1ª Part
Art Kudryshova
Elena Kudryashova amb els seus colors, en les formes, les idees al més alt extrem, la voluntat, el treball, i l’imaginació ens ha declarat una revolució permanent i un llegat molt generós de felicitat plàstica molt acurada.
Jo m’atrevit a anomenar-la ‘Patumaire o artista d’art patùmic’ donat els seu colors i el seu estil a vegadades de dibuixar. Ella que fins i tot va recuperat un modernisme de principis del segle XIX, de aquí lo de ‘gaudiniana lineal’, penso que ara aquest modernisme és molt vàlid en mans d’aquesta dona, que ens submergeix al seu món de fantasies, a vegades irreals amb tons increïbles de color i imaginació.
Si amb alguna de les obres us voleu submergir-vos en la imaginació, podreu fer-ho, i preneu ‘La Senyera’ com a exemple. Si voleu un carnaval amb rateta o un mussol amb barretina de ben segur el trobareu. Amb aquestes obres fins i tot és possible tenir una ració de cultura i de llegenda o compte. Inclòs de contracultura
Ella s’ha atrevit a fondre i confondre i l’art i personatges de compte en forma de llegenda perquè així nosaltres tinguem un plaer afegit a les nostres cansades històries diàries i gairebé sempre, malauradament massa avorrides o fins i tot un xic absurdes.
Ella, com jo, és com la mainada, nena gran, perquè tots portem un nen/a a dins. Si no fos així, malament aniríem. Aquesta és possiblement les nostres grans veritats que ens complementen quant treballem junts
Probablement no hi ha obra, que m’hagi seduït tant, com la d’Elena, que ha fugit molt sovint de tocs acadèmics avorrits i també d’absurdes ‘genialitats artístiques, aquelles que volen ser i no poden. Sempre ha d’arribar a una ‘genialitat’, des de la mes joventut desde l’anonimat, per fer-nos veure que tot es mes senzill? Es possible. Benvinguda sigui
Escultura de Plensa a Moscou
Kudryashova aboca els seus propòsits en forma de veritats, ja sigui damunt de teles, o un senzill cartró.
Crec que si vol seduir-nos, ho aconsegueix, perquè ens deixem i volem.
Perquè amb les seves obres algunes massa correctes, en el més pur acadèmic ens porten al seu món imaginari. Aquesta barreja de sensacions m’ha captivat, fins al punt de poder distingir i entendre el que l’art és en si, dins de l’art i el que la matèria és en si, fins que unes mans privilegiades la manipulen, donant-li color per convertint-la en obra d’art, que es molt fàcil entendre a la nostra mirada.
Si sóc sincer, ja estava predisposat a mirar la seva obra amb un afecte personal, conseqüència d’una relació familiar. Elena es la meva esposa. Kudryshova es un altre historia
La deducció lògica no podia ser una altra, admirar-la primer com a persona i desprès mirant vers el camí de la seva creativitat, i trobar en els eu bon treball seu treball aquesta dualitat, que sortosament emmanilla a l’esposa i al crític
Ha estudiat Belles arts en la seva població natal a Nisznikams (Russia), ha treballat en silenci i la seva inquietud li ha portat als més diversos racons de Catalunya, abans passant uns anys al Japó on troba la pau i la serenor en la que ara pinta i amb aquest sentiment i treball, ens va deixant una seducció de tot el que un artista pot desitjar i tenir: dibuix, color, imaginació, sacrifici i tècnica per arribar a crear una bona pintura i es per això que aquesta barreja porta a fer l’obra de l’Elena a ser dolça i severa, desafiadora i dura, irònica i tendra.
Kudruashova transmet la sensació del allò ben fet, amb el seu punt més crític i el que es més bàsic en ella: el perfeccionisme. Es un valor segur en l’art, per aquest ventall de possibilitats i creacions que desenvolupa amb aquesta senzillesa i força
Elena em va seduir fins al punt, inusual en mi, que em vaig declarar ‘fan’ de ella, i així l’hi vaig dir. Ella també estava d’acord amb mi. Mai a meva vida, com a fotògraf, escriptor, o pensador, he tingut ídols. Solament a la meva esposa. De l’Elena vaig pensar que feia creïble la cosa que em semblava mes increïble. Amb la seva obra vaig entendre a l’escultor i geni Jaume Plensa i les paraules del pintor Miquel Barceló quant deia que anava al Louvre de tant en tant, per tindre allò mes semblant a un orgasme o una petita ‘masturbació’
Elena Kudryashova i Jaume Plensa (català universal) a Moscou
De la seva mà surt un art lineal amb tendències gaudinianes, per a alguns mal anomenat cubisme, i fa d’aquesta abstracció lineal quelcom se semblant que sense voler se’ns oblida, com si fos un paper esquinçat o una senzilla taca de pintura a la paret.
Ella va arribar del silenci de l’orient i pinta en silenci, parla amb els seus pinzells, retratant personatges i et fa tafanejar-los i pensar amb ells dins la societat, la qual seria bo de donar-li a vegades un bona sacsejada o repàs, curiós per a un artista.
Aquesta russa de sud, establerta Vilajuïga, em va seduir, amb la seva primera aquarel·la, i creant dibuixos irreverents i seductors, alguns amb una càrrega brutal d’erotisme i sensualitat i trencant motlles i ella per no enfrontant-se a una ‘censura’ que els humans imposem, amb una gran càrrega d’hipocresia, arribant de vegades a la mes altes cotes d’estupidesa, va fer desaparèixer els quadres.
Ara després de dotze anys a Catalunya, l’Elena està en el camí de la revolució, amb silenci però amb energia i això particularment m’agrada i il-lusiona molt.
El Quim Pedret, escriptor i fotògraf
Pujat el 12 d’octubre de 2012 festa del Pilar, declarat per mi, ‘Dia de la Catatalanitat’
