El vídeos dels politics, by Quim Pedret

O els seus videojocs

Noviembre 21, 2010

El vídeo electoral de les joventuts del PSC, que vol equiparar votar Montilla amb un orgasme femení, ha provocat cert malestar a les files socialistes espanyoles per que s’ha fet ús sexista de la dona.

Soledad Cabezón, Secretaria d’Igualtat del PSOE, juntament amb la Sra. Pajín i la Sra. Bibiana Aido, han desqualificat l’anunci dels socialistes catalans, que estava fet amb intenció de promoure la participació el proper diumenge 28 de novembre. Es una mica estranya questa autocrítica en campanya, on es tindria de fer sempre pinya.
En Montilla es va assabentar del fet a TV3 al programa d’en Cuní. “Però aquest vídeo és de la JSC?”. “Aquí no hi surt la JSC per enlloc”, es preguntave davant del micròfons. Tampoc sabem perquè ell se’n va desentendre. L’equip de campanya del PSC, no n’havia ordenat la retirada i es per això que va estar penjat a la web durant unes llargues hores. El vídeo suposadament electoral, no aporta cap argument ideològic per votar PSC. Es un reclam per mostrar una suposada excitació de la protagonista, en el moment de anar a votar.

La ministra Pajín, va reclamar a tots els partits igualtat i molt més respecte per les dones. Cabezón va dir que si es quelcom semblant a un orgasme, no és ni de lluny correcte i “s’hauria d’haver canviat l’expressió d’alegria”. Bibiana Aído, va afegir que el vídeo no és improvisat i té un caire professional i és “una publicitat enganyosa”

Politics del PSC, com Joan Ferran, defensen l’anunci electoral, en contrast amb les esmentades opinions dels dirigents i ministres del PSOE.

Artur Mas ha acusat al PSC d’intentar sobresortir en campanya a base de ‘ximpleries’. “Nosaltres som sensibles al país y no necessitem sobresortir amb orgasmes”, ha afegit. Cal recordar que CiU, fa uns anys ja va fer el famós vídeo titulat CAT i es va repartit per tots els mitjans de comunicació, o sigui es var regalar per les llibreries de Catalunya i a mes, el mateix amic Artur va anar tot solet a ‘Cal Notari’. Els venuts mitjans de comunicació, la tècnica de l’engany, la xarxa i la cibernètica enverinada, ens ha envaït ja fa massa temps i ja fa massa que dura.

Joan Ridao de Esquerra Republicana ha criticat les actituds “grolleres” en política. Potser no recorda la famosa foto de Carod-Rovira a Terra Santa amb el Maragall o el viatge a Perpinyà que li va costar la trona.

La Secretària General del PP, María Dolores de Cospedal, va assegurar que “no tot si val en els vídeos electorals”. Però el que es increïble, es la doble moral del Partit Popular, es esgarrifosa i es veu reflectida amb el videojoc que les Joventuts del PP varen maquinar i penjar a la xarxa, on es pot veure a la mateixa Alicia Sánchez Camacho (Presidenta del PP a Catalunya) i cap de llista, en forma de ‘Super heroi’, ‘matant’ immigrants i independentistes catalans. L’esmenta’t vídeo del PP es va retirar als deu minuts de ser penjat i la cúpula del Partit Popular es va treure les puces de sobre, dient que eren coses dels Jovenets Populars i amb un xic de cinisme la mateixa Sra. Sánchez Camacho li varen faltar cames per manifestar que l’anunci socialista atemptava contra la dignitat de les dones. Es veu que per ella l’immigrant o l’independentista no te cap dignitat.

D’altre banda, i seguint amb gustos dubtosos, la candidata de ‘Alternativa de Govern’ Montserrat Nebreda ha penjat a la xarxa i l’ha passat per TV, un vídeo que l’anomena ‘porno’, on es veu ella mateixa amb una tovallola surtin d’un suposat orgasme a la dutxa. Mal fet i mal gust.

Realment jo pensava que en política també estava tot inventat, però nomes ens faltava que el CORI (Coordinadora Reusenca Independent) de Reus, hagi fitxat a la catalana Carme de Mairena (Miquel Barau) -no tinc res en contra d’ell com a persona i la seva feina- com a segon de la llista de Barcelona per el Parlament català. I si als vídeos i fitxatges confirmats, hi afegim la mala fe de una suposada premsa groga o/i espanyolista i ben pagada, que el que busca es trencar la societat política catalana, ens trobem que també s’ha fet públic el soposat fitxatge de l’actriu porno Maria Lapiedra -em mereix tots el meus respectes- filla de Mollerussa, per alguns actes de la campanya del partit polític de Joan Laporta, Solidaritat Catalana. I si per acabar d’adobar-ho com sinó en tinguéssim prou amb tot això (digueu-ne frikis i ximpleries), ens trobem amb la suposada enquesta de Tele 5, -la televisió del demòcrata Berlusconi-, que ens assegura, que en el cas que la Sra. Belén Esteban (Princesa del Pueblo) es presentés a les eleccions espanyoles, seria la tercera força política mes valorada i votada.

Tots aquet vídeos i aquestes suposades enquestes, que tenen per fi manipular al espectador i al lector, crec que tindrien de fer pensar i molt als politics que s’auto anomenet professionals amb el nostres diners i que tots plegats fessin un bon examen de consciència, per las properes eleccions municpals, per evitar lo inevitable del diumenge vinent: Una abstenció del 50 % -sent optimistes- a Catalunya el 28 de novembre.

Crec que d’ara en endavant, els politics de ‘sentiment’ tenen de demostra-ho i ser conseqüents, responsables i declarar el que tenen, el que guanyaran -i si es possible, declarar també el que robaran- i el que ens prometen a la soferta societat, aquesta societat que ells tant mimen i prometen, que tant estimen i ens estimen, i la volen i ens volen i sempre desitgen el millor. Sempre. Es dir: Per la seva butxaca.

En un altre article donaré la meva opinió o solució jurídica -encara ni hi han- cara les properes eleccions municipals, per arranjar i a l’alhora impedir, que alguns arribin a les alcaldies, si cal ferem memòria escrita, visual i d’audio, ja en el seu dia alguns varen trair i enganyar les sigles dels partits que defensaven, amb estúpides promeses i ara critiquen el veí, o al soci,  mentrestant estan tramant, el que ells ja varen fer en un passat no molt llunyà. Potser si parlem clar, -amb noms i cognoms- podríem evitar -al menys al meu poble- un desgavell sociopolític, que es ensorraria, encara mes els fonaments de aquesta societat massa malmesa, però que entre tots, sortosament estem fent sota mínims un poble -ciutat, població- digne, però anem a l’alça. Quant cregui que es el moment d’escriure ho farè i parlaré sense embuts, ja que molts estem farts de estar envoltats amb masses bosses de pobresa i malalts reconsegrats i que ja ens estem acostumant malahuradament a viure amb ells. Quant s’arriba a l’insult personal, o inclòs a l’agresio fisica ja fa pudor i voldir que ja hem tocat fons. Parlo del meu poble i del meu país. Quin? Que cadascú li posi el nom que vulgui.

 

 

Joaquim Pedret i Rovira

Escriptor e Ideoleg

ARTUR ‘Tot està per fer i tot es possible’, by Quim Pedret

Noviembre 13, 2010

    Quim Pedret i Rovira

Vilajuïga 12/11/2010  Joaquim Pedret Rovira

Quin llarg camí i solsamènt és el principi….

  

No és fàcil escriure quant es té de fer amb un cert rigor objectiu d’un home afí, amb un grau de confiança, i que és més que possible que sigui de aquí unes setmanes President de la Generalitat.Reconec que és difícil. ¡Caram Artur! No és que no és el mateix parlar de l’home Artur, que del President Mas. Però se que em puc donar un marge mes o menys ampli de subjectivitat, no en va ets per en Vicenç un Robin Hodd, per mi ets un ‘Petit Princep’ i jo dec ser l’últim utòpic.

 

 

És molt bo crear il•lusions. Ho has aconseguit i té mèrit. Molt de mèrit. Però crec que ara tindràs de deixar de banda ‘començar a il•lusionar’ i fer el que és més difícil, crear les realitats per no desil•lusionar i fer i molt be, el que el poble català t’ha anant demanant amb il•lusió i et demanarà, perquè confiem amb tu, perquè el que tu , jo i tans, tants dies em somiat que es podria arribar a fer realitat, el somni de crear un dia a dia millor, crear feina, incentivar la mitjana i petita empresa des de el poder públic, a creure que això no sols es una crisis, sinó que també es una maleïda por a consumir per falta de diners i una desconfiança en el sistema, que s’ha vits reflectida en la mala imatge que heu agafat els polítics en general, per culpa de masses que en posat la ma la ‘caixa’ dels ciutadans. Ara et tocarà donar-li la volta al mitjó, per tornar al país la credibilitat perduda i d’un sintema a la baixa i que durant set anys hem llençat sense tindre una lideratge i una serietat política i econòmica solvent. Socialment crec que puc definir a grans trets, el segon tripartit com acceptable. Suficient.

Ara et ‘toca’ deixar ‘l’efectivisme’ per ser un Cap de Govern ‘efectiu’ i en mà ferma, portar una bona realitat al país. El temps de somiar s’acaba. El país n’està fart, molts passen gana i necessiten confiança i aquet serà el teu deure i el de tots plegats ajudar-te, si saps transmetre la confiança. Et tocarà callar les veus critiques, amb la feina ben feta. Jo també, al llarg d’aquests anys, a vegades, en cert regust amarg, també he aixecat la meva veu critica, en vers algunes coses que feies i jo creia que no eren el millor. Equivocat o no, no criticava a l’home, sinó al que jo veia del que volia i vull, com a futur President de la Generalitat.
Amb aquesta declaració de lloances en vers la teva persona, no vull restar mèrits als set anys de tripartit, un tripartit lícit, però potser sense cap lògica -aquet sistema polític es així- que de ben segur han fet algunes coses socials molt be, d’altres mitjanament be i masses bastant penoses, però no per això t’han deixat un camí planell, per arriba a dalt. La feina serà molt dura.

 

Si fem un petita pinzellada al PSC, deixant de banda als demes partits que formen l’arc polític català (els suposats independentistes (3), els del PP, ICV , els Ciudatan’s) -no vull anomenar els que venen apuntats a darrera hora, amb aires xenòfobs i racistes-, dons estaràs d’acord en mi, que al President Montilla li ha faltat el carisma d’en Maragall, i a que a Maragall li va faltar la serietat i la feina d’en Montilla. Tot i així vull recordar en to de broma- la frase que tancava el programa, del mestre Joaquim María Puyal a TV3, ’Un Tomb per la vida’: “Si con este pájaro no vuelas, ya puedes volver al nido”. Espero i desitjo que nomes sigui una frase del record televisiu, de quan érem una mica mes joves.

Tens pràctica de govern, et falta nomes la feina cap d’estat, -potser la mes dura- i durant i desprésdel teu mandat, tindràs de passar comptes amb el teus electors i una dura oposició, i també amb molts que durant mesos s’han apuntat ‘al carro’ de l’amistat cibernètica i que només fa uns dies et diuen amic a un bar o al carrer de qualsevol poblet del país o al mateix centre de Barcelona. Alerta, sempre recordo una frase que em repetia el meu pare: “Recorda nen, que un dia totes aquetes flors que ara et tiren, es poden tornar espases en contra teva”. La vida a vegades es així de fotuda, i alhora també es cosa innata en el ser humà; crear deus, per fotrals de pedrades si les coses van malament. Perque diuen que la culpa, sempre es del veí o del que esta a dalt, del que mana, es a dir del govern. No deixis mai de ser l’Artur i recorda que no ets una persona important, ets una persona valuosa, necessària i ara mateix imprescindible i amb moltes responsabilitats per el davant i amb una gran tasca per fer i que no tots sabríem portar. Avui per avui ets estimat per la majoria dels catalans. Tens el carisma. El dia 28 en tindrem la proba. Segur.
Vull recordar al cusi i l’amic Vicenç Pedret, encara que sigui per contradir-lo, quan et va escriure un article simpàtic, després de sortir del cinema junts, dient que eres un mal candidat, però que tindríem un bon President per Catalunya. En la primera part, el Vicenç va fer ‘figa’, i en la segona part, crec que has faràs un ple total. (toquem fusta).

 

En el que a mi respecta, recordo l’estiu a Peralada a l’any 2007 i després a Vilajuïga, al maig del 2008, i entre broma i un xic de conya, per mi i per molts ja eres el millor candidat i veiem el que ara esta passant per això varem fer una simpàtica ‘juguesca’, i ara que solsamènt falten dues setmanes llargues per que la tots la guanyem, som molts els que te’m seguit durant aquests tres anys llargs de camí i de treball.
Per la teva coherència, durant el teu exili al desert de la oposició i per el teu esforç, et mereixes per mèrits propis, i no desencert del tripartit, ser el millor President, sense crosses (pactes) i deixar l’arquetip humorístic del Polònia, de home tibat, presumit i engominat (fet i cuinat a la ‘falda’ d’en Jordi Pujol). Es ben sabut que amb el President Pujol, has viscut moments politics amb responsabilitat de govern, i això pesa i es molt bo, però ara davant de una taula sola, al front de Catalunya, estaràs molt lluny dels teus principis com a esser polític, i també del pujolisme del que vares aprendre i que anys enrere, molt del principis del President eren vàlids i encara ho son avui per molts catalans i molt respectables. Però ell diria: ‘Ara això no toca’. Ara toca Mas.

Ara et toca a tu i com deia el poeta: ‘Tot està per fer i tot es possible’ Espero que puguis demostrar-nos a tots, inclosos el que no t’han votat, que estaven equivocats, per no votar-te, i desitjo que puguis ser el president dels que som catalans i de tots els que viuen a Catalunya.
Les responsabilitats de govern, espero que no et restin molt de temps per la teva família, però aquesta llarga espera haurà valgut la pena, si saps rodejar-te d’un equip -cosa que no dubto- que ha estat al teu costat i fer un bon govern i que les suplències, en cas de possibles ‘lesions,’ estiguin ben cobertes.

El Pacte de Vilajuïga: “MAS PRESIDENT” serà realitat, cert es que ‘no es al sac’…, però en ho tenim de creure. Si fins ara ho em cregut, per que ara tenim de deixar de creure amb un somni ple d’il•lusions i de responsabilitats? El teu futur es previsible i alhora tots hi guanyarem, el teus enemics politics també. Tots, inclosos els que et coneixem senzillament com l’Artur, sabrem que al Cap del govern de Catalunya, hi tindrem una molt bona persona. I això de ben segur que quasi tots ho sabran valorar. La gent no té perquè canviar amb el ‘poder’. Per que com diu l’Elena: “Tot això, també passarà” i a la fi només restarà l’home i el seu bagatge.

Sé que els lectors de Girona noticies.com, sabran perdonar-me aquet clic d’ull a un bon home. Avui no he pogut ser objectiu en vers el candidat Artur Mas, ja que per mi, abans de tot es persona i no un personatge. Es per això que he escrit, per una persona amb la que compartim algunes idees politiques -no totes, no soc ‘arturista’, ni convergent-, això si compartim un gran país, inclòs compartim noms, edat, alguns amics i molts ‘amics’ literaris. Es bo compartir, amb la maleïda distancia física “Le Petit Prince” de Antoine de Saint-Exupéry (Escriptor i aviador) i les poesies “Les Flors de Mal” de Charles Baudelaire i mes gent literària; tot amanit amb la extensa cultura francesa, que tant en agrada a l’Artur i a mi.

 

 

El nostre Martí i Pol deia: “Ara mateix enfilo aquesta agulla i em poso a”… ara es l’hora,que per el bo, el no tan bo i el molt millor et desitgi molta sort, benvolgut Artur. De ben segur que la propera vegada, com a mínim ens veurem davant de una tassa de cafè, amb un sol esplèndid i un xic de tramuntana, davant de la Badia de Roses. Recorda que a casa, la teva, sempre seràs l’Artur, però ara et saludo ‘com cal’…
Benvolgut President, moltes mercès per tola d’il•lusió i els fets que de ben segur sabrà portar al Poble de Catalunya. Li desitjo a vostè, als seus, i a tots el catalans tota la sort que es mereixen. Per tot, moltes gràcies.

Atentament

 

Quim Pedret amb afecte

 

Carles Ferreira, el joves sou el canvi, by Quim Pedret

Noviembre 9, 2010

Un dia de opinions

Bon amic.
M’agrada llegir el teus articles. Si. Es més, em pensava que s’havia acabat la ‘dèria’ de escriure en general, veia aquest espai molt apagat. Jo estic plantejar-me fer el escrit de opinió en el que he anomenat una opinió sonora -en mp3 diferit o directe, ja que es el mitjà que em desenvolupo millor i puc arribar a mes amics i no hi ha casi mai cap mal entès, sobre tot quant parles de art, sexe o altres coses que ens fan riure. Si es de alcaldables o futbol, la cosa ja canvia. Les politiques de poble les deixarem passades les festes de Nadal. Aquestes son molt acollidores per desitjar-nos bons pensament cara l’any vinent i a passat reis, podrem gaudir malauradament un altre vegada dels hipòcrites i dels ressentits i si m’apures en primera persona, ja que ens haurem convertit en la bestia ferotge que tots o quasi tots portem a dins. Moltes mercès per revifar les opinions discutides i discutibles.

Canvi? Jo puc estar quasi d’acord amb tu amb moltes coses. Tu parles a nivell de país -diguem Catalunya. No vas malament. Quin canvi?. Parles de corrupció? Passem pagina d’acord? A nivell, de poble -diguem Roses,com deia abans, ara no toca. Crec recordar que un home anomenat Jordi, molt mes rellevant que el mateix Sant Jordi, també deia quelcom de semblant de si tocava o no. No?

Entenc, comprenc i comparteixo el teu desencís cara les eleccions a Catalunya. No ni ha per menys. La sort ja esta feta, per sort o per desgracia. No ho se. La meva iaia deia una cosa un xic escatològica: ‘Nen amb el gustos que tens, quedat quiet, igual canvies pets per merda’. Espero que la meva iaia, un xic bruixa s’equivoqui. Que ens agrada lo escatològic als catalans. ¡A veure sinó de que ve el caganer! Qui serà el caganer aquest anys? ¡A Veure!. Reflexionen, tenim de trobar un govern que al menys pugui durar uns anys -diguem-li quatre? Anem malament. Espero que la meva iaia s’equivoqui.

Ja sabem que la opció teva es Montilla. Em sembla perfecte, ja que encara de bon rotllo, l’hagi anomenat varies vegades i ho segueixi fent: ‘Pepe Montilla I El Tristó’, ‘el punyeter’ en cau simpàtic i així li he dit per carta, a ell mateix. Però personalment hagués preferit el Quim Nadal. Si no fos per ell encara la gent del Carmelo (Barcelona) estarien amb una ma a cada ou. En Nadal es un home de poble, per el poble, exemple per molt alcaldes , inclosos de l’oposició Girona es un bon exemple. Poc mes puc afegir del que penso sobre tots els candidats a ocupar la cadira de la Plaça Sant Jaume.

Ja que la meva moral amb diu que tinc de ser coherent, moderat i callar en el que fa a política d’estat,callo, si que puc. Però fer una petita pinzellada per descartar el partits de caire xenòfob i racista -no poso el nom , per allò de la publicitat- però el panorama es d’allò més decrèpit, m’ho demana el cos. Ara amb ve al cap el cap del socialistes de Euskadi, el Sr. Eguiguren. No podia haver callat en vers els morts de ETA? El que esta de pega, sempre amb el coll… ensopega?

I tu et preguntes per un canvi, jo també. A vegades pensem en to de broma: Millor canviar de país, que canviar el país. Dons no se , no se. Jo no vull opinar més i si ho fes potser no seria massa objectiu, o no -donada la amistat familiar amb un dels candidats, però això no vol dir que no li digui el que penso i el que crec que fa malament, en els correu electrònic o per via telefònica. Com comprendràs no vull tirar pedres a la seva teulada, el tinc per un home intel·ligent, crec que ja farà neteja des de dins, en el suposat que arribi, sempre solet, i deixant de banda la maneta que li pugui oferir l’estimada Alicia del PP, si les coses anessin malament. Be, sembla que ja he dit prou i això que no pertanyi-ho a cap tendència religiosa, política, sectària, o quelcom de similars, que de fet i fotut, tot be a ser el mateix, ¡¡Uf!! ni ganes. Es per això que nomes puc dir que l’ignora’t Deu del Ateus reparteixi sort, i que arribi un dia deixem de escoltar coses com semblant a la frase maleïda dels ‘Tres pics i repicó’ del mestre Joaquim Mª Puyal: “Vostès tenen un problema i es diu tres per cent” O no era aquesta la frase maleïda?

Al PSC li va tocar formar govern i ho va fer lícitament, agradés mes o menys; paraules del Oriol Pujol a Roses. Quelcom es devia fer de malament a ‘La Casa Gran del Catalanisme’ –diguem CiU, perquè es repetís el Tripartit. Ja ho deia el meu pare: ‘No varen anar tants a la guerra’; Ni uns tan sants , ni altres tan dimonis. Era legal, era vàlid. No hi mes cera. Ara diuen que toca canvi. Veurem.

Nomes ens faltava la punyetera crisis i el enfrontament de amb el PSOE de Madrid, alguna ‘maragallada’ que altre, i si li afegim la manca de carisma del President Montilla –es el meu parer- dons en conseqüència per ‘efecte simpatia’, al PSC a nivell català li tocarà pagar masses plats trancats que de ven segur no ha trencat, donat el desgavell polític de ICV, ERC i altres partits d’independència dubtosa, a mes a mes un veí PP ati-tot, tant a Catalunya com a Madrid. ¡Imagina Carles quina amanida…!

I es cert, amb una mica de tristor li tinc de dir al candidat nacionalista: “Si con este pájaro no vuelas, ya puedes volver al nido”. Perquè mes fàcil no t’ho podien deixar. Ara toca caví? No se, no se. Es per tot això que tormo al que tu dius Carles: Canvi? Quin canvi? Il·lusionar? Jo estic en certa forma en tu. Perquè soc realista i no tinc venes al ulls. Creus que al ciudatà li queda esma per il·lusionar-se?. Molts no tenen il·lusió, ni que els fessin pessigolles al peus Ja hem perdut un xic el nord i la sort esta tirada i si avui mateix amb trobo davant d’una urna per votar el proper president del meu país, Catalunya, igual amb dona per posar-me a plorar com un nen.

Rep/rebeu una abraçada

Joaquim Pedret i Rovira

Ciutadà del Principat de Catalunya

 

Jaume Turró per sempre a Roses, by Quim Pedret

Jaume Turró a la Ciutadella de Roses

Noviembre 13, 2010

Toni Martinez y Magda Casamitjana , Alcaldessa de Roses

    Quim Pedret i Rovira / Girona Noticies

 

Roses 12/11/2010  Joaquim Pedret Rovira

Exposició de Jaume Turró ‘Xameca’ - Retrospectiva, 1955-2005

La mostra de 43 quadres romandrà oberta fins el 13 de Febrer de 2011

Avui s’ha inaugurat de l’exposició Jaume Turró “Xameca” Retrospectiva 1955-2005, comissariada per Pep Vallés. Es tracta de la primera de les propostes que l’Ajuntament de Roses ha preparat per recuperar la figura d’aquesta artista, nascut a Roses el 1929, dins d’una família dedicada a la ramaderia. Durant els anys de joventut es va dedicar professionalment al món del futbol, activitat que va haver d’abandonar a causa de diferents lesions. Cap al 1955 es va afeccionar a la pintura i la va combinar amb la pesca. Més endavant s’hi va dedicar de manera exclusiva. Se’l considera el primer artista contemporani de Roses. En són comissaris Josep Vallès, crític d’art, i Toni Martínez, historiador de l’art.
La mostra de 43 quadres romandrà oberta fins el 13 de Febrer de 2011, dins l´espai d’art de la Ciutadella de Roses. Hem pogut veure cares conegudes del món del l’art, con en Martí Vergoños, l’Albert Pujol, en Narcís Costa, en Daniel Lleixà, en Juanjo Vinyuela, l’Elena Kudry i d’altres…
Activitats complementàries: edició d’un catàleg, taula rodona, visites guiades Xameca, tot un personatge i tallers de pintura Fem d’artistes.

Fotos: Quim Pedret i Rovira

Ester Gil de www.guiaderoses.net

Público Asistente

Joaquim Pedret Rovira

Escriptor e Ideólogo

Jaume Turró a la Ciutadella de Roses, by Quim Pedret

Noviembre 9, 2010

Roses amb Jaume Turró “Xameca"

08/11/2010

Cortesia de www.guiaderoses.net

 

El divendres 12 de novembre del 2010, l’Espai Cultural La Ciutadella va inagurar l’exposició “Jaume Turró. Xameca. Retrospectiva 1955-2005”, primer dels actes que l’Ajuntament de Roses va preparar per recuperar la figura d’aquest artista nascut a Roses, i mostrar una visió global i acurada d’una obra carregada de personalitat.

La mostra oberta fins al 13 de febrer de 2011,  s’acompanyarà de l’edició d’un catàleg, una taula rodona, visites lúdiques a la mostra i tallers de pintura per a públics de totes les edats.

En Jaume Turró (1929- 2005) va néixer a Roses, en una família de pagès que es dedicava a la ramaderia. Durant els anys de joventut es va dedicar professionalment al món del futbol, activitat que va haver d’abandonar a causa de diferents lesions. Cap al 1955 va començar a dedicar-se a la pintura, en un principi combinant aquesta tasca amb altres feines com la pesca i, posteriorment, dedicant-se de forma exclusiva a aquesta professió. És considerat el primer artista contemporani de Roses.

La mostra que s’inaugura a Roses el proper divendres, dirigida pel crític d’art Josep Vallès i coordinada per l’historiador de l’Art Toni Martínez, transcorre per les diferents etapes creatives de l’artista: els inicis, marcats pel diàleg entre la figuració i l’abstracció, la influència de Dalí, el cubisme i la descoberta del cinetisme a París (anys 50, 60, 70); una segona etapa, principalment surrealista, tot i que reinterpretada de forma original (anys 80), i, finalment, una darrera etapa marcada pel retorn al cinetisme, per una certa abstracció, una mena de tancament interior i una visió caleidoscòpica de la realitat (anys 90).

Paral.lelament a l’exposició, el Departament de Cultura i Patrimoni del consistori rosinc, ha organitzat diferents activitats d’apropament a la figura de l’artista, des de diferents vessants pensades per a tots els públics. D’una banda, el proper mes de desembre tindrà lloc la presentació del catàleg de l’exposició i la realització d’un col.loqui obert que comptarà amb la participació persones molt properes a l’artista.

D’altra banda, i amb un caràcter més lúdic i educatiu, es troben les activitats “Xameca, tot un personatge”, consistent en una visita guiada a l’exposició temporal; “Somnis de Pintura”, activitat familiar integrada per una visita a la mostra i la realització d’un taller plàstic de pintura surrealista; i l’activitat “Fem d’artistes”, visita lúdica i taller dirigits als alumnes d’infantil, cicle inicial i cicle mitjà de primària.

Cuadro de Jaume Turró

 

 

Quim Pedret i Rovira

Fotograf i Escriptor

Tu Papá (el de Roma) te visita, by Quim Pedret

Noviembre 7, 2010

2.500 personas protestan contra la visita del Papa a Barcelona

  

Se imputó al Papa no haber disciplinado a clérigo pederasta
Por Laurie Goodstein / The New York Times
Nueva York - Altos funcionarios del Vaticano -incluyendo el futuro papa Benedicto XVI- no destituyeron a un sacerdote que abusó de no menos de 200 niños sordos, aun cuando varios obispos estadounidenses les advirtieron en repetidas ocasiones que no tomar medidas sobre el asunto podría ocasionar confusión y vergüenza a la iglesia, de acuerdo con archivos eclesiásticos recién revelados como parte de una demanda.
La correspondencia interna de obispos en Wisconsin directamente al cardenal Joseph Ratzinger, el futuro papa, muestra que, mientras los funcionarios eclesiásticos por fiaban sobre si el sacerdote debía ser destituido, su máxima prioridad era proteger a la iglesia del escándalo.
Los documentos salen a la luz cuando el Papa Benedicto se enfrenta a otras acusaciones de que él y algunos subordinados directos a menudo dejaron de alertar a las autoridades civiles o no disciplinaron a sacerdotes envueltos en abuso

y mientras el arzobispo de Bruselas cree que el sida es un acto de “justicia”

 

 

 

Al grito de ‘Ratzinger, yo no te espero’, los manifestantes se han concentrado en la plaza Sant Jaume de Barcelona

Unas 2.500 personas, según la Guardia Urbana, llenaron este jueves la Plaça Sant Jaume de Barcelona para protestar contra la visita del Papa bajo el lema ‘Yo no te espero. En defensa de la laicidad’. “Este acto es para protestar contra la visita del Papa y para defender la libertad de conciencia y el respeto mutuo”, ha leído un miembro de la plataforma organizadora desde el escenario, a lo que el público ha respondido al unísono ‘Ratzinger, yo no te espero’.

Las personas concentradas incluían a colectivos de gays y lesbianas, ateos, anarquistas y colectivos feministas, que sostenían pancartas con lemas como ‘Papa, terrorista mental y gran inquisidor’, ‘Papa o Califa, paguen sus visitas’, y también llevaban mitras de papel con escritos como ‘Gorrón de Papa’.
En la plaza también se vendían sudaderas con el lema ‘Apartad las criaturas que viene el Papa’, y ofrecían por un euro vino de misa, ostias y ‘pets de monja’. Los euros se depositaban en una hucha en forma de cerdo, que llevaba una mitra, bajo una pancarta de la CNT que decía: ‘La única Iglesia que ilumina es la que quema’.
El acto, en el que se han reclamado que las creencias religiosas dejen de recibir fondos públicos y que se deroguen los acuerdos entre España y el Vaticano, ha contado con intervenciones de representantes de la Asociación Laica Alemana, de Libre Pansée François y del ex embajador de España en el Vaticano Gonzalo Puente Ojea, que ha tildado la fe católica de “catecismo repugnante e indigno de un ser humano civilizado”.
También ha intervenido el cantante Sergi Dantín y el payaso Leo Bassi, quien ha afirmado que la presencia del Pontífice en la Sagrada Familia es “una usurpación del genio de Gaudí”, exigiendo luego un “grito visceral y un yo no te espero” por parte del público.
El miembro de la plataforma organizadora y del centro Ca la Dona, Montserrat Pineda, ha expresado su satisfacción por el éxito de la convocatoria y ha afirmado que es una lección “ante la hipocresía de los políticos” frente a la visita del Papa. Asimismo, la representante de la CNT y también de la plataforma organizadora, Sonia Turón, ha destacado la diversidad de sensibilidades que ha aunado el acto, y ha reclamado que se mantengan los actos de protesta durante el fin de semana.

  

  

Se me olvidaba:

El viaje del Papa en el año 2006 cayó en la red Gürtel

Correa cobró más de un millón en comisiones por la visita promovida por Camps

La operación se hizo a través de la constructora Teconsa, a la que la televisión valenciana pago 6,4 millones de euros.

  

  

  

Sin comentarios

¡Que dios nos pille confesados!

Quim Pedret i Rovira

L’Home de la Caixa, by Quim Pedret

Noviembre 1, 2010

 

Amb compartit una mica de tot durant molts anys amb els amics de Caixa Girona, aquí a Vilajuïga i arreu del país. I molt de ben segur arreu del nostre país. Aquí han sigut el Toni, l’Ángels, el Joan de Cadaqués, el Narcís, i ara l’Ángels i en Gerard i tans que en passat encara que fos solament un dia per unes vacances d’un company. I ara Caixa Girona i la seva gent estaran al costat nostre, però en canviat el nom, però de ben segur no ens han canviat les ganes de fer una amistat encara que sigui amb el maleít ‘cale’, per el mig. Ells ha sabut fer la feina ben feta o d’aquell truc a l’hora per a dir-nos: ‘¡Ep! Que la llibreta esta una mica descoberta’ Trobarem a faltar el Narcís que s’ha jubilat (i molt jove) a l’Ángels que desprès de ser mare, potser no la veurem per aquí amb el seu somriu cada dia com amiga i com a veïna assentada a la ‘seva’ cadira i també en passaran d’altres, però sempre tindrem present un home; l’home de la caixa. Aquest desconegut Miguel que en va fer passar una bona estona, aquet diumenge vigília de Tots Sants, m’entres desembolicava el rètol de un nou veí. En Miguel i els seus companys per fi amb una mica d’espera de ens va ensenyar el rètol i va tindre unes paraules sinceres, amb tot el cansament de haver treballat tot el mati, pensat que a la tarda continuaria el seu treball i avui dilluns li tocava treballar (ens va dir: Ves quin remei, es diumenge però per sort jo tinc feina) i amb la feina

  

 

 

L’home de La Caixa a dalt d’una capsa         Foto: Quim Pedret i Rovira

  

 

‘El Miguel’ fent la seva feina a Vilajuïga   Foto: Quim Pedret i Rovira

 

 

Vilajuiga (Antiga Caixa Girona)    Foto: Quim Pedret i Rovira

 

 

Vilajuïga (Antiga “LaCaixa”   Foto: Quim Pedret i Rovira

 

 

Diumenge  a Vilajuïga           Foto: Quim Pedret i Rovira

 

 

Diumenge  a Vilajuïga           Foto: Quim Pedret i Rovira

 

 

Per poder veure el nou anagrama de “La Caixa” a les antigues oficines de Caixa Girona, s’han repartit mes de 35 equips de treball, amb uns quatre o cinc operaris per arreu del país, durant part del divendres, tot el dissabte, diumenge i també dilluns de Tots Sants. Demà dimarts estarà tot a punt ver veure els nous rètols, llums, però sempre amb els mateixos amics de les caixes. I de ben segur que en farem més

Molta sort a tots

 

Quim Pedret i Rovira

Escriptor i Fotograf

Hora 25 a Roses: "Les oigo desde Madrid" by Magda Casamitjana

Dilluns vam tenir l’honor d’acollir el programa Hora 25 que l’Àngels Barceló condueix a la Cadena SER i que s’emet per tot Espanya. La SER està de gira amb la campanya I+D, ideas por descubirI i fa els programes des de les localitats que innoven en temps de crisi. La Cadena SER es va fixar amb Roses per la creació d’una entitat publico privada de promoció turísitca, l’Estació Nàutica, i pel projecte que estem treballant amb el Bulli.

El programa de la Barceló, que té una audiència mitjana de 1.450.000 oients, es va fer des d’un Teatre Municipal ple de gom a gom, tot i la tramuntana que bufava dilluns. Precisament, en el vídeo que adjunto, fet per Guia de Roses, se n’hi fa especial referència i també la tramuntana també va servir perquè l’amic Juli Soler definís sense voler l’objectiu de fer aquest programa a Roses (vegeu el minut 10.40 del vídeo).

Aquest és era l’objectiu, que tot Espanya coneixes les marevelles de Roses, el Patrimoni Cultural, Natural i Gastronòmic que tenim, els pilars de la nostra projecció, allò que ens ha de conduir a la tan anhelada desestacionalització, augmentar la ocupació laboral i assolir els més alts estàndards de qualitat turística.

Moltes gràcies a totes les rosinques i rosincs que us vareu apropar al TMR dilluns , a aquells que el vau escoltar des de casa i a totes aquelles persones d’arreu de l’Estat que ens heu fet arribar la vostra satisfacció d’escoltar aquest programa des d’allà on viviu. A tots, moltes gràcies.

Magda Casamitjana Alcaldessa de Roses

 

de www.guiaderose.net

Quim Pedret el 29 Octubre, 2010 – 02:34

Alcaldessa. Molt bona nit

Benvolguda amiga Magda.
Creus que qualsevol nit pot sortir el sol?. Jo si. El dilluns feia tramuntana, era de nit però a Roses hi habia sol, i molts mes "sols" que tenen de sortir. Hi tanta gent amb ganes de fer coses per Roses, tant de jovent que VIU. Es increible Magda pensar que encara podem creure amb la joventut. Sino mal aniriem. Els que un dia ens governaran, els que un dia potser seran els mestres del meu del nostres fills… ¡Uff! hi hagut moments que pensabe que tot això s’acababe, que no tindriem futur, però nosaltres ens ‘adalantarem’, però quedaran els nostres, la mainada i no tan mainada amb unes idees brutals i que alguns ja tenen nom propi i fan poble i coses fantastiques. Com et vaig dir un dia, ara ja en puc ‘morir’ tranquil; els nounats i no tan petits, se que tindran mes oportunitats i de ben segur, mes qualitat de vida, de la que nosaltres em tingut -tampoc en podem queixar- oi?
Crec que ja no puc afegir res mes del que va passar el dilluns al Teatre, desprès del que has dit i varem poder ’sentir’, -sentir de sentiment. Alguns em parlat de la Radio, inclòs hi ha hagut un xic de debat, però com deia i encara diu el genial galáctic Jaume Sisa: ‘Ara ja no hi falta ningú, o potser sí, ja me n’adono que tan sols hi faltes (faltaves) tu… " ,la responsable de que tot el que va passar el dilluns -que es moltíssim- funcionés. Amb la col.laboració especial de la nostra estimada Tramuntana.

Moltes Mercès Amiga Magda
Alcaldessa de Roses

El Quim i tota famila

El temps no compta ni l’espai…
Qualsevol nit pot sortir el sol.

Jaume Sisa

En sabem d’un amic que si veu el nom de Jaume Sisa, li ve al cap el Jaume Arnella de cop ‘Salvi estas per aqui’?

 

Joaquim Pedret i Rovira

Ideoleg i Escrptor