Catalunya, país insòlit by Artur Mas

País insòlit

 

Comentari:

Joaquim Pedret / 08/02/2011

El nostre President MAS els hi diu als funcionaris: “Us demano tota la complicitat i tot l’esforç. Els temps excepcionals que vivim requereixen decisions excepcionals, no sempre fàcils d’entendre (el polític sempre ha sigut dificil d’entendre, amic). És fonamental la vostra col·laboració i ajuda per fer una institució més eficient i eficaç. Hem d’assumir que, amb menys, hem de fer més i millor. La gent espera molt de la Generalitat i no els (nosaltres) podem defraudar".

 

Quimicoses

Funcionaris tots: Aixì que cal soposar que compartireu potser el sou, el cotxe i xofer per anar a la feina del President, les hipoteques i altres estris, per rebaixar TOTES les vostres despeses (ja que vosaltres sou Generalitat i també poble català). AIXI QUE JA HO SABEU ABNEGATS FUNCIONARIS: Si un dia us varen retallar el sou, un dia d’aquets igual us demanen que treballeu grauïtament (tot es posible en aquest pais), però sempre amb alegria. I sempre per el pais. Quan veieu les barbes del veí pelar….

NO era, ni es això company Artur, no crec que sigui això, senyor President.
Salut

Quim Pedret i Rovira

L’ànima d’en Duran, by Vicenç Pedret

L’ànima d’en Duran

Vicenç Pedret

Caldrà que, per ser alguna cosa més que el polític més ben valorat, es prengui cura de la seva ànima

Per parlar de l’ànima d’algú cal haver-li vist. A l’anima t’hi acostes tot xerrant, i compartint estones d’una certa intimitat. Com això amb en Duran ho he fet, en puc parlar.

Les converses amb en Duran s’han tornat exclusivament transcendents. Les dues darreres vegades que he parlat amb ell (llevat de les típiques frases en tovallola al gimnàs de pijos que compartim) ha estat per temes estrictament personals: va interessar-se per la malaltia d’en Carles i va donar-me un sentit condol per la mort de la mare. Us ben asseguro que tots dos cops ho he agraït i m’he sentit reconfortat per les seves paraules. Aquesta ànima és la propera, amable, càlida i acollidora d’en Duran. Existeix. Jo l’he vist.

Però l’ànima també es percep en la manera d’actuar. I aquí, la cosa canvia. Les seves actuacions cara a mi i la gent amb qui comparteixo política i amistat, no van en aquesta direcció. No son properes, amables, càlides i acollidores. Son viscerals, obsessives, irracionals i amb clars símptomes de mania persecutòria. Els meus amics Carles (que per cert no havia demanat res) i Joan (que per cert es postulava per a un càrrec no remunerat) han estat vetats personal i visceralment per en Duran per ocupar llocs de responsabilitat a l’administració Mas (qui, dit sigui de passada, ho ha acceptat, incomplint la promesa que en Mas em va fer el dia que varem constituir El Matí). No es que els importin els càrrecs, tots dos tenen ofici i en saben viure en els temps que corren, i tots dos saben, perquè no han fet altra cosa, que també es pot fer país fora de l’administració, i en seguiran fent; però qui és en Duran per vetar-los amb aquest argumentari? En nom de qui o què? No han estat els únics. Una colla de companys d’UDC que tampoc no li han rigut prou les gràcies han “begut oli”. La principal acusació es “m’han fet mal”.

Els qui coneixeu en Duran entendreu què us dic. Aquesta és l’ànima negra, l’obsessiva, tirànica. I poruga.

Dues ànimes doncs: una blanca i una negra. En Duran és un home que pateix, però ningú, i menys els “matiners”, no en tenim la culpa. Caldrà que, per ser alguna cosa més que el polític més ben valorat, prengui cura de la seva ànima. Com tots; però especialment els cal als qui en tenen més d’una.

I Duran: quan vulguis en parlem (per evitar parlar per telèfon només quan hi hagi desgràcies)

 

Vincenç Pedret i Clemente

Nota de la redacció: A les poques hores de publicar aquest article el passat dissabte, la nostra web va sofrir un dels atacs que habitualment pateix quan publiquem articles "polèmics". N’hem pogut rescatar el text però no els comentaris, raó per la que animem als nostres amables i pacients lectors a corregir-los i augmentar-los si consideren oportú, a risc però que els amics de la llibertat d’expressió tornin a fer de les seves. Serveixi com avís a aquests navegants que la nostra policía, previa denúncia dels fets, serà posada sobre el rastre que aquest cop han deixat, fora de seguir el vell principi del cui prodest, entre d’altres metodologies investigadores

 

Pujat de www.elmati.cat per Quim Pedret

Jo no utilitzo excuses per viure, Quim Pedret

febrer 14, 2011

Quin color utilitzes…?

Què tant de rellevant en té el color de la pell?
Què tant l’origen d’aquesta?
Si en la foscor tots som negres
Si enfront del sol tots som blancs
Si al final Déu no té color
Si al final els tons són solament excuses…
…I d’aquestes jo no es res
Què tant de rellevant té la religió?
Què tant l’origen d’aquesta?
Si davant Déu tots som humans
Si davant Déu tots resem
Si al final Déu és un
I els noms són solament excuses…
…I d’aquestes jo no es res
Pots acariciar la cara d’un altre sense sentir odi?
Pots rebre aquesta carícia sense sentir odi?
Al final el menyspreu és solament una excusa
I jo no uso excuses per viure.

 

 

Quim Pedreti Rovira

La Creadora Elena Kudry treballa fora de Catalunya

Amb els símbols llejendes i tradicions catalanes

Treballar es tindre molta sort. Treballar fora de Catalunya, no es un fet molt sorprenent, el que sobta, es que una pintora treballi per els Estats Units, Russia, Colòmbia, Dubai, Finlandia o Canadà, vivint a Catalunya, però sent russa. Aquest es el cas d’Elena Kudry i que per fer.ho, treballar i ser reconeguda, pinti i a mes li demanin de fora la peninsula, la seva visió artistica dels Símbols i les Tradicions del país on viu. Molt be per ella i lamentable per el nivell de cultura, dels que manen a un pais. Mentre alguns miren estels i de pasada repasen la fondaria del seu melic (Opinió del Quim Pedret)

Fa uns mesos la creadora russa establerta a l’Alt Empordà, va participar per segon any consecutiu i organitzat per la ‘Galery Royal Art Collection’ de Dubai, en una Exposició d’Art amb fins benefics per les desgracies de les plujes de Pakistà, ho va fer amb uns quadres que ella mateixa havia fet com a talons de fons, de la obra ‘La Petita Flauta Màgica’ de Mozart, representada a la ciutat colombiana de Medellin amb el Director de l’Orquestra del Gran Liceu de Barcelona, Guerassim Voronkov

Les obres dels 50 pintors de molts diversos països, es varen exposar al ‘Dubai World Trade Center’ de la capital del Emirat àrab del 18 al 20 de maig del 2010.

Per raons de futura maternitat, la dissenyadora russa no va poder desplaçar-se a Dubai. Aquest 2010 va ser el segon any que va ser convidada a participar en aquesta mostra. També va ser convidada al 2009.

Quim Pedret i Rovira

 

‘Paradise in the Quran’    Cliqueu la fotografia per veure el video

 

 

Durant el mes d’agost del 2010, es va representar per segona vegada l’obra ‘La Petita Flauta Màgica’ de Mozart, la mateixa obra que l’any 2009 va portar les seves teles a Colòmbia, la representació va ser en al mateix Teatre de la ciutat colombiana de Medellín i també segurament va ser un regal per la seva maternitat.

Ara, després de mesos, de la seva maternitat ha exposat en una col.lectiva, juntament amb la pintora Pilar Farrés, entre d’altres artistes, dins del tema ‘Empordoneses, que es va celebrar el mes de març del 2011 a la Galeria Dolors Ventós de Figueres i a l’Espai d’Art del Celler Espelt de Vilajuïga

Quim Pedret i Rovira

 

Fragment del cuadre ‘Migdiada d’infant’ de Elena Kudry

 

 

Ara continua treballant en la il·lustració dels llibres infantils i preveu que el pròxim treball es presenti dins d’any 2011 als Estats Units i al Canadà amb llegua anglesa. En el moment de fer aquest escrit, el primer compte ja està a les llibreries. Mes endavant seran traduïts al espanyol, russa i possiblement al català, segons l’acollida que hi tingui el llibre en el mercat sud-americà.
El projecte d’Il·lustrar llibres li va sorgir a través de l’escriptor rus establert a Finlàndia, Sergo Akchurin. Ell es va posar en contacte amb Elena Kudry després de conèixer la seva obra a través d’Internet i atès que l’estil i els colors dels seus treballs, encaixaven dins del projecte literari que el mateix escriptor tenia al cap, varen arribar a un acord artístic en un espai molt breu"

Elena Kudry, ja acabat d’Il·lustrar el primer llibre (primera part) i ara está per el segon, amb apunts del tercer(l’historia del gos en el tercer llibre, pasa a Catalunya) d’una sèrie d’aventures d’un gosset francès anomenta Blaky. I el podeu trobar a la red social Facebbok

 

D’altre banda l’Editorial Vremya i Mesto de Nova York, acaba de treure al mercat mundial el BPEM and MECTO "Journal International Journal of Fiction, Literary Debate, and Social and Political Comentary" en llengua russa, els exemplars que son impresos als Estats Units, repartits i venuts per tot el món i aquest any el llibre te la particularitat que a la seva portada hi ha el quadre del Carnaval Català (tècnica aquarel.la i guache) de la pintora Elena Kudry. No es la primera vegada que les teles de la creadora amb símbols típicament catalans, s’utilitzen com a portada de una revista o d’un llibre fora de Catalunya. Segurament s’han vist coses i he de veure encara, coses mes curioses en aquest país.

Quim Pedret i Rovira

Imatges del llibre

Editorial Vremya i Mesto de Nova York,

Portada on hi podem veure el Mussol Català amb barretina d’Elena Kudry

 

 

 

 

Quim Pedret i Rovira

Fotograf i Escriptor

Maria ¡Quina frase tan breu!: Ahir va morir la mare .

Carta a la mare

Ahir morir la mare….

Quina frase tan breu! I que fàcil depronunciar! Només quatre paraules. Però, quantes coses significa i conté, i quantes coses em fa recordar!
M’esforço en un recull i cúmul de pensaments i d’emocions que s’amunteguen en la meva malmesa memòria i pugnen en aquests instants per ocupar la meva ment i el meu cor!
Quantes escenes viscudes, quantes situacions, quants esdeveniments, quants sacrificis, quants sobresalts, quantes incerteses en els mals temps, i quantes alegries i quantes satisfaccions i quants riures en els bons moments!
La mare sempre va viure un xic aliena al món i ha mort com va viure: Sense fer soroll, sense molestar, sense estridències, sense cridar l’atenció
Al marge de sentimentalismes, sé, i puc afirmar amb orgull, que la mare ha complert com a mare i com la meva millor amiga.

És impressionant pensar que, entre totes les mares possibles, va ser ella la que es va prestar al meu desig de néixer, i em va oferir la seva sang i el seu amor per a tota una vida, i jo vaig sorgir de ella i vaig ser causa de les seves il·lusions i les seves pors, de les seves alegries i les seves tristeses, vivències que potser ara no puc recordar, perquè es perden en aquest temps sense memòria, de molts  recorts que s’amuntega en el meu malaït i malmes cervell. Aquests anys i tantes vivències eren patrimoni exclusiu seu i els hi ha portat sempre amb ella.
Vaig fer el possible per fer-la feliç. Li vaig proporcionar alegries i satisfaccions. Vaig participar dels seus moments feliços. La vaig ajudar i vaig assistir sempre que em va necessitar. Vaig saber agrair el que, com a mare, em va brindar sempre, sense esperar compensació.

Ara ja és tart per fer el que no vam fer i per desfer el que ja es fet. Ja no podrem modificar res. Ni explicar res. Ni justificar res. Ni val la pena. Però sí puc agrair, recordar, elevar el cor, poder sentir el seu contacte, sentir el ressò de la seva veu per la casa i reviure els seus bons consells…
Ahir va morir la meva mare. I amb ella va morir una part important de mi. ¡Quin terrible sentiment de l’orfandat!

Ahir tenia mare…
…Ella ara seguirà ara el seu camí. Ara ella emprendrà una nova etapa amb la satisfacció de l’haver viscut com volia. La seva vida quedarà enrere deixant una bona petjada i un gran recort, i sentiré la seva ànima lleugera i lliure, sense limitacions, i m’enviarà els seus records i el seu amor i ella rebrà la meva ‘oració’ i la meva gratitud. El meu pensament acaronarà sempre la seva cara i la seva tendre mirada.

Adéu mama! Adéu Maria! Fins ara amiga!

  

Joaquim Pedret, amb la companyia de l’Elena Kudry i el teu net Sergi Pedret

La Maria Rovira, una mare i una amiga

 

Maria Rovira, la meva mare, la meva amiga

 

Joaquim Pedret i Rovira

El Marti, marit i amant de la Maria Rovira

 

Maria Rovira i Bases ‘Amics i familia’ 2ª Part

 

Joaquim Pedret i Rovira

Maria i Marti una boda a El Masnou

 

  

Maria Rovira i Bases, una gran persona 1ª Part 

Quim Pedret i Rovira