BUTLLETÍ NÚMERO 05
14 DE MAIG 2010
The Big Bang
Preocupació a la UE per la crisi del deute públic als PIIGS
(Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i 'Spain')
Grècia i Espanya. Qui la fa, la paga
L’ús indiscriminat del crèdit per fer créixer els beneficis dels bancs i la despesa pública té un límit. El problema és que aquest límit, no és mesurable com el PIB o l’atur. El cas d’Espanya no és efectivament com el de Grècia. És molt pitjor.
A Grècia han d’injectar 100.000 milions d’euros per fer front al forat actual. Espanya ha generat durant el 2009 un dèficit de 150.000 milions. Espanya té uns promotors immobiliaris que ja han anunciat que no poden retornar 350.000 milions. No coneixem l’abast de la morositat real, ja que els bancs i les caixes porten dos anys fent trampes i refinançant crèdits tant a particulars com a empreses, però només que 1.000.000 de persones deixin de pagar definitivament la hipoteca d’un pis de 200.000 euros, estaríem parlant de 200.000 milions d’euros més. Intenteu fer una primera suma i veureu que estem a prop de 700.000 milions d’euros de forat pel 2010, és a dir set vegades més fotuts que Grècia.
El sistema bancari d’un estat té com a garant el propi estat. Si els bancs tenen un forat i no el poden cobrir, o el cobreix l’estat o el cobrim els particulars. Jugant a la moneda única, el pseudoestat europeu s’ha compromès a fer front a totes aquestes disbauxes? No ho faran per pur instint de supervivència dels estats ben organitzats (Ni França, ni Alemanya voldran pagar les disbauxes mediterrànees i us recordo que ni Gran Bretanya, ni Suïssa estan en la zona euro). Pot ser perfectament que algú, amb bon criteri, decideixi que qui la fa, la paga i ens tornin a la “pela”, on podrem resituar-nos devaluant i devaluant fins que Espanya pagui el cost des seus focs d’artifici.
Ara ens calen els noms i els cognoms d’aquells que han creat el forat. Noms i cognoms de polítics, banquers, responsables d’entitats de control. Alguns d’ells estan jubilats i cobrant 25 milions d’euros l’any. Necessitem tornar a començar. Però abans, que pagui qui l’ha embolicada.
Vicenç Pedret i Clemente
President del Grup Ramón Clemente S.A.
Si Vicenç, tens tota la raó, espero que no tinguem de pagar els plats trencats els catalans
Es que aquets Pedret’s som la repera
0 comentarios