Blogia

Joaquim de Catalunya

¿Que pasa con Argentina?

¿Argentina un país sin ley?

Diciembre 11, 2010

Quim Pedret / 4 de la madrugada en Buenos Aires

Una guerra de mezquindades

1210_soldati_sangre_g_jpg_239130615

Clicar la foto para saber y leer lo que en Catalunya y en España nos esconden

Un ocupante herido por los vecinos de Soldati es cargado por dos hombres hasta la ambulancia del SAME. (Captura de TV) Ampliar

Un ocupante herido por los vecinos de Soldati es cargado por dos hombres hasta la ambulancia del SAME. (Captura de TV) 

Cortesia de Clarin.com

 

Joaquim Pedret i Rovira

A Radio Quermancó ens pentina laTtieta

La Casa de la Radio – Dissabte 4 de decembre

2ª Emissió Locució Quim Pedret

‘La Casa del Sole – Al Bano, Tony Sales & John Noville’

-microfono-shure

 

Cliqueu el micro per sentir el so

 

 

Joaquim Pedret i Rovira

Radio Quermançó amb la Tieta Cisqueta

La Casa de la Radio – Divendres 3 de Desembre

2ª Emissió Locució Quim Pedret

‘La Tieta Cisqueta amb el Quim al Castell de Quermançó’

radio

Cliqueu el micro per sentir el so

 

 

Quim Pedret i Rovira

El Dret d’escollir…by Quim Pedret

i rectificar de sabis

La meva Opinió (24 Horas avans)…

Pedretgironanoticies

….Veurem 24 mesos després…

…la meva libertat..? by Quim Pedret

Llibertat

Quant cridàvem llibertat" a la fi del 70, molt pocs ens imaginàvem que anys mes tard la llibertat seria per organitzar-se uns quant i per controlar la situació i repartir-se poders, omplir-se les butxaques i ase l’últim.
Ara que els hi explicarem al nostres fills, amb un sistema destrossat per una paraula i un sentiment que es diu "llibertat"?. Que els explicarem als més de 4 milions d’aturats, que ja no tenen ni per menjar, ni on refugiar-se i els queda en prou feines un mísera l’assistència social?. Qui tindrà el valor de cridar llibertat a tots aquests milions de joves als quals els denominem "la generació perduda" que molts ni tenen present, ni veuen un futur millor?
Com explicaré el que es la llibertat, i si tenen una mica de temps, el que significa aquesta mena de democràcia i amb aquest mal seny. Alguns polítics han arruïnat la paraula llibertat…. i que ens queda?
M’agradaria estar equivocat i saber que els milers de polítics, que diuen que treballen per a nosaltres, ens ho poguessin demostrar-nos, una sola punyetera vegada, si es possible.
Vull creure amb l’home

I mentrestant us puc explicar el que es la vergonya. De que va servir aquell crit social, demanant llibertat en vers al dictador? De que ha servit tot aquest nou circ social? Viurem millor a partir d’ara? Canviaran les coses? Os seguirem passant vergonya? Vull creure amb l’home 
Si. Vergonya és el que no tenen tots aquesta mena de mercenaris de la gloria, dels minutets de gloria (quatre anys) que volen dirigir el meu poble,  país, el parlament, els sindicats i els diferents estaments públics. D’ells, i no meva, ni del ciutadà, es la culpa de que la gent es quedi a casa i passi de quasi tot, potser pensant en el futbol del dilluns o en les rebaixes de Nadal del Corte Inglés, cara un bon Nadal i somiant amb la Loteria de Madrid. Perque? Per ofegar les penes, a cops de pilota
Vergonya és el que no tenen, ni coneixen, quan parlen i parlen, per poder seguir vivint dels contes, i amb el porta a porta ens van mendicant el vot. Sí, viuen del conte -paguem nosaltres- i de no saber solucionar-nos els problemes i així anem de malament i com més va, anem a pitjor. Fins el moment s’incrementen els impostos, els preus, la vida i baixa el sou mitjà, el treball, i puja l’intranquil·litat en tots els aspectes socials. Espereu el primer de any, com cada anys amb ‘l’alegria’ de saber de la pujada de la llum i les serveis públic. Un gener magra i un febrer molt pitjor.
I El pitjor de tot, és que hi ha que encara es creu tot això, tot aquest muntatge. Hi ha qui segueix pertanyent a partits polítics i aplaudint paraules buides, que la recent història ens ha demostrat que són paraules sense més, perquè no hi han resultats efectius per la majoria de les persones senzilles i corrents, -quasi totes- i sí en canvi per a ells -poltics-, que un darrere l’altre, es van alternant en el seient del ‘servei públic’ – diguem poder- i omplin-se les butxaques, llaurant-se un futur per als seus i a nosaltres: "El si t’he vist no m’acordo, i si m’enredorto, no se on era". ‘Avui robes tu i demà robo jo ,no hi ha cap pressa’ 
Voldria que no fos així. Vull anar molt equivocat; estar totalment errat i que els milers i milers de polítics pagats a sou nostre, per descomptat, i molt per sobre de la mitjana de sous de un treballador normal, poguessin demostrar-nos, una sola vegada si fos possible, que tot pot i te de canviar. Que la llibertat no sigui una paraula que a vegades sona be i que serveix als llestos, per acusar als altres de feixistes, antidemocràtics o anti sistema si no els accepten com el que ells pretenen que fóssim. Voldria que fos així perquè, ni hi hauria tant aturat, ni tant descontrol i començaria a creure que els nostres fills, si tenen un futur.
Voldria que tots aquests que van a aplaudint als mítings i aplaudir tonteries, -que ni ells se les creuen- tinguessin la consciència tranquil·la certament de saber que recolzen el ben comú, el be de tots, i no el dels de sempre. Voldria tenir la llibertat de que un dia em poguessin tornar el meu valuós vot amb interesos, net i clarsi. I si les coses van a maldades i m’aguessin traït, que ho paguin a nivell juridic penal o civil.

Però malgrat els meus dubtes i potser algunes renuncies, sobre la llibertat i la vergonya que em fa passar certa societat i masses plitics, encaraper sort crec en el jovent i en l’home, un home que ha fet i fa la seva feina ben feta, ja que malahuradament i ho dic amb un xic de vergonya: ‘Ja fa temps que vaig de deixar de creure amb totes les idees’, però avui diumenge al matí aniré a votar. Perqué no? Ting el dret d’escolir i encara no he perdut la vergonya

 

Joaauim Pedret i Rovira

Ciutadà del Principat de Catalunya

Els pintors Alicia Viñas i Lluís Roura a Vilajuïga

Vilajuïga / 25.11.2010

Avui dijous, 25 de novembre, a les vuit del vespre ha tingut lloc al Celler Espelt, de Vilajuïga, la darrera ‘Tertúlia al Celler’. El artistes-pintors que també s’han convertit en escriptors, han sigut l’Alicia Viñas i Lluís Roura. Ha presentat la tertúlia el director del Setmanari Empordà, en Santi Coll. El títul de la xarrada-tertulia ha sigut ‘L’Ofici de Pintar’. Hem vist cares conegudes del mon de l’art, la ‘Monse’ Pla, el Josep Mª  Compte i Ricart Anson entre d’altres amics.

Tertulia a Vilajuïga

CollRuraViñas3

Un moment de la tertulia al Celler Espelt   Foto: Quim Pedret Rovira

 

LluisrouraAliciaviñas

El tertulians, Roura i Viñas         Foto: Quim Pedret i Rovira

CollRouraviñasortega

Lluís Roura, Josep Mª Ortega, Alicia Viñas i Santi Coll    Foto: Quim Pedret

Rourasanticoll

El periodista Santi Coll i el pintor Lluís Roura  Foto: Quim Pedret

AliciaViñas

La artista i ex-directora del Museu de l’Empordà, Alicia Viñas  Foto: Quim Pedret

 

Joaquim Pedret i Rovira

Fotograf i Escriptor

Viñuela expone 'ROSINCS' en la Biblioteca de Roses, by Quim Pedret

Juanjo Viñuela

Cartell de Juanjo Viñuela a Roses

Roses, 23 de Novembre 2010

Amb el nom de ‘Rosincs’, el pintor afincat a Roses, Juanjo Viñuela exposa a partir del dia 23 de novembre, fins al 15 de desembre la seva visió molt personal dels amics i gent de Roses. Viñuela segueix fidel al seu estil, però les seves pintures pintures, exposades a la Biblioteca de Roses en petit format -com ell les anomena- s’allunyan per satisfació del espectador, cada vegada més al que en principi s’hagues pogut anomenar la seva font d’inspiració, el pintor holandés, Willem de Kooning. Us recordem que l’inauguració oficial serà el proper divendres 26 de novembre a les 18h 30m fins a les 20h de el vespre, seguin l’horari habitual de la Biblioteca rosinca.

  

‘Rosincs’

Juanjo Viñuela1 

Obres de Juanjo Viñuela

  

 

Juanjo Viñuela2 

Obres de Juanjo Viñuela

 

 

Juanjo Viñuela3 

Obres de Juanjo Viñuela

 

 

Juanjo Viñuela4

 Obres de Juanjo Viñuela

 

 

Juanjo Viñuela5 

Obres de Juanjo Viñuela

 

 

Juanjo Viñuela6 

Obres de Juanjo Viñuela

 

 

Juanjo Viñuela7 

Obres de Juanjo Viñuela

 

 

Juanjo Viñuela8 

Obres de Juanjo Viñuela

 

 

Juanjo Viñuela9 

Obres de Juanjo Viñuela

 

 

Juanjo Viñuela 

Obres de Juanjo Viñuela

 

 

Juanjo Viñuela0

Obres de Juanjo Viñuela

 

 

Elena Kudry y Sergi Pedret Kudriashova

Kudry y su hijo Sergi Pedret Kudryashova

(amics de la familia)

 

 

Texte i fotografies: Quim Pedret i Rovira

‘Els Castellers’ Patrimoni de la Humanidad, by Quim Pedret

21/11/2010 

Cultura

En Barcelona cientos de miembros de agrupaciones castelleras celebraron ayer sábado la designación de los Castells como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad por parte de la Unesco

La fiesta, fue convocada por la Comissió Castellers Patrimoni de la Humanitat, ha tuvo lugar en fábrica Damm de Barcelona y contó con la participación del Conseller de Cultura, Josep Maria Tresserras. Durante la tarde actuaron los grupos Lax’n’ Busto y Teràpia de Shock.

La Unesco destacó en su declaración esta semana que los Castells son percibidos por los catalanes como “parte integrante de su identidad cultural” y proporcionan un “sentido de continuidad, cohesión social y solidaridad”.
También señaló que la inclusión en la lista de bienes “puede promover el patrimonio cultural inmaterial, de manera que refuerce la cohesión social y fomente el respeto por el diálogo cultural y la creatividad humana”.
Otro de los aspectos que destacó la Unesco es que la candidatura se elaboró en diálogo y cooperación con los Castellers.

 

CastellersElena Kudry

Oli de Elena Kudryashova (Colecció particular de l’artista)

 

La candidatura Castells Patrimonio Inmaterial de la Humanidad’ recibió el apoyo unánime del Parlament de Catalunya, con una resolución aprobada el 11 de junio de 2008.

Posteriormente, una delegación catalana integrada por representantes de la Conselleria de Cultura, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya y de la revista Castells presentó la documentación necesaria ante la sede de la Unesco en París. Los castells compitieron con otras 47 candidaturas.
Otras dos españolas, el flamenco y el canto mallorquín de la Sibil.la, también han sido reconocidas.
Hasta ahora, el único bien inmaterial catalán declarado Patrimonio de la Humanidad por la Unesco era la fiesta de la
Patum de Berga (Barcelona), reconocida en 2005. En el resto de España están reconocidos el Misteri d’Elx (Alicante), el Tribunal de les Aigües de Valencia y el ’silbo’ de la isla de la Gomera.

 

Opinió de El Quim

Desde aqui vull  agraír a la Unesco aquet fet que molts esperavem ja fa anys i també donar les gràcies a tots els que d’una manera o altre han posat un granet de sorra perque aquesta Tradicio Catalana fos reconeguda mundialment.

Elena Kudry (pintora russa, afincada l’Alt Empordà) amb la seva plana www.catalunya-tradiciones.com i les seves pintures també ha treballat amb el seu art amb molta il.lusió per un dels Simbols mes bonics que té Catalunya.

 

Joaquim Pedret i Rovira

Escriptor i fotograf