Segons aquesta plana web, el Castell de Castellnou es meu.
Moltes gràcies
Pujat per El Quim Pedret ciutadà del Principat de Catalunya el dia de Sant Pere de 2012
Toni Nadal, un gran company, per Tomàs Molina
julio 2, 2012
Tomas Molina Guillem Plujà a Garriguella Foto: Quim Pedret
Toni Nadal i a Palau Savardera Fotografia: Elena Kudryashova
Vaig conèixer un entusiasta geògraf estudiant en pràctiques a la méteo de TV3 fa gairebé 20 anys, quan a la meteorologia operativa gairebé només hi havia físics. Venia amb ganes de demostrar que el coneixement de la climatologia i de la geografia física era imprescindible en una bona informació meteorològica, i ho va aconseguir.
En Toni Nadal era un noi amb una gran personalitat. Als seus 21 anys, tenia geni i caràcter, uns coneixements geogràfics sorprenents i una passió pel territori notable per la seva edat, i a més era simpàtic i despert.
Amb els anys, després que s’incorporés a l’equip de meteorologia de Televisió de Catalunya l’any 1996, l’estima personal i l’admiració professional només van fer que créixer.
Hem tingut la sort de ser un equip molt equilibrat i on sempre ha regnat la concòrdia. Tenim habilitats i coneixements que es complementen i que ens han permès millorar cada dia en la feina que fem i que ens apassiona.
En Toni hi havia aportat el seu rigor en la confecció de mapes, col·locant-hi els límits comarcals o els accidents geogràfics amb tota exactitud; la seva precisió en les observacions meteorològiques i en les condicions d’observació, però també la capacitat d’engrescar i disfrutar amb els observadors i amb els seus companys, seguint cada una de les situacions del temps.
En Toni participava regularment i amb militància en les trobades d’observadors meteorològics i es pot dir que vivia amb passió tant el temps passat com el futur.
Hem perdut un company i un amic a la secció, però ha deixat una empremta en la nostra forma de fer i d’entendre la informació meteorològica, fins i tot en la manera com recorrem el país. Els seus reportatges de l’"Espai Terra" han fet escola, la seva capacitat de sintetitzar geografia i paisatge, i de fer-ho sense esforç aparent, era admirable. L’he vist fent els plans de vol de l’helicòpter del programa amb total precisió però amb una facilitat increïble i els comentaris del pilot de l’helicòpter sempre eren d’admiració.
En Toni era un home amb geni, amb totes les menes de geni, era un home en qui podies confiar, un excel·lent company de feina i crec que també un bon amic per a tots nosaltres, que treballàvem amb ell. Un bon amic crec que també per a molts dels amants de la meteorologia, que són molts, del nostre país.
Hi ha moltes persones que avui estem tristes per la seva marxa i que volem ser partícips del dol de la seva família.
La muntanya se l’ha endut, just enmig d’un canvi de temps notable. Més pròxim als núvols no podia d’estar!
Toni Nadal, un meteoròleg, un geògraf amant del seu país i un gran company.
Tomàs Molina
Cap de Meteorologia de Televisió de Catalunya
Pujat per el Quim Pedret
Crec que Roses te un problema, es diu Carles By Quim Pedret
Heu sentit la radio?, si la SER? Aquella que alguns varen criticar per vindre a Roses?
Ahir al fer un cop d’ull all ‘face’ del Joan Armangué em vaig trobar un enllaç de la SER, en que hi havia una tertúlia amb quatre polítics, o potser eren tres i mig?. Be, es igual. Tan ni fot.
Era el programa Hora L de la SER, que condueix en Jordi Corominas. En Jordi amb va semblar fluix periodísticament, ja que es va deixar menjar el terreny i també el seu desconeixement polític dels convidats, però la sorpresa o no tan sorpresa, va ser l’actuació del ‘millor’ alcalde que te la Badia de Roses, el líder mundial de la política activa, passiva, surrealista i que es re inventa quasi cada dia i que hom pot trobar miri cap l’indret que miri.
Audio, temporalment desconectat (problemes tènics)
El primer minut de gloria del personatge es genial. Es pura ‘poesia’, es….com us diria? ? es..? Es una apologia a favor dels aplaudiments del ‘Partido Popular’ el que tenen a les seves files la Sra. Fabra, la mateixa que abans del aplaudiments esmentats va dir del parats: "Que se jod.." (aquets son els mateixos espanyolistes rancis que conviuen al costat del ‘jefe’ al consistori rosinc i que tant ens estimen a nosaltres, els catalans)
Crec que Roses te un problema, però no patiu, hi ha solució. Hi ha gent de CiU-Roses molt preparada per jubilar al ‘mestre’. Tenen nom i cognoms i amb molt de futur. Però ara el mestre callat, estaria molt mes guapetó i no em faria posar de mala llet. (¡collona!, jo solsament volia escoltar en Joan Armangué)
Us deixo el minut de la presentació i si en teniu ganes de tot l’enllaç (15 minuts) es un mon i un martiri.
Per cert, felicito al Joan Armangué per saber estar, com sempre, al seu lloc.
El Quim Pedret
Frase de Premi Nobel de l’Alta Política (sinó existeix el premi, ja l’inventaran)"Al que li sembli be la meva opinió, fantàstic i al que no li sembli be la meva opinió, li demano excuses"
Apunt final….
Mai ho havia sentit: "Sinó et sembla be la meva opinió…Perdona, excusem"
Deu meu… Es pot dir mes fort, però no crec que es pugui parlar pitjor
!! Increïble ¡¡
El Quim Pedret bocabadat, fart i retip
Quim Pedret Rovira Entrevista a la Xarxa al 2009
julio 18, 2012
septiembre 21, 2009
Entrevista: Joaquim Pedret Rovira
ARTE
¿Qué haces? ¿Cómo te defines?
¿Que te hace suponer que hago algo? Yo soy un Ideólogo. Soy profeta de las artes. Soy creador de versos. Hedonista de vocación, convicción y placer. Inventor de lenguajes. Cazador de imágenes y soñador de palabras. A veces tengo un gran sentido del humor y no tengo ningún sentido del ridículo.
CUANTO FOLLON PARA TAN POCO RATO. La vida es eso ‘LA VIDA ESTA AQUI PARA SER VIVIDA. LA MUERTE ESTÁ PARA SER ‘MORIDA’ (Les Luthiers).
¿Cuál es tu mensaje?
VIVIR la VIDA cada día, como si fuera el primer y último día
Tu biografía en cuatro lineas
Quim Pedret-Rovira, fotógrafo profesional y escritor.
Nací en Cervelló (Barcelona) el 1956.
A los 7 años tuve mi primer contacto… con la fotografía.
A los 9 años empecé mis estudios en Los Hermanos de les Escuelas Cristianas de La Salle Bonanova en Barcelona…. no los acabé. Ellos acabaron conmigo
A los 18 años empecé estudios fotográficos en los laboratorios y estudios profesionales en Barcelona. Sensa conya
A Barcelona trabajé en los estudios de fotografía: “Foto Prat Molins de Rei ", "Laboratorio Alexandre", "Laboratorio Muestra Color", "Publicitat Marti Color", "Heinze Focolor de Espanya", "Laboratorios Solis Color", "Foto Cine ERCA".
En Madrid "Laboratorio Gratis Film".
Fui Director de la Revista – L’Esclat (Roses) de Esquerra Republicana de Catalunya !!Quins temps!!! JA queriamos que Catalunya fuera.. fuera? Això Independient
Co-Fundador de la Revista – Badia de Roses (Roses)
Colaboré en la radio – "Radio Barcelona", "Radio Bahia” (Roses), "Radio Popular" de Lorca (Murcia) "Radio Alt Empordà" (Castelló d’Empuries), "Radio Cervelló" "Radio Ona Vilamalla" Vilamalla (añadido)
¿Cuelgas tu trabajo en la red? ¿Dónde podemos verlo?
Generalmente las fotografías y algún cuadro las cuelgo en las paredes
Y si quereís ver algo interesante me podeís encontrar siempre en mi casa sentado o aquí de pie:
www.quim-pedret.com y en www.quimpedret.com
Un saludo.
¿Cómo nace una idea? ¿Qué es para ti la inspiración?
Cuando muere una idea nace otra La inspiración es lo contrario de la expiración? Y como dice el tópico, la inspiración es un hada, pero te tiene de ‘pillar’ trabajando y eso en mi es difícil
No bromeo a veces las mejores ideas y trabajos me han surgido sentado en el water. Solo
También tumbado en la cama. También solo.
No es broma.
¿Qué papel juega la tecnología en tu proceso creativo?
Poco.
Solo utilizo la tecnología en la fotografía digital y el ordenador por razones obvias.
¿Qué es arte?
El ARTE es una hermosa palabra que se ha utilizado ruinmente, incluso para matar la vida.
El ARTE es VIDA.
El ARTE es todo lo bello y hecho con amor.
¿En qué circunstancias se te ocurren las mejores ideas?
Es imprevisible
Ya he contestado antes
La mejor idea es ESTA,,, precisamente.
¿Cuál es tu prueba del nueve para saber si una idea es buena?
Si le gusta a mi mujer seguro que la idea es buena y le gusta a ella y a también a mi, la idea seguro que es cojonuda.
Tres ideas creativas que te gustaría se te hubieran ocurrido a ti.
Ninguna
Soy responsable de lo que yo creo y de mis ideas
No envidio nada ni a nadie
Cada cual es el, sus ideas y sus circunstancias. (Ortega y ‘Goset’, su hermano)
¿Cuándo, cómo empezaste a verte a ti mismo como artista?
¿Sinceramente? A los 2 años me colgaron una cámara de Fotografías (Que fustración, era de platico, con un muñegote que sacaba la lengua)
A los 7 años cuando gané el primer trofeo (Una Copa) en un concurso de Fotografía NEGTOR para adultos.
Y después me di cuenta de mi creatividad con el MECANO con sus tornillitos a los 9 años. (me ponía de los nervios, pero era divertido)
¿Por qué tantos artistas y creadores tienen personalidades volátiles?
Porque la MAYORIA DE HUMANOS tiene un toque de esquizofrenia, eso va según el estimulante que se tome.
Personalmente no tomo ningún estimulante, soy consciente que soy artísticamente MULTIESQUIZOFRENICO.
No soy volátil. Soy casi todo agua.
¿Te consideras post moderno?
De hecho me considero un cangrejo que emerge de una sociedad inconcreta (eso decía de mi, mi amigo Paco Segui, que con la Gloria esté, perdón ‘Que en gloria esté’)
No quiero saber lo que es la post modernidad
Me considero una Persona Humana.
Si alguien me considera algo, allá el. Peor para el. Es su opinión.
¿Cómo se debe evaluar una obra artística?
Nadie es Nadie para decir si un artista es mejor o peor que otro.
Nadie es Nadie para decir que un cuadro es mejor que otro.
Cada uno tiene de evaluarse como sienta, quiera o pueda.
PERO SIEMPRE TIENES DE CREERTE QUE ERES EL MEJOR
SIEMPRE.
El artista, ¿tiene que reinventarse cada día?
No, el artista NO tiene de reinvertarse necesariamente
Es el hombre se tiene de reinventarse cada día
Cada día es único.
Hay que reinvertarlo todo siempre.
¿A qué artistas admiras y de qué manera influyen en tu obra?
A mi esposa Elena ‘Kudry’, a Antoni Gaudí, a Rafael y a mi mismo. Seguro que me olvido a uno o dos
¿Cuál es tu opinión sobre las subvenciones públicas al arte?
Son casi nulas, los políticos solo saben ayudar moralmente, darte una palmadita y salir en la foto cuando ya eres ‘algo’ Una lástima.
¿El arte auténtico es el arte necesario?
EL ARTE AUTENTICO ES ESTE y SIEMPRE ES NECESARIO.
¿Te duele desprenderte de una pieza que has vendido?
El ARTE no está hecho para ser vendido y especular con el
El artista es eso, UN ARTISTA , No es un mendigo que usan los burgueses desde sus sillones.
Otra cosa es vender un pieza para comer.
Pero lo mejor es que el que compre tu pieza sepa apreciar tu arte. Entonces no duele, al contrario te llena de orgullo.
¿Se compra la obra, o se compra mas bien al artista?
Por desgracia en esta vida se intenta comprar todo arte, artista y a la persona.
Pero un día esta sociedad caducada, cambiará.
En arte no hay guía, ¿cómo sabes qué es lo próximo que debes hacer?
Ni en la vida ni el al arte me he planteado lo que haré el día siguiente
IMPROVISAD.
¿Te parece bien que gran parte de las obras que exhiben los museos de arte contemporáneo sean de artistas ya fallecidos?
NO.
He pagado para entrar en museos y me pareció que me estaban insultando
Tenemos de definir lo que es un ARTISTA o un PINTAMONAS
Tenemos de definir lo que es un MUSEO.
Un MUSEO suena a eso " MUSEO" antigüedad, cosa vieja, trasto. Habría que cambiar los nombres a los Museos, empezando por la palabra Museo, me suena a MAUSOLEO o PANTEON
Tenemos de definir lo que es arte contemporáneo
Lo peor es un artista que este muerto en vida
Hay artistas ‘fallecidos’ que aun pintan, por desgracia y a algunos tendrían de prohibirles pintar. Tremendo.. solo pondré un nombre TAPIES, ¿Alguno más?
Su pintura. No es vida, es muerte animada
Con la fama que les han dado, hacen inmoralidades que enciman les llaman pinturas contemporáneas, o arte moderno.
Encima les hacen Fundaciones para que hayan más vividores.
Un día nuestros hijos cambiaran esta sociedad tan rancia y rara
¿Qué papel han jugado en tu trayectoria las figuras de marchante, representante, galerista, e intermediaros en general?
Prefiero callármelo.
Prefiero hablar de Zoología
¿Conocéis las ladillas y garrapatas?
¿Qué tipo de encargos te suelen hacer?
A mi nadie me encarga NADA, solo mi esposa ‘Kudry’ me encarga la limpieza de la casa.
Pinto, escribo o fotografío por placer, gusto y ilusión. Ya que no quieren pagarme. Hay mucho ‘jeta’
¿Puedo? Entiendo perfectamente al pintor Miquel Barceló, cuando dice que va al LOUVRE a masturbarse.
Felicidades. Yo haría lo mismo. El buen arte es orgásmico.
¿Cuál de tus trabajos es el que más te gusta?
Los cuadros de Elena ‘Kudry’
Yo soy su trabajo y su placer
Ella es mi ilusión y mi cuadro
Es mi esposa y mi mujer
Es mi musa y mi cuadro
Soy su modelo y su marido…
www.artkudry.com
Y por supuesto, la mayor pieza de arte, nuestro hijo Sergi Pedret Kudryashova (añadido a los 20 meses de edad)
¿Coleccionas algún objeto?
Aparte de canas y arrugas, colecciono sabiduría, vivencias, ilusiones y mucho más
¿Os parece poco?
¿Objetos? no se que es un Objeto, si se que es un Sujeto, por desgracia.
¿Qué portales online de arte frecuentas?
ufffff..
¿Todos? Son muchos ¿De veras?
Me gusta mi esposa y Catalunya
www.artkudry.com Me gusta mi esposa y su trabajo
www.quim-pedret.com Me gusta lo que hago
www.quimpedret.com Me gusto yo
www.filmaffinity.com Me encanta el cine
¿Alguna pregunta más?
¿Qué aconsejarías a los que empiezan?
Les aconsejaría ESO… que empiezen yaaaaa
I QUE EMPIECEN BIEN
y con la convicción de que un día serán los mejores
y si no lo son no importa, se lo habrán pasado de P.Madre mientras hacían lo que les gustaba.
¿Es todo?
Encantado de conoceros de saludaros y como dicen que nos vaya bien a TODOS
i que us pentini la yaya
Joaquím Pedret Rovira Vilajuïga (Girona)
Foto: Elena ‘Kudry’
Las Vaquillas van com cada any. de vacances a Roses, by Quim Pedret
...i els Ànecs
CRUEL "FESTAS" and other barbarities, com 'Vaquilles' i 'Ànecs'
Cruelty in Spain and Catalonia
noviembre 5, 2009
Al any 2009 vaig fer un article a la meva modesta web en castellà que parlaba del maltractament animal i avui dissabte 21 de juliol, un llestet mediocre llepafils i llepaculs, ha tingut a be fer una traducció i penjarlo al seu Facebook, fent un poti-poti del que vaig escriure, fent esment de les Tradicions Catalanes (les que defensem a casa i tants catalans i tradicions que la meva esposa pinta, com son els Castellers, Sardanes o Foc de Sant Joan) pobrets s’ha deixat el Ball Cerdà, Els tres Tombs i alguna mes
¡ Viure per a veure ! Però no deixo de sorprendre’m.
Com diuen: ‘Si la mediocritat fos menjar, s’acabava la fam en el món’. Un altre dia, si ting temps, parlare dels articulistes-reporters-politics, aquets que voltes per les revistes de la xarxa i les impreses que envolten per la mediocritat i desconeixament ens envolten en aquesta terra. El mes greu es que als mes aixerits els PAGUEN ¡¡ Increible ¡¡
Per cert, si soc sincer, m’agrada que em ‘pispin’ els meus escrits (no ho dec fer tant malament)
Deixant de banda el mediocres, vull posar el meu gra de sorra per sensibilitzar i a protegir els animals i com no, a les persones.
La valentia del ser humà no es demostra matant o martiritzant, es demostra salvant la vida de qui mes ho necessita.
Quant abans hagi una llei penal, real, total i eficient de protecció per als animals, abans s’acabaran aquestes barbàries i totes les campanyes que es fan en contra. En fi… Utopies
En l’antiga Roma també havia de ser Cultura i tradició que els gladiadors es matessin en un circ. Segurament que mai defensaríem aquestes pràctiques de la Santa Inquisició o de l’Imperi Romà en ple segle XXI. Perquè àdhuc alguns afirmen i maten en nom de la cultura i l’art animals per diversió?
Això mai serà defensable, aquesta barbàrie és esclavitzar, martirizar i matar a un animal que mai podrà donar la seva opinió.
La tradició popular no és un argument vàlid per a sustentar ‘festes’ que suposen sofriment…
i sinó podriem recuperar les tradicions romanes amb lleons i caps rodolant per terra o que els toreros breguin tigres que no estiguin drogats
Estem devant d’un folklore tradicional integrant de la cultura catalana i espanyola?
Per molt artista i cult que es considerés vostè, llençaria el seu gat a l’aigua, o ho el lligaria per a torejar-lo, i així passar una bona tarda de diumenge i divertir-se amb els seus amics?
La Tortura no es Cultura
Sant Carles de la Rapita
A Castella-Lleó ‘això’ està permès amb més de 200 anys de tradició, i després de llençar-li tot tipus de dards, són ‘generosos’ i maten al toro amb una escopeta!….
Thi is Spain?
‘Toro Fuego’
Alguns a això’ l’anomenen Art, uns altres li dieun diversió, uns altres li diuen Cultura. Jo en dic: SALVATJADA. Són opinions, aquesta és la meva i no comparteixo en absolut la crueltat amb els animals vingui d’on vingui i això que ens em definit racionals. Increible!
Però el més increïble és que un mitjà escrit àmbit comarcal empordanés, un ‘senyor’ periodista escriu a l’agost de l’any 2009 un article a tota pàgina, amb foto inclosa d’un menor en el moment de ser gairebé enganxat per per una vaquilla a Roses, segurament que el periodista es va sentir molt satisfet amb l’article i el seu titular, jo vaig sentir vergonya aliena.
El titular era el següent: ‘La Cultura ocupa un lloc important en la festa de Roses’. No vull saber amb que criteri va fer tal afirmació l’espavilat que alhora no va trindre ni el valor de signar l’article, ni la foto.
Sense mes comentaris.
Que ment malalta cap que ‘això’ produeixi entreteniment?
Si després de veure aquestes imatges de la pàgina que algunes em varen arribar des de Oregón a Estats Units sobre la crueltat en els animals en TOTA Espanya i Catalunya i encara li queden ganes de veure el sofrirment deun animal, li ‘felicito’ per la seva sensibilitat cultural i el convido que segueixi anant a les corregudes de braus, als ‘San Fermines’, etc, i fins i tot es posible que es diverteixi a la Festa Major de Roses amb les ‘Vaquillas’ o amb l’empaitada d’anecs, espantats, estirats, fugint per l’aigua d’un cruel final. Li diuen ‘Empaitada de Anecs’, per molts deu ser cultura i tradiciò jo ni dic Persecució i aniquilacio d’Ànecs que acaba atrotinats a la cassola)
‘Las Vaquillas’ i els Ànecs de vacances a Roses
¡Visca la Cultura!
La Festa Major de Roses
Ànec de Roses
Els complices a Roses
L’Ànec mut de Roses
El ‘millor’ alcalde de Roses i el líder politic mes important del país, va declarar en un mitjà de comunicació fa anys: “Que el moment més feliç del bufó ànec, és justament el moment de ser capbussat i perseguit en l’aigua”. Tindríem de preguntar-li que sentiria si fos ell mateix, el perseguit i atrapat pel coll, per ficar-lo després de unes hores en una gàbia, i ser cuit en una olla. Jo encendria el foc i li faria una foto de recort
A l’edat mitjaja també era Cultura i tradició ’caçar’ dones i fer-les passar per bruixotes i dur-les a la foguera, era ser normal i legal. També era un signe de distinció i Cultura tenir esclaus, quants més millor, fins que en 1927 que s’acaba oficialment els esclaus i i és perseguida la seva practica.
Ara l’esclavitut te altres formes, diguem que són ‘legals’. També en la majoria de països àrabs els Drets Fonamentals dels Homes els hi passen pel forro i les dones són tractades com objectes de decoració.
En l’antiga Roma també havia de ser Cultura i tradició que els gladiadors es matessin en un circ. Segurament que mai defensaríem aquestes pràctiques de la Santa Inquisició o de l’Imperi Romà en ple segle XXI. Perquè àdhuc alguns afirmen i maten en nom de la cultura i l’art animals per diversió?
Això mai serà defensable, aquesta barbàrie és esclavitzar, martiritzar i matar a un animal que mai podrà donar la seva opinió.
La valentia del ser humà no es demostra matant o martiritzant a ningú, es demostra salvant la vida de qui mes ho necessita.
Quant abans hagi una llei penal, real, total i eficient de protecció per als animals, abans s’acabaran aquestes barbàries i totes les campanyes que es fan en contra. En fi… Utopies
En l’antiga Roma també havia de ser Cultura en un circ. Segurament que mai defensaríem aquestes pràctiques de la Santa Inquisició o de l’Imperi Romà en ple segle XXI. Perquè alguns maten i martiritzen en nom de la cultura i l’art animals per diversió?
Això mai serà defensable, aquesta barbàrie és esclavitzar, martirizar i matar a un animal que mai podrà donar la seva opinió.
Perquè no li donem l’afecte que ens demana?
Atacar al feble es mes fàcil?
Aquest l’exemple que volem donar als nostres petits, si partim d’aquesta cultura donem peu a que a l’escola puguin atacar a un company que no sap, no pot, ni té perquè defensar-se de res?
Aquesta és la Cultura i el model de societat que volem?
Molt bé que cada vegada faig mes gent que s’impliqui en aquest problema, però mentre alguns polítics mirin per a altre costat i donin l’esquena, seguirem ostentant el trist i miserable ‘recort guinnes’ de ser el país mes cruel d’ Europa amb els animals.
Aquestes fotos i moltíssims més testimoniatges documentals, formen part del dia a dia que ens hem acostumat a veure per desgràcia algunes en cadenes infumables de TV i altres mitjans d’informació, i és una demostració més que s’uneix a gran galeria de barbàries que l’ésser humà arribar a imaginar i a realitzar, amb tot tipus de crueltat, insensibilitat i recerca de l’entreteniment, usant la violència, la tortura, la injustícia i la mort.
Estem en una societat que gaudeix amb el sofriment i la violència gratuïta d’animals i fins i tot del propi veí?
M’atreviria a dir que si i m’agradaria estar equivocat.
El Quim Pedret
"Sergicoses" ¡ Per juliol, ni dona ni cargol !
julio 22, 2012
Coses seves
Cargols a la piscina? jiji Com no siguin cargols del Mar de l’Aixeta
Sergi Pedret i les seves coses Foto: Quim Pedret
Foto: Quim Pedret No es dificil la resposta papi...
Soc el Sergi Pedret i Kudryashova
Si, Si les meves coses
Pujat per el papa Quim Pedret i Rovira
"El Maleït Diumenge de juliol", by Quim Pedret
julio 23, 2012
En una Catalunya que està de dol, com be diu el meu amic Miquel Gotanegra
Per tercera vegada escric un article amb el mateix encapçalament, "Maleït diumenge"
El foc hores d’ara ens està deixant de moment tres víctimes, ensurts, malsons, cendres, danys materials i ecològics incalculables i una mala llet que no sabem on ficar.la
Em estat envoltats desde el primer moment per tota mena de comentaris a vegades perplexes i esperpentics. Puc dir que el Faceboock i altres xarxes socials en algunes mans poden ser eines de des-informació molt poderoses i a la vegada fan un flac honor al país (Alt Empordà) bressol a vegades de comentaris mes impensables en plena expansió del surrealisme.
Anècdotes?
Totes, desde la roba estesa de la senyora que el que mes l’enmoinava era tornar a rentar la roba, fins al noi que reia amb mala llet de fum i la dificultat de respirar de alguns vianants, mentres-tant una mare de una nena li deia: “Es nota que tu no tens problemes respiratoris, la meva filla si”
Em trobat l’artista que fa quadres i fotografies i s’ha passejat per els lloc de la comarca per captar la mitllor imatge, per posar.la al seu Face i enviar-la a TV3, al final ha tingut el seu premi… l’home ha trobat al seu amic, tambè pintor, que li ha sugerit: "Cony, aquesta fotografia es tant bona que en pots fer un quadre. T’ha quedat preciosa".
Els desinformants i alhora ‘cotorres articulerus’ de torn, que han donat tota mena de noticies alarmants i desconcertants han sigut innombrables. Impresentables
Altres han fet de meteoròlegs amb el seus minuts de gloria, donant tota mena d’informació que els donava la veïna de dalt i fent fotografies del fum desde el terrat. Tot plegat ha semblat un Gran Hermano en versió catalana. Pena
D’altra banda es d’agrair el treball per informar, en moments tant durs per part de l’alcalde de Figueres el Sr.Santi Vila, l’alcalde de Llers, l’alcalde de Darnius el Sr. Payra i el de Port-Bou, Sr. Salas, el pobre home quasi ni podia parlar de l’emoció, ja que dues persones han perdut la vida al seu poble. I avui no puc oblidar-me del treball del inefable Conceller Felip Puig i la presencia i soport del meu President, l’Artur Mas.
Bon treball per part de TV3-3.24. Cal lamentar (es la meva opiniò) el ‘concurs de fotografies’ (a veure qui la envia mes xula) que ha muntat TV3 al finalitzar la connexió per allà les 11 de la nit.
El divendres vaig olorar-me alguna cosa…. ‘Ningú neteja els boscs’, vaig pènsar mentres miraba el foc que voltava el Teide. I al ratet una TV friki (no recordo el nom, ni ganes), va fer un reportatge (si li podem dir així) sobre "Sant Juan de la Huerta" (no es conya, ho varen escriure aixi) i els varem posar els esfreidors comentaris dels bombers que varen quedar atrapats i que va sobreviure al incendi d’Horta de Sant Joan, amb el so en català i una subtitulació en castellà. Reportatge patètic.
Avui en aquest maleït diumenge desde Vilajuïga he vist el foc viu desde la finestra de casa a les deu de la nit a una distancia de 12 km, realment esgarrifós i trist. Se que els meus amics de Roses encara el veuen. Son quasi les 4h 00 de la matinada i estic devant el TV i escoltan la radio. Nit trista i molt llarga.
Segurament que ara en la desgracia en calent, tots plegats farem moltes lectures d’avui diumenge, (jo crec que si ho farem) i pensarem que la societat esta malalta i els que som de be (quasi be tots) volem una Catalunya millor, per fer entre tots un mon molt millor. Potser avui tots, catalans, castellans i el meus amics francesos, en certa manera han sigut i son un xic Alt Empordanesos i no ens importa si l’ajuda i el suport ens arribava de una ma que ens parla en català, en castella, francés o xinès Es molt trist que tinguin de ser les desgracies naturals, provocades o no, que uneixin als pobles.
A la vegada ,espero que aquest maleït diumenge de focs artificials naturals (Roses a les cinc de la tarda havia anulat els focs d’artifici de la nit, una acertada decisió per part de l’equip de govern) apart d’emportar-se vides humanes i el nostre patrimoni forestal i par de la fauna del paratjes naturals, no li foti una patada al poc turisme que encara ens queda.
Desde el turonet de Vilajuïga i mirant la meva Badia de Roses, envoltats tots de fum i de foc i de molta mala llet amb incertesa, us desitjo a tots molt bona nit i el millor per Catalunya
El Quim Pedret
NO deixem que això passi, by Quim Pedret
julio 24, 2012
Una senyera rebredada, una terra cremada i un pais a bo de l’escombraria?
¡¡¡ No ho tenim de permetre !!!
Visca Catalunya
Aixecarem el pais
El Quim Pedret