de Joaquim Pedret Rovira, el Martes, 19 de julio de 2011 a las 22:19
Carlos Sentís ha mort aquest dimarts a l’edat de 99 anys, i com ja va passar amb la mort de Juan Antonio Samaranch (Faixista) amic del batlle de Barcelona, Miquel Mateu, que va anar a Montserrat disfrassat de Falangista, per dornar.li honors a Himler), la major part de premsa i polítics del país li han expressat el seu respecte i suport, obviant el seu destacable passat franquista. (Perque?, que li fotin per el morros, colla d’hipocrites)
De fet tot i que Sentís va treballar com a conseller de Finances de la Generalitat republicana de Lluís Companys, ràpidament va canviar cap al bàndol franquista després de l’alçament militar del 1936. Fins i tot es va allistar a les tropes de la dictadura i precisament amb elles va celebrar l’entrada "triomfal" de Francisco Franco a Barcelona, que s’autorreconeixia com a exèrcit d’ocupació. El febrer del 39 Sentís va redactar l’article "Finis Cataloniae" on titllava de gàngsters el president Companys i el mateix govern català. Durant la dictadura franquista va fer una defensa aferrissada de la imatge internacional de l’Espanya totalitària i va ser responsable de dirigir l’Agència EFE durant diversos anys.
Que descansi com vulgui, a on pugui o a on el deixin
SALUT
Así, al ex presidente de la Generalitat Jordi Pujol ha evocado la maestría y humanidad del periodista Carles Sentís por encima de las diferencias políticas …¡¡¡¡Aggggggg!!!! ?(Ve de la Vanguardia ‘Española’, naturalment).
Igual en MAS li regala una medalla… i jo canvio de pais. ¡Quina creu!
Tenia jo raó….
Artur Mas, ha recordado la trayectoria de Sentís, ha ensalzado el buen servicio que prestó en el restablecimiento de la democracia y el autogobierno catalán.
President que tot això ja ho se. Si, diuen que va jugar un paper important en la tornada del meu amic Tarradellas. Si? , però… i? Li donareus una altre Creu de Sant Jordi? Que no recordeu que per el Josep Tarradellas (Cervelló) el meu poble, vareu fer un enterrament de 3ª i un paper deplorable. Quina pena. Jo hi era. Que en som tots plegats de patetics a vegades. No hi ha remei
Diuen que cada 25 anys es mort un…., no fa pas massa va morir en Samaranch. S'ha trencat la regla i la tradició.
Cuando Franco murió en 1975, Samaranch no escondió su admiración por el hombre que había gobernado España durante 36 años. "El mandato de Francisco Franco ha supuesto el período más largo de paz y prosperidad que nuestro país ha conocido desde hace muchos siglos".
0 comentarios