Blogia
Joaquim de Catalunya

Mentres tu escrius, jo en tinx el p... plens.

Ara ja passo de tot

enero 30, 2011

Portbou  30/01/2011  

 Article de Josep Mª Loste Romero

 

“Les reflexions de l’expresident Pujol” per Josep Maria Loste

Les darreres reflexions de l’expresident Pujol han significat una autèntica sacsejada política i mediàtica a l’entorn de la qüestió de la sobirania plena : la independència amb tots els ets i uts . No hi ha dubte que Jordi Pujol és un polític en estat pur, que sap trobar el moment per dir les coses pel seu nom.
La idea força de la reflexió pujoliana: que Catalunya és el Quebec d’Espanya, topa amb el mur de contenció del pensament aspre i agre de l’actual nacionalisme, lingüístic i polític, espanyolista . De fet, també podríem fer alguna comparació ( tot i que les comparacions sempre són odioses) amb els processos sobiranistes d’Escòcia i Flandes; si més no aquests casos són dintre de la Unió Europa, amb la qual cosa si evolucionen positivament tindran una repercussió en el procés general de descolonització interna de la UE . De tota manera, no tot són flors i violes en la nostra particular causa vers la llibertat, la justícia social i el progrés sobirà. Ja ho diu també el Sr. Pujol : la independència té una viabilitat molt difícil; tot i que la dependència actual de l’imperi decadent espanyol és molt pitjor. Queda clar que la independència no serà per demà passat, encara que sigui una necessitat, sobretot social i lingüística. Per altra banda, en el rànking de la revista Time, de nacions sense estat que es volen emancipar, no quedem bé ; és a dir, no sortim en els 10 primers llocs .
Malgrat tot, les paraules, les reflexions en veu alta de l’expresident Pujol han ajudat a revifar el debat sobiranista; ara caldria que això tingués una traducció pràctica, és a dir , que influís en el govern Mas. Perquè d’una cosa no existeix cap mena de dubte: Espanya no vol canviar. Ni federalisme, ni confederalisme ni res de res. I això implica que és gairebé impossible mantenir la personalitat de Catalunya amb la vinculació actual dintre del Regne d’Espanya. Catalunya necessita enfortir-se jurídicament, econòmicament , socialment i també des del vessant vista lingüístic per fer front als atacs centralistes; però, a més a més, ha de dissenyar un full de ruta clar i definitiu, amb unitat i disciplina, per tal d’encarrilar-nos vers la sobirania plena; és a dir, la independència dintre de la interdependència europea.

Comentaris:

Joaquim Pedret i Rovira/ 30/01/2011

A veure Josep Mª Loste. Molt bones. Que m’endius que el Sr. Pujol ens hagi dit al catalans durant tans anys el que ‘toca’ i el que ‘no toca’.? I mes coses…segueixo? Millor callo. En el seu moment el Sr. Pujol va manifestar que ell era català i ESPAÑOL, o no ho recordes? Que estem perdem la memoria tots plegats? I ara tenim de fer cas a les seves reflexions?. No fotem conyes. O es que les teves reflexions, la de la mestresa de casa, la veïna o les meves, no son tan vàlides com les d’ell? A cony sembla que si un diu un ‘mindudi‘ de carrer, no li em de fer cas, però si ho diu el Sr. Pujol si? Torno a dir: NO fotem conya. Que semblem titelles. ¡Caramb! Ja en Mas va dir, no fa masses mesos, que el catalans no estem preparats per una independència -que ja te conya-, perque tenim arrels culturals, de veïnatge, d’amistat i de família amb Espanya i només podem aspirar a ser un estat federal associat. Ara es veue segons ella que si España no s’acosta a Catalunya, hi haura una ruptura. Que ara si estem preparats els catalans per una ruptura-digali soberania-  Que fem cara de tontos? I ara el Sr.Pujol, ja ens DONA PERMÍS, per pensar en l’independència? ¡Tornen a fer conya!. Jo a la meva edat, ja no em crec res, ni a ningú, menys als polítics. A las as persones qeu fan politica algunes i contades. I en el tema de un posicionament de Catalunya en ver una independència, caldria preguntar.li als que manen (i molt) dins de CiU, o sigui a l’altre costat, la gent d’Unio (Durán,Gispert,Ortega i Alemany) que en pensen de tot el ‘sidral’ i si ells hi estan d’acort o no, amb el plantejament del Sr.Pujol i les darreres manifestaciond el Sr. Mas. Cony es que el Duran li agradria un ministeri  a  Madrid (es la seva il.lusió, desde que va fer la primera comunió)

Si l’Artur Mas es president, es perquè en Duran i cia van voler i punt. Aquesta es la dura realitat. El demés son gaites gallegues. Amb sembla que coneixes molt poc com està el pati entre Convergència Democràtica i Unió Democràtica. Que els Deus ens donin  a tots plegats molta paciència.¡Colllona els politics els paguem i a mes ens surten molt cars!. Jo per la meva part, ja no vull ni veure, ni llegir, ni menys opinar mes. Ara amb dic Andreu i toco la gaita. Em sembla tot una conya marinera i mentres –com deia avans- ens prenen a TOTS el catalans per tontos. Mentrestant molts –la majoria dels catalans i espanyols – passen gana, hipoteques, atur, etc, la clade política es va posicionan per agafar la mamella i la jubilació. Si algun als politics el hi demanesisn estudis, idiomes  i els hi demanessin responsabilitats judicials civil o inclòs penals, per l’incumpliment de les seves promeses electorals, -no els hi podriem demanar que ens tornesin el vot, però si que ens tornesin el diners que han ‘robat’ del ciutadá- com deia potser faltarien pressons i no tindríem tans polítics, ni falta que fan. Ni tans que volen ser alcaldes, que estimen tant i tant el seu poble de l’anima. ¡Mira que em fa el dit!. Saps el que volen? El poder, per portar-nos per el cami del be. Per què? Perque es ESTIMEN i MOLT. I si vols et dic el que un dia, no fa mases setmanes, em varen dir a la Seu de Convergencia: “Quim, es que ara ja em guanyat les eleccions”. Vaig quedar ‘grogui’ Oi que em comprens? Per cert no va ser el Sr. Mas el que va dir aquesta animalada. A ell l’envió una cordial salutació, sempre a nivel personal. Sempre son mes perillosos el mes papistes que el mateix PAPA, sempre dieun la bestiesa mes grosa: ‘”El ja us ho fareu. ara ja tenim el teu vot, ¡fotat"!
No fotem conyes, i pensem una mica mes en el gran Barca. Així el pais anirá be, anirá de pebrots O mirem la ‘tele basura’, aixì ens tindra la clase politica distrets i entretingudets. Cada dia anem a pitxor, i jo em posiciono lluny, per si hi han ‘osties’, que no m’en toqui cap. Ja he rebut prou a la vida. Visca la republica independent de casa meva. Visca Catalunya sense polítics i visca la mare que em va parir, ella si que m’estimava. Els demés? no ho se, ni vul saber-ho. Ni m’interesa. Ni ganes. Visca l’anarquia.

Salutacions cordials Josep Mª desde Vilajuïga un poble que mira a una Badia de Roses esplèndida

Quim Pedret i Rovira
Ciutadá de el Principat de Catalunya, de moment 
 

Vilajuiga Arc de Sant Marti

Avui dia 28 tenien el cel així a Vilajuïga

0 comentarios