Un 15 d'octubre del 1956 la meva mare va escollir un momentet per que jo pogués sortir a coneixer el món.
Gràcies amiga i mama Maria, allà dalt a teu cel.
Sempre m'agradat celebrar el meu aniversari (cosa bastant normal), i us dono les gràcies a tots el que m'heu felicitat, jo també us felicito per deixar.me ser amic vostre. Uns no han fet perquè no s'han adonat, altres no estan pel facebook, altres no ho han pogut fer.ho i d'altres no ho han volgut fer-ho (no passa res, els tindre d'amics igualment) a TOTS moltes gràcies i us demano disculpes... si per descuit, no us he felicitat a vosaltres alguna vegada. Ja se que a vegades els meus escrits un xic anarquistes i gamberrets (com jo) no agraden a tots, però així es la vida i no tots podem pensar igual oi?
Quin avorriment si així fos!!
Però......desde que tinc consciencia de ser un català compromès, desde que vaig creure en què el meu país, Catalunya, el nostre, podia i tenia de ser lliure i alhora tenia de ser governat per nosaltres mateixos, ja no vaig el mateix. Desde que al 15 anys em vaig assabentar a l'escola que 'un tal Carrero Blanco havia pujar al cel', i que tot aquella llufa, era fruit de 'l'histeria 'de España i les seves barbaritats, sempre s'ha m'ha fet un xic estrany i difícil celebrar el meu aniversari, el mateix dia que els maleits franquistes varen assassinar al President Lluís Companys i Jover
Per Catalunya !!
Moltes gracies, per estar aquí
Molt bona nit a tots
Quim Pedret i Rovira
"El meus escrits no són pensats per contentar l'afany de protagonisme de molts polític o 'pillus' d'aquest país"
0 comentarios