1ª Part
"Potser no hi entenc massa de política (soc concient de que estic envoltat de ‘molts set ciencies’ i ja a sé que mes d’un dirà que si no hi entenc massa, el millor que puc fer, és no embolicar-me a parlar sobre aquets temes. Però jo d’entrada ja ho confesso, de manera que no s’hem pot titllar de saberut. No faig com alguns ‘savis d’ocasió’ que volen saber i discutir de tot sense cap coneixement, ni fonament i a mes a mes presumeixen de savis.
El que mes m’ha decepcionat des de que tenim la cèlebre democràcia, es que la immensa majoria dels senyors que es dediquen a la política s’ho prenent com una professió i com un medi de guanyar-se la vida.
Si actuessin en completa honestedat, sense combatre els partits contraris per sistema, fent una lluita dialèctica aferrissada, deixant de banda el darrer fi, que es destruir el contrari, aleshores seria tolerable.
També malauradament hem arribat a una corrupció quasi total a tots nivells dins de tots el partits polítics i fins i tot en organismes de l’administració publica
El polític en general es un individu ambiciós, superb i prepotent, desitjós de poder i a mes no hi ha dubte que te set de popularitat, amb accions per captivar les masses. Al polític li agrada gaudir de que la seva imatge vol que es vegi per arreu del país.
El cas més extrem és el tenim amb els dictadors, que fan que la seva imatge aparegui per parets del carres, monedes, estàtues i locals públics. En democracia, els governants, quan estan en el poder es tornen dictadors encara que ho saben dissimular bastant be.
Aquets fet es mes perceptible a un nivell mes inferior, com pot ser el l’alcalde de poble. No més cal veure com es des viuen i pateixen durant les campanyes electorals.
En els pobles petits, inclòs van de casa en casa mendicant el vot. Però el que es mes greu, és que en general, la nota dominant es la seva incompetència a TOTS nivells i la demagògia que fan per captar-se un sector de la població.
Es normal i notori, la designació de càrrecs, possiblement pactats, abans de conèixer les resultats de les eleccions. Es donen càrrecs i es fan promeses a un sector de un partit que els hi es afí, per tenir la seva ajuda i així pagar la seva col.laboració.
El que fa més vergonya, es la manera que el polític dona càrrecs als seus familiars, i en alguns casos a individus amb un déficit mental (amb perdò) tan acusat que fins i tot el ciutadans coherents se n’adonen , perquè per veïnatge, ja coneixen la seva TOTAL incapacitat.
Un altre fet que no te sentit moral, però si legal, es el fet de que com a resultat de les eleccions es posen d’acord tres o més partits menys votats per gobernar en front un partit majoritari.
La vergonya es superada a vegades per unes propagandes als mitjans de comunicació amb despeses milionàries, que no tenen en absolut cap utilitat i masses vegades estan fora de la llei.
Ja hi conto que alguns diran que els politics en democràcia son imprescindibles…Si? Tot pot, i te de ser discutible. Però em pegunto una cosa: “Seria preferible un govern format per tecnòcrates, amb garantía de la seva capacitat en cada organisme, per la seva acreditació de estudis superiors, inclòs amb idiomas?
No creieu que tindriem unes bases solides per una economia extraordinària?”
Encara que s’ha dit molt que la democràcia es el menys dolent dels sistemes, (per mi dubtós), es per això que pensó que podria haver-hi un regim encara que no s’anomenés democràtic, però amb dret dels ciutadans a defensar-se en front dels abusos del poder del polític (exemple ‘les alcaldades’) i l'administració publica
Ja se més d’un em dirà que amb això que he escrit no he descobert la sopa de pà, i que això ho pensa tothom…... Doncs crec que no ho deus pensar pas tothom, ja que la majoria de la població sembla no tindre criteri o estar cega davant del seu polític preferit.
Si la població fos conscient del que fa, es i a qui representra realment 'la seva fauna política', no aniriem mai a votar.
Igual som una colla d’inutils o de masoquistes? Perquè?
Dons perque sempre repetim l’historia i els errors, ja que l’home es l’unica animalot que ensopega amb la mateixa pedra dues vegades. O tres, i moltes mes.
Amen
Quim Pedret - Joan Pérez (amb Z)
