Srs. Navarro i Duran, l’11 de Setembre és una “mani indepe”?, by Vicenç Pedret

septiembre 11, 2012

Pere Navarro i Josep Antoni Duran i Lleida

 

 

Vicenç Pedret i Clemente

Barcelona 1963. Fill i net de vidriers es dedica professionalment a fer ’botelletes’ per la industria de la perfumeria. Enginyer per l’IQS i amb dos màsters (un a l’IESE i l’altre en filosofia i estudis clàssics a la UB). Va ser secretari general de la FNEC. Actualment, en l’ostracisme polític. Amb quatre amics exiliats, va fundar el Mati

 

En el cas de Catalunya amb Espanya, tot suma

La falsa retòrica de dirigents com Navarro (i Duran, que en el fons intenten convèncer al mateix electorat) els fa dir que la “mani” de l’11 no es exclusivament independentista. Tot aquell que “mossegui l’ham” i s’enfadi per aquesta actitud invasiva s’emprenyarà amb raó . Però el què cal fer és ignorar-los. El més important és que vinguin. No hi ha carnet d’“indepe”. Hi haurà carnet de català quan siguem lliures. Mentrestant, tot suma!

És evident que el fenòmen “independentista” està creixent per culpa de l’actitud injusta i absurda d’Espanya. És obvi que molta gent descontenta i emprenyada abraça la idea de la independència com a possible solució… Però “se siente”! Tinc un amic que diria als espanyols “haber pedido muerte…”, que traduït vol dir, “us ho heu buscat a pols…”

Sí Senyor Navarro, molta gent que anirà a la “mani” és “indepe” com qui és del Barça, sense saber molt bé què vol dir això. Però anirà a la mani i començarà a no entendre les acusacions dels espanyols d’insolidaris (i a identificar Espanya amb Mourinho!!!!)

Però, tot suma Sr. Navarro . En el cas de Catalunya amb Espanya, tot suma. I dic “amb” fixis bé, i no “contra” perquè això també és important. Què hi vol fer-hi! El què és nostre, és nostre i podem compartir la sobirania que toqui, però no por “sus Santos cojones”.

Ara per ara, fixis bé: Pot ser que, fins i tot, les mil petites capelletes independentistes apunti en una mateixa direcció! I que en un entorn canviant i desestabilitzat, la concreció real de la reivindicació d’un estat propi sigui factible.

Aquell dia, Sr. Navarro, vostè (i gent com el Sr. Duran, que no se sent independentista) també vindran a l’estat propi. Perquè Catalunya, ho serem tots els qui vivim aquí, indepes i no indepes. A més vostè (i la gent com el Sr. Duran) tindran el privilegi de poder triar entre ser catalans o espanyols. Perquè poder triar la pàtria “legal” és un luxe que als catalans encara no ens podem permetre. Però si Déu vol (és un dir, encara que començo a tenir clar que ho vol…), la “mani! del dimarts (amb vostè i amb tots els qui cridarem per la llibertat del nostre poble) ens hi pot acostar. TOTS som catalans. Tots sumem. Gràcies per venir a la mani “indepe”, Sr. Navarro. Com diu un altre amic meu… “guanyarem!”

 

Visca Catalunya com tots la hem somiada. Sobirana? Dons endavant.

Una abraçada Vicenç, els nostres avis estarien orgullosos dels seu nets

Quim

Pujat per El Quim Pedret el 11 de setembre 2012