Al Madison Square Garden de Nueva York
Bruce Springsteen & the E Street Band, John Fogerty, Billy Joel, Darlene Love, U2, Sting, Pati Smith, Jeff Beck Band, Metallica
Paul Simon & Art Garfunkel, J.L.Lewis, Stevie Wonder,M.Jagger, Crosby, Stills & Nash, Aretha Franklin i molts mes…
Cliqueu les fotos per veure el concert
Primera Part
Segona Part
Pujat per El Quim Pedret
"La manca de transparencia del sector energètic ens porta a la ruina"
Vicenç Pedret
Algú em creuria si fes un article dient que l’estat Espanyol es nega a calcular i fer públic el cost de l’energia elèctrica? Què costa un kW d’electricitat generat per una nuclear, per una eòlica, per una hidràulica, per una tèrmica de carbó, per una de gas, per una solar? Doncs no, no ens ho volen dir. (No la confongueu amb la gasolina dels cotxes, és un altre tema)
Sentireu a parlar d’una cosa que en diuen “dèficit de tarifa”. Amb això ens volen fer creure que els consumidors no estem pagant el què costa generar electricitat. Però, quan fas la pregunta: què costa cada kwh?…no t’ho volen dir. Sabem el què ens fan pagar, però, insisteixo, no el què costa…
Entre el preu que paguem cada consumidor i el cost real de generar electricitat hi ha una cadena opaca, absolutament fosca de tres esglaons: el generador, el distribuïdor i el comercialitzador. Però si com ens volen fer creure que realment estem pagant l’energia produïda per sota el seu cost, caldria saber què s’ha guanyat o perdut en cada un dels tres nivells. Oi que sembla relativament senzill de calcular? Doncs NO!!!!
Entreu en les webs de les grans empreses del sector: Enagas, red elèctrica, Repsol, Endesa, Gas Natural… I veureu que totes elles s’han literalment “forrat”.Això tindria poca importància, si no fos que ho han fet pagant nosaltres, amb els diners de cada consumidor, i molt sovint posant en perill les industries que som els que hem de suportar els majors augments.
I és que el gran perill de l’increment dels costos energètics és la inflació. L’encariment dels preus degut a l’augment de l’energia provoca augments salarials i la lògica pèrdua de competitivitat. Si els governants fossin capaços d’entendre que la cobdícia d’uns pocs destrueix el teixit industrial i disminueix dràsticament l’activitat econòmica i la consegüent recaptació d’impostos, de ben segur actuarien d’una altra manera i tornarien a regular completament el sector energètic (com, per altra banda, ho fan els francesos…)
Si tot el què ens envolta es mou gràcies a l’energia que generem i necessitem , perquè es va liberalitzar a començament dels anys 2000? Perquè convertir en privat allò que més interessa al país? És evident que la xarxa de producció i transport elèctrica i gasística és estratègica pel país…Perquè deixar que el mercat reguli amb oligarquies innombrables, allò que només ho pot regular l’estat pel bé de tots?
Sempre he cregut que mentre no comencin a sonar totes les alarmes, els “ricachons” acaben abusant dels seus privilegis, que per això existeix el pecat original. Però quan la situació es torna crítica, el millor que poden fer tots els oligarques és desaparèixer discretament i deixar que les coses siguin raonables. L’estat té la obligació de regular i ordenar un mercat energètic que ha de ser absolutament transparent. Si els costos energètics pugen, els hem de pagar els consumidors. Però el què no podem pagar són les festes d’ uns quants!
Que és faci la llum!
Vicenç Pedret i Clemente (Industrial del Vidre)
Pujat per El Quim Pedret i Rovira
Les seves coses
Foto: El Quim Pedret
Ratolinet MAS, quasi sense orelles
Foto: El Quim Pedret
Reunió d’afectats del Sergi Pedret
Foto: El Quim Pedret
Ariba el crack
Foto: El Quim Pedret
Ratolinet MAS fot el camp
Foto: El Quim Pedret
Passa alguna cosa nens?
Pujat per el Quim Pedret
Plantar cara – Viure de cara – Donar la cara – Anar de cara – Posar la cara- Tindre cara….
Tinc de confessar que escriure sobre plantar cara en principi ho veia una mica difícil, de la mateixa manera que anys enrere un setmanari figuerenc em va demanar escriure cada setmana un article sobre esports; no en tenia ni idea d’esports, ni menys de les cares de esportistes. Però ho vaig aconseguir. Ara es diferent, ara he conegut mes cares i mes carotes (sense contar les de carnaval) i tinc de dir que tampoc ha sigut massa difícil.
Desprès de dos anys de ‘Empordadones’ (¡ recoi !, no em sortirà mai la paraula) la bona de la Pilar em va demanar que li plantés cara en un paper, fent un petit escrit i donar la meva visió de plantar-li la cara. Sent dona, no em vaig atrevir a fer-ho…Seriosament, no se si era fàcil, però si que amb ganes i un xic d’humor podria fer un joc de paraules i donar-li un sentit a la frase ”maleïda” (carinyós).
Crec que el ser humà, en primer lloc te de posar la cara, desprès parar la cara i per fir si li agrada o no ‘el sistema’ plantar-li cara (a qui sigui). Es el que toca. Alguns han sabut plantat cara des de sempre, altres quant eren un xic mes joves, ja varen fer algunes coses per la cara. Es per això que els que van per la vida amb molta cara, ens costen un ull o els dos de la cara. La manca d’experiència, ens dificulta saber qui es un cara (digueu-li ‘jeta’).
Seriosament, crec que ara per donar la cara, o per plantar cara a moltes coses de la vida, tenim la lectura del llibre: "Quant dic no, em sento culpable" Mai no, ni em de sentir-nos mitjanament culpables per un si o per un NO. Som el que som i com som, encara que el maleït SI, ens fa sentir mes còmodes, però a la llarga ens fa mes febles, ja que el nostres ‘sis’ sempre son mes vulnerables i son condicionats.
Sempre he pensat que plantar cara es quelcom mes que una posició i no solament una actitud agressiva-negativa-conspiradora i de protesta per portar a voltes la contraria a la vida o algunes vides, i si girem la truita, veurem que si plantem cara, la vida es dona mes ganes de viure i de lluitar per viure de cara.
Es cert i trist que els temps que ens envolten son per sortir per la cara i per cames, ja que la punyetera crisis ens posa a proba cada dia per posar la cara inclòs a altres parts del cos. Però tenim de posar-nos positius, ja que com deia la mare: “Desprès d’un temps sempre en ve un altre”, i tenia raó.
Deixant de banda la negativitat que ens ha portat a un sistema que no ens agrada, em vaig adonar de la positivitat de la paraula plantar-li cara, inclòs si la barregem amb les misèries que han provocat els miserables del poder. Vaig pensar en un exemple de positivitat al recordar a un home que va reflectí el que a mi també m’hagués agradat escriure. Ell, dins la seva insostenible solitud d’una presó inútilment política del caos i la seva maleïda malaltia, va donar a la seva vida en un "Planta-li Cara" en positiu i dins la foscor, ja fos per la seva dona, ja fos per el seu fill, i així ho va deixar escrit en el seus poemes. Des de la presó Provincial d’Alacant, en Miguel Hernández, ens va donar una lliçó de plantar cara a TOT, i denunciar i exaltar la vida, mentrestant ell tenia les misèries al davant i la mort al seu costat. Està sempre en el meu record i es un referent en el meus poemes.
La pintora Elena Kudryashova, amb el quadre que us envolta, ha sabut posar las cares suficients; una cara com un senyal de qualitat vers la seva carrera com artista i l’altre cara; la serenor de un infant, el nostre fill Sergi, i se que ell mirarà el quadre de la seva mare, i li donarà la forçà de tenir sempre el vent de cara, per crear una societat millor i poder afirmar: "Sempre li he plantat cara a la vida, i així ho seguiré fent” Sinó no fos així en el temps i l’infinit, potser amb el meu pare ens veuríem les cares. (una petita conya de veritat).
PD. Si, en Miguel Hernández, Lorca i Pol son un referent en el meu escriure, i l’Elena i el Sergi son els meus motius de escriure i de VIURE. Per ells dono i donaré sempre la cara i la vida. (una gran veritat, sense fer broma)
Pilar Farrés seguiex endevant, tu dones la cara per tercer any. Felicitats per la teva constancia
El Quim Pedret, ‘Ciutadà del Principat de Catalunya’
Fotògraf, Escriptor i algunes coses mes
Amb sembla que anem massa enrrera en el temps.
Però què m’estan explicant Felip? I encara hi haurà gent que es creu que vivim en una democràcia, la mare que em va parir, ara prohibiràs anar amb la cara tapada als manifestants? Si fa fred podran portar bufanda?
La policia seran són els primers que portaran la cara destapada sense cas i amb la boina? Ells, Felip no porten la placa d’identificació que estan obligats per llei a portar-la! Però com pots obligar a fer una cosa, si la mateixa policia es la primera que la incompleix?
Penso que tothom és lliure d’anar pel carrer com li surti de la collonada. Per cert els de la secreta de Mossos d’Esquadra els hi posaràs un numero? Ho dic perquè així les seves mares passaran mes vergonya.
La cara descoberta dels Policies?
No. A partir d’ara, la policia anirà en pilotes i la secreta també
Si fes una mica de conya (no estic per masses bromes) podria dir-te que els manifesta’ns tindran d’anar amb un numeret marcat al front com els vedells i els jueus (com l’epoca nazi) i també el DNI a la boca (com l’època del dictador) Si el que em diuen es cert i tenen de anar a cara descoberta, per que TU els hi puguis fer una foto als manifestants, et felicito noi, TU t’has tret la careta de feixista per volgué detenir i estomacar simplement per anar amb la cara, tapada pel llarg i tenir pinta de hippy.
Sort que no et tinc davant, i et va posar al càrrec (ja tindries de haver plegat) una persona que considero amiga i alhora ets amic del Vicenç, sinó et diria el que realment penso de TOTS vosaltres.
En el nostre llibre www.catalunya-tradiciones.com en l’apart Carnaval hi vaig escriure ja fa anys: Els Carnavals varen ser unes festes de prohibicions que a partir de l’any 1616 van començar a crear massa problemes.
Durant les guerres del 1640 fins al 1714, no es varen permetre celebrar.
El Rei Felip V (era parent teu?), temia que els balls, disfresses i màscares, s’aprofitessin per realitzar venjances personals o conspiracions.
Mira Felip, un hermano de la Salle Bonanova que caminabe coix i tenia una cama de fusta, sempre deia: “Quien mal anda, mal acaba” I tenia raó.
Fes-to mirar. SJo t’aviso, i el que avisa es avisador, no es necesariament traidor i si algun dia salten colls, perque el poble surt al carrer, crec que el teu serà dels primers en sortir volant, i jo no fare res, ni una sola fotografia.
Vols que em tregui la bufanda?, ho dic per la tramuntana. Jo vaig a cara destapada. Tu NO
¡¡ Quin pais 'DEUS' meus, es Carnaval tot l’any !!
El Quim Pedret ‘Ciutadà de una Catalunya Lliure’
Cliqueu per sentir
A la retransmisió de la Cadena Ser és sent en el gol Messi 0-2 devant de Granada al Estadi, una frase que*dona que pensar ja que està feta per la gent del diari As i Cia. Sentim perfectament: "La madre que lo parió"
Desprès ha arribat el festival MESSI (Hat Trik)
I l’arbitre, després del partit ha manifestat que es dedicarà a vendre pipes i altres fruits secs
Pujat per el El Quim Pedret
Alla Voronkova a Selva de Mar (Alt Empordà)
Fotos i texte : El Quin Pedret Rovira
Voronkova a Selva de Mar Foto: Quim Pedret
Agost del 2009
"Se’m fa difícil en unes poques lletres expressar tota una nit plena de sentiments, barrejats amb imatges i records en un bonic poble del l’alt Empordà, en una nit d’estiu. Però alhora se’m fa molt fàcil dir que aquella nit a Selva de Mar, mentre feia les meves fotografies, el meu treball i la meva passió, tenia a dos metres del meu a una artista que va posar la música, per fer-me passar una vetllada inoblidable plena de sensibilitat, velocitat, concordes i notes gairebé impossibles amb la dolçor del seu violí.
Aquella nit vaig sentir la música a rop amb la concertista Ala Voronkova.
Ala Voronkova és una violinista reconeguda internacionalment i formada en la tradició musical de Kíev i de Moscou. La seva passió pel violí, com ella mateix compte, ve de molt nena. La seva mare li explicava que sense amb prou feines caminar ja prenia un ganivet i una forquilla i amb aquests dos utensilis feia veure que tocava el violí. És per això que es declara una enamorada del violí molt abans de caminar. És per aquestes anècdotes que podem entendre que la petita Ala ja tocava el violí als sis anys d’edat.
Ala Voronkova, no concep la vida sense el seu instrument, un Gio Paolo Maggini, construït en Brescia l’any 1600.
A principis dels anys 90, recolzada i empesa pel seu marit, el també músic Guerassim Voronkov (Director del Consevatori del Gran Teatre del Liceu), deixa Rússia i fixa la seva residència a Barcelona. Aquest canvi de país suposa per a Ala un gran canvi de mentalitat, que al principi no li va anar gens fàcil. La seva nostàlgia a poc a poc es va ser ‘guarint’ amb el treball i bons amics, com el compositor Xavier Montsalvatge, del com ha gravat la seva obra competa per a violí, com la seva amiga la pianista Alicia de Larrocha i del músic barceloní Salvador Brotons, entre altres.
Com ella mateixa el seu principal suport emocional i professional ha estat i és el seu marit Guerassim Voronkov, company de videojocs, amic de llargues vetllades de violí i company en la música.
Actualment Ala Voronkova triomfa amb l’execució dels 24 Capritxos de Paganini, un desafiament a l’abast de pocs violinistes. Els 24 Capritxos de Paganini és probablement l’obra més difícil escrita per a violí per l’endiablat Niccolo Paganini.
Voronkova no vol pensar que ha tocat sostre, té plans i projectes que li fan sentir que la música, ‘la seva música’ aquesta viva. Des d’aquestes línies Ala et desitgem un feliç viatge per al seu proper concert tota la sort del món per a tu i el teu marit, el mestre Guerassim Voronkov"
Alla Voronkova al Palau de la Generalitat
El protagonistes eren en Motselvatge, la concertista Voronkova i en Guinovart. El demes estaven per sortir a la foto
"Fa un parell de dies que es va celebrar al Palau de la Generalitat el Centenari del del neixament del compositor gironí, el mestre Xavier Montsalvatge i a la pagina gencat.cat i al mur de l’Artur Mas surt la noticia que hi va haver un concert per part de una violinista anomenada Voronkova. (res mes) La seva fotografía està feta (parlo com a fotògraf) d’esquena i malament, donant-se importància i posant-se les medalles els politics de torn que encara estan buscan al Google qui era en Xavier Motselvatge. Amb sembla patètica la noticia dien que la mestre Ala Voronkova toca el "violo", quant el instrument es un violi del 1600 de Breccia amb un valor de mercat de 200.000 euros, per no parlar de la qualitat de ella i la seva musica, que he tingut el gust de sentirla en concerts i a casa meva al asatjos, Voronkova es una de les violinistes mes importants que hi ha actualment a Europa. Realment amb sembla molt trist que tants es tirin floretes a esquenes de la gent que treballa l’art amb la grandesa que ho varen fer en Montselvatge i la mateixa Voronkova i tants d’altres"
Aquest mal endemic de la punyetero foto i l’importancia de dir-se Ernest i volguer ‘ser algu’ no acabrà mai? ¡¡Quanta miseria¡¡ Em fa recordà l’acomiadament del gran Lluis Llach a Verges a l’any 2007
El Quim Pedret
Fruit de l’acort Partido Popular i CiU
Armand Querol*: «El mapa del tiempo de TV3 debe mostrar toda España»
"Gràcies" gent de CiU
El Quim Pedret
El mapa dels teus somnis, by Albert Sunyol
A l’article descobrim la concepció estatal de la televisió autonòmica segons el vicepresident de la CCMA, Armand Querol
S’imaginen a Tomàs Molina connectant amb una de les càmeres del temps a Albacete?
A l’article descobrim la concepció estatal de la televisió autonòmica segons el vicepresident de la Coporació Catalana de Medis Audiovisuals (CCM), Armand Querol*, home del Partido Popular
Armand Querol
El vicepresident de la CCMA, afirma que el mapa de TV3 (la teva) hauria d’incloure la informació d’Espanya. Si fem un cop d’ull a funció de la televisió autonòmica, entre d’elles ha de ser informar, en aquest cas, de la previsió del temps en l’àmbit a la qual es dirigeix: Catalunya.
Quin sentit té informar sobre el temps de Toledo, si ja ho fan a Televisió Espanyola? Seguint aquest exemple, la informació del temps hauria de ser un duplicat de la que ofereix Televisió Espanyola. S’imaginen a Tomàs Molina afirmant: I ara connectem amb una de les càmeres que tenim instal·lades a Albacete? O a Francesc Mauri parlant de la posta de sol de Valladolid? Seguint el raonament querolià, la televisió local de Cardedeu hauria d’informar, del que passa al seu poble, però també, del què passa a Tarragona, i per extensió, també a la petita població de Pedro Abad, a la província de Còrdova.
Aquestes declaracions de Querol, més enllà de la seva orientació ideològica, demostren un desconeixement clar del sentit amb què es va crear la televisió autonòmica i tindrien algun tipus de base sòlida si autonòmiques com TV3 es veiessin a la resta de l’estat. Però és que tampoc és així, perquè no existeix una reciprocitat de canals en un territori que parla de nacionalitats històriques i que defineix el català com una de les seves llengües oficials, i per tant, que a priori haurien d’estar a l’abast de qualsevol espectador de l’Estat Espanyol. Fins i tot, aquelles que consideren el català llengua diferent del valencià i que decideixen no deixar veure TV3 al seu territori.
Aquest mapa no agrada a España
Si ens fixem en la resta de televisions autonòmiques, no n’hi ha absolutament cap que ofereixi durant la seva previsió la informació de més enllà de la seva autonomia. Sembla estrany que des d’aquesta perspectiva, aquestes declaracions no se’n faci ressò cap altra corporació de mitjans com l’andalusa. Però és que no cal ni anar a les mateixes autonòmiques: si miren el temps de l’Informatiu Migda de La 1 (Televisión Española, la de todos, la pública) en desconnexió per a Catalunya –és a dir, adreçada als habitants de Catalunya- explica el temps d’una altre indret de l’Estat? Misteriosament, tampoc.
Rere aquest mapa del temps que propugna Querol s’hi amaga clarament un posicionament ideològic respecte el paper que hauria de jugar TV3. En els darrers anys n’hem viscut uns quants intents de definir la ideologia nacional de la cadena. Recorden aquella famosa crosta, oi? És un debat que és tan comprensible en tant que la qüestió nacional a Catalunya és un tema que està sobre la taula dia si, dia també. I tot sigui dit, que la pròpia direcció de TV3 ha alimentat i segueix alimentant dia a dia-. Però a dirigents de la Corporació els haurien de preocupar seriosament altres temes com mantenir la qualitat de la televisió que miren més els catalans. Només els catalans, no?
Albert Sunyol (Mati Digital)
Al matí del dijous 5 d’abril de 2012 a TV3 ja han utilitzat un mapa de tota la península ibèrica per donar el temps, en comptes del mapa de Catalunya.
El Quim Pedret