Blogia

Joaquim de Catalunya

Artistes i Mistics del segle XI i ‘critics’ que fan ‘política’ by Quim Pedret

septiembre 10, 2012

Joaquim Pedret Rovira el meu Facebook

Senyera Elena KudryQuimpedret

Quadre de la Senyera Catalana de la pintora russa Elena Kudryashova

 

 

Si, hi ha un bon pintor que pinta bons quadres dins les esglesies i s’ha posat a la pell de el montjo més místic del Segle XI, i ni ell mateix ho sap (com diu el critic d’art, Mossen Carles), crec que li tindrem de dir i felicitarlo i jo desde aquí, el felicito per fer-ho així de be, i a la vegada vull dir.li també a la pintora russa Elena Kudryashova, ja que ella sebla ser que encara no s’ha asebentat, que tambe te de ser una pintora de pell i cos mistic del segle XXI, o sigui que es com una mena de montja de clausura, ja que porta 9 anys tancada a casa seva treballant i pintant verges i el Sant Patró de Catalunya i del seu poble Moscou, entre altes quadres místics i no tan místics.
Veig amb certa alegría i m’agrada que el cloro (perdó, volia dir el clero) i que els poétics (perdó, volia dir els polítics) es preucupint i mimin tant l’art, això si, mentres les obres de tots els artistas les paguin mans privades i no no les paguem amb calerons publics. Ja que com deia el papa del Quim: “Pagá tu, pagá jo, va molta diferencia”
Salut i llarga vida a tots i als artistes, i a tots els que fa anys que ho volen ser-ho.

 

¡¡¡ Iepaaasss!!!

P.D.

El ‘iepas’ es del a ximpleta que m’ha pasat la crónica, o sigui, l’estimada, l’inconmesurable, la inigualable i unica …. ¡¡ La Tieta Cisqueta Maluc i Pi ¡! (enviada especial a Rabós, per Radio Quermançó, la Radio que t’estima un cull…. o dos)
¡ Quina creu d’avia ¡

 

 

Pujat per El Quim Pedret el 9 de setembre de 2012

L'amic Miquel diu: Una gran Senyera !!

septiembre 10, 2012

10 de Setembre 2012

Si amic Miquel Gotanegra, una gran senyera amb molt de sentiment del que Som i el que volem. Demà es festa, però avui no vull fer cap mena de broma. Cal tindre cura que els nostres símbols -creats per unir- no es sobreposin als nostres sentiments i no caiguem en la trampa de la confrontació que alguns portats per un fanatisme excessiu (potser natural i totalment acceptable dins de la crisis econòmica) i d’altres per desconeixement o mala fe, del que es i significa ser o sentir-se català, han creat un clima una mica tens.

 

Senyera a Cadaques (Miquel Gotanegra)

Cadaqués (Fotografia: Miquel Gotanegra)

 

Potser demà onze de setembre caldrà cridar fort per el que cada un creu mes just i es senti ben fort i per això que ens tindrem de donar-nos la llibertat l’un a l’altre, per ser lliures per decidir el que hem de cridar al mon i dir ben fort el que volem, avui, demà i sempre.
Si anem tots units com a catalans i ens respectem les idees, soc conscient que tots els catalans ben nascuts, dins del marc de la concòrdia, trobarem el mateix, el millor per el nostre país.
Desitjo desde aquest raconet de un amic -on hi ha la nostra ‘una gran senyera mare’, a la vora del nostre mar mediterrani- que tinguem una molt bona Diada i que els catalans puguem seguir lluitant per el que sabem que es nostre, sense tindre ‘por a la llibertat’.
Si un dia tenim una serena i tolerant Independència, segurament que la haurem guanyada a pols entre tots, sense excloure a ningú i aquesta te de ser molt benvinguda. Tindrà de ser la realitat de un desig, el desig d’un poble que ha lluitat unit.

…a un amic:
Se que com tots vols el millor per Catalunya, i qualsevol decisió que prenguis abans, durant o desprès de la nostra Diada, es i serà compartida per la meva persona. Tu, jo i milers de catalans
sabem que vindran temps menys durs per poder treballar i poder fer entre tots, una Catalunya culturalment, socialment i econòmicament mes lliure i justa per tothom.

 

 

Visca Catalunya com tots la em somiada. Sobirana? Dons endavant.

 

Pujat per El Quim Pedret el 10 de setembre de 2012

La Diada de l’unitat, by Quim Pedret

Setembre 2012

Tenim una gran senyera amb molt de sentiment del que Som i el que serem. Cal tindre cura que els nostres símbols -creats per unir- no es sobreposin als nostres sentiments i no caiguem en la trampa de la confrontació que alguns portats per un fanatisme excessiu (potser natural i totalment i acceptable dins de la crisis econòmica) i d’altres per desconeixement o mala fe, del que es i significa ser o sentir-se català, han creat un clima tens. Potser avui onze de setembre caldrà cridar fort per el que cada un creu mes just i es senti ben fort i per això que ens tindrem de donar-nos la llibertat l’un a l’altre, per ser lliures per decidir el que hem de cridar al mon i dir ben fort el que volem, avui, demà i sempre. Si anem tots units com a catalans i ens respectem les idees, soc conscient que tots els catalans ben nascuts, dins del marc de la concòrdia, trobarem el mateix, el millor per el nostre país.

  • Desitjo desde aquest poble del Empordà -on hi tenim al balcó la nostra ‘senyera mare’-, mirant el nostre mar mediterrani, que tinguem una molt bona Diada i que els catalans puguem seguir lluitant per el que sabem que es nostre, sense tindre ‘por a la llibertat’. Si un dia tenim una serena i tolerant Independència, segurament que la haurem guanyada a pols entre tots, sense excloure a ningú i aquesta te de ser molt benvinguda. Tindrà de ser la realitat de un desig, el desig d’un poble que ha lluitat unit. …a un amic: Se que com tots vols el millor per Catalunya, i qualsevol decisió politca que prenguis abans, durant o desprès de la nostra Diada, es i serà compartida per la meva persona. Tu, jo i milers de catalans sabem que vindran temps menys durs per poder treballar i poder fer entre tots, una Catalunya culturalment, socialment i econòmicament mes lliure i justa per tothom. Visca Catalunya com tots la hem somiada. Sobirana? Dons endavant.

 

Pujat per El Quim Pedret el setembre de l'any 2012

Srs. Navarro i Duran, l’11 de Setembre és una “mani indepe”?, by Vicenç Pedret

septiembre 11, 2012

Pere Navarro i Josep Antoni Duran i Lleida

Pere Navarro i Josep Antoni Duran i Lleida

 

 

Vicenç Pedret i Clemente

Vicenç Pedret

Barcelona 1963. Fill i net de vidriers es dedica professionalment a fer ’botelletes’ per la industria de la perfumeria. Enginyer per l’IQS i amb dos màsters (un a l’IESE i l’altre en filosofia i estudis clàssics a la UB). Va ser secretari general de la FNEC. Actualment, en l’ostracisme polític. Amb quatre amics exiliats, va fundar el Mati

 

En el cas de Catalunya amb Espanya, tot suma

La falsa retòrica de dirigents com Navarro (i Duran, que en el fons intenten convèncer al mateix electorat) els fa dir que la “mani” de l’11 no es exclusivament independentista. Tot aquell que “mossegui l’ham” i s’enfadi per aquesta actitud invasiva s’emprenyarà amb raó . Però el què cal fer és ignorar-los. El més important és que vinguin. No hi ha carnet d’“indepe”. Hi haurà carnet de català quan siguem lliures. Mentrestant, tot suma!

És evident que el fenòmen “independentista” està creixent per culpa de l’actitud injusta i absurda d’Espanya. És obvi que molta gent descontenta i emprenyada abraça la idea de la independència com a possible solució… Però “se siente”! Tinc un amic que diria als espanyols “haber pedido muerte…”, que traduït vol dir, “us ho heu buscat a pols…”

Sí Senyor Navarro, molta gent que anirà a la “mani” és “indepe” com qui és del Barça, sense saber molt bé què vol dir això. Però anirà a la mani i començarà a no entendre les acusacions dels espanyols d’insolidaris (i a identificar Espanya amb Mourinho!!!!)

Però, tot suma Sr. Navarro . En el cas de Catalunya amb Espanya, tot suma. I dic “amb” fixis bé, i no “contra” perquè això també és important. Què hi vol fer-hi! El què és nostre, és nostre i podem compartir la sobirania que toqui, però no por “sus Santos cojones”.

Ara per ara, fixis bé: Pot ser que, fins i tot, les mil petites capelletes independentistes apunti en una mateixa direcció! I que en un entorn canviant i desestabilitzat, la concreció real de la reivindicació d’un estat propi sigui factible.

Aquell dia, Sr. Navarro, vostè (i gent com el Sr. Duran, que no se sent independentista) també vindran a l’estat propi. Perquè Catalunya, ho serem tots els qui vivim aquí, indepes i no indepes. A més vostè (i la gent com el Sr. Duran) tindran el privilegi de poder triar entre ser catalans o espanyols. Perquè poder triar la pàtria “legal” és un luxe que als catalans encara no ens podem permetre. Però si Déu vol (és un dir, encara que començo a tenir clar que ho vol…), la “mani! del dimarts (amb vostè i amb tots els qui cridarem per la llibertat del nostre poble) ens hi pot acostar. TOTS som catalans. Tots sumem. Gràcies per venir a la mani “indepe”, Sr. Navarro. Com diu un altre amic meu… “guanyarem!”

 

Visca Catalunya com tots la hem somiada. Sobirana? Dons endavant.

Una abraçada Vicenç, els nostres avis estarien orgullosos dels seu nets

Quim

Pujat per El Quim Pedret el 11 de setembre 2012

"Sergicoses" I el seu Onze de setembre

septiembre 12, 2012

Les seves coses

 

Un dia especial, tot assejant amb el seus colegues l’himne català "Els Segadors"

SergicosesQuimpedretSergi

Assaig general Dtor. Sergi Pedret i Kudryashova

 

Pujat per el meu papi El Quim Pedret l’onze de setembre de 2012

The Day After, by Quim Pedret, per la meva tieta…

..soltera

Dimecres 12 de setembre 2012

Pujat a les 02h 10m

del dia després

‘Ja soc lliure’ (La tieta Cisqueta Maluc i Pi)

 

 

Molta gent està contenta i il.lusionada. Molta gent està preocupada, i altra gent ja te plans per a demà, però, realment demà passarà alguna cosa?
Ella està una mica cansada per un dia molt bellugat i m’ha dit: “Jo ja vaig prendre la pastilla del dia després i encara no m’ha vingut la regla” (Tieta Cisqueta Maluc i Pi) ¡¡¡ Tieta, per favor !!
A la seva edat (89 anys) crec que ha arribat a la conclusió que després de 70 anys estudiant senyals i algunes interpretacions de senyals que un dia veurà la llibertat, i la pobreta pensa que igual arriba la fi del món..
Demà li posarè la pel-lícula Braveheart i la meva ‘yayeta’ amb la LLibertta de Wallace igual se m’anima. Pobreta. Segur
I si li possès "El Dia Despues"? (Pel.licula Post-apocalíptica de catàstrofes) de Nicolas Meyer jejeje

Sóc dolent dolent, oi?

 

 

 

TietaCisquetaQuimPedret

Es el fill de la Tieta, es igual de lleig que ella… (el va tenir de soltera)

 
Això li pasa per punxar.me. Que es foti

 

 

 

Pujat per El Quim Pedret l’onze de setembre, però sensa pressa

El Facebook el carrega el diable, by Quim Pedret

septiembre 12, 2012

Un dia vaig dir que el Facebook (Facebusssss que diu la Tieta Cisqueta Maluc i Pi) que es un arma que la carrega el diable.
Heu vist hipocresia que alguns ‘amics’ que es coneixen personalment s’ho pasen ‘pipa’ …. mireu: Jo els veig que per darrera que es diuen el nom del porc, es foten cares de circumstancies quant es veuen cara a cara i aquí al Face es foten unes abraçades i petons increïbles, sobre tot el dia dels seus aniversaris.

El face podria ser un gran mitjà de comunicació … però ara es un fenomen sociologic molt mal utilitzat, pervers i fals, que tindria d’apropar a la gent per fer un cafè si algu et cau be i fas amistat (jo ting al face) i ara a vegades et venen ganes de apagar l’invent xarxa ‘social’ (quina conya, dir-se social) i posar.me a mirar la porqueria del Gran Hermano durant 24 hores seguides i de postres una ‘tapa’ de ‘Salvame de Luxe’ i escoltar el Jose Velez i de pasada una pel.licula de Pajares i Esteso.

Estem inmersos en una societat en que s’han perdut els valors, cada dia mes gent insulta, o sigui es el Fidel reflexe de una societat en crisis, ja no de calers ni de feina, sinó crisis de valors, respecte i falta de ganes de fer un mon millor per els que deixarem (fills i nets). Nosaltres que ens creiem massa sovint ‘importans’ , no ens emportarem res de res a la capsa, o potser si, un pot ple de mala llet… i de mala baba

 

El Quim Pedret

El Facebook, i les seves coses, by Quim Pedret

septiembre 12, 2012

Fascicles col.leccionables de pensaments del Quim, que serveixen per fotre’ls a mar

1ª Entrega

Una eina útil per els que no volen pasar per imbècils

Avui m’he adonat de les ultilitats que té això del Facebbok.
Per exemple; per aquí podem demanar amistat a qualsevol desconegut i si te la dóna, et sens fins i tot important, li donem les gràcies i l’ens considera molt atents.
Us imagineu que anéssim pel carrer preguntant: "Vols ser el amic meu"?
Segur que ens prendrien per imbècils
Molt bona matinada

El Quim Pedret