Plantar cara – Viure de cara – Donar la cara – Anar de cara – Posar la cara- Tindre cara….
Tinc de confessar que escriure sobre plantar cara en principi ho veia una mica difícil, de la mateixa manera que anys enrere un setmanari figuerenc em va demanar escriure cada setmana un article sobre esports; no en tenia ni idea d’esports, ni menys de les cares de esportistes. Però ho vaig aconseguir. Ara es diferent, ara he conegut mes cares i mes carotes (sense contar les de carnaval) i tinc de dir que tampoc ha sigut massa difícil.
Desprès de dos anys de ‘Empordadones’ (¡ recoi !, no em sortirà mai la paraula) la bona de la Pilar em va demanar que li plantés cara en un paper, fent un petit escrit i donar la meva visió de plantar-li la cara. Sent dona, no em vaig atrevir a fer-ho…Seriosament, no se si era fàcil, però si que amb ganes i un xic d’humor podria fer un joc de paraules i donar-li un sentit a la frase ”maleïda” (carinyós).
Crec que el ser humà, en primer lloc te de posar la cara, desprès parar la cara i per fir si li agrada o no ‘el sistema’ plantar-li cara (a qui sigui). Es el que toca. Alguns han sabut plantat cara des de sempre, altres quant eren un xic mes joves, ja varen fer algunes coses per la cara. Es per això que els que van per la vida amb molta cara, ens costen un ull o els dos de la cara. La manca d’experiència, ens dificulta saber qui es un cara (digueu-li ‘jeta’).
Seriosament, crec que ara per donar la cara, o per plantar cara a moltes coses de la vida, tenim la lectura del llibre: "Quant dic no, em sento culpable" Mai no, ni em de sentir-nos mitjanament culpables per un si o per un NO. Som el que som i com som, encara que el maleït SI, ens fa sentir mes còmodes, però a la llarga ens fa mes febles, ja que el nostres ‘sis’ sempre son mes vulnerables i son condicionats.
Sempre he pensat que plantar cara es quelcom mes que una posició i no solament una actitud agressiva-negativa-conspiradora i de protesta per portar a voltes la contraria a la vida o algunes vides, i si girem la truita, veurem que si plantem cara, la vida es dona mes ganes de viure i de lluitar per viure de cara.
Es cert i trist que els temps que ens envolten son per sortir per la cara i per cames, ja que la punyetera crisis ens posa a proba cada dia per posar la cara inclòs a altres parts del cos. Però tenim de posar-nos positius, ja que com deia la mare: “Desprès d’un temps sempre en ve un altre”, i tenia raó.
Deixant de banda la negativitat que ens ha portat a un sistema que no ens agrada, em vaig adonar de la positivitat de la paraula plantar-li cara, inclòs si la barregem amb les misèries que han provocat els miserables del poder. Vaig pensar en un exemple de positivitat al recordar a un home que va reflectí el que a mi també m’hagués agradat escriure. Ell, dins la seva insostenible solitud d’una presó inútilment política del caos i la seva maleïda malaltia, va donar a la seva vida en un "Planta-li Cara" en positiu i dins la foscor, ja fos per la seva dona, ja fos per el seu fill, i així ho va deixar escrit en el seus poemes. Des de la presó Provincial d’Alacant, en Miguel Hernández, ens va donar una lliçó de plantar cara a TOT, i denunciar i exaltar la vida, mentrestant ell tenia les misèries al davant i la mort al seu costat. Està sempre en el meu record i es un referent en el meus poemes.
La pintora Elena Kudryashova, amb el quadre que us envolta, ha sabut posar las cares suficients; una cara com un senyal de qualitat vers la seva carrera com artista i l’altre cara; la serenor de un infant, el nostre fill Sergi, i se que ell mirarà el quadre de la seva mare, i li donarà la forçà de tenir sempre el vent de cara, per crear una societat millor i poder afirmar: "Sempre li he plantat cara a la vida, i així ho seguiré fent” Sinó no fos així en el temps i l’infinit, potser amb el meu pare ens veuríem les cares. (una petita conya de veritat).
PD. Si, en Miguel Hernández, Lorca i Pol son un referent en el meu escriure, i l’Elena i el Sergi son els meus motius de escriure i de VIURE. Per ells dono i donaré sempre la cara i la vida. (una gran veritat, sense fer broma)
Pilar Farrés seguiex endevant, tu dones la cara per tercer any. Felicitats per la teva constancia
El Quim Pedret, ‘Ciutadà del Principat de Catalunya’
Fotògraf, Escriptor i algunes coses mes
0 comentarios