Galicia, una tren per oblidar, By Quim Pedret
L'escrit que mai m'hages agradat fer...
“Mala sort, negligencia, inseguretat, velocitat, intencionalitat o casualitat”
Fa bastants mesos i més d'una setmana parlàvem d'un gerent corrupte, un lladre, de reis, de republiques i de presidents presumptes lladres mentiders
Ara, 48 hores després hem teingut una desgràcia,
Ara per obra i ‘gràcia’ dels deus i de la solidaritat, a vegades molt hipòcrita i... a vegades molt sentida, i per obra dels mitjans de comunicació a vegades sensacionalistes (quasi sempre) parlem i parlarem de mort i dolor
Ara pel destí, o perquè no dir-ho, la mala fe o senzillament per un error humà... homes, dones i nens ens han deixat, i uns altres tindran seqüeles tant físiques com psíquiques per sempre i ara el món parlarà d'ells, perquè ells són la notícia i la notícia serà transformada en debat morbós, que es el que ven, i molt be
Quina llàstima !!
El destí, o tot el que deia anteriorment i mes, han salvat el cul (perdó) a uns maleïts bast…., que en la seva intimitat i no crec que els remogui els budells, ja quesegurament en el fons pensen que el refranyer és molt savi.... “El muerto al hollo y el vivo al bollo” i que ‘gràcies’ a aquestes pobres víctimes, ningú s’en recordarà de moment d'ells i de les seves responsabilitats i corrupcions.
La veritat pot ser molt llarga i amarga, però la nostra memoria, desgraciadament és molt curta. Per això ara es pensent guanyadors
i serà veritat que totes la putes tenen sort (perdó per les prostitutes)? Pare perdoneume,
Però per molt dur que soni, el poble pla i llis es te de quedar amb el refrany que “El que està de pega, amb el collons ensopega? NO i mil vegdes NO
Qué passarà demà?
Donç potser ningú més parlarà d'ells, perquè? Perquè per que aquí desprès de tres dies de dol, dos cops de pit, fotografíes i morbositat arribaran les magnífiques vacances d’agost i aquí pau i després glòria, menys per uns cents de famílies, que passaran l’agost mes trist de la seva vida.
Aquesta és la societat en la que visc i no ens deixa escapar i no hi vull viure, es una societat que mata a mossegades i et picoteja a pessics, es una societat que dóna la raó al que no la té i un capseta de fusta o una cadira de rodes, per a un innocent home de pau del carrer, que a vegades pren un tren per dir sencillament a la seva gent un hola i després un adeu.
Descansin en pau
“Mala sort, negligencia, inseguretat, velocitat, intencionalitat o casualitat”
Fa bastants mesos i més d'una setmana parlàvem d'un gerent corrupte, un lladre, de reis, de republiques i de presidents presumptes lladres mentiders
Ara, 48 hores després hem teingut una desgràcia,
Ara per obra i ‘gràcia’ dels deus i de la solidaritat, a vegades molt hipòcrita i... a vegades molt sentida, i per obra dels mitjans de comunicació a vegades sensacionalistes (quasi sempre) parlem i parlarem de mort i dolor
Ara pel destí, o perquè no dir-ho, la mala fe o senzillament per un error humà... homes, dones i nens ens han deixat, i uns altres tindran seqüeles tant físiques com psíquiques per sempre i ara el món parlarà d'ells, perquè ells són la notícia i la notícia serà transformada en debat morbós, que es el que ven, i molt be
Quina llàstima !!
El destí, o tot el que deia anteriorment i mes, han salvat el cul (perdó) a uns maleïts bast…., que en la seva intimitat i no crec que els remogui els budells, ja quesegurament en el fons pensen que el refranyer és molt savi.... “El muerto al hollo y el vivo al bollo” i que ‘gràcies’ a aquestes pobres víctimes, ningú s’en recordarà de moment d'ells i de les seves responsabilitats i corrupcions.
La veritat pot ser molt llarga i amarga, però la nostra memoria, desgraciadament és molt curta. Per això ara es pensent guanyadors
i serà veritat que totes la putes tenen sort (perdó per les prostitutes)? Pare perdoneume,
Però per molt dur que soni, el poble pla i llis es te de quedar amb el refrany que “El que està de pega, amb el collons ensopega? NO i mil vegdes NO
Qué passarà demà?
Donç potser ningú més parlarà d'ells, perquè? Perquè per que aquí desprès de tres dies de dol, dos cops de pit, fotografíes i morbositat arribaran les magnífiques vacances d’agost i aquí pau i després glòria, menys per uns cents de famílies, que passaran l’agost mes trist de la seva vida.
Aquesta és la societat en la que visc i no ens deixa escapar i no hi vull viure, es una societat que mata a mossegades i et picoteja a pessics, es una societat que dóna la raó al que no la té i un capseta de fusta o una cadira de rodes, per a un innocent home de pau del carrer, que a vegades pren un tren per dir sencillament a la seva gent un hola i després un adeu.
Descansin en pau
Quim Pedret i Rovira
0 comentarios