Enorabona a Joel González, Javier Marron i Zou Feddal
Un ‘post’ molt sincer i molt català…. El que no li agradi que si possi fulles (remei molt català)
Pujat per El Quim Pedret el 16 d’agost 2012
Ros-es festa
Es diumenge 26!!! A partir de les 10h del matí i fins…. que s’acabi el genero o la marxa!!!
La Fira Rebaixa de Roses serà alguna cosa més que una botiga el carrer, aquest any serà festa, comerç i promoció. El format d’aquest esdeveniment ha canviat per convertir-lo en un acte més festiu i que a més a més també serveixi per promocionar Roses. De moment hi ha trenta estands confirmats i s’espera que el dia 26 la Plaça Catalunya sigui una gran festa gràcies als millors descomptes dels comerços del municipi. La intenció d’aquesta festa d’estiu és que a part de fer que les botigues surtin el carrer, tothom s’hi impliqui ja sigui comprant o participant de la música, que l’entitat Roses’fest posarà durant tot el dia. A més de poder comprar també es podran guanyar premis. Aquest canvi de format vol que aquesta festa serveixi també per donar a conèixer tot allò que es fa a Roses. En aquest esdeveniment han unit forces l’Associació de Comerciants, l’Estació Nàutica, l’Ajuntament, l’Associació Rosesfest i també ‘La Caixa’. El dia 26 la Plaça Catalunya viurà la fira rebaixa
Font: www.empordatv.cat
Roses’Fest Associació Juvenil, també amb els comerços de Roses
Pujat el 17 d’agost del 2012 per El Quim Pedret
Les seves coses
Foto: Quim Pedret
Sergi Pedret Kudryashova ‘a gustet’
Foto: Quim Pedret
Sergi Pedret Kudryashova ‘gondolero’
Foto: Quim Pedret
Sergi Pedret Kudryashova ‘al telèfon’
Foto: Elena Kudryashova
Sergi Pedret Kudryashova ‘al sol que calenta’
Foto: Elena Kudryashova
Sergi Pedret Kudryashova ‘fotocrak’
Les seves coses
Pujat per El Quim Pedret el 19 Agost 2012
“Les nostres paraules ens tenen de fer millor del que som” 'El Quim'
Recorda: "la forma en la que parlem és tan important com el contingut del que diem.
Volia un bot.. entre res i massa, que vagi a misa. A tot Deu se li parla clar
Tractem de ser positius, busquem el canviar per endolcir la nostra vida. I si provem de corregir la nostra parla? Molts de nosaltres fem servir en cada dues o tres frases un terme ofensiu. Moltes vegades potser ni tan sols en som conscients que ens expressem en forma agressiva i improductiva, i el altres ens veuen com uns tipus negatius i maleducats.
Un dia per alguna raó aparentment casual veiem que no ens agrada la forma en què li parlem als altres o a nosaltres mateixos. Hem pogut separar-nos d’una situació i observar-nos podent posar l’atenció en com ens expressem. Hem marginat les paraules dolces, constructives que encoratgen i ens fan sentir bé a nosaltres i a aquells que ens envolten.
Usem diàriament paraules d’energia molt baixa. El seu nivell vibratori està ben lluny del que potser volem assenyalar.
Per exemple, li diem al nostre fill: ”Et rebentaria a petons.” Tots sabem que el que compte es el final, es a dir l’emoció amb que ho diem i l’afecte vers el nostre fill… però no seria millor que ell escoltés: “T’estimo tant” o “Tinc ganes de petonejar-te, amor meu”.
Perquè tenim de dir: ‘Sóc inútil.’ o ‘Aquell és més inútil que jo, però es pitjor, també és idiota.”
“Jo no sóc idiota”. (recordeu: ‘Jo no soy tonto’)?
Perquè un seguit de termes feridors i s’escapen de la nostra boca vers a un tercer o directe cap a un mateix: “inepte, neci, infernal, maleït, presumit, cregut, vago, usurer, etc”
Una llista que inclou totes les males paraules, insults i descripcions pejoratives que ens puguem imaginar i alguna que una altra més, i a voltes volem dir prou, però trobem que no sabem com canviar el nostre llenguatge.
Crec que em de ser mes selectius amb les paraules que usem i que tenim el vocable del dia a dia molt ric i que no ens te de costar gens parlar de manera mes positiva.
Busquem a la memòria de les nostres avies i als llibres, les expressions i mots que al escoltar-les les nostres oïdes es sentin orgullosos.
Millorem l’aire, no solament de la contaminació ambiental sinó dels mots negatius. Intentar-ho es bo per a tots. Sempre ho repeteixo: “M’agradaria que al entrar cada dia al Face-busss (expressió de la meva Tieta Cisqueta de Garriguella) trobar-hi un insult menys i un amic mes”
¡¡ Ahhh !!

I també recorda: "Que siguis únic, no vol dir que siguis útil"
Prou i bona nit estimats ‘inútils’
Pujat per El Quim Pedret, un dia avans de ser expulsat del Paradís (Catalunya)
3ª Nit d’humor solidari a la fresca
Roses. Ciutadella a les 9 de la nit
Fem un mon millor per tots els que creiem amb el ser humà com un esser bo i sa, per els que creuen que podem i tenim de ser solidaris, a tots els que trenquen barreres, i sobretot per els que creiem que:
Sinó tinguéssim res, seriem molt pobres"
‘Quim’
Hi han coses i fets que et tocant, coses que et fan recordar, coses que et fan creure que tots som necessaris…
i avui…ploro, i segurament us preguntareu perquè, si, se, penso i crec esbrinar la formula per ser feliç. Però ara ploro. I em be de gust
No teniu la sensació que a vegades us ha faltat alguna cosa? Però sortosament hi ha gent que està sempre al nostre costat?
Com anys enrere avui (abans em passava molt sovint) tinc llàgrimes als ulls, ja que com llavors estic pensant en la persona que quasi no vaig conèixer, el meu avi Quimet. Ell em va deixar d’herència el ser un bon home
Era una gran persona, una persona bona. Va morir de leucèmia als 53 anys i jo em vaig quedar amb el bonic enyorament de la seva tendra mirada, el seu poc cabell rosset i blanc, els ses ulls blaus, la seva màquina de fotos, la seva radio i uns pinzells que jo remullava amb aigua i feien una mica mes verda la porta del traster dels Laboratoris Cusí de El Masnou (aleshores anomenats: "Laboratorios del Norte de España".
Ara desprès de 50 anys llargs, veig com hi ha gent que treballa per fer quelcom i molt mes, per intentar ajudar, investigar, i donar suport per un dia acabar amb la maleïda malaltia que em va robar el meu avi, la leucèmia. Aquests amics de be, que treballant per els demés sense demanar res a canvi, roben tems al seu temps, son i seran amics meus, i els admiro molt per que sempre estan fent coses per el demés, i per aquesta bona mania solidaria de ser d’ells, la meva família i jo no podem de gaudir de la seva companyia com tots voldríem.
Alfons em fot no veure.us, però ho porto bastant be. Us perdono (però no t’acostumis)
Treballeu i molt i a vegades en silenci, vosaltres la família Gómez-Pérez i altres amics de Colles de Carnaval, per fer i seguir fent solidaritat sense fronteres
Però malauradament sempre hi ha un pro, d’altres treballen per motius polítics i apa…. "a córrer i vigila que el que es belluga no surt a la foto, ni agafa el micro…. Però…millor que no en parlem, oi? aquest, els de les fotos de pa de ral, els de les cadires solament per els amics o els que viuen a la lluna de València o la lluna de Madrid, no son, ni seran mai els protagonistes. El protagonista es el poble solidari de Roses.
Perdona Alfons i amics, ja se que per prudència i perquè sou bona gent, no escriureu res, jo si escric (no em puc callar res, sinó ho fes potser rebentaria), i ames soc un ‘gamberret’
A tots, a tots els que penseu que els malalts i necessitats son els primers i vosaltres sou uns privilegiats per poder.los ajudar, us envio una forta abraçada.
Amics que tingueu molta sort, que tingueu molta gent i moltes forces per seguir treballant i omplir la Ciutadella de Roses el dissabte 1 de setembre a la nit. Diuen que alguns volen rebentar Barcelona amb manifestacions del tipus que sigui (res a dir), jo prefereixo que rebenti de rialles i de gent solidaria, tota una comarca i el meu Roses inclòs
Endevant Alt Empordà
Pujat per El Quim Pedret el 28 d’agost de 2012