Com a cinèfil aquesta setmana havia de repassar dues pel-lícules
“Bienvenido Mr.Marshall” (perdó Mr.Mas) i “Tu a Boston i jo a California” (perdó Catalunya)
Avui repaso el Benvingut i ben trobat
A dia d’avui, el que més em sorprendria es que al repassar "! Benvingut, Míster Marshall !", és que això passés a Catalunya.
Beneïda sigui una vegada més, la comèdia.
Si agafem el poble, que podria ser qualsevol, en Berlanga tira tones d’àcid corrosiu contra tot el que es mou, perquè certament no deixa canya dreta. Ens mostra una sèrie d’entranyables personatges: l’alcalde, el capellà, la professora, la “cantaora”, el manager, el científic, etc. etc
Berlanga amb aquest poble representa el fracàs, l’ancoratge, la incapacitat de seguir endavant a causa que aquest es troba tancat per una espècie de barrera poc inclinada al progrés. Així doncs, el poblet s’ha de conformar amb veure el món a través d’un aparador, davant el qual desfilen els reis mags dels EUA, aquells que compten amb tractors d’última generació, amb herois que maten al dolent i es porten a la noia guapa, amb els cotxes més ràpids i millors; en definitiva, amb el progrés.
I aquests pobres ‘pueblerinos’ s’hauran de conformar amb el seu ‘cavaguet’, el seu treball de sol a sol, veure a aquells herois portar-se a la ‘tia bona’ a través de pel.lícules a les quals mai accediran. Només podran somiar amb aquestes llamineres aspiracions, confiant les seves esperances a aquesta quimera americana.
Aquesta pel.lícula a pesar que es mou en un pou d’amargor, compta amb una de les grans façanes que ofereix el cinema, que és la comèdia. Convertir aquesta trista història en una comèdia descollonant, només està a l’abast de grans com és Berlanga. I per descomptat, acabar la pellícula amb un somriure alliberador és de les millors coses que també ofereix l’alta política. Gran pel•
.lícula. Gran país
Un poble (l’espanyol? El Català?) empobrit per causa de l’aïllament fruit de uns mals polítics, i ara s’engalana amb la finalitat de suplicar-los uns ‘eurillus’ als americans del programa d’ajuda econòmica a Europa i Alemanya (creadora de la punyetera crisi, per així lluitar contra la lliura esterlina anglesa), Sembla que aquest és el missatge abocat a un final incert ? Temps
Una actitud molt nostra és la de riure’s de les pròpies misèries Som masoquistes?
En la pel.lícula de Berlanga, tenim el millor: La interpretació de la paròdia del Western, veure disfressat a Pepe Isbert de pistoler es l’ostia. Us imagineu a Mas a ‘Bostón’ disfressat de gran jefe Siux, amb en Puig en el paper de Sheriff del Fart West, (no tindria preu). En aquest cas seria en Mas Collell, pero mola mes en Felip. No?
I com a colofó enmig de la conferència a ‘Bostón’ (accent a la ó) poder parodiar a l’alcalde de Villar del Rio:
"Com a alcalde o President vostre, jo us asseguro que per pagar tot això no ha sortit ni un cèntim de les arques públiques, perquè en les arques mai hi ha hagut un cèntim." Irrecuperable
Demà parlem de la pelicul.la ‘Tu a Boston i jo a Califòrnia’ Pel-lícula de Maureen O’Hara del 1961 (no confondre amb la actriu de Tarzan del micus, aquella era la Maureen O’Sullivan)
Benvingut a Calilfornia (perdò.. benvingut a Catalunya) estimat President
Ciutada del Principat de Catalunya
El Quim Pedret
0 comentarios