Demanar una independència (la que sigui) es un dret de tot ser humà; per mi no es fer no es fer política, tal com l’entenent molt pocavergonyes apoltronats. El nostres fills, si un un dia volen i mes tar son independents, no es faran de cap partit polític per marxar de casa i nosaltres mentes els diem resignats amb la seva decisió: "Es llei de vida" i ens agradi mes o menys, acceptem que marxin de casa i una vegada son independents els ajudem i els pares ben-nascuts, no els hi girem la cara.
Aixo es que tenim de fer entendre els pobles, a la gent, a la gent que viu a Catalunya, catalans o no, els que tenen por a perdre alguna cosa. A Espanya no els hi tenimd e fer entendre REES. Amb ells ja em perdut prou el catalans
La gent que pensa que l’Independència li restarà llibertat està manipulada per el que ara i abans està al poder, poder català o central (hi ha de tots, fins i tots franquistes a CiU). Els hi agrada fer discursos i escrits grandiloqüents, i que dissimulen les seves carències i complexes o malaltíes. Tots es mes senzill.
Vols un cosa? Demana-la o agafada, però sense cap tipus d’agressió a ningú. Jo sempre demanaré i evidentment estaré d’acord amb la Independència, però mai atacaré al espanyols ben pensants. De la mateixa manera que no agredeixo a França, Itàlia o el notes veïns andorrans, no tinc perque agredir a España. Puc i tinc de defensar i lluitar per una cosa, però no atacar-ne un altre. Mai faré apologia de ‘catalanets’ com fa a fet convergència durant molts anys i com segueixen fent encara, amb l’invent de la Casa Gran del Catalanisme (un invent de Mas, que esta a les mans del ‘frare titas’ l’Angel Colom. Recullint i apostolant inmigrants per fer catananets i que aquests els donguin un vots a Ci U per seguir en el seu paper sectario i amo de Catalunya. Tot un perill, però que sembla ser que ga anys que el funciona. No vol dirque altres partits politics no ho hagin fet. L’ERC de Colom en el seu tens (per oblidar) ja feia servir el mateix ‘mudus vivendi’ en la comunitat gitana-evangelista. Li va ser tot un exit. Després l’histora del Colom ja la sabeu.. crec
Ser català no es portar barretina i faixa, no es ser del Barça, no que tindre d’anar Montserrat a peu cada any, ser català no es deixar de banda res, es restar del pasat que en ha escanyat, es anar sumant.
No podem deixar les cultures i llengues que ens en enriquit de costat. Ser català no es ser, ni que et diguin: "Benvingut ‘Patriota’. A mi això de patriota em sona a conya, inclòs podria dir que en sona a faixisme.
Ser català es ser català. I punt
Ser Independentista es volguer ser independent, les etiquetes les podeu dixar per les botelles de cava (per celebrar.ho)
Em de defensar el que tenim i volgué el millor per els nostres fills, ja que nosaltres, com els fills, estem de passada per aquí, i ningú es mes important que l’altre, NINGÚ. Tot som necessaris. Recordo el que li deia ahir a una amiga.. en Jerry Lewis (humorista americà) deia a la pel•lícula ‘El Ceniciento’: ‘La gent ‘important’ quan deixa de ser massa, passa a ser persona" Crec que es una molt bona reflexió de J.Lewis. Tots som persones, no som XAIS i no hi ha ningú tant ‘important’ que faci coses ‘importants’ en llocs tant ‘importants’ encara que algun il·luminat s’ho cregui, o es cregui deu o salvador de la patria (patriota)
Som nosaltres els que tenim de fer entendre que Independència vol dir mes per casa nostra i mes qualitat de vida per a TOTS.
TOTS vol dir: TOTS, els nats aquí i/o els que hagin vingut de fora de Catalunya. Catalunya es i serà terra d’acollida sempre. Català es el que viu treballa a Catalunya, el que respecta Catalunya i els catalans, vinguin d’on vinguin, del color que siguin i parlin l’idioma que parlin.
No serè pas jo que foti fora de Catalunya meva veïna de 85 anys nascuda a Andalusia per el fet de que cada matí em saluda i jo la saludo en castellà. Si l’idioma el fem servir com una eina per atacar un altre poble, anem malament. L’idioma es mitja de cultua i evidenment d’identitat. Però eines noens calen Ens cal valor i coratje i no tindre por a la paraula LLIBERTAT
Tenim de conèixer i defensar el nostre idioma català SEMPRE, però no tenim de caure en el parany d’actuar com ells (els anti.catalans), allà la seva consciencia, si la tenen, però no podem convertir el signes culturals del nostre país i fer-ne un arma per una guerra. Això es una lluita, SI. No es una guerra, una lluita que en pot portar a ser un poble que no vols assemblar-se a l’Alemanya de Hitler amb ‘genocidis’ ni persecucions. Crec que ja em past etapes pasades. Com deia un amic no es el mateix nacionalista que independentista. El nacionalisme es sectari i acaba sempre malament
Si algú, sigui qui sigui, no esta be a casa (Independet) nostra ja sap on es la porta de sortida, no obligarem a res, no obligarem a que es quedi, ni tampoc farem una campanya publicitària per que vinguin. Catalunya esta oberta de bat a bat.
Tenim de lluitar per una Catalunya tolerant i ‘envejada’ al mon.
Vull (parlo per el meu cas i per els meus) una Catalunya Sobirana i moderna i si voleu poseu-li LLIURE, on com ara, pugui parlar a la meva dona, nascuda a Rússia, amb en catala, angles castellà o francès i al meu fill en català, en rus, o el que ell vulgui. Si em veig perseguit per intoleràncies, per fer o no fer certes coses dins una mes que que posible Catalunya Sobirana, serè el primer en marxar (amb pena) del meu país, que demostraria no tindre cap mena de tolerància, ni valors positius, els que de petit en varen ensenyar, virtuts principals i necesaries, perquè els que volem viure en Pau dins del nostre país.
Quim Pedret (Ciutadà del Principat de Catalunya)
0 comentarios