Blogia
Joaquim de Catalunya

Roses contra la Leucemia, 2012 by Quim Pedret

3ª Nit d’humor solidari a la fresca

 

Roses. Ciutadella a les 9 de la nit

 

 

Humor per una bona causa

 

Fem un mon millor per tots els que creiem amb el ser humà com un esser bo i sa, per els que creuen que podem i tenim de ser solidaris, a tots els que trenquen barreres, i sobretot per els que creiem que:

"Sinó tinguéssim res, seriem molt pobres"
‘Quim’

Hi han coses i fets que et tocant, coses que et fan recordar, coses que et fan creure que tots som necessaris…
i avui…ploro, i segurament us preguntareu perquè, si, se, penso i crec esbrinar la formula per ser feliç. Però ara ploro. I em be de gust
No teniu la sensació que a vegades us ha faltat alguna cosa? Però sortosament hi ha gent que està sempre al nostre costat?
Com anys enrere avui (abans em passava molt sovint) tinc llàgrimes als ulls, ja que com llavors estic pensant en la persona que quasi no vaig conèixer, el meu avi Quimet. Ell em va deixar d’herència el ser un bon home
Era una gran persona, una persona bona. Va morir de leucèmia als 53 anys i jo em vaig quedar amb el bonic enyorament de la seva tendra mirada, el seu poc cabell rosset i blanc, els ses ulls blaus, la seva màquina de fotos i la seva radio
Recordo els pinzells que remullava amb aigua i feien una mica mes verda la porta del traster dels Laboratoris Cusí de El Masnou (aleshores anomenats: "Laboratorios del Norte de España". Per moments em sentia pintor 


Ara desprès de 50 anys llargs, veig com hi ha gent que treballa per fer quelcom i molt mes, per intentar ajudar, investigar, i donar suport per un dia acabar amb la maleïda malaltia que em va robar el meu avi, la leucèmia. Aquests amics de be, que treballant per els demés sense demanar res a canvi, roben tems al seu temps, son i seran amics meus, i els admiro molt per que sempre estan fent coses per el demés, i per aquesta bona mania solidaria de ser d’ells, la meva família i jo no podem de gaudir de la seva companyia com tots voldríem.
Alfons em fot no veure.us, però ho porto bastant be. Us perdono (però no t’acostumis)
Treballeu i molt i a vegades en silenci, vosaltres la família Gómez-Pérez i altres amics de Colles de Carnaval, per fer i seguir fent solidaritat sense fronteres
Però malauradament sempre hi ha un pro, d’altres treballen per motius polítics i apa…. "a córrer i vigila que el que es belluga no surt a la foto, ni agafa el micro…. Però…millor que no en parlem, oi? aquest, els de les fotos de pa de ral, els de les cadires solament per els amics o els que viuen a la lluna de València o la lluna de Madrid, no son, ni seran mai els protagonistes. El protagonista es el poble solidari de Roses.
Perdona Alfons i amics, ja se que per prudència i perquè sou bona gent, no escriureu res, jo si escric (no em puc callar res, sinó ho fes potser rebentaria), i ames soc un ‘gamberret’
A tots, a tots els que penseu que els malalts i necessitats son els primers i vosaltres sou uns privilegiats per poder.los ajudar, us envio una forta abraçada.
Amics que tingueu molta sort, que tingueu molta gent i moltes forces per seguir treballant i omplir la Ciutadella de Roses el dissabte 1 de setembre a la nit. Diuen que alguns volen rebentar Barcelona amb manifestacions del tipus que sigui (res a dir), jo prefereixo que rebenti de rialles i de gent solidaria, tota una comarca i el meu Roses inclòs

Endevant Alt Empordà

Pujat per El Quim Pedret el 28 d’agost de 2012

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres