Blogia

Joaquim de Catalunya

El desgavell pseudo-politic de Roses, Q.Pedret

 

Alguns sense esforçar-se massa, encara ho poden fer molt pitjor

abril 15, 2011

Ja ho diem a casa , aquí no mentjem gaire, però riem l’ostia. No se si a Roses riuran molt per ellà el mes de juny. No se si la gent que li embargan el pis o no te o no tindrà feina, riurà molt. Però potser ens tenim d’acostumar a riure perquè la processó es molt llarga i el ciri molt curt i a mes la majoria de polítics encenen el ciri per el dos costats i això s’acabara molt abans. Amb un bon pet, no per la crisis. No, no, perque TOT acaba i anirem matadets de ‘risa’ amb un ¡Mercedes!, cap la capseta de roure i ens ficaran dins del prestatge,perque la vida te aquestes coses ¡Malament!

¡I Mentrestant la Magda espera!

La situació de la majoria de partits politics a Roses es !curiossssssima!, digne d’estudi, per fer un doctorat de seny, coherència i si m’apureu un ‘master’ de psiquiatria. Inclòs tenim partits polítics de caire racista i NO PASSA RES. La Españas lo permiten. Es legal. Podrem trobar.nos també salvadors de la pàtria, intolerants, soberbis i falses modèstia, colors i formes per donar i per vendre, perquè? ….Perquè Roses els NECESSITA Increïble! Necessita els polítics! Ni mes ni menys que quasi 9 candidatures per possar el cul a la cadira a la Plaça Catalunya. ¡Quina cadira mes xula! Renoi

En castella diuen: ‘Mal de muchos consuelo de tontos’. Dic això no per mesurar la capacitat mental-politica de un poble, ni molt menys, sinó que avui m’han dit que a un poble turistic de Catalunya, amb uns 35.000 habitans es presenten disset (17) candidatures per ser Alcalde. ¡¡¡Ens guanyen!!!

Una situació curiosa es pot trovar en Marc Danes (hola Marc) es difícil de veure. En Danes es treballador, seriós i fa de papa com jo (felicitats Marc)

Marc estaves a ERC i vares plegar amb molta raó, i ara…. vas a caure a la dreta burgesa-catalana ?, i la vegada assosiada amb la mes ‘chochona’ : Unió, la del amic Duran (que tindria de plegar) Jo no vaig volguer aceptar que al votar en Mas, l’Antoni Duran ja em venia inclòs en el ‘PACK’. Sort que no està al govern dels millors. ¡¡bufa!! Ara en Duran dirà que ha sigut independentista tota la vida, o igual calla o segueix dien i rien les burrades a la TV VEO 7, del ‘demòcrata’ P.J.Ramírez i potser li fan un monument al costat de la Cibeles.

Marc: T’ha dit en Carles que si no ell no treu prous vots per fer govern, (paraules seves dites a la meva persona) que ja te pactada una alcaldia compartida, (dos anys cada un) amb el Partit Popular del Manel (tinent D’Alcalde amb la Magda)?.

Marc t’imagines la cara d’en Ramon Pujol? -el pobre va sortir de l’ajuntament per cames i fart amb alguns, amb el curiós pacte de govern amb CiU-ERC (paraules seves a la meva persona) També hi havia una frase que en Ramon sentia molt, que va avorrir i que el treia de polleguera, …deia així: “Si si, Ramon Pujol, el qued dius es una bona idea, perquè JO, ja l’havia pensada” Adivina qui li repetia ‘la frase maleída’ cada dia dins de l’Ajuntament.

Que lluny queda aquella època que portabem l’Esclat (revista d’ERC a Roses) Em crescut i ara malauradament veiem molt mes anticatalanisme arreu. Avns inclòs els Convergents ens estimaven i quant no els atacabem massa, ens deien: ‘Mira, els nois de ERC son com cosins germans nostres. Coses, Ja sap que diuen dels cosins: ‘Quant mes cosins…. i això fan la majoria de politics, fer de cosins. shshsh

Tornant a un possible pacte CiU-PP , (toco fusta que no passi) no seria la primera vegada a Roses, ja que ja es va fer al any 92 (crec recordar) i en Fernando López (Regidor de Governació) va sortir del pacte desprès del mandat de Sanés de dos anys, amb una coça al cul i ara, quasi 18 anys desprès, et trobaries a dins d’un hipotètic ‘sidral’ o digali govern d’en Carles-Manel a mitges (dos anys cada un) i amb en Valdera i en Gallego, ‘intimis amics’ d’en Carles. Podría ser la l’ostia! Una coça també podria ser teva. Recorda qyue si es donés el cas (‘toco madera) a l’amo no se li te de portar mai la contraria, mai. Hi perill de excomunió. Pregunta.mo a mi o en Pere Mora, en sabem de coças

Igual en Carles se sent generós i et vol donar la mateixa cartera, que ja va rebutjar en Ramon Pujol en el seu dia: “inspector de urbanisme i sancions” o sigui la mes ‘xunga’, o et dona feina per recollir pomes a Sant Pere Pescador ¡Quin panorama!, per emmarcar, oi Marc?.

La vida son quatre dies, jo en faig broma, per no plorar, però no et dic, ni et diré mai que ets un camisa girada, jo solament t’aviso que el mateix Escobar no s’en refia d’en Carles, ni de ningú (paraules del Manel a la meva persona, un dissabte a la tarda) Tu has triat. Ves amb molt d’ull.

Marc, veig vergonyós que no hi hagi una llista de ERC a Roses i la culpa se que no es teva. Però segueix treballant per el poble. Et desitjo el millor i salut amb els teus. Roses amb aquest panorama polític mes aviat sembla un galliner, inclòs seria possible que el nou batlle de Roses fos el ‘Pillu’, jo he vist coses molt mes curioses. Quin poble mes curiós. Oi? Quin? El meu, el teu , el nostre i el d’ells. Sobre tot el d’ells. Per cert jo no tinc cap ideologia política ni religiosa, la meva religió, no m’ho prohibeixen, i tinc por que el meu fil em des.heredi. Si tinc a vegades el rampell o mala costum de anar a votar, voto a la persona, però ara crec que ja ni emb vellugare de casa… “la música militar nuca me supo levantar…” (G.Brassens)

Cordialment El Quim

! I mentrestant la Magda espera!, però tranquil·la

POLITICS, TREBALLEU TOTS PLEGATS PER AIXECART EL POBLE I DEIXE.VOS D’OSTIES.Si tant l’estimeu i si pot ser de franc, o sigui ni un ‘duru’ ¡¡¡Axò es amor!!!

 

Quim Pedret Rovira

“Empordoneses” a Vilajuïga, by Elena Kudry

 

abril 20, 2011

Exposició Col.lectiva Multidiciplinar, del 15 al 30 d’abril de 2011

Ines PadrosaElena Kudry Elena KudryInes Padrosa

inespadrosaKudry KudryInespadrosa

L’escriptora Inés Padrosa i la pintora Elena Kudry, el passat divendres 16 d’abril al l’Espelt de Vilajuïga amb les seves obres.

 

Fotos: Quim Pedret i Rovira

Sardanes a Roses, Pascua del 2011

Dilluns de Pascua

Aplec de la Sardana a Roses

El 38 e Aplec de la Sardana de Roses amb Montgrins, Ciutat de Girona, i La Principal de la Bisbal, els molts assistents ha pogut ballar una quasi trentena de sardanes

 

sardanakudry

Oli de La Sardana d’Elena Kudry

 

 

Quim Pedret i Rovira

Montserrat, el Barça i l'Elena Kudry

Per avui 27 d’abril i per el Gran Barça pregueu a la Rosa d’abril….

montserratkudry

Cuadre de la Verge de Montserrat "Creaciò Tecnica Mixta d‘Elena Kudry"

 

El Virolai
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu als jugadors,
guieu-los cap a ‘Wembley’.


Amb ma d’or els angelets jugaren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els ‘arbitrets’ baixaren,
deu-nos la ‘Champions’, dins vostre mantell blau.

 

Per aquest vespre el so del TV i mentrestant mireu Sant Leo Messi…

Escolteu el Virolai (Cliqueu aqui)

Sinó es guanya perfecte, sinó també serveix per el dimecres seguent 

 

 

Raton

I sinó, a jugar amb el ratolinet, també distreu

Chernóbil, 25 años después, by Quim Pedret

abril 26, 2011

El Presidente ruso Medvedev, asiste a la ceremonia por los 25 años de Chernóbil

26 de abril de 2011,

10:00 Kiev, 26 abril

Con el desastre hace 25 años en la central nuclear de Chernóbil, la humanidad comprendió los peligros de esa energía y la necesidad de reforzar la seguridad, declaró hoy el presidente ruso, Dmitri Medvedev.
Tras depositar una ofrenda floral en el monumento a los llamados liquidadores, situado frente a la referida central atómica, Medvedev indicó que la catástrofe reciente en la central japonesa de Fukushima demuestra lo imperioso de elevar las medidas de seguridad en esas instalaciones.
Nosotros debemos ocuparnos de reforzar las normativas de protección de las plantas atómicas, señaló el jefe de Estado al asistir este martes a la ceremonia por las víctimas del accidente, junto al mandatario ucraniano, Viktor Yanukovich.
El desastre en la central de Chernobil (CHAES, por sus siglas en ruso) causó 28 muertos entre los participantes en el sofocamiento del incendio en la instalación, quienes al precio de sus vidas evitaron la muerte de mucho más personas, consideró Medvedev.
Asimismo, el presidente ruso informó que envió varias propuestas a sus colegas de la Comunidad de Estados Independientes (CEI) para garantizar el debido desarrollo de la energía nuclear en el orbe, incluidos los esfuerzos para evitar consecuencias globales negativas.
Probablemente será necesario pensar en la preparación de nuevas convenciones internacionales, afirmó.
Sin embargo, en un telepuente entre especialistas nucleares sobre Chernobil entre Moscú y Kiev, el experto ruso Vladimir Aslamov se pronunció en contra de cambios en los principios básicos de seguridad.
Tanto Aslamov, de Rosenergoatom, como el director del Instituto de problemas de Seguridad del Desarrollo Nuclear, Leonid Bolshov, estimaron innecesarios los gastos multimillonarios para construir el nuevo sarcófago “Cubierta”, en sustitución del construido en 1986.
Los dos expertos opinan que sería mucho más barato enterrar y aislar por completo el cuarto reactor averiado de Chernobil.

Yuschenko Medvedev

Yanukóvich y Medvedev

“La verdad tras Chernóbil: nadie puede asegurar que no volverá a ocurrir”
El presidente de Ucrania, Víktor Yanukóvich, asegura que el desastre nuclear en Japón demuestra que puede volver a repetirse

 

 

La tragedia de Chernobyl

26 de abril se han cumplido 25 años de la explosión e incendio del reactor número 4 de la central nuclear de Chernobyl. El accidente, ocurrido a las 1:23 horas de la mañana, produjo la liberación de enormes cantidades de material radiactivo a la atmósfera, contaminando significativamente grandes extensiones de Bielorrusia, la Federación Rusa y Ucrania, afectando seriamente a la población local.

El accidente se inició al disparar los operadores la turbina para llevar a cabo el experimento que pretendían. El estado del reactor en ese momento, con un caudal de refrigeración superior al normal y los venenos neutrónicos extraídos en mucha mayor proporción a lo permitido, hicieron que el reactor estuviera en régimen de supermoderación, con lo que el transitorio originado provocó un brusco aumento de reactividad que no pudo ser compensada. Una vez producido el transitorio, debería haber funcionado el sistema automático de protección del reactor, parte del cual estaba desconectado. La explosión que siguió a continuación provocó la destrucción física del reactor y la cubierta. Para dar idea de la gran liberación de energía, se dirá que partículas de plutonio alcanzaron los 2 km de altitud.

En los diez años transcurridos se han realizado considerables esfuerzos para evaluar y mitigar los efectos de un accidente que tuvo su origen en una serie de fallos humanos, de diseño y políticos, que nunca debieron haber ocurrido. Se resumen a continuación los principales acontecimientos previos y posteriores al accidente, recopilados de investigaciones recién concluidas

¿Qué sucedió exactamente en Chernobyl?
¿Por qué ocurrió?
¿Qué impacto ecológico causó?

El accidente ocurrido en la madrugada del 26 de abril de 1986 consistió, básicamente, en una conjunción de fallas humanas y de diseño de la planta. Se originó en una serie de pruebas que, con el fin de mejorar la seguridad, se iniciaron en el reactor. La idea era verificar que la inercia de una turbina era suficiente, si se producía una interrupción abrupta de la alimentación eléctrica, para que los generadores mantuvieran en funcionamiento al sistema de refrigeración hasta que arrancasen los generadores diesel de emergencia.

En los reactores “occidentales” esta eventualidad está prevista en el diseño del reactor, admitiéndose una demora de hasta 30 segundos de los diesel que deben cubrir la falla. Por aquí, este tipo de pruebas está prohibido o se encuentra estrictamente reglamentado.

En la unidad 4 de la Central de Chernobyl, se intentó ese experimento después de haberlo realizado, con éxito, en la unidad número 3. Para llevarlo a cabo, era necesario llevar el reactor a un 30 % de su potencia de funcionamiento (3200 MW térmicos).

El 25 de abril, a la 01:00 se comenzó a bajar potencia y a las 13:00 hs el reactor ya estaba funcionando a un 50 % de potencia, cuando se desconectó una de las dos turbinas. En ese punto, las autoridades del sistema pidieron que se lo mantuviera por necesidades de la red eléctrica. La central quedó esperando la autorización para iniciar la experiencia, cosa que ocurrió a las 23:00.

A las 23:10 se bajó la potencia del reactor. Por un error de operación (PRIMER ERROR) la potencia se bajó a un 1 %, provocando la condensación del vapor presente en el núcleo. Como el agua absorbe más neutrones que el vapor, esto introdujo reactividad negativa.

Si la “reactividad” es cero la reacción en el núcleo se autosostiene y la población neutrónica se mantiene constante; entonces, se dice que el reactor está crítico. Si es positiva la población neutrónica crece y, por lo tanto, la potencia del núcleo aumenta. Si es negativa la población neutrónica disminuye y el reactor tiende a apagarse. Adicionalmente – al bajar la potencia del reactor – la concentración de Xe131 subió, introduciendo un fuerte aporte negativo adicional de reactividad. Es un “producto de fisión” que actúa como gran absorbente de neutrones. Esta situación produjo preocupación en los operadores, ya que el reactor se apagaba inexorablemente. Entonces, decidieron extraer todas las barras de control del núcleo, algo que no estaba permitido por los manuales de operación (SEGUNDO ERROR). Fue posible porque el diseño no contemplaba el enclavamiento del mecanismo.

Con el reactor operando prácticamente sin barras, se alcanzó un 7 % de potencia, en un estado de alta inestabilidad. (Las barras de control absorben los neutrones excedentes, manteniendo al reactor estable o crítico. Su remoción introduce reactividad positiva).

El reactor poseía un sistema automático de control de caudal por los canales. Al trabajar a tan baja potencia, el sistema hubiese tendido a la parada. Para evitarlo, los operadores desconectaron el sistema de parada por caudal e iniciaron el control manual del mismo (TERCER ERROR). Nuevamente, la falta de enclavamientos permitió esta maniobra.

En ese momento, todo el refrigerante estaba condensado en el núcleo. A las 1:23:04 del 26 de abril de 1986, se decidió desconectar la turbina de la línea de vapor, para iniciar la prueba. Para poder hacerlo, los operadores tuvieron que hacer lo propio con otros sistemas de emergencia (CUARTO ERROR).

Al desconectar la turbina, las bombas comenzaron a alimentarse por la tensión provista por el generador durante su frenado inercial. La tensión fue menor y las bombas trabajaron a menor velocidad. Entonces, se formaron burbujas de vapor en el núcleo, insertando una altísima reactividad y, por lo tanto, un brusco incremento de potencia.

A la 1:23:40 el operador quiso introducir las barras de corte. Pero, ya era tarde! Para ese entonces, el reactor ya estaba a varias veces su potencia nominal.

La presión en los tubos subió rápidamente, provocando su ruptura. Estallaron!!!, levantando el blindaje de la parte superior del núcleo.

Algunos fragmentos de combustible y grafito en llamas fueron lanzados hacia afuera, cayendo sobre el techo de turbinas adyacentes, causando una treintena de incendios. Para las 5:00, los bomberos habían apagado a la mayoría de ellos, con un terrible costo en vidas por la sobreexposición.

Luego de fracasar en su intento de inundar al núcleo, los soviéticos decidieron cubrirlo con materiales absorbentes de neutrones y rayos gamma (plomo, sustancias boradas, arena, arcilla, dolomita). Del 28 de abril al 2 de mayo, se dedicaron a hacerlo desde helicópteros. Cavaron un túnel por debajo de la central, para introducir un piso de hormigón y evitar la contaminación de las napas de agua subterránea. Así consiguieron que cesaran las grandes emisiones de material radiactivo.

El reactor fue finalmente recubierto con un “sarcófago” de hormigón, que provee un blindaje suficiente como para trabajar en los alrededores. Para evacuar el calor residual, se instalaron ventiladores y filtros.

La consecuencia inmediata del accidentes fue la muerte de 31 personas, 2 por la explosión y 29 a causa de la radiación. Todas formaban parte del personal de la planta.

Muchas hectáreas de campo quedaron inutilizadas por la deposición de material radiactivo. Teniendo en cuenta las dosis recibidas por los 135.000 habitantes de los alrededores, los modelos matemáticos predicen un incremento de menos del uno por ciento sobre la tasa normal de cáncer (20 %) en el área.

CONCLUSION

En este siglo el hombre ha descubierto una nueva fuente de energía: la nuclear.

Todos los países se han esforzado en contribuir a su aplicación pacífica y, como consecuencia de este trabajo conjunto, se han desarrollado las centrales nucleares para la producción de energía eléctrica.

Gracias a este esfuerzo de colaboración que se inició en los años cincuenta, la humanidad se ha encontrado con que dispone ahora de una nueva fuente de energía prácticamente ilimitada que le permite hacer frente a los problemas que están planteando los combustibles convencionales, reduciendo su utilización a los fines para los que resultan insustituibles y evitando su consumo en la producción de energía eléctrica.

Durante este tiempo, se ha podido demostrar que las centrales nucleares producen energía eléctrica de una forma fiable, segura y económica.

Las investigaciones para lograr la energía de fusión se vienen realizando en los países más avanzados del mundo, pero aún no se la puede considerar una solución inmediata para el problema energético.

Con lo expuesto anteriormente, podemos decir que la producción de energía atómica ha “madurado” técnica, científicamente y en lo que se refiere a la seguridad para los operarios de estas centrales, para el resto de las personas y para el medio ambiente, lo suficiente como para que sea posible usarla en reemplazo de las energías generadas por la quema de combustibles fósiles. Esto seria una gran ayuda para nuestro planeta.

También creemos que hemos despejado la mayoría de las dudas con respecto a los “temibles” residuos producidos por las centrales nucleares, aunque no dejan de ser un problema hasta que estemos técnicamente avanzados como para poder reaprovecharlos o librarnos definitivamente de ellos

 

Quim Pedret

www.portalplanetasedna.com.ar

Agermanament dels Castells de Querroig i Quermançó

 CASTELL DE QUERMANÇÓ A VILAJUÏGA 

Cliqueu la foto per veure el video (Jaume Simón)

www.gironanoticies.com

Vilajuïga  08/05/2011  Redacció

Agermanament dels Castells de Querroig i Quermançó

L’agermanament entre els dos Castells de Querroig i Quermançó, s’ha realitzat avui, a les 12 del migdia del diumenge 8 de maig de 2011, justament en una data que coincideix amb el testament del comte Ponç Hug IV d’Empùries, per l’emancipació i heretament del seu fill, el vescomte Malgaulí, que data del 8 de maig de 1309, i entre les nombroses propietats del Comtat, s’esmenten els Castells de Querroig i Quermançó, es a dir, fa exactament 702 anys.
El President dels Amics de Quermançó de Vilajuïga i el Comtat d’Empùries, va explicar que "ara ja no hi ha comtes, però les pedres dels Castells encara i son, i els hereus son el seu poble, els amics i tots els visitants que volen conèixer l’història i les llegendes d’uns monuments, sorgits d’un dels comtats més importants que ha tingut Catalunya, el Comtat d’Empùries.
Pensem que coincidint amb el dia d’Europa, cada any podríem celebrar una jornada cultural europea com avui, amb motiu de l’agermanament dels Castells de Querroig i Quermançó, i ballar una sardana al cim d’aquest patí d’armes, convertit ara, en un espai de pau transfronterer europeu.
Finalment va agrair a l’Associació Europea Salvem Querroig i al seu President Sthepane Drouet, la nombrosa comitiva del Rosselló vinguda expresament a l’acte, i l’iniciativa de portar-nos un guitarrista excepcional de la talla internacional com Pedro Soler. Els Alcaldes de Portbou, Castelló d’Empùries i Vilajuïga, van donar la benvinguda al nombrós públic assistent i van signar en el llibre d’Or dels Amics de Quermançó, juntament amb alguns dels artistes que el varen "il.luminar" (amb motiu del 980 Aniversari de l’arxiu d’Empúries a Quermançó 1029-2009), com Lluís Roura, Agell Sastre, Gemma Romero".
Desprès del dinar popular a Vilajuïga, per la tarda va tenir lloc una xerrada sobre la "Cabra d’Or de Querroig" i el poeta Xavier Hereu, va recitar diverses trobes molt emotives del seu poemari "Trobes de Quermançó (al Comtat d’Empùries)", així com un poema fet expresament per l’agermanament dels dos castells.
La jornada va cloure amb un magnific recital de guitarra a càrrec de Pedro Soler.

 

Amics del Castell de Quermancó de Vilajuïga

Carles, aixó teu, es joc brut, by Quim Pedret

 

mayo 21, 2011

Aixó es joc brut, o potser no te ni nom

de Joaquim Pedret Rovira, el sábado, 21 de mayo de 2011 a las 22:50

Demà no votaré o votare en blanc, perque a Vilajuïga ja tenim Alcalde. En Pere dormrirá de ben segur ben ample aquesta nit. Li sobren vots 

Fa unes hores he desitjat sort a en Pere Caselles a Figueres, si hagues vist a la Magda li hagues dit el mateix, i amb en Santi també, però al arribar a casa he vist el joc brut. Molt brut.

S’ha penjat a una web de Roses un article que a les 22 hores d’avui dissabte (dia de reflexio) te 15 lectures, i en el mateix es demana el vot per tenir la majoria absoluta en favor del candidat de CiU.

Per aixó i moltes altres coses, si pogues votar a Roses, NO VOTARIA per el CiU del Páramo. Carles, sento vergonya aliena, i amb pena (que ja es un sentiment).

Carles disitjo que la vida et depari molta sort dins la Taberna del Mar “abraçat a un suau, amb els ulls mitjs tencats i amb la boca reseca”, aleshores fes -si tens forces- i fas un repás a la teva vida, t’adonaras quins han sigut realment els teus amics i si tu has estimat algú o quelcom de veritat. Molta sort Magda, Manel, Joan Ortensi, Xispa, Gaspart i Pillu (felicitats avi)

Que sigui alcalde del meu poble, el que realment s’estimi Roses i el que el poble lliurament vulgui.

Quim Pedret

Quimicosas by Quim Pedret

Collonades

Lo mas sobado

Porque manos y ‘demás sitios’ han pasaso todos los pepinos españoles

Penúltima Hora: ¿La culpa de los pepinos la tiene.. Pepiño Blanco?

Ultima hora: En Rusia han prohibido la importación de toda la verdura española

 

Lo más guay

(los tatuajes de Melendi)

 

Melendi

 

"Barbie de extrarradio" Clicar para oir

 

Lo mas oído

‘Quiero ser alcalde, quiero a mi pueblo, mucho más que a mi vecino’

 

Lo mas visto

  El Bulli, en Jean Claude Van ‘Damm’ i altres ‘cullonades’ (Un parel d’ous i una cervesa)

Bulli

L’anunci de l’estiu 2011

Es l’anunci de l’estiu, es !!El Bulli!!, del incombustible i utiltsat fins al cansament Ferran Adrià i en ell es fa una mica d’esment a una cervesa, per cert bastant dolenta, la Estrella Damm i a uns ‘ous ferrats’ (semblants als que em feia la meva avia), per cert molt bons. Ella no tenia restaurant, però jo era el seu millor client.

L’Isabel Coixet, es una grandisima directora que m’encanta, però durant els tres minuts, es pert amb un seguit d’imatges repetides any rera any, que només es salven per el seu ofici en els seus llargmetratjes (La vida secreta de les paraules).

La musica esta be, s’enganxa i les imatges, moltes (les primeres) rodades a l’Alt Empordà, com he dit avans, es confonen amb els anuncis de cada estiu.

L’arribada del tren soposadament a la Cala Motnjoy de Roses, es la nota curiosa i ancedòtica. La meva puntuació sobre deu es un aprovat just

!Com trobo a fallar els anuncis del gran fotògraf Leopold Pomés ! (Un dels millors publicistes de l’historia a casa nostra i creador de ‘Les bombolles daurades de Carta Nevada de la casa Freixenet’ (per cert, un cava també molt dolent), entre altres.

Quim

Copyright 2011 ®

 

Un deixo amb un video del gran Pomés. Un gran treball

 

image 

 

Conillet de Vellut es una gran cançó de J.M.Serrat on anomena en Pomés i en Avedon:

"Però avui he vist el cel obert,

Déu, que és bo i que sap el que sofert,

m’ha deixat els seus consells

en un aparador de can Castells,

i m’he comprat el llibre "La fotografia és un art".

I abans d’un mes

seré millor que en Pomés….

Ets feliç amb el teu nou drut?

 

Quim Pedret