Un dia de opinions
Bon amic.
M’agrada llegir el teus articles. Si. Es més, em pensava que s’havia acabat la ‘dèria’ de escriure en general, veia aquest espai molt apagat. Jo estic plantejar-me fer el escrit de opinió en el que he anomenat una opinió sonora -en mp3 diferit o directe, ja que es el mitjà que em desenvolupo millor i puc arribar a mes amics i no hi ha casi mai cap mal entès, sobre tot quant parles de art, sexe o altres coses que ens fan riure. Si es de alcaldables o futbol, la cosa ja canvia. Les politiques de poble les deixarem passades les festes de Nadal. Aquestes son molt acollidores per desitjar-nos bons pensament cara l’any vinent i a passat reis, podrem gaudir malauradament un altre vegada dels hipòcrites i dels ressentits i si m’apures en primera persona, ja que ens haurem convertit en la bestia ferotge que tots o quasi tots portem a dins. Moltes mercès per revifar les opinions discutides i discutibles.
Canvi? Jo puc estar quasi d’acord amb tu amb moltes coses. Tu parles a nivell de país -diguem Catalunya. No vas malament. Quin canvi?. Parles de corrupció? Passem pagina d’acord? A nivell, de poble -diguem Roses,com deia abans, ara no toca. Crec recordar que un home anomenat Jordi, molt mes rellevant que el mateix Sant Jordi, també deia quelcom de semblant de si tocava o no. No?
Entenc, comprenc i comparteixo el teu desencís cara les eleccions a Catalunya. No ni ha per menys. La sort ja esta feta, per sort o per desgracia. No ho se. La meva iaia deia una cosa un xic escatològica: ‘Nen amb el gustos que tens, quedat quiet, igual canvies pets per merda’. Espero que la meva iaia, un xic bruixa s’equivoqui. Que ens agrada lo escatològic als catalans. ¡A veure sinó de que ve el caganer! Qui serà el caganer aquest anys? ¡A Veure!. Reflexionen, tenim de trobar un govern que al menys pugui durar uns anys -diguem-li quatre? Anem malament. Espero que la meva iaia s’equivoqui.
Ja sabem que la opció teva es Montilla. Em sembla perfecte, ja que encara de bon rotllo, l’hagi anomenat varies vegades i ho segueixi fent: ‘Pepe Montilla I El Tristó’, ‘el punyeter’ en cau simpàtic i així li he dit per carta, a ell mateix. Però personalment hagués preferit el Quim Nadal. Si no fos per ell encara la gent del Carmelo (Barcelona) estarien amb una ma a cada ou. En Nadal es un home de poble, per el poble, exemple per molt alcaldes , inclosos de l’oposició Girona es un bon exemple. Poc mes puc afegir del que penso sobre tots els candidats a ocupar la cadira de la Plaça Sant Jaume.
Ja que la meva moral amb diu que tinc de ser coherent, moderat i callar en el que fa a política d’estat,callo, si que puc. Però fer una petita pinzellada per descartar el partits de caire xenòfob i racista -no poso el nom , per allò de la publicitat- però el panorama es d’allò més decrèpit, m’ho demana el cos. Ara amb ve al cap el cap del socialistes de Euskadi, el Sr. Eguiguren. No podia haver callat en vers els morts de ETA? El que esta de pega, sempre amb el coll… ensopega?
I tu et preguntes per un canvi, jo també. A vegades pensem en to de broma: Millor canviar de país, que canviar el país. Dons no se , no se. Jo no vull opinar més i si ho fes potser no seria massa objectiu, o no -donada la amistat familiar amb un dels candidats, però això no vol dir que no li digui el que penso i el que crec que fa malament, en els correu electrònic o per via telefònica. Com comprendràs no vull tirar pedres a la seva teulada, el tinc per un home intel·ligent, crec que ja farà neteja des de dins, en el suposat que arribi, sempre solet, i deixant de banda la maneta que li pugui oferir l’estimada Alicia del PP, si les coses anessin malament. Be, sembla que ja he dit prou i això que no pertanyi-ho a cap tendència religiosa, política, sectària, o quelcom de similars, que de fet i fotut, tot be a ser el mateix, ¡¡Uf!! ni ganes. Es per això que nomes puc dir que l’ignora’t Deu del Ateus reparteixi sort, i que arribi un dia deixem de escoltar coses com semblant a la frase maleïda dels ‘Tres pics i repicó’ del mestre Joaquim Mª Puyal: “Vostès tenen un problema i es diu tres per cent” O no era aquesta la frase maleïda?
Al PSC li va tocar formar govern i ho va fer lícitament, agradés mes o menys; paraules del Oriol Pujol a Roses. Quelcom es devia fer de malament a ‘La Casa Gran del Catalanisme’ –diguem CiU, perquè es repetís el Tripartit. Ja ho deia el meu pare: ‘No varen anar tants a la guerra’; Ni uns tan sants , ni altres tan dimonis. Era legal, era vàlid. No hi mes cera. Ara diuen que toca canvi. Veurem.
Nomes ens faltava la punyetera crisis i el enfrontament de amb el PSOE de Madrid, alguna ‘maragallada’ que altre, i si li afegim la manca de carisma del President Montilla –es el meu parer- dons en conseqüència per ‘efecte simpatia’, al PSC a nivell català li tocarà pagar masses plats trancats que de ven segur no ha trencat, donat el desgavell polític de ICV, ERC i altres partits d’independència dubtosa, a mes a mes un veí PP ati-tot, tant a Catalunya com a Madrid. ¡Imagina Carles quina amanida…!
I es cert, amb una mica de tristor li tinc de dir al candidat nacionalista: “Si con este pájaro no vuelas, ya puedes volver al nido”. Perquè mes fàcil no t’ho podien deixar. Ara toca caví? No se, no se. Es per tot això que tormo al que tu dius Carles: Canvi? Quin canvi? Il·lusionar? Jo estic en certa forma en tu. Perquè soc realista i no tinc venes al ulls. Creus que al ciudatà li queda esma per il·lusionar-se?. Molts no tenen il·lusió, ni que els fessin pessigolles al peus Ja hem perdut un xic el nord i la sort esta tirada i si avui mateix amb trobo davant d’una urna per votar el proper president del meu país, Catalunya, igual amb dona per posar-me a plorar com un nen.
Rep/rebeu una abraçada
Joaquim Pedret i Rovira
Ciutadà del Principat de Catalunya
0 comentarios