Article de El Mundo Deportivo del 19 de Novembre de 1964
Felititats al ex.mundialista Mexic 1968
Carme, fa 21 anys que et vares adelantar by Quim Pedret
…però sempre viuràs amb mi, ‘manita’
Avui no es un dia de molta festa per mi. Fa 21 anys per alguns va arribar ser
un dia gloriós i festiu, ja que durant anys ho desitjaben i t’habien ajudat a ‘marxar’
Carme Pedret Rovira Foto: Quim Pedret
Carme Pedret Rovira ‘La darrera fotografía’ Foto: Quim Pedret
El 28 de setembre de 1990 em va deixar la meva germana
Carme: ‘Bons moments a Roses 1970 i al 1980 inclòs al 1990′ Foto: Pedret
Vares ser un altre victima mes de la maledicencia del ‘ser humà’ malalt
D.E.P. que ens veguirem veient sempre
‘Tu manito’ (sempre em deias així) Ho recordes?
Pujat pel Quim Pedret
Junqueras, un nou Pujol, per Vicenç Pedret
septiembre 28, 2011
Vicenç Pedret i Clemente
Dos partits, dos Pujols, dos Oriols, dos objectius (concert i referèndum) i una sola causa: Catalunya
Mas no duia un equip, l’improvisa de nou quan arriba i manté moltíssima de l’antiga estructura tripartita al poder. Trias fa el mateix. I això per CiU serà letal.
No parla com el president, però diu el mateix, perquè s’ho creu. Fem país. Parlant amb tothom, convencent a cada amic i conegut que Catalunya necessita bona gent que la defensi. Perquè defensar Catalunya és defensar-se a un mateix i als seus. Pujol va donar la sorpresa al 80 guanyant a les esquerres protoprogres per la seva insistència en una idea de país que passa per cadascú de nosaltres. En aquell temps no hi havia una macro classe política que calgués alimentar, però si una por al fantasma d’un passat temible. La gent va creure en un Pujol autèntic, que havia estat a la presó i havia construït un banc per defensar Catalunya. A Catalunya hi ha hagut un milió d’electors durant 25 anys que votaven a una persona propera, autèntica, amb una fe en el país indestructible. L’electorat d’en Pujol.
En Mas no és, ni vol ser, Pujol. Quan CiU guanya les darreres eleccions només ho fa, en part, amb aquest electorat. I això és per una banda bo, perquè necessariament les eleccions es guanyen amb vots. Però a l’hora és dolent, perquè son vots prestats, vots que fugen del desastre tripartit, vots que només volen una mica d’ordre. Encegada per la victòria, CiU segueix pidolant tot vot possible sense cap altre projecte de país al cap que governar una mastodòntica i mal finançada autonomia. No hi ha projecte de país. No hi ha persones que defensin un projecte de país. Mas no duia un equip, l’improvisa de nou quan arriba i manté moltíssima de l’antiga estructura tripartita al poder. Trias fa el mateix. I això per CiU serà letal.
Els pocs polítics convergents amb capacitat d’engrescar a l’electorat orfe de projecte de país, malviuen en posicions febles, perquè la prioritat de qui mana (en Mas-Duran) és pagar les nòmines i ajudar als grans poders (bancs, grans companyies, etc…). Quan d’aquí a un temps aquesta sigui una tasca impossible, el país necessitarà un nou Pujol. De fet, necessitarà dos Pujols.
El primer Pujol, ho és per genètica, per vocació i per capacitat. L’Oriol ha de liderar una Convergència on la prioritat sigui Catalunya i no pagar nòmines. Això vol dir Concert econòmic i referèndum. Però no hi ha hagut congrés a Convergència i per ara no li deixen liderar el partit, ni tan sols anar de dos a Madrid. C’est de la merde. Si l’Oriol fa nosa, és perquè representa sens cap dubte la convergència que vol recuperar el milió de vots nacional, i no la que vol anar al govern de Madrid amb els vots dels socialistes desencantats (lo d’en Barril és una broma de mal gust en el més pur estil cínic d’en Duran). No podem tirar la canya a dues causes. Perquè són dues coses incompatibles. No hi ha objectiu compartit. No hi ha causa comuna, al menys per ara. La nostra causa és Catalunya. La seva no.
El segon Pujol, en Junqueras, ho és perquè s’ho ha guanyat. Ningú com ell desperta adhesions a la causa, com ho feia en Pujol. Qui es podia imaginar que ERC en dos mesos fes un tomb a la unitat interna, es deixés de tàctiques absurdes, i centrés el discurs en dos conceptes: concert econòmic i referèndum. Encara hi ha molt camí i segur que no serà fàcil, però tenim "equip"!
Dos partits, dos Pujols, dos Oriols, dos objectius (concert i referèndum), i una sola causa: Catalunya.
PS: I de collonades, les justes. Si Convergència utilitza la "tàctica" per relacionar-se amb Junqueras, va contra la causa. Si ho fa esquerra també. No tindrem massa oportunitats, entre altres coses perquè d’aquí a poc temps caldrà explicar perquè no es paguen les nòmines als funcionaris…
Vicenç Pedret i Clemente
Propietari – Gerent de Ramón Clemente S.A
Fabrica de vidre de El Masnou (Barcelona)
Sergicoses, un any amb el papis, by Elena y Quim Pedret
Sergicoses per sortir de casa, by Sergi Pedret
Sergicoses Anti-vici, By Sergi pedret
Sergicoses dartista empordanès, by Sergi Pedret
Sergicoses destar per casa, by Sergi Pedret
Coses meves… o sigui.. Coses seves
Foto: Quim Pedret
Foto: Quim Pedret
Foto: Quim Pedret
Foto: Quim Pedret
Foto: Quim Pedret
Foto: Quim Pedret
El Sergi.. tot un personatge.. I tant
Pujat per Quim Pedret (El Papi)