Davant del comentari publicat en aquest fil per el President de la Generalitat, Artur Mas, vull pensar que els seves paraules són fruit d’un desconeixement de la realitat de molts catalans, descontens de la seva política i no de cap dolenta intenció i vull dir..
En primer lloc m’agradaria pensar que aquest ‘post’ l’escrit el Sr. Mas, és ben cert que li agrada el ‘face’ i contestar personalment els correu-vos. Però…
President, Artur, amic, o com vulguis, després de les teves frases (intervenció correcta de polític correcte) en aquest post i seguint en la mateixa línia, durant un any he vist desqualificacions personals i fins i tot insults cap a la teva persona (i he manifestat el meu rebuig en públic),també s’ha criticat i he criticat la teva política i alguns que formen part del teu govern. No fa falta, que et recordi que jo ET VAIG VOTAR i demanar VOTS per a tu i per això estic en el meu dret de demanar-te explicacions d’una labor de govern que no m’agrada. (sinó t’hagués votat també estaria en el dret de criticar) Crec que puc repetir les frases com ‘Cornut i pagar el veure’ que diu el nostre comú amic Vicenç…sense ofendre a ningú. Puc anomenar el que deia la meva santa àvia: “Amb els gustos que tenim, podem canviar pets per merda (expressió molt catalana)” , però el que no puc consentir, encara que siguis el meu President és que generalitzis amb aquest ‘comunicat de premsa’ a manera paternalista: “Davant certs comentaris publicats en aquest fil, vull pensar fruit del desconeixement i no de la dolenta intenció… etc etc
Jo sempre he parlat de tu, amb un cara a cara, amb els meus noms i cognoms, de vegades en to de broma, però sempre amb respecte i amb el cor i quan un cor parla (almenys el meu) sempre diu el que pensa. Per això em sembla lamentable que puguis posar, encara que sigui de forma indirecta i generalitzada en la meva boca la paraula ‘enchufe’ i molt menys el nom de la teva esposa Helena Rakosnik, ja que saps que tinc en gran estima, com la tinc a la teva persona. Si vols ‘postear’ i els teus deures de President -votat per nosaltres- et deixen, entra més en els detalls de la gent que realment té problemes i no contestis amb frases robotitzades o per una secretària.
Jo vaig votar a l’amic Artur (igual va ser la meva errada) no vaig votar a una maquina o a una secretària. Saps que no tinc ideologies polítiques, però no sóc un paria. La meva nació és Catalunya, no Espanya. Et podria recordar que el President Pujol, en el seu moment es va declarar català i espanyol (pena) Com la mateixa pena que em va produir el teu Conceller de Sanitat, demanant perdó en el Parlament de Catalunya. No et va presentar la dimissió? Al que concerneix als càrrecs, suposadament ‘per endoll’ que esmentes, TOTS els polítics que hi ha hagut i hauran, han nomenat per a algun càrrec, un amic, un familiar o conegut, fins i tot a un inútil declarat. Això és una norma desgraciadament acceptada políticament en bastants països (al Japó, país molt conegut per la nostra família, NO passaria mai i el teu govern i la teva persona a la primera errada ja haurien dimitit)
Jo SI he criticat la labor de Felip Puig i dels seus homes SWAT, en les penoses i lamentables càrregues policials i he sentit vergonya aliena. He criticat en públic la ‘mentida piadosa’ de Joanna Ortega. NO puc confiar en ells. És per això que he en el seu moment i públicament, vaig demanar la seva dimissió o cessaments i vaig dir textualment mesos després: Aquest és el govern dels millors? Va ser una pregunta. ¡¡Collona!!, Que vas tenir set anys per triar als millors
Vas encertar de ple amb un Conceller, el Sr. Josep Lluís Cleries (felicitats) però et vas oblidar d’acomiadar a l’Ángel Colom (estava convençut que saltaria dels seus càrrecs) Quina pena d’home. Els altres, com en a la ‘mili’, valor i raó, se’ls suposa. He parlat com diu un amic comú de fer de “cornut i pagar el veure” a Madrid. Tinc tant de dret com tu de demanar el que em sembla millor per a Catalunya, la meva nació: Independència” (sigui del color que sigui, tindrem temps per posar colors i ideologies). L’Oriol Pujol també demana independència (amb el permís del seu pare) i el consideres la teva mà dreta. També he dubtat de la teva llibertat de moviments dins de la federació CiU, ja que dins de Unió hi ha hagut molta desunió (no és un acudit) i alhora un pacte amb el PP per formar la taula del Parlament, un pacte amb PSC per a la investidura, i la Sra. Nuria de *Gispert de Presidenta del Parlament i Joanna Ortega i Alemany de vicepresidenta en dues dels tres més alts càrrecs del meu país, em semblaven i em segueixen semblant molts pactes i massa poder, per tan pocs. “Molt patró, per tan poc mariner”. La proporció de quatre a un amb Unió per formar govern, no la veig clara. Serà que em faig vell.He sentit vergonya, veure i sentir en directe al teu ‘gran amic’ Duran, fent manifestacions en la TV de P.J. Ramírez, amb el mateix P.J. amb les seves gràcies en relació a Catalunya. Li he criticat la seva postura bipolar en relació a Catalunya-‘España’. Crec que tinc el dret de voler i dir que vull el millor per al meu país i per descomptat per al meu fill. T’he criticat en negatiu perquè no em llegeixes, no voleu llegir i l’ego i la superioritat (cosa innata quan s’arriba a una cota de poder) no us deixa veure la realitat de tot un país. No vull concerts, no necessitem res de Madrid. Ells ens donen Aeroports de Reus o Girona a canvi de què? Que en son de savis a Madrid ¡¡No et fot!! Jo no sóc TV3, No sóc Josep Cuní ¡¡Ni falta que fa!! Escolta a qui et vol bé, qui t’ha demostrat que durant anys volia el millor per a la teva persona i per al país, escolta als que no tenen res a guanyar ni a perdre, als que mai t’han demanat res, als que no necessitem poder, per tenir més poder, als que no s’han ‘casat’ mai amb ningú. Escolta alguna vegada Artur, ¡punyales!
Però si prefereixes equivocar-te sol no seré jo qui et negui el refrany que em deia el meu pare: ‘No hi ha mes sord, que el que no vol sentir’. O l’altre: “Igual m’entens, però no vols entendre’m” Un familiar meu i molt amic teu, et va dir després de veure la pel•lícula Robín Hood, que teníes d’anar pel món com un llop, no com un xai. No vares entendre ni a Robín, ni a l’amic. Saps que personalment et desitjo el millor per a tu i la teva família i saps que políticament estàs equivocat, ho saps, però alguna cosa o algú et té lligat de peus i mans. A mi no m’han lligat ni les mans, ni la boca, ni el cor amb el qual t’escric i amb el qual sento una gran estima per al meu país Catalunya, però sense passar per Madrid.President Artur et desitjo molta sort
El Quim Pedret Rovira
0 comentarios