la seva maternitat ara farà dos anys del seu fill, en Sergi Pedret Kudryashova.
El conte que ja es al mercat, es l’historia de Blackie, un gosset basset francés i una pedra màgica. A l’exposició hi ha una quarantena de quadres i il.lustracions, tan a l’oli, al ‘gouache’ i l’acuarel.la. Es pot visitar la col.lecció fins el dia 30 de juny
Invitació de Elena Kudry a Les Bernades de Salt
Foto: Elena Kudry
Casa de Cultura ‘Les Bernardes’ de Salt (Gironès)
Foto: Elena Kudry
Entrada i Sala Principal de la Casa de Cultura ‘Les Bernardes’ de Salt (Gironès)
Foto: El Quim Pedret
‘Infant’ i ‘El Sergi’ (Oli sobre tela)
Foto: El Quim Pedret
‘Blackie’ (Acuarel.la i guache sobre paper)
Foto: El Quim Pedret
‘Blackie i els seus amics’ (Acuarel.la i guache sobre paper)
Foto: El Quim Pedret
‘Blackie i els seus amics’ (Acuarel.la i guache sobre paper)
Foto: El Quim Pedret
‘Blackie i els seus amics’ (Acuarel.la i guache sobre paper)
Fotos: El Quim Pedret
‘Infant’ (Oli sobre tela) ‘Mare i fill’ (Oli sobre tela)
Foto: El Quim Pedret
‘Mare i fill’ (Oli sobre tela) ‘Infant’ (Oli sobre tela)
Foto: El Quim Pedret
‘El Sergi’ i ‘Nena amb pincell’ (Oli sobre tela)
Foto: Elena Kudry
Entrada a la Sala Aguilera
Foto: Elena Kudry
Fons d’escena de la Opera per mainada ‘La Petita Flauta Màgica’ de Mozart
representada a Medellin (Colòmbia)
Foto: Elena Kudry
Fons d’escena de la Opera per mainada ‘La Petita Flauta Màgica’ de Mozart
representada a Medellin (Colòmbia)
Foto: El Quim Pedret
Entrada ‘Sala Roca Delpech’
Foto: Elena Kudry
"L’Espera" (Oli sobre lli) "A l’Estació" (Oli sobre cotó)
Foto: El Quim Pedret
Sala Roca Delpech ‘Carnaval’ (Acuarel.la i guachesobre paper)
Foto: Elena Kudry

El Sergi Pedret mira el quadre de la seva yaya
Foto: Elena Kudry
Sala Principal de Les Bernardes
Foto: El Quim Pedret
‘Foc de Sant Joan’ ‘Tango’ (Olis sobre tela)
Foto: El Quim Pedret
‘Tango’ (Guache sobre paper)
Foto: El Quim Pedret
‘Clases de Guitarra, amb autorretrat’ (Oli sobre sac) ‘Nens al balcò’ (Oli sobre tela)
Foto: El Quim Pedret
‘Pau Casals’ (Pastel sobre paper) ‘Els Tres Tombs (Pastel sobre paper)
Foto: El Quim Pedret
‘Els Tres Tombs’ (Oli sobre tela)
Foto: El Quim Pedret
‘La Rambla de Barcelona’ (Oli sopbre tela) ‘Acordiò a Moscou’ (Oli sopbre tela)
Foto: El Quim Pedret
‘Els Tres Tombs’ (Pastel sobre paper) ‘La Patum’ (Pastel sobre paper)
Robert Fabregas (Tinent d’alcalde de Salt) amb el matrimoni i fill Pedret-Kudryashova
Foto: El Quim Pedret
Elena Kudryashova i Sergi Pedret (olis sobre tela)
Foto: Elena Kudry
Sala Principal de Les Bernardes
Foto: Elena Kudry
Entrada i Sala Principal de Les Bernardes (Salt)
Foto: Elena Kudry
Casa de Cultura Les Bernardes de Salt (Gironès)
Pujat a Vilajuïga el 5 de Juny per El Quim Pedret