Blogia
Joaquim de Catalunya

¡No sé si me explico…no sé si m’enteneu!

CRUEL "FIESTAS" and other barbarities

Por muy artista y culto que se considerara usted ¿Tiraría su gato al agua, o lo ataría para torearlo, y así pasar una buena tarde de domingo y divertirse con sus amigos?

¿Un Folklore tradicional integrante de la cultura española?

¿Es una aberración moral o que tendría de estar tipificada como delito?

Un alcalde de Roses llegó a declarar en un medio de comunicación hace años: “Que el momento más feliz del lindo patito, es justamente el momento de ser zambullido y perseguido en el agua”. Tendríamos de preguntarle que sentiría si fuera el mismo, el perseguido y atrapado por el pescuezo, para ser metido después de estar unas horas en una jaula, ser cocido en una olla.

Boicot a las corridas de toros

En Barcelona y Madrid están prohibidos los toros de fuego y los embolados.

En el País Vasco están prohibidos por Decreto el maltrato en las fiestas…

La Tortura no es Cultura

En Castilla y León ‘esto’ está permitido con más de 200 años de tradición

Los espectáculos  que supongan un maltrato a los animales tendrían que estar prohibidos. La tradición popular no es un argumento válido para sustentar ‘fiestas’ que suponen sufrimiento…

Y si tan importante son la tradiciones, podemos recuperar los espectáculos romanos y que los toreros lidien tigres o leones que no estén drogados

 

¡Say no to cruel Spain?

¿En que mente enferma cabe que ‘esto’ produzca entretenimiento?

Si después de ver estas imágenes de la página que me han llegado desde Oregón en Estados Unidos sobre la crueldad en los animales en TODA España y todavía le quedan ganas de ver sufrir a un animal, le ‘felicito’ por su insensibilidad y le invito a que siga yendo a las corridas de Toros, San Fermines, etc, e incluso igual se divierte en la Fiesta Mayor de Roses con las Vaquillas o con los patitos desplumados, asustados. estirados y nadando felices por el agua (la ‘Festa’ dels Anecs)….

¡Dons Visca la CULTURA!

Algunos a ‘esto’ le llaman Arte, otros le llaman diversión, otros le llaman Cultura. Yo le llamo una salvajada. Son opiniones, esta es la mía, pero no comparto en absoluto la crueldad con los animales venga de donde venga y eso que nos auto definimos ¡racionales!. Pero lo más increíble es que un medio escrito ámbito comarcal, un señor periodista escribió en agosto de este año 2009 un artículo a toda página, con foto incluida de un menor en el momento de ser casi envestido por una vaquilla en Roses, seguramente se sintió muy satisfecho con el articulo y el titular, yo sentí vergüenza ajena. El Titular era el siguiente: La Cultura ocupa un lugar en la fiesta de Roses. No tubo el valor de firmar el articulo, ni la foto. Sin comentarios. Otros artículos más suculentos, si han tenido el valor de firmarlo y se han cobrado, aunque sea haciendo un copiar y pegar de alguna página web, usando la palabra mágica Redacción y olvidando quien ha hecho las fotografías, pero esto ya es harina de otro costal. Años.Vivir para ver. Otro día hablamos de algunos que otros periodistas que trabajan por esta tierra.

En la edad media también debía ser Cultura ’cazar’ mujeres y hacerlas pasar por brujas y llevarlas a la hoguera, era normal, legal. También era un signo de distinción y Cultura tener esclavos hasta que en 1927 que se termina oficialmente la esclavitad y es perseguida. Ahora la esclavitudes son de otras formas, digamos que son ‘legales’.

En la antigua Roma también debía ser Cultura  y tradición que los Gladiadores se mataran en un circo. Seguramente que nunca defenderíamos estas prácticas de la Santa Inquisición o del Imperio Romano en pleno siglo XXI. ¿Porque aun algunos afirman y matan en nombre de la cultura y el arte animales por diversión?

Esto nunca será defendible, esta barbarie es esclavizar, martirizar y matar a un animal que nunca podrá dar su opinión. 

La valentía del ser humano nos se demuestra matando a nadie, se demuestra salvando la vida de quien mas lo necesita.

No quiero ni ofender a nadie. Si se ofende allá el. Sólo pretendo sensibilizar y poner mi grano de arena para proteger a los animales y como no a las personas.
Cuánto antes haya una ley penal, real, total y eficiente de protección para los animales, antes se acabarán estas barbaries y todas las campañas que se hacen en contra. En fin… Utopías

¿Porque no le damos a los animales el cariño que nos piden?

¿Atacar al débil?

¿Este el ejemplo que queremos dar a nuestros menores, para que en la escuela puedan atacar a un compañero que no sabe, no puede, ni tiene porque defenderse de nada?.

¿Esta es la Cultura y el modelo de Sociedad que queremos?

Todas las fotos que no publico por verguenza ajena y muchísimos más testimonios documentales, forman parte de el día a día que nos hemos acostumbrado a ver por desgracia algunas en cadenas infumables de TV y demás medios de información, y  es una demostración más que se une a la amplia galería de barbaries que el ser humano es llegar a imaginar y realizar, con todo tipo de crueldad, insensibilidad y búsqueda del entretenimiento y a la fin dinero, usando la violencia, la tortura, la injusticia y la muerte.

¿Estamos en una sociedad que disfruta con el sufrimiento y la violencia gratuita de animales e incluso del propio prójimo?

Me atrevería a decir que SI y me gustaría estar equivocado.

El Quim de Roses, desde una sociedad caducada

__________________________

 

“A Madrid ja saben que el Barça és més que un club… però de moment ens les foten per totes bandes…”

 

 

Entre la fresca, un chic de tramontana i el fred de Kazan, caminem gairebé tots una mica despistats política, socialment inclòs futbolisticament.

Mentre el jutge Garzón juga a distreurens i envia a dos nacionalistes catalans a la presó, amb la companyia d’un alcalde socialista, entre altres, una noia  brasilera Flavia Masolli, amb l’ajuda dels seudo periodistes surt el divendres a la nit  a ‘la cadena trista’ Antena 3 que està en mans de José Manuel Lara, amo de l’Editorial Planeta i que amb el seu ínclit bodri D.EC. (Donde Estás Coraçao) va intentar treurali la pell el divendres passat al President del Barcelona, manifestant la nena, previ cobrament, la seva presumpta relació sentimental amb Laporta.

Podríem pensar que Laporta guanya enemics a Espanya, però sembla ser que a la vegada els perd a la nostra Catalunya.

Però no crec que els trets vagin per la bondat o presumpta maldat de Laporta. El cas és llençar un chic de merda cap a Catalunya, ja que els socialistes espanyols, o catalans que seria pitxor, ja que no poden atacar a CIU, ataquen els punts de flotació que podrien fer desequlibrar la balança perquè Catalunya tingui de una vegade per totes un govern que no rendeixi vassallatge a Madrid. Coses.

 

Perdó, fixeuse en un català que de vegades presumeix de ser-ho, el periodista Jordi González en la seva Noria de Tele 5, va fotre aquesta perla en ple debat, referint-se a les ultimes detencions tant de militants de CIU com dels socialistes.

“Jordi Gonzalez: ¿Són chorizos?, Si o si, y  ‘pringan’ diversos partidos políticos. O sea que tendremos debate la semana que viene”. Es terrible, es la antitesis del periodisme.

Jordi González es va passar per l’arc del triomf la presumpció d’innocència d’aquests senyors empresonats, ni jutjats, ni menys condemnats. Aquest és l’estil d’alguns periodistes, fins i tot alguns catalans venuts a la cadena Tele 5 que lidera el “demòcrata?” Silvio Berlusconi. Sobren les paraules.

 

Com deia, la tal senyoreta Flavia Masolli va arribar a ensenyar-nos amb la seva tristor, amb el seu gat, i les seves misèries damunt del llit, suposat niu d’amor, la camisa de dormir d’estiu “Calvin Klein” del seu suposat amant i gairebé els calçotets, del mandatari blaugrana. Sortosament els calçotets no els va arribar a ensenyar, nomes els va nomenar.  

Aquella trista nit de divendres la gent rancia de Madrid ens van intentar fer creure als catalans i als espanyols que en Laporta era com a mínim un diable sortit d’alguna extranya màfia o l’administrador de la pagina www.mafia.ru (que per cert existeix). Lamentable. ¡Increïble però cert!

Es llavors que em vaig fer dues preguntes i una reflexió:

1º Per que Juan Laporta no em convida a les seves festes que li munten els seus amics?, tal com manifesta la seva suposada amant.

2º No entenc perquè Laporta necessitava un pijama d’estiu

I la ultima reflexió abans de intentar escanyar a la tal Flavia, mentres la meva sogra es feia el ’Hara-Kiri’:

3º I a mi que puñetas m’importa si el Florentino (el del Madrid) té un harem o el Sr. Laporta li posa les banyes a la seva respectada ex-esposa!

‘Va ser en aquell precís moment que vaig llençar el meu televisor per la finestra’. Ara el veí esta content, es com un nen i alucina. Es el meu regal de Nadal. Que es foti i pateixi. O igual es masoca.

 

Saps Srta. Flavia? No embruta qui vol, sinó qui pot, i tu el divendres no vas insultar a ningú, vas raonar (pixar) fora de recipient (orinal), com la Patiño i els seus amics, i amb la ‘ajuda’ voluntària dels ineptes i adeptes de una cadena anti-catalana vas fer renéixer si cal un mica mes a molts catalans, entre els quals m’incloc, el profund sentiment de catalanitat que ja portem molt a dins, cosa que tal estimulació sempre és d’agrair.

 

Tanmateix el President de la comunitat de Cantàbria amb nom de xoriso, o sigui el Sr. Revilla, va fer unes manifestacions populistes i demagogas contra part d’un sentiment català i en contra de la figura del president del Barça, dient-li que callés i que es deixés de fer política.

Es palpava feia dies que tot el que fa olor nacionalisme, federalisme o independentisme català a fora de Catalunya i de vegades per desgràcia dintre de Catalunya, fa pudor. O sigui com els meus ‘gayumbos’ en ple agost en l’estació de metro de Sants.

 

També es va unir a la festa el Sr. del Nido, lo de senyor és per quedar be, el del Sevilla FC, va saltar del seu niu i uns dies abans per escalfar i cabrejar una mica al personal va voler fer un acudit fàcil. És per això que va agafar un diccionari Català-Castellà i va traduir, no sense dificultats, el nom de Joan Laporta, ‘al noble idioma castellano’ com: “Juan Lapuerta”. Patètic.

 

Fa una setmana que el nostre President, “Montilla I el Trist”, amb el qual m’avorreixo i em cansa més que anar de Roses a Figueres amb mula o ase i que amb el seu desgovern i la seva carrinclona ’política’, la meva vida se’m fa més faxuga i llarga, tan com un dia sense pa, ell també va voler fer una tambe una gràcia.

‘Montilla I El aborrit’, va fer unes declaracions des de Mèxic, en les quals convidava al Sr. Carretero (ex de ERC) que aquest es presentés a les properes eleccions del Barça, ja que segons Montilla, ser President del Barça és el càrrec més important i rellevant de tot Catalunya. Viure per a escoltar.

 

 

De fet Núñez, aquell president tan bo que va tenir el Barça i que  feia cases per als pobres, ja va increpar a ‘Can Barça’, al President Sr. Jordi Pujol, dient-li, i així ho van captar els micròfons dels periodistes: “Jordi tu tens de dir que ser President del Barça és mes important que ser President de Catalunya”. Ja va tenir un bon mestre el senyor Montilla amb el Nuñez. Com dues gotetes d’aigua.

Jo sóc molt de la broma i no pretenc ofendre a ningú, però aquesta tonteria és real i jo mateix la vaig escoltar.

 

Per altra banda el Sr. Carretero, el del ‘Reagrupament’ va convidar a Laporta a reagrupar-se amb ell i així arribar a la Presidència de la Generalitat, cosa que de moment Laporta s’ho está pensant, ja que potser en la seva ment està la renovació al infinit del Pep Guardiola i alhora l’ombra de Rossell li sembla tan allargada, com l’ombra dels xiprers de Miguel Delibes.

Això si, sempre, visca el Barça, perquè és més que un club... o no? De moment en l’ambit esportiu a gaudir que són dos dies. I el que tenim ara no ens ho treurà ningú. I el d’ara és moltissim. I si pica que es fotin.

 

En Laporta necessita reflexió i potser l’ajuda d’algun espia, en cas de que n’hi haguesin de sobres, ja que de moment anar de la ma amb Carretero, es fer un salt mortal amb doble cabriola dins la política catalana. I això es perillós.

 

El Convergent Artur Mas, al meu entendre, el més digne aspirant a la Presidència de la Generalitat, va manifestar que ara com ara seria fer volar coloms i parla per parlar el considerar la possibilitat que Laporta entrés en la política catalana i per tant no és el moment tenir un contacte bilateral. De moment ja prenent cafè junts, la cual cosa que indica que les relacions personals no van pas malament.

Igual seria un bon camí, entre esmorsar, dinar i cafè que anessin pensant a la llarga en la possibilitat d’arribar els dos a la Generalitat de la mà. Tot es posible. El cami es molt llarg, el ciri molt curt i molts els entrebancs que podrien tindre.

Igual això seria el mal menor o el millor per a la política catalana. Mai se sap. Potser a la tercera va la vençuda.

 

Mas sabrà valorar si el mandatari ‘culé’ seria un bon company de viatge. Això no ho posso en dubte.

 

Ja ho vehuen que a la política catalana anem així, així, un chic despistats. Però alhora tenim d’estar atents, ja que la veda de la caça i la lluita per a arribar a la casa gran de la Plaça Sant Jaume de Barcelona acaba de començar i és possible que estiguem en un tot si val. Però compte que si anem despistats tots i si juguem tant a la distreure, igual alguns o gairebé tots perdem el nort. ¡Mentres no perdem la nostra identitat!

 

Si fem un salt en el temps-espai i arribem al ‘Partido Popular’, entrem en tema de bigotis, i amb alcaldes amb mes o menys amics, amb presidentas amb punyalades a l’esquena i petons de Judes, i amb el Mariano, que ja no sap ni que fer, ni on mirar, ni menys on posar la patata calenta que té entre mans, que igual sembla més  un boniato, per allò que estem a Tots Sants i el dia dels Difunts. Compte amb les dates. La mala estrugancia existeix.

El cas ‘Gurtel’, a estat una bona ‘castanya’, de la que ja fa mesos  que van arrencant-se el moño els uns al altres, ‘el teu t’en vas i a l’altre el dimitim’ ya es insortable. A Madrid no s’aclara ni deu. Ara resulta que ningu va anar a la dixosa boda de la nena. Viure per a llegir.

 

Crec que el poder judicial està fart i ja ni té ganes d’escoltar tants ximpleries. Això suposant que 5.000 milions de eurillos, presumptament robats als ciutadans en uns pocs anys, pel part del poder polític, siguin una ximpleria.

Garzón va tan despistat, o el pitjor ‘el despisten tant’, que al ritme que porta, un dia perd els papers i s’inculpa a ell mateix. Sinó al temps.

I mentre la justícia es fa eterna, la premsa intenta entendre les notícies que li arriben i el ciutadà va amb la seva cara de cabrejat i amb mala llet, pensant en fotut atur que se li ha acabat i en com pagar la puñetera hipoteca, i ja solsament s’enrecorda dels polítics per motius que no són precisament electorals. És innat en l’ésser humà, pesar que el que mana, ho fa i mana malament.

La confiança del ciutadà envers el polític cada dia ha anat a menys.

 

Sembla ser que hem caigut en un desencantament social però almenys tenim d’intentar que tinguem uns polítics veritables, els quae realment volem i ens mereixem. Sense sentinse enganyats. Al menys parlo de Catalunya.

 

Penseu que si l’animal’ polític ha perdut la dignitat política, això pot ser el molt greu. En amb això no faig bromes. O tal vegada un chic. Mai se sap, ja que una mica de conya mai pot anar malament. Son dos dies i un es pont.

Jo de moment gairebé perdo el nord en el meu curiós país, Catalunya, petit i vegades trists com el president, i vaig intentant de mica en mica i amb el anys entendre aquest embolic soci-polític que gairebé em preocupa. Solament gairebé. Entre nosaltres, de vegades fins i tot em diverteix i em produeix un lleu somriure. Però no ho comenteu. Per favor. Gràcies.

 

...No sé si m’entenen?

 

 El Quim de Roses desde Vilajuïga

 

 

 

Salutacio de la Kudry a tos els que esteu al blog del Quim

 

Hola a tots, Sóc la creadora Elena Kudry

 

 

 

 

En primer lloc us enviu una salutació amb simpatia a tot els lectors d’aquesta pàgina, als veïns de Roses i a tots els que ens agrada la música, l’art en general i un cafetonet.

Amb sep greu no poder convidar-vos un en persona un per un, però des d’aquí us convido a compartir una estona i un refresc en el Cafè SI US PLAU de Roses el diumenge dia 11 d’Octubre a les 7 de la tarda i alhora us podré ensenyar els últims treballs pictòrics que he realitzat i que he tingut la sort de treballar amb el Director del Conservatori de Música i de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, el meu compatriota i veï de Barcelona, el Mestre Guerassim Voronkov.

També us faré una pinzellada dels treballs que estic fent sobre els Carnavales, catalans i russos, ja que sóc concient, pel meu marit el Quim Pedret de Roses, que vosaltres la gent de Roses viviu amb gran passió els Carnavals.

Tant si podeu vindre o no, us estic sincerament agraïda i rebeu una cordial salutació a tots desde Vilajuïga.

Ens veiem

L’Elena

0 comentarios