Blogia

Joaquim de Catalunya

El Facebook i les coses seves II, By Quim Pedret

Fascicles col.leccionables de pensaments del Quim, que sereveixen per fotre’ls a mar

2ª Entrega

Que fariem sense Face-bus?

Recordo que fa anys em varen regalar un llibre, es deia , i encara es diu: ‘Los vecinos de mis vecinos , son mis vecinos’ (quina cullunada), però l’Eloy Arenas , el autor, es molt divertit i alhora era un visionari. Perquè? Dons que fariem sense sapiguer quant amics te el nostre amic? Eh? A qui li ensenyaríem la foto de lo plena que tenim la panxona? Gracies al face sabem si el nostre amic va o torna de vacances, morenet o com un gotet de llet. A on anat i ens posa les fotos per dir-nos: ‘Tu a casa, pringat‘, però ho fa de bon rotllo. Perquè, dons perque els el teu amic.
Ohh quin goig que fas reinaaaa, quin loock de morenor tant espatarrant.
Podem fer amics (com deia al fasciscle d’ahir) sense coneixe’ls de res (ni ganes) la qüestió es sumar amics. Perquè? Dons perquè si arribes al 5.000 amics, el face et dona un premi. Quin? 5.000 amics mes de regal Que parlan xines?, I ben igual, a tu te’n refot, mes o menys com els que tens ara. La qüestió es que t’aplaudeixin. Sigui qui sigui.
Recordeu a tots el amics? No, ni ganes. Son amics? No, ni ganes Però com presumim de panxona i de novieta (be, jo no)
Gracies al face sabem si la veina, que viu a mes de 200 km s’ha llevat amb un BON DIAAAAAAA CATALUNYA i en ha encastat al seu mur o al nostre la foto de un cafetonet amb croissant i per mes conya ens convida, i li diem: "Que aprofiti guapa". (així rebentis, pensen alguns, shshsh)
Que en som de tòtiles a vegades. Quines coses te el face, i que maco que es oi?
me endevant amics, si voleu a les votres pantalles el 3 capítul coleccionable del llibre “El ‘Face’ i la mare que el va parir”

Molt bona nit

El Quim Pedret

‘La Diada de l’Unitat’ a Gironanoticies.com, by El Quim

septiembre 12, 2012

QuimPedretgironaNoticies.com

Premeu per lleigir l’article

Pujat per El Quim Pedret el onze de setembre de 2012

Felicitats, Xavier Palomino i el seu equip, by Quim Pedret

septiembre 12, 2012

www.gironanoticies.com

 

Desde el meu tros d’espai Facebook i desde la meva web, vull felicitar públicament al meu amic Xavier Palomino, director del Girona Notícies i a tots els seus companys de redacció, per la seva nova pàgina web, treballada amb moltes ganes i constància durant tants anys. Es un diseny envejable, entre tots la farem molt millor dia a dia, segur.

 

QuimPedretXavier Palomino

D’altra banda m’agrada que la transformació de la vostra pàgina ha sigut el onze de setembre i a portada hi hagi el nostre President, que ho es per a tots, haguessim apostat per ell o no. Es ben igual. El Sr. Artur Mas es avui per avui, el nostre President, i per mi i per tots te de ser mereixedor del nostre respecte.

 

Xavier, rep i rebeu tots els que feu el diari durant set anys una forta abraçada desde Vilajuïga

Visca Catalunya

Pujat per El Quim Pedret l’onze de setembre de 2012

Artistes místics i polítics que son molt bons critics

septiembre 12, 2012

Artistes, Mistics i Critics

Quadre la Senyera de la pintora Elena Kudryashova

 

Pujat per El Quim Pedret l’onze de setembre de 2012

Mònica Terribas surt a escena, by Quim Pedret

septiembre 12, 2012

Dia: La Diada Nacional de Catalunya

Lloc: Parc de La Ciutadella de Barcelona

Acte 1er

El text que vaig fer ahir per la periodista Mònica Terribas i la seva intervenció durant la Diada.
Quantes vegades jo he dit que som catalans, però no tontos a la meva web? Moltes, però no passa res, soc català com ella, però no soc assalariat de ningú, ni venut a cap poder, i escric i parlo sempre amb respecte
La Sra. Terribas era directora de TV3 i la pagaven com a directora (per fer la seva feina, per mi molt malament). Però ahir la Mònica es sentit important una altre vegada i estenia de fer notar, va ha llegir la frase del escriptor Joan Sales. ¡¡Si ell aixequés el cap i veiés que encara hi han que pixen fora de test¡¡.
La frase per mi no es acertada en cap context: "Desde fa 500 anys el catalans em estats un imbècils. Es tracta de deixar de ser catalans? No. Es tracta de deixar de ser imbècils (Com vaig dir ahir, no he trobat cap avantpassat meu que fos imbècil)
La Mònica en aquell moment sabia que hi havia la TV japonesa inclosa i es tenia de fer veure. La cara de molta gent asentada la Ciutadella de Barcelona va ser pomes agres i de sorpresa. No te cura
Suposo que ja sap perquè la varen fer fora de TV3 entre altres motius. Deu recordar el dia que va dir: "Ja que no em deixa preguntar, no em pregunti" (Mònica Terribas a Artur Mas) Aleshores es va passar el codi ètic del periodisme per els forro…i l’educació
Ahir la Sra.Terribas no era la protagonista, el protagonista es sempre el entrevistat o el poble, en aquest cas ho era el poble català. Si ella vol fer cinema que vagi a Hollywood o a Tele 5 amb la Pilarin.
La Terribas abans d’anar a fer cinema, que fassi un tomb per la Facultat de Ciències d’Informació i Educació (al menys si no aprèn res millor, podrà fer un cafetonet) això si, a la meva salut. Salut tingui.
I recordi sempre…. "el que te el cul llogat, no seu quant vol" o si li fa un pols al poder, te el risc de que li passi el mateix que a Sèneca. Amen

 

El Quim Pedret desde Vilajuïga per Radio Quermançó

El Facebbok i les seves coses III, by Quim Pedret

septiembre 13, 2012

Fascicles col.leccionables de pensaments del Quim, que serveixen per fotrel's a mar

3ª Entrega
Que faríem sense Face-bus?

Recordo que fa quasi dos anys a Radio Quermançó (la meva radio a Vilajuïga) comentava de veu el començaments del xicot Mark Elliot Zuckerberg (inventor del Facebook) Mireu. Ell era un noi introvertit i aborrit i trist (com en Ronaldo) però espavilat i amb empenta que remenava ordinadors i un día va escoltar a casa seva la cançó de Roberto Carlos "Un millón de amigos" i es va pensar: ¡¡Ah carai ¡! (en angles) "Jo també vull amics" (no sabia el que li venia al damunt) i s’hi va posar i es va trobar en un pilot de problemes que el varen portar a tindre al començament molts pocs amics (dos o tres), però amb un milió (o mes) de dòlars a la butxaca. Ara aneu.li darrera, no se si te molts amics, però segur que els que no el coneixent van dient: "Mira aquest s’ha fet d’or fent el ‘marujon’, ve per on i amb lo lleig que es…. i tal i tal" ¡!Quines coses te el face ¡! Veritat?

 

El Quim Pedret i Rovira, quasi poeticament lliure

“Res serà fàcil, però tot és possible”, by Jordi Freixas

septiembre 13, 2012

 

El President marca perfil ja clarament dins el sobiranisme?

de Jordi Freixas

L’endemà de la manifestació, el President Mas semblava que apuntava en aquesta direcció, ressaltant que el camí era clar i que el pacte fiscal era un pas més i no una alternativa al seu destí. “Res serà fàcil, però tot és possible” va dir. Qui sap si el futur demostrarà l’equívoc d’aquesta anàlisi, però em va semblar veure un president que ja es movia en l’espai del sobiranisme. Havia deixat de parlar d’alternatives al mateix i parlava de les dificultats del repte i de l’estat d’ànim amb el qual calia abordar-lo. Entre les seves paraules, semblava que s’hi amagava una subtil estratègia: CDC es volia presentar com el partit de la transició ben feta, del sobiranisme responsable, ferm però calmat, capaç d’assegurar la consecució de l’Estat propi amb garanties? Potser l’entusiasme del dia anterior emboira les intuïcions polítiques del qui escriu aquestes línies. Tot i així, el dia 12 de setembre de 2012 em va semblar veure un President diferent que, ja amb els dos peus dins el marc sobiranista, volia marcar un perfil responsable i moderat dins el mateix. Realment era així?

Jordi: el teu entusiasme no t’emboira les teves intuicions polítiques. Jo sóc dels que ja fa temps que dic a qui em vol escoltar que el nostre tan bescantat president, sap molt bé el que es porta entre mans, i que degut al gran pes de responsabilitat que porta al damunt de les espatlles (un pes que no porten els seus detractors) ha de mesurar les seves passes molt curosament i (entre moltes altres coses) carregar-se de raó al davant de l’estranger. O pot creure algú que un president que no fos sobiranista (encara que per a aconseguir-ho hagi de fer tots els papers de l’auca) hagués pogut reunir al seu voltant un "pinyol" tan independentista?. Sí senyor, res serà fàcil però tot és possible. Sense rauxes ni presses, molt comprensibles, però contraproduents. Volem arribar al final del camí amb els ossos sencers..-

Pere Grau (Hamburg)

Pujat per El Quim Pedret el 13 de Setembre de 2012

¡¡ Mariano, te he dejado los huevos encima la mesa !!, By Quim Pedret

septiembre 15, 2012

 

QuimPedretMarianoMas El Quim

 

Un 20 de setembre a Moncloa

Pom, Pom, Ring Ring

Rajoy – ¿Siiii? ¿Quien perturba la paz del convento?

Mas – Mariano que soy el Mas

Rajoy – Mas es mucho más que menos, ¿Verdad? jejej Es que soy así de divertido oye, soy gallego

Rajoy – pasa, pasa amic ‘Arthur’ seiéntate y tomate algo….

… pasen el minuts i en Rajoy està a la cuina

Mas- ¡Marianoooo!, que te he dejado los huevos encima la mesa!
Rajoy – President, no me pegues estos sustos hombre…
Mas – Tranquilo, me refería a los huevos fritos y los pimientos rellenos que te he traído de Catalunya.

Mas- Yo también soy de la broma. Soy catalán ¿Sabes?

Rajoy – Uff, estos catalanes son la leche. Carallu…

 

Be, de fet mai sabrem com anirà la conversa entre els dos Presidents el proper dia 20, però podria seguir mes o menys aquest caire….

 

Al febrer de l’any 2012 va començar així

QuimPedretMasRajoy

El Sr. Artur Mas amb el seu su homòleg español, Mariano Rajoy

 

 

…al menys, si mes no, amics (escrit primer al Facebook) i els no amics, però que feu una miradeta de re-ull, us hi fet llegir fins AQUÍ. (Si voleu, podeu passar pagina i llestos)


Però ja sap, que quant parlem de ous i pebrots, sembla que tots ens animem una mica mes oi?
Jo vull fer unes ratlles de critica i una felicitació. La critica es per fer una ‘estirada d’orelles’ per aquesta mania de utilitzar expressions o refranys grollers per fer-ne un mal us polític i treure un redit, em refereixo a dir: "Aquest home, està jugant a la Puta i a la Ramoneta". Queda una mica lleig oi?) Ahir el ‘graciós’ programa de Polònia va utilitzar una tal Ramona i una suposada prostituta, per fer un ‘skets’ o quelcom de semblant, sobre el President i una piloteta. Amics ‘polacs’, crec que la prostitució i els seus greus problemes no es poden frivolitzar -com diu una bona amiga integradora social- a la nostra ni a cap TV, aquestes noies es mereixen un total respecte i per par dels guionistes del programa i de la societat (El mateix ‘incident’, ja va passar amb el President Montilla, dien-li fill de..p.) i jo mateix després de fer.li saber a ell per carta, vaig cursar una denuncia als Mitjans Audiovisuals de TV.
Tornant a la Sra. Ramona i la seva amiga, per el fi d’ultilizar.ho barroerament en contra de una persona, en aquest cas el President de la Generalitat, jo utilitzaria en aquestes dates i amb molta mes propietat el seny català i hagues posat l’expressió que em deia a vegades el meu pare: "Fill en aquest mon tens de ser mes puta que bonic" o millor…: "El cales i els collons, estan per les ocasions" (l’ocasió ho mereixia) els trobo uns refranys molts mes encertats, i de una claredat irrefutable.

 

Els catalans som gent assenyada i si alguns polítics viscerals no posen una mica de fre a aquesta dèria de presa tant que tenen per agafar el poder de una Catalunya Independent per pebrots, malament anem. De moment la cadira esta ocupada. Les coses es fan amb la tolerància, seny, moderació, cerebral-ment i tots el adjectius que la prudència comporta, ja que sinó correm el risc de quedar-nos sense el peix i amb el cul enlaire. "Qui vulgui peix que es mulli el cul", deia ahir una amiga meva. Raó tenia i te. Es per això que cal recordar a tots els catalans el que deia la meva tia avia: "Nen, tot el que no son pessetes son punyetes" Deixem-se de punyetes i anem per les pessetes. El català em preses, podria passar de ser un català emprenyat, a ser un català arruïnat. Compte. Tenim de anar fent un mica en mica i mullar-nos el cul, poc a poc, per agafar el peix sempre que calgui.

Avui m’ ha sorprès gratament que hi han hagut amics i no solament un, que es senten com jo independentistes, jo soc mes un independentista poètic que m’han dit: "Quim, carai en Mas m’ha sorprès gratament" Això es bo per Catalunya i per que els catalans anem junts i sense preses a on volguem. Si es la sobirania total, dons endavant. Evidentment que aprofito per felicitar al Sr. Artur Mas i Gavarró per la seva coherència, per jugar be les seves cartes, per fer que l’ou de Cristòfol Colom tingues sentit…: ‘El jo també ho ves fet així’, ‘Dons haver.ho fet’. I encoratjar.lo per seguir aquesta partida d’escacs i si escau fer-la amb ‘mossegada’ inclosa, mes o menys com la que va fer el rus Gary Kasparov a un policia no fa pas gaire. El President Mas a dit a tots els catalans i als espanyols de una vegada per totes que.. ‘Ara si toca’ i el que mana a Catalunya es ell, el President de la Generalitat i es el seu deure fer-ho i tots ho hem pogut veure i sentir (inclosos els militans critics del seu partit i els socis d’Uniò, inclòs en Duran). N’estic ben segur.
Per acabar el reguitzell de refranys, deia el meu avi: "Donde hay capitán, no manda marinero" i es per això que ho dic clar: ‘Amb dos pebrots anem millor que amb un’. Amen. Se que els deus em perdonaran el meu vocabulari tan poc fi, però es que son les coses que s’enganxen del poble. Quin poble? El meu, Catalunya.

 

 

PD. Oye Artur, los huevos son frescos? Si, si Mariano, son de toda confianza, son del Onze de setembre.

 

Publicat al 15 de setembre a www.gironanoticies.com

 

QuimPedreGironaNoticiesArturMas

 Pujat per El Quim Pedret el 14 de setembre 2012