Blogia

Joaquim de Catalunya

'Finanzas Catalanas' by Quim Pedret

 

Todos los días 10 hombres se reúnen en un bar para charlar y beber cerveza.

La cuenta total de los diez hombres es de 100 €.

Acuerdan pagarla de la manera proporcional, con lo que la cosa sería más o menos así, según la escala de riqueza e ingresos de cada uno:

Los primeros 4 hombres (los más pobres) no pag...an nada.

El 5º paga 1€.
El 6º paga 3€.
El 7º paga 7€.
El 8º paga 12€.
El 9º paga 18€.
El 10º (el más rico) paga 59€.

A partir de entonces, todos se divertían y mantenían este acuerdo entre ellos, hasta que, un día, el dueño del bar les metió en un problema:

"Ya que ustedes son tan buenos clientes," les dijo, "Les voy a reducir el costo de sus cervezas diarias en 20€. Los tragos desde ahora costarán 80€."

El grupo, sin embargo, planteó seguir pagando la cuenta en la misma proporción que lo hacían antes.

Los cuatro primeros siguieron bebiendo gratis; la rebaja no les afectaba en absoluto.

Pero qué pasaba con los otros seis bebedores, los que realmente abonan la cuenta?

¿Cómo debían repartir los 20€ de rebaja de manera que cada uno recibiese una porción justa?

Calcularon que los 20€ divididos en 6 eran 3,33€, pero, si restaban eso de la porción de cada uno, entonces el 5º y 6º hombre estarían cobrando para beber, ya que el 5º pagaba antes 1€ y el 6º 3€.

Entonces el barman sugirió que sería justo reducir la cuenta de cada uno por, aproximadamente, la misma proporción, y procedió a calcular la cantidad que cada uno debería pagar.

El 5º bebedor, lo mismo que los cuatro primeros, no pagaría nada: (100% de ahorro).
El 6º pagaría ahora 2€ en lugar de 3€: (ahorro 33%)
El 7º pagaría 5€ en lugar de 7€: (ahorro 28%).
El 8º pagaría 9€ en lugar de 12€: (ahorro 25%).
El 9º pagaría 14€ en lugar de 18€: (ahorro 22%).
El 10º pagaría 49€ en lugar de 59€:(ahorro 16%).

Cada uno de los seis pagadores estaba ahora en una situación mejor que antes: los primeros cuatros bebedores seguían bebiendo gratis y un quinto también.

Pero, una vez fuera del bar, comenzaron a comparar lo que estaban ahorrando.

"Yo sólo recibí un euro de los 20€ ahorrados," dijo el 6º hombre: señaló al 10º bebedor diciendo "Pero él recibió 10!"

"Sí, es correcto," dijo el 5º hombre. "Yo también sólo ahorré 1€; es injusto que él reciba diez veces más que yo."

"Verdad!!" , exclamó el 7º hombre. "¿Por qué recibe él 10€ de rebaja cuando yo recibo sólo 2? Los ricos siempre reciben los mayores beneficios!"

"Un momento!", gritaron los cuatro primeros al mismo tiempo. "Nosotros no hemos recibido nada de nada. El sistema explota a los pobres!"

Los nueve hombres rodearon al 10º y le dieron una paliza.

La noche siguiente el 10º hombre no acudió a beber, de modo que los nueve se sentaron y bebieron sus cervezas sin él. Pero a la hora de pagar la cuenta descubrieron algo inquietante: Entre todos ellos no juntaban el dinero para pagar ni siquiera LA MITAD de la cuenta..

Y así es, LOS CATALANES son los que más pagan porque son los que más riqueza producen, en consecuencia deberían de gozar de mayores ventajas.

La comunidad que paga más impuestos es la que debería recibir mayores beneficios. Póngales impuestos muy altos, ataquemos por ser los que más producen, y lo más probable es que no aparezcan nunca más. De hecho, es casi seguro que comenzarán a beber en algún 'bar' en el extranjero donde la atmósfera es algo más amigable.

Para quienes comprenden, no es necesaria una explicación.

Para los que no comprenden podemos complicarlo y escribirlo en catalán.

 
 
Quim Pedret i Rovira
 

AVE desde Torrevieja de Matute, by Quim Pedret

"Quimicullonades"

Corresponsal acreditado en Torrevieja de Matute

Asturias patria querida!
Emocionante momento del viaje oficial del trayecto del AVE, que unirá las poblaciones de Pozal de Gallinas (Valladolid) con La Ramera de Abajo, (Asturias)
Podemos ver el algarabío al pasar por la población de Busdongo de Arbas y los pequeños codazos de la clase política, en sus respectivos asientos de clase turista para hacerse la fotografía de rigor.
Ana Pastor, ha declarado que regalará un ‘manos libres, no solo a los maquinistas, sino también a todos los usuarios del AVE con un contrato pepephone.com Móvil y ADSL con su correspondiente Smartphone, total serán unos cinco viajeros cada semana.
  
  

'Sempre son les nostres coses', by Quim Pedret



Un dia un amic meu em va dir: 'Que vols del mi?
Jo li vaig dir: 'Res en especial'
Solament vull i m’agrada envoltar-me de gent que pugui aprendre, li vaig contestar
Ell em va contestar: "Però si jo no sé res"
Res? Això ho diràs tu...
Escolta, li vaig dir, És com si em preguntessis que vull del meu fill de tres anys...
Doncs mira: Ell, sense saber-ho i amb la seva curta edat, fa que aprengui fins i tot de la seva bondat i alhora amb el seu somriure, aprenc a ser millor persona cada dia.
Gràcies amic



Quim Pedret i Rovira

Sempre som aprenents, by Quim Pedret

"Sempre som aprenents de tots i mestres de res"

Li vaig ensenyar un vídeo que vaig fer del meu fill Sergi a un amic i em va dir: Quim, que no t’agraden les critiques? Jo li vaig dir: ’Si, si clar, sempre aprenc i sinó aprenc molt, donada la meva edat, (no sóc vell), almenys no oblido el que he après durant aquesta vida’
Gràcies amic per ensenyar-me com fer les coses sempre una mica millor

Quim, per un amic

 
Quim Pedret i Rovira

El tonto del poble? by Quim Pedret

El Tonto del Poble?

S'explica que en una ciutat, un grup de persones es divertien amb el tonto del poble. Un pobre infeliç, de 'poca intel·ligència', que vivia de petites almoines.
Diàriament ells cridaven al ximple al bar on es reunien i li oferien escollir entre dues monedes: una gran de 400 reals i una altra menor, de 2000 reals.
Ell sempre agafava la més gran i menys valuosa, la qual cosa era ...motiu de riure per a tots.
Un dia, algú que observava al grup el va cridar aparti i li va preguntar si encara no havia adonat que la moneda major valia menys.
- “Ho sé”, va respondre, 'no sóc tan tonto'. Ja sé que la que trio cada dia val cinc vegades menys, però el dia que esculli l'altra, el joc s’haurà acabat i no guanyaré més la meva moneda”.

Aquesta història podria concloure aquí, com un senzill acudit, però es poden treure diverses conclusions:
La primera: Qui sembla tonto, no sempre ho és.
La segona: Quins eren els veritables tontos de la història?
La tercera: Una ambició desmesurada pot acabar tallant la teva font d'ingressos.

Però la conclusió més interessant és:
Podem estar bé, encara quan els altres no tinguin una bona opinió sobre nosaltres mateixos. Per tant, la cosa me simportant no és el que pensen de nosaltres, si no el que un pensa de si mateix.
El veritable home intel·ligent és el que aparenta ser tonto davant d'un tonto que aparenta ser intel·ligent

 
Quim Pedret i Rovira

Benvingut al mon de l'art Sergi, by Quim Pedret

 

 
Un artista és una persona capaç de donar.nos el seu punt de vista, la seva forma de veure el món i de sentir les coses sobre una tela, una fulla, un paper o una paret
...un pintor és somiador, és un poeta, és algú dotat de la sensibilitat suficient per fer-nos veure les coses a través dels seus ulls
  

Si Estats Units es fot de gana... by Quim Pedret

 


Si Estats Units es fot de gana...
...atacar Síria, es la distracció perfecta per arribar a...Rússia


La decisió d'Obama d'agredir Síria no surt del no-res. És resultat d'una sèrie de factors. El carrer sense sortida en el que es troba Washington, és també el mateix d'Israel. És per això que Obama fa servir l’argument de la “seguretat nacional nord-americana” per justificar l'agressió contra Síria.
USA ha fracassat en la guerra que vol destruir l'Estat sirià. Síria ha resistit i USA s'ha estavellat contra l'Exèrcit Àrab Sirià, que ha reprès la iniciativa en el terreny, aconseguint rebutjar les onades successives de desenes de milers de mercenaris estrangers provinents de 80 països.
L'última onada va ser de Jordània, on el príncep Bandar ben Sultà –Cap de Al-Qaeda– va concentrar 20.000 extremistes entrenats durant mesos per les forces especials d'Estats Units, França i Gran Bretanya. Increïble!!
Els grups extremistes de Al-Qaeda a Síria ara serien la principal eina d'Estats Units i el seu últim pla consistiria amb una penetració vers Damasc.

La resistència de l'Estat sirià durant tot aquest temps ha servit de catalitzador i de palanca a Rússia i Xina, entre d’altres, que s'oposen a l'hegemonia unilateral d'Estats Units.

L'agressió directa contra Síria és per a Estats Units, l'única i l'última oportunitat de protegir i renovar la seva pròpia hegemonia unilateral sobre la resta del món. La fi de l'hegemonia representa la fi dels privilegis i interessos que Estats Units ha aconseguit acumular durant l'últim quart de segle com a única superpotència en l'escena mundial, després de la caiguda de la Unió Soviètica.
L'acceptació d'un món multipolar portaria a una revolució en matèria de relacions internacionals i a un canvi estructural de les Nacions Unides, la qual USA ha utilitzat al llarg de tots aquests anys per als seus propis interessos.
El futur d'Israel i dels Estats titelles àrabs, és essencial en l'agressió contra Síria. Molts (Turquia..) saben perfectament que la victòria de Síria i del president Bachar Al-Assad, desencadenaria una onada nacionalista àrab hostil al moviment jueu i a les forces colonials a la regió. Aquesta victòria enfortiria a Síria i també... a Irán

Una possible victòria de Síria implicaria un perill estratègic per a Estats Units i els seus vassalls (titelles) i tancaria el cercle al voltant d'Israel. Així que a Estats Units i 'els seus' només els queda una carta per jugar:

"Intervenció directa a Síria"

Però... Síria no està sola en el camp de batalla. Contràriament al l'Iraq d'Hussein o la Líbia de Gaddafi, Síria es troba en el centre d'un eix regional amb les espatlles cobertes de la gran Rússia, que durant llarg temps ha estat humiliada per Estats Units i avui decidida a recuperar el seu paper protagonista internacionalment.
Si aquestes amenaces, fet o suposicions teòriques que fem arribessin a concretar-se en actes directes contra Síria, els Estats Units i els seus aliats quedaran sorpresos davant la capacitat de resposta de Teheran, fins a Moscou, passant pel mateix Damasc, Bagdad, Beirut i Pequín
Resumint, USA vol moure tots els fils del món Islàmic i sembra el caos, tot a favor de l'Israel perquè sap que el seu Imperi té data de caducitat i abans que això pugui ocórrer vol morir matant i vol el mateix que varen intentar Hitler i Napoleó... quedar-se amb el pastis, ENVAIR RÚSSIA

El somni i solució final del ‘Tiet’ Sam

PD
I si heu llegit fins aquí i alguns encara tenen ganes de llegir l'Sport, el Marca o el As... cap problema. Pensarem amb el pa, el circ i futbol i no passarà res de res
És la meva opinió
Que els deus ens agafin confesats!!
Apocalíptic? No crec
Realista? Més aviat, si

Salut amics
Quim Pedret i Rovira

A Roses, hi ha vida després de Carles Páramo, by Quim Pedret

 



A Roses, hi ha vida...

"No soc el salvador de la patria, però Roses em necesita...."
El Capità Carles "L'Enciam rosinc"


Tot te un final de cicle, i es per això que vull felicitar la tasca de l'alcalde sortint, per les coses bones que de ben segur deu haver fet per Roses (era la seva obligació, i per això el varen pagar… i be) i, també pel fet de deixar l’alcaldia, ja que es donar un aire fresc a Roses, a mes es un bon encert, i una bona jugada electoralista, típica de un mestre d’escacs i alhora li desijo sort per les coses que fa i farà per Catalunya, assegut ‘en el Congreso de los Diputados en Madrid’, entre becaina i becaina.

Se que ell porta i portarà sempre 'Roses en el corazón'
 
Carles Páramo amb CiU al 'Congreso de Diputados de Madrid'
 
 
Carles Páramo amb CiU al Congreso de Diputados de Madrid



Personalment em fa una mica de pena (tampoc em treu la son), valgam deu !!, ja que ha sigut fon de inspiració, espiració i respiració per molts acudit i escrits meus, amb moltes de les anomenades 'paramillades' Ha sigut un home que ha creat i ha creat debats, odis i estimacions (falses o verdaderes), i que han donat molta feina per a molta gent que escriu al facefook, foros i diaris, etc

Com deia, a mi m'ha donat 'joc' per fer un xic d'humor desde ja fa 20 anys, quant jo mateix era el Director de la Revista L'Esclat, de la Secció Local de ERC a Roses i ens podíem barallar a gustet i a la cara.

Jo, era mes jovenet i ell semblava mes ‘pillu’ (perdó, Joan Esteve, tu ets el 'pillu oficial') i va aconseguir ser alcalde fen... Màgia Borrás !!, o sinó que ho preguntin a l’amic Pere Sanés i al Fernándo López…

Nosaltres els de ERC érem 'esquerrosos' (està ben escrit) i no estavem encara massa ben vistos.

Deprès les coses varen canviar i ell (CiU) va pactar amb l'ERC, la que va encapçalar el nostre regidor i amic, Ramón Pujol i varem ser TOTS 'íntims enemics'… Desprès varen vindre mes intents de pacte amb ERC, però la cosa va fer ‘figa’. En Ramón es bona persona, però no en te res de tonto, al contari. I ell no es va mentjar 'sapos'

Per mi, el fet de canviar i sortir temporalment de Roses, fos a ciutats, països, idiomas, vivències, i cultures diverses, amb matrimoni i fill, en va fer veure la realitat del poble de Roses de una manera mes objectiva i encara em dura… …ara visc i veig Vilajuïga i el seu campanar petit, però desde la finestra de casa. No es el paradís, però hi ha bona gent. Lo de la política local, millor en parlem un altre dia, val?

Vaig adonar-me que fora de Roses, hi havia un altre mon i segurament que vosaltres veureu que deprés d’en Carles, a Roses també hi havia vida molt intel.ligent.

Sense ofendre, ni arribar mai al insult, he sebut treballar-me i riure amb el personatge (ell, ha sigut una mena de ‘pater protector’ o amo i senyor), i no ha sigut una cosa fácil fer conya, ja que el polític en general es un home que te el sentit de l'humor bastant adormit. En Carles es molt més sec. Li costa una mica… riure

I per acabar, aprofito l'ocasió per tornar a felicitar per escrit a la nova alcaldessa la Sra. Mindán, cosa que ja he fet i 'lamento' el fet de que ara no podré fer acudits de ella i la seva tasca en vers al poble, ja que se que no es exactament el mateix, la Montse, que en Carles.

Afortunadament, la Montse Mindán i Cortada es una dona molt propera a la gent, es una gran treballadora, modesta, constant, amb un gust exquisit, una gran senyora i a mes a mes, molt més guapa!
Oh I tant!

“Molta sort a tots el rosincs"


Quim Pedret i Rovira
Català, anarquista declarat