Blogia
Joaquim de Catalunya

El vídeos dels politics, by Quim Pedret

O els seus videojocs

El vídeo electoral de les joventuts del PSC, que vol equiparar votar Montilla amb un orgasme femení, ha provocat cert malestar a les files socialistes espanyoles per que s’ha fet ús sexista de la dona.

Soledad Cabezón, Secretaria d’Igualtat del PSOE, juntament amb la Sra. Pajín i la Sra. Bibiana Aido, han desqualificat l’anunci dels socialistes catalans, que estava fet amb intenció de promoure la participació el proper diumenge 28 de novembre. Es una mica estranya questa autocrítica en campanya, on es tindria de fer sempre pinya.
En Montilla es va assabentar del fet a TV3 al programa d’en Cuní. “Però aquest vídeo és de la JSC?”. “Aquí no hi surt la JSC per enlloc”, es preguntave davant del micròfons. Tampoc sabem perquè ell se’n va desentendre. L’equip de campanya del PSC, no n’havia ordenat la retirada i es per això que va estar penjat a la web durant unes llargues hores. El vídeo suposadament electoral, no aporta cap argument ideològic per votar PSC. Es un reclam per mostrar una suposada excitació de la protagonista, en el moment de anar a votar.


La ministra Pajín, va reclamar a tots els partits igualtat i molt més respecte per les dones. Cabezón va dir que si es quelcom semblant a un orgasme, no és ni de lluny correcte i “s’hauria d’haver canviat l’expressió d’alegria”. Bibiana Aído, va afegir que el vídeo no és improvisat i té un caire professional i és “una publicitat enganyosa”

Politics del PSC, com Joan Ferran, defensen l’anunci electoral, en contrast amb les esmentades opinions dels dirigents i ministres del PSOE.

Artur Mas ha acusat al PSC d’intentar sobresortir en campanya a base de ‘ximpleries’. “Nosaltres som sensibles al país y no necessitem sobresortir amb orgasmes”, ha afegit. Cal recordar que CiU, fa uns anys ja va fer el famós vídeo titulat CAT i es va repartit per tots els mitjans de comunicació, o sigui es var regalar per les llibreries de Catalunya i a mes, el mateix amic Artur va anar tot solet a ‘Cal Notari’. Els venuts mitjans de comunicació, la tècnica de l’engany, la xarxa i la cibernètica enverinada, ens ha envaït ja fa massa temps i ja fa massa que dura.

Joan Ridao de Esquerra Republicana ha criticat les actituds “grolleres” en política. Potser no recorda la famosa foto de Carod-Rovira a Terra Santa amb el Maragall o el viatge a Perpinyà que li va costar la trona.

La Secretària General del PP, María Dolores de Cospedal, va assegurar que “no tot si val en els vídeos electorals”. Però el que es increïble, es la doble moral del Partit Popular, es esgarrifosa i es veu reflectida amb el videojoc que les Joventuts del PP varen maquinar i penjar a la xarxa, on es pot veure a la mateixa Alicia Sánchez Camacho (Presidenta del PP a Catalunya) i cap de llista, en forma de ‘Super heroi’, ‘matant’ immigrants i independentistes catalans. L’esmenta’t vídeo del PP es va retirar als deu minuts de ser penjat i la cúpula del Partit Popular es va treure les puces de sobre, dient que eren coses dels Jovenets Populars i amb un xic de cinisme la mateixa Sra. Sánchez Camacho li varen faltar cames per manifestar que l’anunci socialista atemptava contra la dignitat de les dones. Es veu que per ella l’immigrant o l’independentista no te cap dignitat.

D’altre banda, i seguint amb gustos dubtosos, la candidata de ‘Alternativa de Govern’ Montserrat Nebreda ha penjat a la xarxa i l’ha passat per TV, un vídeo que l’anomena ‘porno’, on es veu ella mateixa amb una tovallola surtin d’un suposat orgasme a la dutxa. Mal fet i mal gust.

Realment jo pensava que en política també estava tot inventat, però nomes ens faltava que el CORI (Coordinadora Reusenca Independent) de Reus, hagi fitxat a la catalana Carme de Mairena (Miquel Barau) -no tinc res en contra d’ell com a persona i la seva feina- com a segon de la llista de Barcelona per el Parlament català. I si als vídeos i fitxatges confirmats, hi afegim la mala fe de una suposada premsa groga o/i espanyolista i ben pagada, que el que busca es trencar la societat política catalana, ens trobem que també s’ha fet públic el soposat fitxatge de l’actriu porno Maria Lapiedra -em mereix tots el meus respectes- filla de Mollerussa, per alguns actes de la campanya del partit polític de Joan Laporta, Solidaritat Catalana. I si per acabar d’adobar-ho com sinó en tinguéssim prou amb tot això (digueu-ne frikis i ximpleries), ens trobem amb la suposada enquesta de Tele 5, -la televisió del demòcrata Berlusconi-, que ens assegura, que en el cas que la Sra. Belén Esteban (Princesa del Pueblo) es presentés a les eleccions espanyoles, seria la tercera força política mes valorada i votada.

Tots aquet vídeos i aquestes suposades enquestes, que tenen per fi manipular al espectador i al lector, crec que tindrien de fer pensar i molt als politics que s’auto anomenet professionals amb el nostres diners i que tots plegats fessin un bon examen de consciència, per las properes eleccions municpals, per evitar lo inevitable del diumenge vinent: Una abstenció del 50 % -sent optimistes- a Catalunya el 28 de novembre.

Crec que d’ara en endavant, els politics de ‘sentiment’ tenen de demostra-ho i ser conseqüents, responsables i declarar el que tenen, el que guanyaran -i si es possible, declarar també el que robaran- i el que ens prometen a la soferta societat, aquesta societat que ells tant mimen i prometen, que tant estimen i ens estimen, i la volen i ens volen i sempre desitgen el millor. Sempre. Es dir: Per la seva butxaca.

En un altre article donaré la meva opinió o solució jurídica -encara ni hi han- cara les properes eleccions municipals, per arranjar i a l’alhora impedir, que alguns arribin a les alcaldies, si cal ferem memòria escrita, visual i d’audio, ja en el seu dia alguns varen trair i enganyar les sigles dels partits que defensaven, amb estúpides promeses i ara critiquen el veí, o al soci,  mentrestant estan tramant, el que ells ja varen fer en un passat no molt llunyà. Potser si parlem clar, -amb noms i cognoms- podríem evitar -al menys al meu poble- un desgavell sociopolític, que es ensorraria, encara mes els fonaments de aquesta societat massa malmesa, però que entre tots, sortosament estem fent sota mínims un poble -ciutat, població- digne, però anem a l’alça. Quant cregui que es el moment d’escriure ho farè i parlaré sense embuts, ja que molts estem farts de estar envoltats amb masses bosses de pobresa i malalts reconsegrats i que ja ens estem acostumant malahuradament a viure amb ells. Quant s’arriba a l’insult personal, o inclòs a l’agresio fisica ja fa pudor i voldir que ja hem tocat fons. Parlo del meu poble i del meu país. Quin? Que cadascú li posi el nom que vulgui.

 

 

Joaquim Pedret i Rovira

Escriptor e Ideoleg

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres