Quan ho vaig llegir a la Vanguardia, no m’ho creia!
Unió Duranera de Catalunya
Quan ho vaig llegir a la Vanguardia d’aquest diumenge, no m’ho creia… Per fi sabem a què aspira el líder del mon mundial. Duran no vol ser ministre, ni President de la Generalitat, no vol ser comissionat a Brussel•les, ni president del FMI, ni tan sols vol ser exministre, ni vol ser un Roca… Vol ser PRESIDENT DE TELEFÒNICA!
30 anys sotmetent al partit a un lideratge ferotge per acabar presidint les “matildes” (aquí els jovenets no recordareu l’espot televisiu d’en Gila dels anys 70, oi que no???). Parlant d’en Gila se m’acut trucar al Duran per demanar-li “Es el enemigo?… Se ponga!”.
Doncs si, resulta que pels independentistes, Duran és l’enemic.
Parlo des del més profund respecte al meu actual partit UDC i als companys convergents de coalició. Si finalment proclameu candidat a Duran pel congrés a Madrid, jo no el votaré. Desconec si aquesta declaració anticipada posa en tela de judici la meva militància a UDC, però és un fet que no el votaré i que faré campanya en contra. La meva consciència (amb permís del meu confessor) m’ho impedeix. UDC és el meu partit i ho serà fins que o plegui o em facin fora. Però Duran no és ni serà mai més el meu líder. Per mi, ha creuat totes les línies vermelles.
Ha construït una teranyina insondable de complicitats poc transparents dins i fora del partit, dedicant-se al més pur estil de Chicago anys 20 al tràfic d’influències. Ha aconseguit que bona gent sigui vedada pels càrrecs que legítimament eren proposats. Ha vinculat la imatge del partit a la seva pròpia imatge després de 30 soviètics anys de control sobre l’aparell del partit, degudament renovat cada vegada que algú li feia ombra.
Políticament , es posiciona sistemàticament de manera a semblar que defensa l’interès general amb sentit comú. Ho fa de paraula, amb un ferri control dels mitjans al seu abast, molt especialment de la vanguardia. Però ha generat moltes suspicàcies, ja que l’interès pretesament general sempre actua en la direcció de qui millor li paga o de qui li permet tenir més complicitats amb l’estatu quo (banquers, grans empresaris, polítics influents…). Diu allò que la classe ben estant de Madrid vol sentir, aquella que li pot pagar els serveis amb la presidència de telefònica.
En aquest context, en Duran sempre ha menystingut l’independentisme i l’ha titllat de poc realista, enganyós, fins i tot perillós. No se li pot negar que és un antiindependentista convençut. Si, això és el què crec que representa en Duran, després d’anys d’intentar-hi conviure.
Després d’haver fet per dos vegades consecutives el pitjor resultat a Madrid amb diferència (recordem que va caure de 15 a 10 diputats i no ha remuntat) no entenc que novament se li torni a fer confiança i que Convergència li deixi total llibertat a Madrid. És un error per la coalició. No ens convé un personatge megalòman que ha agreujat les seves manies persecutòries i els seus deliris de grandesa. Ni ens convé un antiindependentista convençut. Els independentistes no votarem a Duran. Ni amb el nas tapat.
¡Que vagi amb el seus amics de Madrid i aconsegueixi la presidència de telefònica! Que deixi la política nacionalista en mans dels qui encara creuen que la independència és necessària i que és possible. Que la deixi als qui encara volen servir al país. Que encara hi ha vida a Unió.
Vicenç Pedret i Clemente
Propietari i Gerent de Ramón Clemente (Vidre) de El Masnou
Pujat per Quim Pedret del mati.cat
0 comentarios