El meu President Mas per Estats Units’ (molt bonic per cert)
Un President preparant ‘Un model català per a les infraestructures i la seva integració al territori a Boston’?
De quines infraestructures parla el President? Resposta, Eurovegas Premi a la linea. De quin territori? Baix Llobregat? Premi al Bingo... A Catalunya? Premi Jack Pot
Eurovegas és la quimera del diner fàcil i tot el que ho envolta. Diuen els seus col·laboradors que el president de la Generalitat no té una altra preocupació que retallar despeses i arrencar inversions d’on sigui. ¡¡ Epp !! que la caça de l’inversor no justifica inclinar-se davant el primer que truca a la porta, i molt menys acceptar un negoci d’èxit dubtós i amb capacitat de corrosió social molt gran. Ni menys anar a buscar-ho per la inutilitat d’un regidor, en Recoder que ja va probar sort a USA
La fascinació provinciana en el nacionalisme català davant la gent amb l’aurèola de magnats i de diners fàcils la veig massa fàcil (rodolí)
Diu en Mas que el seu model és Massachusetts. Massachusetts i Las Vegas no són compatibles en un país petit com Catalunya. Las Vegas està en una crisi econòmica profunda. És un dels llocs amb més criminalitat dels Estats Units. Massachusetts significa inversió en innovació i investigació, en educació i en sanitat amb la consegüent cultura de l’esforç i del risc. (la base mes forta de Catalunya?) Seguim
Ara CiU ja no viu en l’ambigüitat, com en temps del pujolisme, viu en la contradicció. Quan Duran Lleida espera la trucada del Govern que mai arriba per donar el sí a qui sigui, a canvi d’una almoina, la sensació és d’humiliació. Sembla llavors absolutament incompatible amb el discurs sobiranista i optimista que en certa manera emanava de l’últim congrés de Convergència.
L’argument que no hi ha diners és d’anada i tornada. És l’argument de CiU per ajornar una vegada i una altra la seva proposta estrella del pacte fiscal i alhora és l’argument del Partit Popular per no donar ni un ‘duret’ del que Espanya té compromès amb Catalunya. Soberanisme davant el poble i submissió davant el Govern de Madrid dia a dia, O sigui Massachusetts (Boston) de cara al públic i Eurovegas a la rebotiga i ‘d’amagatotis’, i si escau li fotem un crit a la inversió, a la innovació i submissió cega i a la doctrina de l’austeritat. És el tot si val.
Quant temps aguantarà aquest joc de contradiccions sense que el prestigi de la política es ressenti? Àdhuc més?
Tenen raó a Madrid, quan diuen que, mentre CiU governi a Catalunya mai serà un problema de debò per a Espanya.
Bon viatge de tornada President, ¡¡ Ahh!! I per favor, portam si et plau uns daus de les Vegas, si pot ser apanyats i marcadets, ja que els de el PP sempre juguen brut, nosaltres no tenim de ser menys. Però malgrat les critiques i el nostre ‘estimat’ Duran, encara tens temps. Quin temps? El temps del soberanisme clar i valent i del joc net. Jo tinc fe en tu, malgrat els pesars. Amen
Mosen Sistrasch (Així em cridabe la mare de petit)
Pujat per El Quim Pedret
Ciutadà del Principat de Catalunya
0 comentarios