“Quermançó forma part activa de la historia de l’Alt Empordà i per extensió del meu país, Catalunya”
Castell de Quermançó a Vilajuïga Foto: El Quim Pedret
L’amistat és un valor que no s’adquireix amb una crítica més o menys positiva o negativa, sobre una opció política, social o religiosa, és un altre valor que alguns a vegades lamentablement desconeixen.
Es per això que alguns, crec que ‘em sumat‘, deixant de banda amistats personals i/o politiques, o mals entesos en aquests últims anys, però a la fi em portar, crec jo, ben alt el nom i la silueta del nostre Castell de Quermançó i el que aquest representa per els empordanesos.
Tots els que hem escrit, esculpit, pintat o retratat els seus murs desde dins o desde fora, hem aportat alguna cosa per entendre una mica més aquestes quatre pedres (ben posades) i aquesta terra i l’espai de la nostra història de l’Alt Empordà. Segurament que són molts els que desconeixen que en aquestes ‘ruïnós’ -tal com ho qualificaba un setmanari-, es guardaven els arxius del Comtat d’Empúries, donada la seva privilegiada situació i això feia gairebé impossible un espoli dels enemics del Castell.
Recordo un ex-regidor de l’Ajuntament de Vilajuïga que li vaig preguntarsi ell i per extensió, els seus companys de govern, tenien interès d’acceptar un regal per el poble de Vilajuïga, regal que feia la pintora russa Elena Kudryashova, establerta fa més de vuit anys a la mateixa població un quadre del Castell de Quermançó. El polític esmentat, sense veure la tela, em nom seu i sense encomanar-se a ningú, em va contestar: “El quadre no m’interessa, ja que el Castell de Quermançó no és del poble, es de Garriguella i a més aquest Castell ja té un amo particular”. No sé si va voler o no va agredir, per desconeixement o maledicència, als que estimem Quermançó. És possible que ja hagi rectificat, al veure el recolzament del seu mateix equip de govern i portar a bon port la imatge turística i cultural del Castell de Quermançó a través del CAT (Centre d’atracció Turística)
El fet de prendre el Castell de Quermançó, com un estendard cultural i símbol de Vilajuïga, i ‘integrar-lo’ i promoure’l dins del CAT, te de ser bo. Si el CAT es un mal invent, o no, o està fet en un moment inoportú, son opinions respectables i podem dir: “Que no hi ha mal, que per bé no vingui” Si tenim de rectificar quelcom, fem-ho ara o en el seu moment. El matemàtic, físic, filòsof i teòleg francès, Blaise Pascal, rectificava cada dia i no li va anar malament. Igual un controvertit CAT val una missa.
Crec, no em pregunteu perquè, en una oferta cultural de qualitat promoguda per l’empresa privada, que sigui refugi i cau d’art i artistes i fen-ne us del Castell, sempre recolzats per el consistori vilajuïenc i l’administració pública catalana.
Tot el que forma part de Vilajuïga, dolmens, Sinagoga i el CAT (potser amb un futur incert) té de ser un ben cultural obert a tots.
Es possible que potser a partir de llavors i d’ara tots compartim la valoració positiva que va fer l’Alcalde de Vilajuïga en relació al Castell, de dotar-lo, en la mesura que sigui possible econòmicament parlant, d’accessos dignes -sense forats, camins alternatius, il·luminació, mobilitat per a discapacitats, i que serveixi per donar més prestigi, si cap a Quermançó, en definitiva a Vilajuïga.
Un setmanari escrit, relatava un dilluns la primera pujada guiada al Castell en primera pàgina i en pàgina interior i parlava de més de dues-centes persones en l’esdeveniment, i alhora un altre rotatiu comarcal, va posar una foto petita cons si d’una esquela es tractes i un peu de foto a l’estil de ‘Celtiberia Show’ que deia el següent: “Gran èxit de públic en la inauguració de la pujada a Quermançó, unes cinquanta persones van arribar a les “ruïnes” del Castell. Haig d’entendre que això forma part d’un desconeixement i una falta de rigor periodístic i no un menyspreu cap al nostre patrimoni.
Mirant enrere i també cap al futur, ‘Els amics del Castell de Quermançó” han ajudat i molt, a seguir en la tasca d’aixecar i promocionar el Castell. Ara anys després de l’intent d’instal·lar un Òrgan de la Tramuntana (opció no tancada del tot), aquest Castell, amb el seu propietari al front, en Josep Maria Martorell, és el nostre Castell, es el Castell de l’Empordà, siguem o no, veïns de Vilajuïga i es te de fer-ne us. Si voleu diguem-ne tota mena d’actes; l’onze de setembre, il·luminació nadalenca, pujada de coxes antics, una arribada de reis etc, i al llarga i si hi ha pressupost en temps millor tancar el castell amb una bona reforma i teulada i convertir-lo en que mes endavant faig esment
Es per tot això que com empordanès i català, em sento afalagat amb la visita de molts ciutadans, que es van enlluernar aquell, en el més alt de Quermançó, per veure l’interior, l’onejar de la Senyera catalana, amb vista de tot Empordà, el Canigó i la Badia de Roses
i per tot això, com a veí de Vilajuïga i criat a Roses, pensava i penso en el meu Castell de la Trinitat de Roses. Roses és una bona referència, que no hem de perdre els que volem que Quermançó, sigui també un “Punt de Trobada”.
No crec que el valor històric del Castell de la Trinitat, sigui discutit per ningú, ja sigui més o menys del nostre gust la seva ‘reconstrucció’.
Mentrestant escric penso en artistes que he parlat i que estan compromesos a col·laborar a fer més gran l’oferta cultural de qualitat desde Vilajuïga a Roses, amb els nostres Dolmens, La Ciutadella i el seu Museu, La Trinitat, El Quermançó, La Creu d’en Corbatella, El Claustre del Puig-Rom, Falconera, El Far de Roses, La Sinagoga, El Museu de Ceràmica ‘La Magrana’ (d’us particular, catalogat i tristament oblidat) etc. Crec que podem arribar a fer un pont cultural entre Roses i Vilajuïga, dues poblacions, que estan al peu de el ‘Massís de l’Albera” amb un valor històric i cultural ‘envejable’ i incalculable
Pujat per El Quim Pedret i Rovira
Escriptor, fotograf i ciutadà del Principat de Catalunya
0 comentarios