Gia Marie Carangi, considerada per molts com la primera supermodel dels 70s 80. Ho va tenir tot i la droga i el Sida varen acabar amb ella
Va ser la primera dona famosa a morir de SIDA
Gia Marie Carangi
Va néixer el 29 de gener de 1960 a Philadelphia. Al 1978, quan tenia 18 anys, es va traslladar a Nova York per començar la seva carrera al món de la moda. Al principi no va tenir èxit perquè no feia prototip estandarditzat de l’època: noia rossa, ulls clars i pell de porcellana; però gràcies al seu agent Wilhelmina Cooper, va aconseguir en 6 mesos convertir-se en una de les models més cotitzades del món.
Aquest mateix any, va aparèixer en el seu primer gran reportatge, va anar per a la revista Vogue, amb el famós fotògraf Chris Von Wangenheim. Allá va conèixer a la que seria el gran amor de la seva vida, Sandy *Linter, que treballava de maquilladora. La sexualitat de Gia sempre va ser un assumpte controvertit, alguns diuen que era bisexual i uns altres opinen que era lesbiana.
En aquella època els fotògrafs de moda més importants volien treballar amb ella, apareixia a les portades de Vogue, Glamur, Cosmopolitan, … Va ser imatge de Giorgio Armani i d’altres grans dissenyadors.
Anava molt sovint al Studio 54 i The Mudd Club. Llocs on convivien les drogues, música, alcohol i celebritats, Gia va començar a consumir habitualment cocaïna i a poc a poc es va fer addicta a aquesta i altres substàncies.
Aviat les drogues van començar a interferir greument en el seu treball. Seguia mantenint la seva bellesa, però es passava el dia drogada i deprimida.
Al març de 1980 va morir de càncer el seu agent, Wilhelmina Cooper, a qui se sentia molt unida, va ser un va durar cop per Gia, que encara la va enfonsar més al món de les drogues.
Al novembre de 1980 va saltar l’escàndol a causa d’un reportatge per Vogue:als braços de Gia s’apreciaven marques de punxades. El gran públic es va assabentar així de la seva addicció a l’heroïna. Això va ser un cop mortal per a la seva carrera. A més les drogues van tornar a Gia cada vegada més intractable i conflictiva. Arribava drogada en les sessions, cridava als fotografs, agredia als assistents, etc.
Eileen Ford, qui en aquests dies la representava, la va acomiadar de l’agència per la seva falta de professionalitat. Un any després, Gia va anar a un programa de desintoxicació de 21 dies i va començar comenza a sortir amb Elyssa Golden.
La família de Gia, sospitava dels problemes de drogues que tenia la seva nova parella; aviat Gia requeia de nou compte a les seves addiccions. Aquest any el seu amic el fotògraf Chris Von Wangenheim va morir en un accident de cotxe, quan Gia es va assabentar de la defunció del seu amic, es va tancar en el bany durant molt temps per injectar-se heroïna. Per a la tardor d’aquest mateix any, l’aspecte de Gia havia empitjorat, se li veia demacrada; no obstant això va decidir tornar al món de la moda.i contacta a Monique Pillard, qui era la responsable de Elite.
Per segona ocasió, Gia va anar a un programa de desintoxicació, però no va continuar. Per això ningú la contractava i va ser acomiadada de Elite, desesperada acudeix amb el seu bon amic Francesco Scavullo, qui de regal li va donar una portada en la revista “Cosmopolitan” a l’hivern de 1982, l’última de la seva carrera.
A Amèrica ningú volia contractar-la, no obstant això a Alemanya estaven disposats a pagar 10.000 marcs per una sessió fotogràfica; al desembre de 1983 seria la seva ultima aparició en una revista de moda.
Després va ser detinguda per possessió de drogues a Sud-àfrica el que va acabar per dinamitar la seva carrera. La seva família la va pressionar perquè se sotmetés a un altre tractament per deixar les drogues. Després d’acabar-ho, va tornar a Philadelphia, on va començar a prendre classes de cinema i fotografia, buscant iniciar una nova vida darrere de les càmeres. Però va durar poc: tres mesos més tard i amb diners que li va robar a la seva mare, es va anar amb la seva vella amiga Elyssa Golden a Atlantic City. Va tornar a l’heroïna, es va prostituir i va ser violada en diverses ocasions, llavors estava molt malalta, la seva mare la va ingressar a l’Hospital de Norristown, Pennsilvània.
Gia va ser ingressada per un quadre de pneumònia, però la malaltia que ho havia generat era el VIH, per la qual cosa és traslladada a l’Hospital Universitari de Hahneman, en Philadelphia. La seva mare va romandre al seu costat en tot moment.
En els seus últims dies de vida, pensava fer un vídeo per als nens s’informessin de tot el mal que causaven les drogues, no obstant això, mai ho va poder realitzar.
Gia va morir el 18 de novembre de 1986, a les 10 del matí. Va ser la primera dona famosa a morir de SIDA. Ningú de la indústria de la moda va acudir a acomiadar-la.
Gia Marie Carangi va ser una de les primeres supermodels, amb el seu treball va marcar el camí que després seguirien Elle MacPherson i sobretot Cindy Crawford, amb la qual guarda una semblança física increïble. (A Cindy en els seus inicis la sobrenomenaven "Baby Gia").
En 1998 es va estrenar la pel·lícula per a la televisió, titulada ”Gia’ amb Angelina Jolie en el paper de la model. No és una gran pel·lícula, però és interessant
Angelina Jolie a Gia
TITUL ORIGINAL: Gia
ANY: 1997 TV
PAIS: Estats Units
DIRECTOR: Michael Crhistofer
GUIÒ: Jay Macinerney, Michael Crhistofer
GENERE: Drama Biografic Homosexualitat
PRODUCTOR: HBO films
REPARTIMENT: Angelina Jolie, Elizabeth Mitchel, Kylie Travis, Mercedes Ruhel, Faye Dunaway
La primera i la millor actuació de Angelina Jolie com protagonista
Pujat per Quim Pedret
0 comentarios