Quim Pedret i Rovira
Vilajuïga 12/11/2010 Joaquim Pedret Rovira
Quin llarg camí i solsamènt és el principi….
No és fàcil escriure quant es té de fer amb un cert rigor objectiu d’un home afí, amb un grau de confiança, i que és més que possible que sigui de aquí unes setmanes President de la Generalitat.Reconec que és difícil. ¡Caram Artur! No és que no és el mateix parlar de l’home Artur, que del President Mas. Però se que em puc donar un marge mes o menys ampli de subjectivitat, no en va ets per en Vicenç un Robin Hodd, per mi ets un ‘Petit Princep’ i jo dec ser l’últim utòpic.
És molt bo crear il•lusions. Ho has aconseguit i té mèrit. Molt de mèrit. Però crec que ara tindràs de deixar de banda ‘començar a il•lusionar’ i fer el que és més difícil, crear les realitats per no desil•lusionar i fer i molt be, el que el poble català t’ha anant demanant amb il•lusió i et demanarà, perquè confiem amb tu, perquè el que tu , jo i tans, tants dies em somiat que es podria arribar a fer realitat, el somni de crear un dia a dia millor, crear feina, incentivar la mitjana i petita empresa des de el poder públic, a creure que això no sols es una crisis, sinó que també es una maleïda por a consumir per falta de diners i una desconfiança en el sistema, que s’ha vits reflectida en la mala imatge que heu agafat els polítics en general, per culpa de masses que en posat la ma la ‘caixa’ dels ciutadans. Ara et tocarà donar-li la volta al mitjó, per tornar al país la credibilitat perduda i d’un sintema a la baixa i que durant set anys hem llençat sense tindre una lideratge i una serietat política i econòmica solvent. Socialment crec que puc definir a grans trets, el segon tripartit com acceptable. Suficient.
Ara et ‘toca’ deixar ‘l’efectivisme’ per ser un Cap de Govern ‘efectiu’ i en mà ferma, portar una bona realitat al país. El temps de somiar s’acaba. El país n’està fart, molts passen gana i necessiten confiança i aquet serà el teu deure i el de tots plegats ajudar-te, si saps transmetre la confiança. Et tocarà callar les veus critiques, amb la feina ben feta. Jo també, al llarg d’aquests anys, a vegades, en cert regust amarg, també he aixecat la meva veu critica, en vers algunes coses que feies i jo creia que no eren el millor. Equivocat o no, no criticava a l’home, sinó al que jo veia del que volia i vull, com a futur President de la Generalitat.
Amb aquesta declaració de lloances en vers la teva persona, no vull restar mèrits als set anys de tripartit, un tripartit lícit, però potser sense cap lògica -aquet sistema polític es així- que de ben segur han fet algunes coses socials molt be, d’altres mitjanament be i masses bastant penoses, però no per això t’han deixat un camí planell, per arriba a dalt. La feina serà molt dura.
Si fem un petita pinzellada al PSC, deixant de banda als demes partits que formen l’arc polític català (els suposats independentistes (3), els del PP, ICV , els Ciudatan’s) -no vull anomenar els que venen apuntats a darrera hora, amb aires xenòfobs i racistes-, dons estaràs d’acord en mi, que al President Montilla li ha faltat el carisma d’en Maragall, i a que a Maragall li va faltar la serietat i la feina d’en Montilla. Tot i així vull recordar en to de broma- la frase que tancava el programa, del mestre Joaquim María Puyal a TV3, ’Un Tomb per la vida’: “Si con este pájaro no vuelas, ya puedes volver al nido”. Espero i desitjo que nomes sigui una frase del record televisiu, de quan érem una mica mes joves.
Tens pràctica de govern, et falta nomes la feina cap d’estat, -potser la mes dura- i durant i desprésdel teu mandat, tindràs de passar comptes amb el teus electors i una dura oposició, i també amb molts que durant mesos s’han apuntat ‘al carro’ de l’amistat cibernètica i que només fa uns dies et diuen amic a un bar o al carrer de qualsevol poblet del país o al mateix centre de Barcelona. Alerta, sempre recordo una frase que em repetia el meu pare: “Recorda nen, que un dia totes aquetes flors que ara et tiren, es poden tornar espases en contra teva”. La vida a vegades es així de fotuda, i alhora també es cosa innata en el ser humà; crear deus, per fotrals de pedrades si les coses van malament. Perque diuen que la culpa, sempre es del veí o del que esta a dalt, del que mana, es a dir del govern. No deixis mai de ser l’Artur i recorda que no ets una persona important, ets una persona valuosa, necessària i ara mateix imprescindible i amb moltes responsabilitats per el davant i amb una gran tasca per fer i que no tots sabríem portar. Avui per avui ets estimat per la majoria dels catalans. Tens el carisma. El dia 28 en tindrem la proba. Segur.
Vull recordar al cusi i l’amic Vicenç Pedret, encara que sigui per contradir-lo, quan et va escriure un article simpàtic, després de sortir del cinema junts, dient que eres un mal candidat, però que tindríem un bon President per Catalunya. En la primera part, el Vicenç va fer ‘figa’, i en la segona part, crec que has faràs un ple total. (toquem fusta).
En el que a mi respecta, recordo l’estiu a Peralada a l’any 2007 i després a Vilajuïga, al maig del 2008, i entre broma i un xic de conya, per mi i per molts ja eres el millor candidat i veiem el que ara esta passant per això varem fer una simpàtica ‘juguesca’, i ara que solsamènt falten dues setmanes llargues per que la tots la guanyem, som molts els que te’m seguit durant aquests tres anys llargs de camí i de treball.
Per la teva coherència, durant el teu exili al desert de la oposició i per el teu esforç, et mereixes per mèrits propis, i no desencert del tripartit, ser el millor President, sense crosses (pactes) i deixar l’arquetip humorístic del Polònia, de home tibat, presumit i engominat (fet i cuinat a la ‘falda’ d’en Jordi Pujol). Es ben sabut que amb el President Pujol, has viscut moments politics amb responsabilitat de govern, i això pesa i es molt bo, però ara davant de una taula sola, al front de Catalunya, estaràs molt lluny dels teus principis com a esser polític, i també del pujolisme del que vares aprendre i que anys enrere, molt del principis del President eren vàlids i encara ho son avui per molts catalans i molt respectables. Però ell diria: ‘Ara això no toca’. Ara toca Mas.
Ara et toca a tu i com deia el poeta: ‘Tot està per fer i tot es possible’ Espero que puguis demostrar-nos a tots, inclosos el que no t’han votat, que estaven equivocats, per no votar-te, i desitjo que puguis ser el president dels que som catalans i de tots els que viuen a Catalunya.
Les responsabilitats de govern, espero que no et restin molt de temps per la teva família, però aquesta llarga espera haurà valgut la pena, si saps rodejar-te d’un equip -cosa que no dubto- que ha estat al teu costat i fer un bon govern i que les suplències, en cas de possibles ‘lesions,’ estiguin ben cobertes.
El Pacte de Vilajuïga: “MAS PRESIDENT” serà realitat, cert es que ‘no es al sac’…, però en ho tenim de creure. Si fins ara ho em cregut, per que ara tenim de deixar de creure amb un somni ple d’il•lusions i de responsabilitats? El teu futur es previsible i alhora tots hi guanyarem, el teus enemics politics també. Tots, inclosos els que et coneixem senzillament com l’Artur, sabrem que al Cap del govern de Catalunya, hi tindrem una molt bona persona. I això de ben segur que quasi tots ho sabran valorar. La gent no té perquè canviar amb el ‘poder’. Per que com diu l’Elena: “Tot això, també passarà” i a la fi només restarà l’home i el seu bagatge.
Sé que els lectors de Girona noticies.com, sabran perdonar-me aquet clic d’ull a un bon home. Avui no he pogut ser objectiu en vers el candidat Artur Mas, ja que per mi, abans de tot es persona i no un personatge. Es per això que he escrit, per una persona amb la que compartim algunes idees politiques -no totes, no soc ‘arturista’, ni convergent-, això si compartim un gran país, inclòs compartim noms, edat, alguns amics i molts ‘amics’ literaris. Es bo compartir, amb la maleïda distancia física “Le Petit Prince” de Antoine de Saint-Exupéry (Escriptor i aviador) i les poesies “Les Flors de Mal” de Charles Baudelaire i mes gent literària; tot amanit amb la extensa cultura francesa, que tant en agrada a l’Artur i a mi.
El nostre Martí i Pol deia: “Ara mateix enfilo aquesta agulla i em poso a”… ara es l’hora,que per el bo, el no tan bo i el molt millor et desitgi molta sort, benvolgut Artur. De ben segur que la propera vegada, com a mínim ens veurem davant de una tassa de cafè, amb un sol esplèndid i un xic de tramuntana, davant de la Badia de Roses. Recorda que a casa, la teva, sempre seràs l’Artur, però ara et saludo ‘com cal’…
Benvolgut President, moltes mercès per tola d’il•lusió i els fets que de ben segur sabrà portar al Poble de Catalunya. Li desitjo a vostè, als seus, i a tots el catalans tota la sort que es mereixen. Per tot, moltes gràcies.
Atentament
Quim Pedret amb afecte
0 comentarios