La grolleria s’està apoderant d’aquesta campanya electoral i l’electorat, la ciutadania no mereix aquest espectacle dantesc i molt més quan som els que paguem la festa. I no tant sols la festa, sinó els sous de tota aquesta colla i dels que hi col·locaran en llocs de recomanació. Sense oblidar que tot aquest desori ens està costant sang, suor i llàgrimes.
Però pel que es veu a ells i elles no els importa gens. Els importa ben poc que hi hagi més de 5 milions d’aturats en tot l’estat, el importa ben poc que hi hagi nombroses famílies desnonades per no poder acomplir amb les seves obligacions, els importa ben poc que cada dia tanquin més empreses, autònoms que es vegin obligats a deixar la seva feina, que hi hagi més d’un milió i mig de famílies on tots els membres estiguin sense feina i amb greus problemes per poder comprar i viure una vida digna com assenyalen els drets fonamentals de les persones.
La grolleria de la campanya tant sols és un espectacle orquestrat i pactat entre tots i totes de cara a donar una imatge de que senten el que fan, però el mal és que no tenen memòria i aquest és un dels primers símptomes dels mentiders i estafadors. No recorden els bons moments que acostumen a passar després dels plens. No recorden els pactes fets sense cap mena de justificació, però que justifiquen amb paraules i frases grandiloqüents.
Vot NUL
Penso que la finalitat de la seva campanya i de tot el que ara fan i diuen és tant sols una. Mantenir el seu estatuts econòmic i social i els beneficis que els aporta. El primer de tots és l’import que reben de la caixa comuna que va segons els vots rebuts i els escons assolits. I després el sou. I també, com he dit abans, el poder col·locar als seus en llocs estratègics com a càrrecs de confiança i amb altres títols.
Observar les seves intervencions, rodes de premsa i discursos és molt patètic. Tant sols es limiten a desqualificar-se mútuament, a fer promeses que mai podran acomplir i demanar el vot sota l’amenaça de la por. Un sistema que ja va ser utilitzat i que pel que sembla dóna rèdits.
No tinc clar que hauré de votar el proper dia 20. I no entenc que les enquestes fetes donin els resultats que ens han indicat. Tinc la sensació que la ciutadania, en major part, viu d’esquenes a la realitat i els agrada viure enganyats. Per experiència sé que omplir pavellons, teatres o altres indrets no és tasca complicada i per tant no em deixa bocabadat les xifres que donen en els mitjans de comunicació o en els portals dels diferents partits. Però també penso què deuen pensar els que hi van a aquests actes. No voldria suposar que tota aquesta gent està conforme amb el que està succeint. De totes formes en aquests casos la ficció supera la realitat.
No sé quins seran els resultats d’aquestes eleccions però sí tinc segur, molt segur, que tot quedarà igual. Si arriben nous al govern, l’excusa fàcil serà atacar als anteriors i per tant, sota aquesta premissa, deixaran de fer tot allò que havien dit farien i nosaltres, tots i totes, encara els plorarem. I ens ho agrairan perquè saben que tenen quatre anys per seguir representant el seu paper en aquesta gran obra teatral. Una representació absurda portada als extrems.
Abans he dit que encara no sé què votaré encara que estudiaré la possibilitat de que el meu vot es consideri nul, perquè igual la papereta que hi poso dins el sobre sigui una còpia de l’imatge que il·lustra aquest article.
Miquel Quintana
Pujat per El Quim Pedret
0 comentarios