Blogia
Joaquim de Catalunya

11 de Setembre DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

 

 

Artur Mas a la Noria, publicat el 6 de setembre a http://www.quimpedret.com/?p=9416

 

La nostra Senyera a casa

senyera

La senyera (Oli de Elena Kudry) 160.135 cm

 

 

Vicenç Pedret i Clemente

La independència és necessària i a més, amb paciència, determinació i UNITAT, és possible.

Si la proesa dels amics reagrupats i solidaris de posar-se d’acord reeixís, si a més el poble català majoritàriament convençut de votar per una via de proclamació unilateral de la independència obtingués els 68 diputats, si aquests homes singulars, desacomplexadament votessin per la independència… els espanyols amb fair play ens la donarien? No pas! Els tancs complirien el mandat constitucional de l’article 8 i defensarien la unitat d’Espanya, ja que la legalitat vigent els hi obligaria. Això companys, va a missa.

Si els amics reagrupats i solidaris es posen d’acord, i contra pronòstic obtenen una honorable presència parlamentaria, s’hauran de constituir en grup parlamentari I legislar durant 4 anys amb l’objectiu de tornar-se a presentar per buscar la majoria, però també de presentar-se a Madrid i a les municipals. I així tindríem grup de bona gent decidida a presentar-se tants cops com calgui per donar testimoni, més o menys unitari del independentisme. Fins que d’aquí uns anys, sense cap altre ambició, ni personal ni política, exhaurits de tant radicalisme sense esperança se’n tornin a casa a dir que ho han intentat. Tot això en el seu honor. Per tant, si això succeeix, és important que sobretot juguin a llarg termini sense presses. Ho resistiran?

Si els amics reagrupats i solidaris no es posen d’acord, i com és previsible, s’enfronten en una guerra fratricida, obtindran un lamentable resultat que els durà a responsabilitzar-se els uns als altres del fracàs electoral i a desaparèixer del mapa polític fent-nos creure que la independència és una utopia, i malbaratant el capital patriòtic de les consultes I la manifestació.

PERÒ, si per contra, ERC I CIU, conscients de la força nacional en vots i en experiència política que representen, es decideixen d’una punyetera vegada a constituir un veritable front nacional, units especialment de cara a Madrid i pacten només en interès de Catalunya. Si aprofitant un període de debilitat econòmica de l’estat espanyol van guanyant terreny a Madrid poden aconseguir que el país pugui anar assumint progressivament una mentalitat independentista forjada des de la unitat, el sentiment i la necessitat.

Les guerres político-econòmiques es lliuren amb equips professionals. Per sort, a Catalunya en tenim. Caldrà que ERC abandoni la síndrome anticonvergent i es dediqui a fer de partit Català d’esquerres enlloc de partit d’esquerres a Catalunya. Per altre banda, els de CiU han d’oblidar-se de les males passades d’ERC i apostar per un futur d’horitzons compartits amb totes les forces nacionals.

Un Mas president, ha de posar ordre en el món nacionalista liderant un procés que inevitablement, però sense presses, sense dir-ho constantment, pas a pas, porti a la independència. L’altre tasca imprescindible d’en Mas president, és posar ordre al sector públic i liderar reformes que retornin la confiança en l’emprenedor que tot català porta dins seu. Un sector públic que deixi de legislar en totes les parts de les nostres vides, que tingui confiança en la capacitat de les institucions privades i aboleixi la casta del funcionari sense feina. Un sector públic que incorpori experts dels sectors econòmics implicats i escolti les necessitats reals de totes les parts del país, especialment d’aquells qui fins ara han creat riquesa pública (recordeu que els impostos que serveixen per pagar nòmines, inversions i serveis provenen de l’activitat econòmica de les empreses. Es a dir, que sense empreses, no hi ha sector públic ni, òbviament ocupació). Un sector públic… sostenible! (ei companys sociates, això ha fet mal…). Si Mas president no lidera el país en aquests dos sentits, s’haurà exhaurit una darrera oportunitat de fer possible pausadament un projecte unitari de país. El què sobrevingui aleshores és del tot imprevisible.

CiU I ERC són el nostre exercit regular, Solidaris i reagrupats el nostre sometent. Però tots, tots lluitem pel mateix. Si no ho tenim clar, uns i altres acabarem malament. I és una pena, perquè com diem a Sobirania i Justícia, la independència és necessària i a més, amb paciència , determinació, I UNITAT, és possible.

Vicente Pedret i Clemente

 

Soc el Quim,  a veure amic i cosí Vicenç. Avui he tornat a penjar un article teu. Avui a la nit penjaré el meu.Ara es son les cinc de la matinada i caig de son. Es un al·legat a l’Artur i les seves virtuts. Defectes no en te. No li diguis. S’ho creu.

Ja saps que m’agrada molt com escrius, tens coratge i sentit del humor, tots dos volem Sobirania i Justícia i tots dos volem que l’amic Artur Mas sigui President . Saps molt be que ara tenim de aspirar a tots, però crec que l’amic Mas te raó. Tenim per moments encara que ens pessi, de volgué un Estat Federal Associat a Espanya, per lligams familiars, culturals i d’amistat, No li demanis a l’Artur que pacti amb en Joan Puigcercós i ERC, per molt amic teu que sigui el Joan de Ripoll jejeje. Si pactes am el Laporta , per l’amista teva no se que faria, igual emigro a Russia, i si pactés amb el Carretero vaig a Australia amb el cangurs. PERO…. Per dos motius descarto tot aixòde pactes, Primer: Jo ja tinc coll avall i posaré l’altre coll, perquè en Mas sigui el meu i el teu President en majoria absoluta. Per amistat i coherència que ting amb gent de Unió, no puc donar soport a la teva proposició, ni en Mas crec que li faci aquesta mala passada al seu i teu amic Antoni Duran, no et sembla? No voldràs pas pasar-te la vida demanant perdó al Duran o en Mas, escrivint bons articles que portaran per títol. "Et perdono Duran o et perdono Mas"? Igual aquesta vegada potser es l’amic Duran o l’Artur que no et perdonen a tu, per molt anys que us conegueu i per molt amics que sigueu. Oi que m’entens Vicenç?. A mes, ell crec que vol ser ministre a Madrid, No? jejee. No el facis patir pobret.

Cuidat Vicenç. Records a casa i rep una abrasada cordial del nou papa Quim Pedret i Rovira (Papa de Vilajuïga sur mer) Com ens diu l’Oriol Pujol: ‘Aquets Pedret’s son ‘la repera’. Escolta que ho deu dir per tu? Jejej Jo només estic tocat de la Tramuntana .Sino fessim broma que cony fariem? SALUT tinguem

Joaquim Pedret i Rovira

 

Visca Catalunya Lliure i Molt bona Diada a tothom

En Vicenç Pedret Clemente es l’autor del article
Empresari i Propietari del Vidre i Gerent de Ramon Clemente S.A.

El Sr. Pedret Clemente es vicepresident i co-fundador de de Sobirania i Justicia

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres