Fa uns anys vaig perdre un amic, feia molts anys que tenia greu una malaltia, varem compartir moltíssim. Era polític de el poble veí. Mesos després de la seva partida, alguns polítics indesitjables, el varen fer servir com eina per fer mala política. Jo els hi vaig retreure i alhora li vaig dedicar amb ell un espai a la meva web i evidentment sempre el meu record i els que varem gaudir d’ell i amb ell, es imborrable. Avui, els que de tan en tan ens veiem, encara parlem de ell.
Un dia va morir un bon artista, un bon home. Jo personalment no el tenia gaire tractat, si, el coneixia, potser mes la seva obra, i a la seva marxa li vaig dedicar una espai a la meva web i mesos desprès he tornat a escriure sobre ell i les seves paraules, els seus quadres i les seves coses
Fa unes setmanes vaig saber, per amic fotògrafs, com jo, que en un company de aparell fotogràfic a la ma, havia tingut un accident i potser no se’n sortiria. Jo el coneixia com a fotògraf, no el vaig tractar massa, potser per l’edat i per la distancia, però en sabia i molt de la seva obra. Al deixar-nos, vaig fer un espai a la meva web i li vaig dedicar en silenci, unes lletres en forma de prosa poètica.
Vaig quedar tocat, per el fet de jo també vaig perdre una germana a una edat semblant i tot allò em va trasbalsar molt i ara em tocava recordar. Alhora vaig veure companys i amics seus molt ‘tocats’ i això em va fer que em mires la seva partida, amb molta mes cura.
Vaig buscar texts, vaig mirar TOT el seu ‘face’ i repesar d’un altre manera les seves fotografies.
Per aquest ‘adéus temporals’ d’amics i coneguts i motius personals, he estat uns dies, i ho seguiré estan, allunyat de escriure al face, però segueixo escrivint a la meva web i he anat recordant coses…mentrestant escric l’encàrrec de un llibre i guio de una editorial.
Vull recordar que el dia 18 de maig de 1982 va fer 30 anys de la portada que vaig fer per el Punt Diari i que crec que hi ha les fotos penjades per aquet record de la xarxa.
Si, tot això que escric sembla molt be i es políticament correcte, però com ara esta de moda escriure: Algú ho tenia de dir, jo no serè menys i em posaré a la moda
Però…. (sempre hi ha un però)
…Recordo que l’any 199… li vaig preguntar al polític de moda, de un poble veí del perquè anava a tots els enterraments, encara que no coneixes el finat o els seus familiars. Ells em va respondre: "Quim, es que la família està molt agraïda" Jo li vaig dir: "Es clar i el seu agraïment el traslladen a les urnes, mira noi tens un mena de fer política i recollida de vots molt curiosa" Va somriure i va bellugar el cap. Ja creia que estava aleshores malalt…. però..jo no soc metge ni psicòleg, ni falta que em fa.
Ara desprès de anys, ha passat un altre fet lamentable a la població costanera i que com deia, em va fer pensar i malauradament m’he trobat amb la mateixa persona malalta (sinó la creies malalta, no ho podria entendre)… Tindria de ser molta mala llet.
En els dies de internament del company a l’hospital el polític soposadament malalt escriu al seu ‘face’:
"Tot el poble està donant sopor al nostre estimat (veí). Ahir vaig estar amb ell, primer com amic i després com a representant de l’afecte que tots nosaltres li tenim i que no li faltarà aquests dies. Representant de l’afecte?
No faig broma, ni puc, ni vull, tot el que escric es fruit d’indignació. Entenc i molt la tristesa en ver la marxa d’un ser humà i/o un amic. No entenc el personalisme, ni el paternalisme, ni la demagògia. Si es mala llet, es molt reprovable, si es malaltia potser es tractable. Jo en diria deliris de grandesa
Al moment que l’amic fotògraf en deixa, el presum-te malalt-periodista-escriptor-politc ja escriu en plural, i considera que TOTS estan molt tristos (cosa que no dubto de la tristesa de uns amics i de la majoria de un poble) I el malalt afegeix. "No tinc paraules.."
Al moment vaig pensar…Sinó tens paraules, millor CALLA
Però lo gruixut estava al caure. Dies després diversos mitjans d’informació varen publicar un article del presum-te malalt-politic-periodista-cronista i visionari
"Un jove treballador del poble…ha mort (aquí recalca la paraula MORT i TREBALL), ha estat en un trist accident laboral….(aquí desapareix la paraula estima i amistat) i alhora afegeix el lema del un partit polític: "en positiu, gaudia treballant" i afegeix el lema del futbol: "i ho feia exaltant els nostres valors"
Lamento que alguns diaris comarcals, tant digital com escrits de la comarca i província, doneu cabuda a gent tan lamentable (molta), políticament, personalment i culturalment parlant. Ja tenen el seu Facebook i/o el seus deplorables blocs
Crec que d’ells es podrien fer tesis doctorals de Psicologia Bipolar, Psicopatologies conjugals sanes (no se si existeixen) etc. Si no hi son, que les inventin.
Aquests homes tant ‘sensibles’ davant les desgracies humanes es mereixen… CALLAR
Pujat per El Quim Pedret
0 comentarios