Elena Kudryashova amb el Tricicle a Moscou (Teatre La Estrada)
De l’Elena Kudryashova sempre he dit: ‘Quant li arriba l’ inspiració va corren per la casa a buscar una tela, però sempre te punyetera sort i la constància, que la inspiració sempre la troba treballant davant una tela’
Sempre he pensat que se’m faria difícil fer una definició coherent i objectiva d’aquesta creadora del color i les formes, i després vaig pensar que entre la coherència i la incoherència, hi havia un tall de navalla que està entre la meva objectivitat i la meva ‘estimació’.
Si, jo tenia de ser necessàriament coherent, correcte i amb una lògica definició d’ella, i que el meu ull fos un mitjà més o menys vàlid i entenedor per l’espectador. I ella amb les seves obres, a curt o a llarg termini, em tindria de donar la raó o potser no.
Per proximitat, per ser la mare del meu fill, per ser la meva esposa i per ser la millor amiga, el concepte que tinc de ella com a persona i del seu art és diari, és difícil no prendre partit. Per això demano perdó
Sé que tinc al meu costat una de creadores més imaginatives, constants i treballadores que he conegut. Amb ella he fugit espantat d’alguns museus o ‘Mausoleus’, mal anomenats Museus d’Art “Modern” Contemporani.
Amb ella he vist la constància i el treball del dia a dia, aquest treball que es va portar de sota el braç del seu Japó adoptat, i de la seva Rússia natal, que a vegades me ‘enerva’, que em pica, que és molt dur de viure, però que em fa somiar i el resultat final de la seva obra és molt agraït.
Se que és molt difícil separar l’artista de la persona. L’Elena m’evoca sentiments i la Kudryashova em dona les sensacions i els sentiments i al final sortosament em porta a tenir al costat el binomi: Elena-Kuryashova, la meva esposa i la meva artista preferida. Per mi la millor
En el seu treball sempre està l’anàlisi sistemàtic de l’home (ser humà), furga en el seu esperit i amb un gran compromís de la tècnica l’enclasta a la tela, i encara em sorprèn dia a dia.
Ara, ens porta l’última entrega de ‘Tradicions i Llegendes’ Ens porta els darrers ‘Pastorets’. Aquests ‘pastorets’ que porten molta llana i aquests dimonis que a vegades porten moltes ‘banyes’. Que cadascun tregui les seves conclusions de banyes i llanuts. En la majoria de quadres fa, igual sense saber-ho, un reflex d’una societat, que torno a repetir no li agrada gaire. I ami molt menys
Si no cregués en la joventut de l’Elena, el talent, dibuix i tècnica que la porta a tindre, juntament amb aquesta vitalitat per ‘fer sempre’, pensaria que jo (observador, crític i marit) seria molt ‘pobre’, al no tenir absolutament gens d’art davant meu, l’art que a la llarga te de ser el patrimoni de tots i evidentment del nostre fill, en Sergi Pedret i Kudryashova
Ara seguint la seva línea que va emprendre en pintar fons de escena per “La Petita Flauta Màgica” i els seus contes per a nens als Estats Units, ens porta més ‘pastels’ per finalitzar una etapa, ja que tots tenim un nen a dins, i ella ens segueix portant quadres de “Els Reis Mags” de “Caganers”, de “Tiós”, “Gegants i Capgrossos”, “Els Pessebres” i tot el relacionat, segurament sense ella saber-ho, amb la seva infància. Els records que tots tenim de la nostra infantessa.
De l’Elena puc dir que segueixo la seva obra com si fos la meva pròpia. A la Kudryashova li desitjo que exporti dins i fora de Catalunya el millor de ella i si triomfar és això, que ho faci com ara, ben fet, per satisfacció de ella mateixa, i li dic endavant, tot esperant que porti sempre el record de l’escola de la vida, la de les acadèmies d’art de la seva Rússia natal, de la seva Catalunya adoptada o el consell del que sempre serà el seu amic crític i un xic corcó, amb més o menys encert. El seu amic i company, en Quim
I per acabar, vaig escriure fa temps que ens sorprendria en els anys, perquè ella i algun privilegiat més, té molt que aportar a l’art en majúscules, i ha anat deixant els fums indecisos, la seva timidesa i alguna boires, ja que ella ara està en el seu color. I aquest color serà el que ella desitgi.
Uns altres igual es perden per el camí entre el fum i la boira i camins d’art per la seva gloria personal i efímera. Ella, l’Elena seguirà parlant amb els seus pinzells. La seva timidesa es el seu gran aliat, ella no fa soroll. D’això m’encarrego jo.
El que ella diu amb el cor, perquè li neix del sentiment, no necessita ni un sol aplaudiment, ni les més mínimes gràcies. Se que us dona les gràcies per encoratjar-la a seguir pintar per vosaltres. Se que ella és el futur i mai ens deixarà indiferents. S’ho mereix, per treball i el geni. El temps m’està donant la raó.
Gràcies Elena, gràcies Kudryashova per posar color i vida a la meva vida i la nostra vida.
El Quim Pedret, escriptor i fotògraf
Dia de la Catalanitat. 12 d’Octubre 2012
0 comentarios