Blogia
Joaquim de Catalunya

L’art que es ‘treballent’ els poltics per sortir a la foto. ¡¡Trist!!, by Quim Pedret

marzo 30, 2012

 

Alla Voronkova a Selva de Mar (Alt Empordà)

 

Fotos i texte : El Quin Pedret Rovira

Ala VoronkovaQuimPedret

Voronkova a Selva de Mar                        Foto: Quim Pedret

 

Agost del 2009 

"Se’m fa difícil en unes poques lletres expressar tota una nit plena de sentiments, barrejats amb imatges i records en un bonic poble del l’alt Empordà, en una nit d’estiu. Però alhora se’m fa molt fàcil dir que aquella nit a Selva de Mar, mentre feia les meves fotografies, el meu treball i la meva passió, tenia a dos metres del meu a una artista que va posar la música, per fer-me passar una vetllada inoblidable plena de sensibilitat, velocitat, concordes i notes gairebé impossibles amb la dolçor del seu violí.

Aquella nit vaig sentir la música a rop amb la concertista Ala Voronkova.

Ala Voronkova és una violinista reconeguda internacionalment i formada en la tradició musical de Kíev i de Moscou. La seva passió pel violí, com ella mateix compte, ve de molt nena. La seva mare li explicava que sense amb prou feines caminar ja prenia un ganivet i una forquilla i amb aquests dos utensilis feia veure que tocava el violí. És per això que es declara una enamorada del violí molt abans de caminar. És per aquestes anècdotes que podem entendre que la petita Ala ja tocava el violí als sis anys d’edat.

Ala Voronkova, no concep la vida sense el seu instrument, un Gio Paolo Maggini, construït en Brescia l’any 1600.

A principis dels anys 90, recolzada i empesa pel seu marit, el també músic Guerassim Voronkov (Director del Consevatori del Gran Teatre del Liceu), deixa Rússia i fixa la seva residència a Barcelona. Aquest canvi de país suposa per a Ala un gran canvi de mentalitat, que al principi no li va anar gens fàcil. La seva nostàlgia a poc a poc es va ser ‘guarint’ amb el treball i bons amics, com el compositor Xavier Montsalvatge, del com ha gravat la seva obra competa per a violí, com la seva amiga la pianista Alicia de Larrocha i del músic barceloní Salvador Brotons, entre altres.

Com ella mateixa el seu principal suport emocional i professional ha estat i és el seu marit Guerassim Voronkov, company de videojocs, amic de llargues vetllades de violí i company en la música.

Actualment Ala Voronkova triomfa amb l’execució dels 24 Capritxos de Paganini, un desafiament a l’abast de pocs violinistes. Els 24 Capritxos de Paganini és probablement l’obra més difícil escrita per a violí per l’endiablat Niccolo Paganini.

Voronkova no vol pensar que ha tocat sostre, té plans i projectes que li fan sentir que la música, ‘la seva música’ aquesta viva. Des d’aquestes línies Ala et desitgem un feliç viatge per al seu proper concert tota la sort del món per a tu i el teu marit, el mestre Guerassim Voronkov"

 

Ala Voronkova al Palau de la Generalitat

Alla Voronkova al Palau de la Generalitat

 

El protagonistes eren en Motselvatge, la concertista Voronkova i en Guinovart. El demes estaven per sortir a la foto

"Fa un parell de dies que es va celebrar al Palau de la Generalitat el Centenari del del neixament del compositor gironí, el mestre Xavier Montsalvatge i a la pagina gencat.cat i al mur de l’Artur Mas surt la noticia que hi va haver un concert per part de una violinista anomenada Voronkova. (res mes) La seva fotografía està feta (parlo com a fotògraf) d’esquena i malament, donant-se importància i posant-se les medalles els politics de torn que encara estan buscan al Google qui era en Xavier Motselvatge. Amb sembla patètica la noticia dien que la mestre Ala Voronkova toca el "violo", quant el instrument es un violi del 1600 de Breccia amb un valor de mercat de 200.000 euros, per no parlar de la qualitat de ella i la seva musica, que he tingut el gust de sentirla en concerts i a casa meva al asatjos, Voronkova es una de les violinistes mes importants que hi ha actualment a Europa. Realment amb sembla molt trist que tants es tirin floretes a esquenes de la gent que treballa l’art amb la grandesa que ho varen fer en Montselvatge i la mateixa Voronkova i tants d’altres"

Aquest mal endemic de la punyetero foto i l’importancia de dir-se Ernest i volguer ‘ser algu’ no acabrà mai? ¡¡Quanta miseria¡¡ Em fa recordà l’acomiadament del gran Lluis Llach a Verges a l’any 2007

 

El Quim Pedret

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres